dimecres, 30 de novembre del 2016

OPINIÓ: "Qui perd els pronoms, perd la identitat", per Salvi Pardàs Sunyer


-Has anat al dentista? -No, al final no he anat.

No hi veieu res d’anòmal en aquesta frase? Doncs vet aquí el preàmbul de la desaparició del català com a tal i l’assimilació a les estructures de la llengua hegemònica castellana.

D’exemples en tenim a gavadals, el fenomen és de dimensions colossals. Els pronoms febles, i moltes altres estructures genuïnes, tendeixen a desaparèixer.

Reculem una generació: -Has anat al dentista? -No, al final no HI he anat. -Vols un caramel? -No, no EN vull.

De vegades el pronom dóna un significat específic al verb: Què EN penses de…? (és a dir, Quin és el teu parer). O bé Què HI fas aquí dalt? (és a dir Com és que ets, precisament, aquí a dalt?).

Això no s’arregla amb lliçons, sinó fent que el català esdevingui la llengua forta, hegemònica (la més present en tots els àmbits i situacions), la més prestigiada i la més emprada al seu propi territori. 

Aquest serà un dels grans reptes de la Catalunya independent, que, mitjançant polítiques d’Estat de normalització lingüística, haurà de revertir la tendència a la residualització i degeneració actual. És un debat enorme que encara no s’ha abordat. Probablement perquè aquest debat passa primer per acceptar que som un poble políticament, lingüísticament i moralment subordinat. Hi ha feina. I tant que N’hi ha!

Salvi Pardàs Sunyer
ANC Horta-Guinardó

diumenge, 27 de novembre del 2016

Recull setmanal de premsa

Ramon Carbonell:  PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ D'EMPRESARIS FEMCAT, “El procés no ens fa  patir, som un país que fem les coses bé”
 L’entitat agrupa a més de 50 membres, que junts sumen un total de 17.200 milions d’euros de facturació agregada,
directe!cat, 19-11-2016 - entrevista

El jutge Santi Vidal: ‘La desconnexió jurídica real arribarà al juliol o l’agost del 2017’
El portaveu d'ERC al senat afirma que si demà el Suprem revoca la seva suspensió demanarà la dimissió del president del CGPJ
VilaWeb, 20-11-2016 - video amb l'entrevista

Francesc Homs: «Ja tenim previst què farem quan arribin les inhabilitacions»
 El cap de files del PDECat a Madrid, que dimarts perdrà l'aforament al Congrés i serà jutjat al Suprem, dóna per fet que el condemnaran i constata "tics franquistes" en el procés del 9-N.  Assenyala que l'Estat ha "gripat el motor" contra la jornada de participació i assenyala que la unitat desarma Madrid.  Manté que la CUP aprovarà els pressupostos, però preveu "disgustos" en el tràmit parlamentari
NacioDigital, 20-11-2016

'The New European' denuncia el 'bullying' d'Espanya a Catalunya
Així descriu les relacions entre Catalunya i Espanya el periodista i corresponsal Tim Parfitt en un article publicat al setmanari britànic euròfil The New European
elNacional, 20-11-2016

La transmutació del Tribunal Constitucional
«Els nous poders del Constitucional violen quatre drets elementals: el dret a un jutge imparcial, el dret de defensa, el dret a la tutela judicial i al recurs davant una instància superior, i potencialment el dret de participació política dels càrrecs electes»
VilaWeb, 21-11-2016 - Josep Costa i Antoni Abad

El govern sobre la citació de Forcadell: ‘Són uns fets gravíssims i sense precedents en democràcia’
La portaveu del govern ha ressaltat les 'contradiccions' entre apel·lar al diàleg i perseguir els càrrecs electes
VilaWeb, 22-11-2016

El discurs sencer del president Puigdemont que ha indignat Madrid
La transcripció sencera de les paraules del president que han destapat les vergonyes de la democràcia espanyola
directe!cat, 22-11-2016

Llach: “No és un problema català; és un problema de la democràcia espanyola”
Llach ha argumentat que la llei no és sempre sinònim de justícia
elPuntAvui, 22-11-2016

Operación Diálogo
“Preparin-se, que ara vénen uns dies de carícies i afalacs. Ens amanyaguen
elPuntAvui, 22-11-2016 - Xevi Xirgo

254 diputats alteraran avui el vot de 3.486.069 ciutadans
«Foragitar Homs de la cambra dels diputats equival, doncs, a dir que no és el poble qui decideix sobiranament qui el representa»
VilaWeb, 22-11-2016 - Vicent Partal, Editorial

L'ésser i el voler ser
"Considerar l'independentisme un problema d'ordre públic només dóna el resultat d’augmentar la mobilització independentista fabricant un panteó d'herois i màrtirs"
elMon, 22-11-2016 - Ramón Cotarelo



I vosaltres us ho creieu, que no som prou?
«Es tracta simplement d'aconseguir que allò que aparenta ser veritat acabe essent més important que la veritat comprovable»
VilaWeb, 23-11-2016 - Vicent Partal,  Editorial

Operació Diàleg. Dia 2
“La votació d'ahir al Congrés, a porta tancada i amb nocturnitat, no era una decisió política?
elPuntAvui, 23-11-2016 - Xevi Xirgo

Problemes? Mireu a Madrid…
És per dues coses: perquè nosaltres som més forts que mai i perquè els poders de l’estat tenen dubtes molt seriosos sobre l’eficàcia de la seua estratègia.
VilaWeb, 25-11-2016 - Vicent Partal,  Editorial

Quan la mentida fa riure i la realitat plorar
L’autor és Lluís Carrasco a qui aprofito per felicitar-lo. El títol també és d’ell, no pas meu. He volgut afegir algunes notícies que encara li donen més la raó a l’amic Lluís Carrasco.
CatalunyaLliure, 23-11-2016 - Manel Mas

divendres, 25 de novembre del 2016

OPINIÓ: "vOLTORS", per Joan Xuriach Fuster

En tota concentració o manifestació sempre hi ha assistents que busquen sortir a la foto per treure’n rèdit electoral i, conseqüentment, opositar a unes butaques ben retribuïdes. 

Això treu cap perquè els passats dijous i dissabte, dies 17 i 19 de novembre, Barcelona va a collir una concentració (en fan una cada tercer dijous de mes) d’unes 100 persones de la Plataforma Aturem la Guerra a la plaça Sant Jordi i una manifestació de gairebé 3.000 ciutadans per uns pressupostos de la Generalitat més ‘socials’ per  a l’any 2017. 

Els del PSC i els sindicats (UGT i CCOO) varen anar a la segona oblidant els temps en què, recolzats per la premsa afí, eren més pacifistes que ningú quan, en realitat, només volien fer fora el PP i ocupar el seu lloc. 

Miquel Iceta (si aneu a la manifestació de l’1 de maig i no el veieu, senyal que està al govern; i si us el trobeu és que no ‘toca’ poder) i els seus eren dissabte amb les gairebé tres mil persones reclamant a la Generalitat uns pressupostos socials; aquells que ells no varen fer durant els set anys a Palau i en condicions econòmiques molt millors. 

Ara, però, reivindiquen ser més socials que ningú (amb Zapatero varen començar les retallades) quan, en realitat, només es manifesten contra la independència que, al seu torn, és l’únic camí per administrar tots els diners que generem i fer uns pressupostos dignes per a tota la societat catalana. 

Joan Xuriach Fuster
ANC Horta-Guinardó. @hgxi

OPINIÓ: "VOLTORS", per Joan Xuriach Fusté

En tota concentració o manifestació sempre hi ha assistents que busquen sortir a la foto per treure’n rèdit electoral i, conseqüentment, opositar a unes butaques ben retribuïdes. 

Això treu cap perquè els passats dijous i dissabte, dies 17 i 19 de novembre, Barcelona va a collir una concentració (en fan una cada tercer dijous de mes) d’unes 100 persones de la Plataforma Aturem la Guerra a la plaça Sant Jordi i una manifestació de gairebé 3.000 ciutadans per uns pressupostos de la Generalitat més ‘socials’ per  a l’any 2017. 

Els del PSC i els sindicats (UGT i CCOO) varen anar a la segona oblidant els temps en què, recolzats per la premsa afí, eren més pacifistes que ningú quan, en realitat, només volien fer fora el PP i ocupar el seu lloc. 

Miquel Iceta (si aneu a la manifestació de l’1 de maig i no el veieu, senyal que està al govern; i si us el trobeu és que no ‘toca’ poder) i els seus eren dissabte amb les gairebé tres mil persones reclamant a la Generalitat uns pressupostos socials; aquells que ells no varen fer durant els set anys a Palau i en condicions econòmiques molt millors. 

Ara, però, reivindiquen ser més socials que ningú (amb Zapatero varen començar les retallades) quan, en realitat, només es manifesten contra la independència que, al seu torn, és l’únic camí per administrar tots els diners que generem i fer uns pressupostos dignes per a tota la societat catalana. 

Joan Xuriach Fusté
ANC Horta-Guinardó. @hgxi

OPINIÓ "Identitat", per Salvi Pardàs Sunyer

Em fa l’efecte que entre els arguments que promouen l’actual procés d’independència a Catalunya es menystenen els de caire identitari, tan vinculats a la llengua, la cultura i els símbols. Defensar la identitat ha estat el principal motor del nacionalisme català modern (des de la Renaixença vuitcentista).

Però la identitat és més un sentiment que un argument. Per això, des de l’activisme, ja podem anar a predicar els avantatges econòmics de la independència al Carmel, a l’Hospitalet o a l’extraradi més perifèric que, si no et guanyes el cor del sector de població “xarnega”, et diran que sí, que tens raó, però acabaran votant “no”. I com volem guanyar-nos el seu cor si ja hi anem camuflats, amagant la llengua i les estelades, com avergonyint-nos del que som. Ah!, “és que en català no t’entenen”, em direu, o “és que hi ha moltes maneres de sentir-se català”. Segur?

Aviam: una catalanitat que no passa per fer servir la llengua del País, que no passa per sentir-se profundament violentat quan processen els nostres representants polítics (perquè “son todos unos chorizos”), que no passa per sentir-se ofès quan et prohibeixen la bandera estelada. Au, va!
Què defensem? Una societat més justa? Només? No, el que defensem, en el fons, és la nostra identitat, el nostre honor, el nostre orgull i el nostre dret de “ser allò que vulguem ser”. Per què? Perquè som una Nació. Una Nació sempre, encara que sigui “pobra, bruta, trista…”. Aquesta és la raó més poderosa.

És per això que cal abraçar sense complexos el sentiment patriòtic, l’orgull de formar part d’un projecte comú, com ho va fer aquella Catalunya “xarnega” que al 78 també volia l’Estatut i lluitava per una escola en català.

Salvi Pardàs Sunyer
ANC Horta-Guinardó

dimecres, 23 de novembre del 2016

OPINIÓ. "Amb pell de xai", per Maria Gemma Cerezo Pumariega

Ara que han nomenat Enric Millo com a delegat del govern central, sembla que tot seran flors i violes. Ofereixen diàleg, parlar de millorar les condicions de les comunitats autònomes, ponts d’entesa,...fins i tot Soraya Saez de Santamaria ha expressat la intenció de venir a Catalunya més sovint. 

Vaja, que com que el PP no té majoria absoluta ha de mostrar la cara més amable per evitar que l’oposició se li tiri a sobre. Aquest canvi de tarannà no és més que una operació de maquillatge. Com es poden asseure a dialogar si ja hi ha temes que queden fora de les negociacions? Volen tornar a explicar altra vegada el que ja estem tips de sentir? Com pensen arribar a cap entesa mentre processen la nostra presidenta del Parlament, l’expresident Mas i els exdiputats Ortega, Rigau i Homs, i inhabiliten el jutge Vidal? Quina credibilitat negociadora tenen si són capaços de castigar a qui defensa unes idees diferents de les seves?

Que no ens enganyin, aquest PP és el de sempre, intransigent, autoritari i confon diàleg amb monòleg. El fet d’haver perdut la majoria absoluta no millora gaire les coses, perquè qui li ha de fer de contrapunt, el PSOE, ni en els seus moments de glòria era sensible a la realitat catalana; imagineu-vos, ara que està en hores baixes i que va amb peus de plom per no fer enfadar el PP, que convoqui eleccions abans d’hora.

No ha canviat res, o sigui que nosaltres a la nostra per continuar el Procés


Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI

diumenge, 20 de novembre del 2016

Recull setmanal de premsa

La solidaritat amb els càrrec electes represaliats desborda Montjuïc
Unes 80.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat · S'ha hagut de tallar la Plaça Espanya per encabir tothom
VilaWeb, 13-11-2016

Referèndum llampec
El sobiranisme escurçarà els terminis de tramitació del plebiscit per no donar marge a l'Estat. La campanya podria durar 10 dies, encara que la data i la pregunta se sabran ben aviat
elPeriodico, 13-11-2016

Sànchez: ‘Avui podem dir orgullosos que hem superat Espanya’
El president de l'ANC ha assegurat que cal 'anar fins al final' amb el procés i que 'no restarem quiets' davant els càrrecs perseguits
VilaWeb, 13-11-2016 - video

La premsa internacional es fa ressò de l'acte per la democràcia
Totes les agènciesinternacionals s'han fet ressò de l'esdeveniment, tant en text com en fotografies.
elNacional, 13-11-2016

Arnaldo Otegi: “Si l’Estat empresona o inhabilita Forcadell, serà l’última cosa que faci a Catalunya”
El secretari general de Sortu assegura a El Món que “quan es convoqui el referèndum l’Estat haurà perdut,
 tant si el prohibeix com si el permet”, i demana a JxSí i la CUP que aparquin les diferències fins al final del procés
elMon, 14-11-2016 - entrevista

Un llapis mai no dibuixa sense una mà

L'error més gran que ha comès l’estat espanyol és haver convertit el procés cap a la independència en una revolució pels drets més bàsics, per la democràcia.
Vilaweb

Puigdemont denuncia davant del Rei el maltractament de l'Estat a Catalunya
Prèviament, el president ha fet repàs, amb xifres a la mà, de la situació econòmica catalana i de la posició de
lideratge empresarial de Catalunya en el marc espanyol.
elNacional, 17-11-2016

Ramon Tremosa i Aleix Sarri: ‘Aquí pensem que anem molt lents i a Brussel·les consideren que anem molt de pressa’
Entrevista a Ramon Tremosa i Aleix Sarri, autors del llibre 'L'Europa que han fet fracassar'
VilaWeb, 16-11-2016 - entrevista

Felipe VI branda la llei i els tribunals i nega la possibilitat de la independència
El rei espanyol fa un advertiment a les institucions catalanes perquè compleixin la llei
VilaWeb, 17-11-2016 - video del discurs

La batalla és a Brussel·les i a Nova York?
«Els nervis a Madrid són tan indissimulables que ahir va córrer l'alarma quan es va saber que un possible candidat a secretari d'estat dels Estats Units és un dels més ferms defensors del dret d’autodeterminació de Catalunya al congrés nord-americà»
VilaWeb, 17-11-2016 - Vicent Partal - Editorial


L'AMI explica el procés a càrrecs electes d'arreu del món
L'entitat independentista contactarà amb alcaldes i regidors de les principals capitals per internacionalitzar
la causa independentista
elMon, 18-11-2016

dijous, 17 de novembre del 2016

OPINIÓ: "Déu perdoni Amèrica", per Joan Xuriach

Aquest era el titular de portada d’un diari espanyol l’endemà de la sorprenent victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels EUA. Una expressió nascuda des de la superioritat moral: “pobrets, no saben el que han fet...”.

I jo em pregunto, i els espanyols, saben el que fan? Que Rajoy torni a governar Espanya (si ara es fessin eleccions guanyaria encara amb més claredat) és digne d’un estudi sociològic exhaustiu i seriós per esbrinar els motius que porten la ciutadania a tornar a votar un senyor que, per no parlar idiomes, no parla gairebé ni el seu.
  • Trump només parla anglès, sí, però per anar per tot el món ja en té prou; Mariano Rajoy amb el seu espanyol maldestre no va més enllà de l’Amèrica llatina. 
  • El senyor Trump és un populista, sí, però en Rajoy, també (recollint signatures contra l’estatut). 
  • Trump ha escrit llibres d’autoajuda financera, Rajoy té com a lectura de capçalera el Marca. 
  • Donald Trump, de moment, no està tacat per la corrupció; el PP està considerat el partit més corrupte d’Europa, amb gairebé una trentena de casos als jutjats. 
  • En Trump vol extradir immigrants il·legals amb antecedents penals; en Rajoy ‘passa’ d’assolir la quota de refugiats exigida per la UE.
L’empresari novaiorquès declarava fa un temps: “Aquest és un país en el qual parlem anglès, no espanyol”; els populars malden per acabar amb el sistema d’immersió lingüística recolzat majoritàriament al Parlament de Catalunya.

De tot això en dic ‘Veure una palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus’. Déu perdoni Espanya.

Joan Xuriach
HGxI

dimarts, 15 de novembre del 2016

Rèpliques de la concentració de suport a Institucions i càrrecs electes

El companys de Paris ens envien notícies de la seva participació a la manifestació per a la democràcia del passat diumenge 13.11.2016, de la qual, entre altres se n'ha fer ressò el diari "Le Monde"

Grande manifestation à Barcelone en soutien aux institutions catalanes: pour la démocratie

Organisée ce dimanche 13 novembre a 12h par les associations ANC, Òmnium et AMI[1] avec le mot d’ordre «Pour la démocratie», la concentration de soutien aux institutions et aux élus catalans poursuivis par l’Etat espagnol a réunit presque cent mille personnes dans la capitane catalane. L’événement ha également eu des répliques dans plusieurs villes européennes: Paris, Londres, Dublin et Luxembourg.


Llegir-ne més

La nostra companya Elisabeth Niubó ens fa arribar aquesta fotografia on hi surten familiars i coneguts.

dilluns, 14 de novembre del 2016

CRÒNICA: "El 13N ja és passat; una crònica personal de la concentració", Per Clara Ballart

Sartre diu: "d'El So i la Fúria" de Faulkner que “el temps present es mou en la penombra, com un riu subterrani, i no apareix fins que ja és passat”. Avui, mentre ens vestíem amb les conegudes armilles verdes, tampoc vivíem el present. Les hores abans de la concentració han estat una exhalació de passat. Perímetre de seguretat. Acte central. "Yo soy español", "no quiero saber nada". Parlaments. "Ara sí que ho tenim a tocar". L'enèsima estaca. "Ho-fa-rem, ho-fa-rem". 

"Aquest cop no hi ha pantalles?" "No se sent res des d'aquí". De sobte, en l'atmosfera serena d'aquest matí ennuvolat de novembre, passen davant els ulls, molt tranquil·lament, anys i paraules. Busquem inútilment trobar en elles la força violenta del 9N, ara que ha fet anys. Busquem amb els somriures la impressió de veure arribar masses enormes que taquen tot l'horitzó: de les columnes de Companys fins al bell mig de la Plaça Espanya. 

Però avui que no plou, les emocions ens plouen per sobre i marxen. Tot ha quedat al passat. Cada imatge, cada nova estelada, només reprèn les últimes imatges, i vivim tots junts en una mena d'entre-somni de la diada passada. No, no és el dia de la Marmota. No parlo d'un sentiment anecdòtic. Parlo d'un sentit tranquil de militància, d'una resignació terrible a ser dins d'un riu subterrani. La política, ara ho entenc, no era abraçar els homes, i a la fi, donar-nos una sincera felicitació per les intencions honestes, i els ulls brillants d'emoció. Estic entenent que la política és no deixar-nos mai de les mans, i aguantar-nos així, repetint-nos les fórmules, preguntant als oracles, tornant als rituals, tornant a la inspiració dels mites, esborrant, d'alguna manera, el present. Completar el cercle cada vegada una mica millor. L'etern retorn.

Tribunal constitucional. Independència. Referèndum. Estat. Dignitat.

Els gossos van guarnits menys un, que veig arraulit sota d'un banc, amb els ulls amunt i les orelles ben blanques. No pot caminar, coixeja d'una de les potes del davant. La mestressa el té als peus, ajagut. De tant en tant, sorprès per allò de què nosaltres ja no ens sorprenem, aixeca el cap, insistent. En el gest sorrut hi ha una infinita resignació, una resignació activa, per moments sembla que curiosa. Però ben aviat torna a enfonsar el cap entre les dues potes i deixa anar un gran sospir. És per ell que sé que Sartre també parlava del nostre present quan deia que no existeix, que era tan sols una línia silenciosa que inflàvem de passat. Qui havia oblidat les estrofes de l'Estaca ja les sap. Qui volia cantar els segadors en un to una mica més greu que a la diada ja ho ha fet. Qui volia més força, li n'hem demostrat. Però de seguida enfonsem el cap entre les potes, i marquem una creu més en el calendari de la història.

Però tota aquesta arenga no és per dir que estem desanimats, que ens hem perdut en la inacció, que no sabem res del futur, que només ens anem repetint les frases de fa dos anys, ni tampoc és per dir que hi ha molts avis que pateixen per no veure-ho. En el mirall del gos resignat, cansat però impertèrrit, hi he vist molta saviesa. Penso en Joan Fuster passant la mà per sobre dels seus arxivadors carregats de la metralla de la bomba que van posar-l'hi a casa seva. Penso en Fuster assegut de nou, i rient-se dels blaveros. Penso en el company que he tingut avui, que darrere d'unes ulleres de sol m'explicava que ell era un dels tres, amb Xirinacs, que els grisos estovaven a la famosa foto del Passeig de Sant Joan. 


Us dic que he perdut del tot les ganes del foc i la rebel·lia, i que abraço aquest nou moment, en què tot és passat, en què ens resignem a no resignar-nos mai, malgrat la coixesa, malgrat els núvols, malgrat el fred, malgrat no tenir ni un sol lavabo a prop perquè no n'ha posat més l'ajuntament. Malgrat la mort. Malgrat un futur que no existeix. El ritual màgic d'asseure's a escriure. El ritual de sortir d'hora de casa, i trobar en els voluntaris moltes cares amigues. L'obligació apresa de rebre amb estoïcisme les crítiques dels opositors que no ens fan cap mal. La devoció secreta als mites que es van atrevir. El rebuig, ara sí, a un present revolucionari. La revolució ja l'hem feta. Ara hem d'acabar el que tants van començar amb saviesa adquirida, una profunda pau d'esperit, i una militància solemne.






Amics, no ens calen focs d'artifici. Ens cal agafar-nos molt i molt fort a un passat que hem forjat tots alhora, i anar passant amb la humilitat del gos coix que es resigna. Però que, no obstant, segueix allà. Tres-cents anys allà. Som passat. 

Clara Ballart
HGxI

diumenge, 13 de novembre del 2016

Recull setmanal de premsa

El Govern fa costat a la desobediència de Vila i denuncia “virulència” judicial
la portaveu del Govern ha subratllat que el conseller ha respost “de manera excel·lent que de cap manera
desobeirà les lleis catalanes”. "El Govern estarà al seu costat", ha reblat.
elNacional, 08-10-2016

El Punt Avui reuneix Mas, Homs i Rigau dos anys després del 9-N
El director del diari, Xevi Xirgo, parla amb els principals encausats pel procés participatiu del 2014VÍDEO: Ja es pot accedir al programa complet clicant a la notícia
elPuntAvui, 08-10-2016 - video

L'estat del govern de l'Estat
"D'aquí només pot sorgir una situació de desobediència civil dels càrrecs públics electes que obre un evident panorama d'inestabilitat i ingovernabilitat"
elMon, 08-10-2016 - Ramón Cotarelo

Morir (o viure) per Sixena
El tema no té a veure amb la independència de Catalunya però sí amb la sobirania política i la del Parlament com a Cambra legislativa.
elNacional, 08-10-2016 - José Antich - Editorial

‘Calexit’: Califòrnia es planteja sortir dels Estats Units
El moviment no és nou, però amb l’arribada a la presidència de Trump està agafant embranzida
elMon, 10-11-2016

L'estat del govern de l'Estat
"D'aquí només pot sorgir una situació de desobediència civil dels càrrecs públics electes que obre un evident
panorama d'inestabilitat i ingovernabilitat"
elMon, 10-11-2016 - Ramón Cotarelo


Montserrat Venturós: “M'inhabilitaran, però per a mi no és un problema”
“Desobeeixo perquè hi crec i seguiré fent-ho tants cops com calgui. Ja poden venir tants requeriments com vulguin”
“No podem fer el còmplice i acatar les ordres que vénen de l'Estat espanyol”
elPuntAvui, 11-11-2016 - entrevista

Rahola passa la mà per la cara al ministre d'exteriors espanyol i a tota la diplomàcia de l'Estat
Però el moment culminant de la visita de Rahola al país Sud-americà ha estat quan ha aconseguit reunir-se amb Mauricio Macri, el president del país.
directe!cat, 11-11-2016

Tres magistrats del TC consideren inconstitucionals les noves atribucions per suspendre càrrecs públics
Presenten vots particulars contra la sentència que va avalar la reforma del PP
elMon, 11-11-2016

Defensem-nos. Junts. Aquest diumenge.
«Aquesta crida a la unitat també és una raó per a omplir diumenge l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona»
VilaWeb, 11-11-2016 - Vicent Partal,  Editorial

La legislatura catalana agafa impuls
el més rellevant és que la legislatura agafa impuls en un moment crucial del debat polític a Catalunya.
elNacional, 11-11-2016 - José Antich,  Editorial

divendres, 11 de novembre del 2016

OPINIÓ: 'Sobiranies compartides?', per Teresa Calveres

En un escrit publicat al diari digital Crític eldia 10 del mes passat, Marta Ribas parla de les sobiranies compartides. Sobirania per governar-nos i sobirania per conservar els drets socials però no des de Catalunya, sinó des de Espanya i amb Espanya.

En la meva opinió les solucions als múltiples problemes de Catalunya, derivats de la manca de sobirania i al tancament de l'estat espanyol a qualsevol negociació estan molt lluny de poder solucionar-se via negociació. I si abans no hi havia gaire possibilitats d'entesa, després de la formació del nou govern amb els dos partits majoritaris a l'Estat units en contra de Catalunya i amb una oposició real molt migrada encara n'hi ha menys.

Quan Marta Ribas parla de sobiranies compartides allò que en realitat intenta és negar-ne una, la que de veritat representaria un canvi per a Catalunya i que és la que defensem i volem aconseguir les persones que veiem la independència com un inici de solució als múltiples problemes que tenim plantejats, inclosa la problemàtica social existent que tant s'ha vist agreujada des de l'inici de la crisi econòmica. Una sobirania que es concretaria en estructures d'estat pròpies i una nova constitució acceptada per la majoria de ciutadans del país i que donés pas a la República catalana.

Marta Ribas està d'acord en la necessitat d'aconseguir autogovern i estructures d'estat per a Catalunya però no veu que aquest fet derivi d'un estat independent sinó d'una cooperació i coordinació amb l'estat espanyol. No puc entendre de cap de les maneres com, a partir de la situació actual es podria arribar a una semblant col·laboració i coordinació. L'única opció real i possible que a mi se m'acudeix és la d'un acostament des de la igualtat, però per això hem d'haver aconseguit abans la independència.

Teresa Calveres 

HGxI

dijous, 10 de novembre del 2016

OPINIÓ: "El tribunal inquisitorial", per Joan Xuriach Fusté


Com a demòcrata i català vull agrair les nombroses mostres de suport rebudes des d'Espanya per part dels diputats de l’oposició en el Congrés i, en general, de la gent del carrer, davant dels atacs perpetrats pel govern del Partit Popular contra Catalunya. 

És força emotiu que la ciutadania espanyola no resti indiferent a les contínues agressions a la llengua, al model d’ensenyament, a la cultura i al Parlament escollit democràticament; als incompliments en matèria econòmica, en infraestructures i als insults, mentides i amenaces esbombades des de les diferents branques del poder contra els polítics i ciutadans catalans. 

Ara, amb la conversió ‘de facto’ del tribunal Constitucional en tribunal Inquisitorial s’oficialitza la inexistència de la separació de poders que acosta Espanya, cada cop més, al nivell de Turquia. Així doncs, els 12 nous ‘inquisidors’ tindran plena potestat per apartar de la vida política aquells diputats catalans que no pensin i actuïn com La Moncloa consideri convenient. 

 L’escriptor gallec Suso de Toro ja va escriure el passat 20 de març de 2015: “Un objetivo de la práctica totalidad de las fuerzas políticas españolas, dentro y fuera del parlamento, es derrotar a Catalunya; negar eso es parte de la guerra política psicológica”. 

Per tot això, el diumenge 13 de novembre, hem de tornar a ser un clam en defensa de la democràcia i de les nostres institucions. Ningú ho farà per nosaltres. Hi hem de ser tots!

Joan Xuriach Fusté
HGxI

dimecres, 9 de novembre del 2016

PER LA DEMOCRÀCIA, DEFENSEM LES NOSTRES INSTITUCIONS

Aquest diumenge 13 de Novembre, ens trobem a Barcelona.

Omplim les Fonts de Montjuïc en defensa de les nostres Institucions i la democràcia.

El govern espanyol ataca constantment les nostres institucions i vulnera la democràcia del nostre país.
 
Centenars d'ajuntaments amb investigacions judicials obertes. Davant d'aquests atacs punyents, hem de donar una resposta unitària i contundent: hem de fer sentir la nostra veu al carrer!

Aquest diumenge 13 de novembre a les 12 h, Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana i l'Associació de Municipis per la Independència convoquem una concentració a l'avinguda Maria Cristina (fonts de Montjuïc) de Barcelona.

Si necessiteu més informació, o si veniu de fora, podeu adreçar-vos a l'Assemblea Territorial del vostre municipi, perquè moltes organitzen autocars per venir a Barcelona.

Aquí trobareu l'enllaç a les adreces de correu electrònic de la vostra Assemblea Territorial

Si voleu col·laborar fent de voluntari us podeu apuntar en aquest formulari

Els companys i companyes d'Horta-Guinardó ens trobarem davant del centre comercial Arenas per sortir tots junts, a les 11h30, cap a la concentració.

Us hi esperem!



diumenge, 6 de novembre del 2016

Recull setmanal de premsa,

La inauguració
"Només cal augurar un futur a curt i mig termini de major confrontació, un temps en què les dues parts mesurararan fins on està disposat a arribar l'Estat i fins on a resistir el Parlament català"
VilaWeb, 01-11-2016 - Ramón Cotarelo

No, no hi ha ningú
“De veritat algú es pensa que el problema es resol canviant alguns ministres? Que ens prenen el pèl?
elPuntAvui, 01-11-2016 - Xevi Xirgo

Un diari italià, astorat per la influència i singularitat del Parlament català
The Post Internazionale se sorprèn pel nombre de seguidors a Twitter i la disposició dels parlamentaris a la cambra catalana
directe!cat, 02-10-2016

Les institucions catalanes no han de perdre la direcció del procés
«Des del començament del procés d'independència, el 2012, les institucions espanyoles sempre han anat a remolc de les catalanes. I aquesta ha estat una de les claus de l'èxit de l'estratègia que ens ha menat a les portes mateix de la república»
VilaWeb, 02-10-2016 - Vicent Partal,  Editorial


Puigdemont: ‘El meu suport a Montse Venturós; la llibertat d’expressió no és cap delicte’
El president de la Generalitat i més dirigents i càrrecs polítics han expressat la seva solidaritat i suport a la batllessa de Berga detinguda
VilaWeb, 04-11-2016 


Amb molta preocupació: cinc lliçons de la detenció de Montse Venturós
La detenció de la batllesa de Berga significa un salt repressiu endavant al qual cal fer front amb molta intel·ligència si no volem que tinga efectes contraproduents
VilaWeb, 04-11-2016 - Vicent Partal,  Editorial


Mossos per la Independència demana a govern i parlament mesures d’empara perquè els agents puguin desobeir una ordre de detenció
Comunicat de la sectorial de mossos de l'ANC sobre la detenció de Montserrat Venturós
VilaWeb, 05-11-2016 - el comunicat íntegre

Perpinyà clou el Correllengua 2016 amb un clam pel dret a decidir
S'ha organitzat una manifestació i una marxa de torxes, coincidint amb la Diada de la Catalunya Nord
RacoCatalà, 05-11-2016

Junqueras: "El nostre compromís amb la independència és públic i ben conegut per tothom"
Sense referir-se a la CUP, el vicepresident del Govern es mostra convençut que “tothom té com a prioritat el país”
elMon, 05-11-2016

Eurodiputats catalans porten la detenció de l'alcaldessa de Berga a la Comissió Europea
Demanen a la Comissió si creu que el sistema judicial espanyol compleix amb la independència judicial requerida en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
elMon, 05-11-2016

Les coses pel seu nom
"És responsabilitat de tots, amb els nostres actes, no situar-nos al marge de l'estratègia del procés"
elMon, 05-11-2016 - Francesc Abad

El cas Venturós i l'actuació dels Mossos: cinc claus per entendre la polèmica entre la CUP i el Govern
 La detenció de l'alcaldessa de Berga tensa la relació entre les forces que integren l'executiu i l'esquerra anticapitalista. El conseller d'Interior, Jordi Jané, demana que "no es focalitzi" el debat en el paper de la policia catalana, i els sindicats també exigeixen alliberar els agents de la pressió de decidir.  L'independentisme no té una estratègia unitària per respondre als embats judicials contra el procés
NacioDigital, 05-11-2016 - Isaac Meler

divendres, 4 de novembre del 2016

OPINIÓ: "La incompetència de la justícia espanyola.", per Leonci Petit Torner

Entenc que, davant la judicialització de la política catalana, seria desitjable que els inculpats (que en podem ser tots per causa d’ella) manifestessin davant del jutge la incompetència del tribunal espanyol quan s’és inculpat a causa del procés sobiranista català, pacífic i democràtic, sobretot per l’ús de la justícia en comptes de la política. 

La raó jurídica rau en el fet que una Constitució com l’espanyola, que impedeix la solidaritat de les persones i dels pobles, ha deixat de ser democràtica per injusta i inhumana. 


També és incompetent perquè la justícia espanyola es mostra unidireccional respecte de Catalunya, atès que el govern espanyol i el T C intenten que el govern de Junts pel Sí no pugui actuar a favor de la gent, especialment els més vulnerables. 


Tercera raó jurídica és la manca de separació dels tres poders que fonamenten l’Estat de dret, atès que el poder judicial és actualment un apèndix de les directives del poder executiu. És, per tant, una justícia segrestada i partidista.
 

I encara hi ha una altra raó jurídica i democràtica de pes: que els catalans som privats del dret fonamental de manifestar allò que volem ser, som privats del dret de vot. 

Utilitzar el codi penal, en comptes del diàleg, serà fatal per als qui l’invoquen.  La justícia espanyola es troba desacreditada a causa de l’ús i abús partidista que en fa en contra de Catalunya.

Leonci Petit Torner

HGxI

dijous, 3 de novembre del 2016

OPINIÓ: "Volem bisbes catalans", per Joan Xuriach

L’any 1937 es publicà la Pastoral de la Croada, on tots els bisbes espanyols, excepte Vidal i Barraquer, donaven autoritat moral als colpistes. A partir de 1939, Franco, s’autoanomenà Cabdill per la gràcia de Déu i el dictador feixista entrà sota pal·li a les catedrals; eren temps foscos, inquisitorials, amb una única i obligatòria religió. 

El febrer de 1966 començà la campanya ‘Volem bisbes catalans’, al març fou la 'Caputxinada' i, al maig, 130 clergues vestits majoritàriament amb la clàssica sotana es manifestaren pacíficament a Barcelona davant la Direcció Superior de la Policia de Via Laietana, per denunciar les tortures que patia un dirigent del Sindicat Democràtic d’Estudiants. 

Foren apallissats brutalment i patiren durant temps tota mena de represàlies. Tots ells varen fer pujar la dignitat un graó per sobre de la por i van obrir una escletxa al ‘nacionalcatolicisme’.

Han passat 50 anys però, malauradament, personatges com Cañizares, Rouco Varela, Reig, Martínez Camino, entre molts d’altres, perverteixen i corsequen la veritable essència del cristianisme. 

Aquesta persistència i, fins i tot, augment de l’ultra conservadorisme repercuteixen directament a Catalunya amb l’arribada a Barcelona de l’arquebisbe Omella, una imposició del govern espanyol davant la cúria romana, una manera més política que evangèlica de nomenar els bisbes. 

Omella, en la mateixa línia conservadora, designa al seu torn rectors de parròquia formats a Toledo, de ment poc oberta, per ser suaus, i nul·la sensibilitat catalanista. 

Sembla, ben bé, que sigui ahir.

Joan Xuriach
HGxI

dimecres, 2 de novembre del 2016

TROBADES AMB ELS SOCIS

Amb l'objectiu de millorar la comunicació entre els socis i el Secretariat Nacional, s'estan organitzant trobades on establir una relació més directa i poder aclarir dubtes, fer preguntes, exposar idees o neguits, que ens portin a enfortir el lligam entre tots nosaltres.

Per tant, si ets soci de l'Assemblea Nacional Catalana, i vols dir la teva ...

Vine demà, 3 de Novembre, a la trobada amb el Secretariat Nacional del Barcelonès.

La trobada serà al Centre Municipal de Cultura de Sant Andreu "Can Galta Cremat" , carrer Arquímedes n.30, a les 7 de la tarda