diumenge, 30 d’abril del 2017

Informació, idees i arguments

El nostre company Enric Sánchez ha confeccionat el document: Informació, idees i arguments, en el qual recull informació idees i arguments orientats a entendre la situació d'espoli a que està sotmesa Catalunya i les previsions en el cas d'una Catalunya independent.

Pensem que pot ser útil per a informar-nos, informar, debatre, ... Baixeu aquí el document sencer

Els temes que s'hi desenvolupen són:
  • Catalunya cada vegada és menys dependent de l’Estat espanyol. Catalunya exporta el 68,3% del que produeix 
  • Malgrat les retallades exigides a les comunitats autònomes, l’Estat va incrementar encara mes la despesa corrent en 110.000 milions d’euros (més del 5,4%), a banda de les partides de les pensions.
  • Deslliurada del deute net de l’Estat espanyol, la república catalana generarà prou recursos per atendre les seves necessitats, amb un deute sobre PIB inferior a la mitjana de la UE 
  • Les conveniències i interessos de les grans corporacions espanyoles sempre han estat prioritàries enfront de les necessitats més bàsiques de la població. 
  • Malgrat els arguments contraris i la indefinició de la UE en relació a Catalunya, els desitjos de l’Estat espanyol a Europa no sembla que per la majoria de països que en formen part hagin de ser prioritaris amb l’adveniment de la República catalana. 
  • Els recursos de l’estat davant del Tribunal constitucional contra Catalunya, fan inviable les polítiques del govern adreçades a pal·liar les necessitats de les persones sense recursos econòmics.  Les limitacions econòmiques de la Generalitat fan inviable l’increment de la despesa en serveis essencials, molt per sota de la UE i de l’Estat espanyol.
  • Històricament l’Estat espanyol ha estat incapaç de reduir en termes acceptables el risc de pobresa de les capes més desfavorides de la població espanyola.
  • L’Estat inverteix a Catalunya un 40%, per sota de la mitjana espanyola
  • El Banc d'Espanya dinamita les previsions de Rajoy
  • Despeses en «representació exterior» 
  • Catalunya pren el lideratge en la creació d’empresehttps://sites.google.com/site/assembleahortaguinardo/s, 
  • Viabilitat econòmica de Catalunya com a estat independent 
  • La sortida d'Espanya us empobrirà!
  • Finançament internacional en millors condicions que el FLA, segur! 
  • El tracte d’Espanya a Catalunya: com sempre, tot igual.
  • Sobre la no pertinença de Catalunya a la UE
Baixeu aquí el document sencer 

I també podreu trobar el document al nostre web: pestanya "documents" opció "argumentaris".

Recull setmanal de premsa


Germà Bel 'pentina' 'El Mundo' per dir que Catalunya és on més inverteix l'Estat
 L'autor de l'informe ha considerat les xifres absolutes pressupostades, sense posar-les en relació amb la població de cada autonomia, ni el seu PIB. A més, afegeix, és irreal parlar del que es pressuposta perquè el que compta és el que efectivament s'executa o liquida.
elNacional, 16-04-2017


La pregunta de Sala i Martín que Junqueras ha esquivat i un David i Goliat per a catalans
Crònica d'un dinar amb el vice-president del govern i l'economista de la Universitat de Columbia
VilaWeb, 19-04-2017 -Pere Cardús

 
Dret d’autodeterminació: les deu preguntes clau i el cas de Catalunya
El dret d'autodeterminació és plenament reconegut en el dret internacional i cap norma estatal no el pot negar
VilaWeb, 21-04-2017  


Puigdemont, als Mossos: "Sou servidors públics, no pas al servei d'un govern, sinó dels ciutadans"
El president de la Generalitat afirma que el cos s'ha situat "al primer nivell" de la lluita contra el terrorisme i en reivindica "un rol molt més actiu i participatiu"
elMon, 21-04-2017

Màrius Serra - ESCRIPTOR - “Tenim l'oli calent i els ous trencats: fem la truita”

 L'escriptor defensa la convocatòria i celebració del referèndum “independentment del marc jurídic”. Creu que ha arribat l'hora que el Parlament i el govern agafin les regnes i vehiculin el que és un clam al carrer
elPuntAvui, 21-04-2017 - entrevista 


Carme-Laura Gil: ‘Esperar fins que l’estat vulgui seure a parlar és donar-li tot el poder'
 
Entrevistem la integrant del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum i ex-dirigent de CoRecull setmanal de premsa. 
VilaWeb, 26-04-2017 - entrevista
  
Catalunya al món:

dissabte, 29 d’abril del 2017

OPINIÓ: "Evitem la corrupció", per Alfons Carreras

­
Les presons es van omplint lentament de personatges relacionats amb la vida política d’aquesta farsa democràtica que durant tant temps ells mateixos ens han venut com a modèlica. La corrupció a l’Estat espanyol és i ha sigut sistèmica. 

Cal lluitar contra la corrupció? No, ja no hi ha temps. Les eines que té l’Estat per fer-ho ja es veu que són ineficients i. mentre es jutgen corrupteles que van començar fa molts anys, qui ens assegura que no n’hi ha d’altres en marxa que encara no sabem i que no es jutjaran fins d’aquí a massa temps? El que cal és crear un sistema que eviti la corrupció, que sigui molt difícil que apareguin ecosistemes on la corrupció neixi, creixi i es reprodueixi. 

Ens cal un nou Estat. Ens cal copiar els estats més nets i transparents, no cal inventar gaire. Limitem mandats, limitem sous, reduïm les despeses electorals, que es publiquin els comptes dels partits i les agendes diàries dels càrrecs electes. Garantim la restitució total de les sumes defraudades, establim un nou sistema de finançament de partits, eliminem les llistes tancades, eliminem la disciplina de vot, expulsem directament els parlamentaris que menteixen, facilitem les denúncies per corrupció i que no prescriguin els delictes, establim sistemes de total transparència i de supervisió i control ciutadà. 

Sistemes per assegurar que es compleixen les promeses electorals. Fem que els càrrecs electes siguin de veritat els representants dels votants. Fem un sistema judicial independent, dotem-lo de mitjans preparats i eliminem indults i aforaments. Acostem els polítics a la gent. 

Això és el que volem molts catalans més enllà de si som de dretes  Alfons Carreraso d'esquerres, volem ser demòcrates, volem participar en un veritable procés constituent. Els qui s’amaguen darrere les lleis i tenen el no com a resposta són esclaus i vividors d’aquest sistema polític espanyol que està fent aigües per tot arreu i que és incapaç de garantir els drets més fonamentals dels ciutadans.

Alfons Carreras
HGxI

divendres, 28 d’abril del 2017

Manifest amb motiu de l'1 de maig de 2017

L'Oficina de premsa de la Intersindical-CSC ha publicat el seu manifest amb motiu del 1r de maig de 2017.


«...A hores d'ara es pot dir que el procés polític més interessant a Europa, des d'un punt de vista democràtic, progressista i de defensa dels interessos populars, és el que s'ha encetat a Catalunya, el qual s'ha de materialitzar sí o sí a través d'un referèndum. No podem seguir dintre d'un estat en contra. Cal prendre les nostres pròpies decisions en funció de la nostra realitat i les nostres necessitats...»

Llegiu el manifest sencer


La Intersindical-CSC agrupa treballadors de tots els sectors productius. La condició de nacional fa que no estigui lligada, per tant, a cap sindicat estatal.

Per a la Intersindical-CSC és bàsic que els Països Catalans siguin reconeguts no només de fet, sinó també de dret, com a marc normal de relacions laborals i que aquestes es decideixin i negociïn el més a prop possible del treballador, als Països Catalans, i no a Madrid o París.

OPINIÓ: "Arrels a l'aire". Per Joan Xuriach

Segons l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, un 72% dels que votarien Sí a un referèndum d’independència tenen els pares nascuts a Catalunya mentre que baixaria a un 16% els que votarien No amb el mateix condicionant parental. 

En cas dels dos pares nascuts fora de Catalunya, els percentatges donen un tomb: 22% Sí i 52% No. Per aquest darrer col·lectiu, potser l’idioma no és prioritari (el castellà és dominant), tal vegada no senten la cultura catalana com a pròpia o prefereixen les televisions espanyoles (gens objectives amb Catalunya) a TV3; potser es tanquen en banda per por, per un legítim sentiment espanyol, per ignorància o, com una part del 16% de ciutadans de pares catalans que voten No, perquè viuen molt bé dins d’aquesta Espanya postfranquista. 

Ara bé, la majoria dels milers de catalans que formeu part d’aquest 52%, realment us sentiu còmodes amb la situació que vivim a Catalunya? Amb l’espoli fiscal, amb la sanitat pública torpedinada des de les clavegueres de l’estat central, amb el boicot a les infraestructures, amb els recursos judicials contra les lleis aprovades per la gran majoria de partits (també aquells a qui voteu) del Parlament de Catalunya, amb el menyspreu permanent, amb les mentides contínues...? 

Com va escriure Suso de Toro: “Es pot ser ciutadà de Catalunya i no saber-se humiliat ni sentir-se ofès?”. Us convido a construir plegats una República de tots, més democràtica, justa, pròspera i integradora on no hi hagi ciutadans de segona i on ningú (manllevant Pedrolo) “es quedi amb les arrels a l’aire”.

Joan Xuriach
HGxI

dimecres, 26 d’abril del 2017

La parada d'HGxI el dia de Sant Jordi

El dia de Sant Jordi els voluntaris d'HGxI van instal·lar una paradeta a la plaça de Eivissa. Allà hi van recollir durant tot el dia les adhesions al Pacte nacional per al Referèndum.

Bona feina, companys!

20170423_parada_StJordi_plEivissa

L1070828

dimarts, 18 d’abril del 2017

Una frase, dues mirades (4)

«No pot ser que estiguem aquí per no poder ser»
Julio Cortázar (1914-1984) Escriptor argentí.


No fer cas a Oscar Wilde m’ha dut, durant anys i panys, a caminar en cercles, traçant circumferències, sempre idèntiques, per no allunyar-me del centre, mai un centímetre més lluny del centre.

“Sigues tu mateix. Els altres llocs ja estan ocupats”

Si des del principi dels temps alguns no haguessin anat més enllà del cercle, seríem una infesta munió de persones apilades, una sobre l’altra; tan atapeïdes que, amb el temps, les mans, els braços, els peus, les cames i els nassos anirien perdent la forma pròpia i serien engolits fins a formar una gran massa de membres malconformats. Els caps, en primer estadi semblants al de la cèlebre figura de Munch, anirien desfent-se i els cervells, esclafats, anirien desfilant-se fins a perdre’s en el no-res. Una lobotomia a gran escala, universal.

Ser nosaltres mateixos, ésser, és un exercici de llibertat gens fàcil de dur a terme. Hi ha diferents cadenes que no descobrim fins que no sortim del cercle, són paranys que haurem d’anar superant.

Cadenes que no ho semblen, dolces, com els consells benintencionats de la mare.

Repressores, com l'ultra ortodòxia en qualsevol religió.

Adoctrinadores, com en qualsevol sistema educatiu de països poc o gens democràtics.

Invisibles, com les convencions socials no escrites.

Quotidianes, com les relacions familiars.

I la cadena que tots portem ben dins: la por.

La por a ser lliures, a la responsabilitat que comporta exercir-la.

Un cop fora del cercle he continuat la lluita contra elles i, juntament amb altres persones, també contra l’esclavatge que patim com a poble.

Manllevant un paràgraf de la novel·la ‘Els vençuts’ d’en Xavier Benguerel diria que “no hi penso a tornar, és una idea de vençut, aquesta”.

Sense llibertat, no puc ésser. I estic aquí per ésser!
   
Joan Xuriach
HGxI

Se’ns ha escolat el dia entre carrers i ja veiem, al cel, les costures de la nit. Ja hem acabat, tu i jo, tots els temes explosius, i els grans crits, i els gelats, i una mica com nosaltres també la ciutat s’ha anat buidant a poc a poc. De nit la catedral és un gran esquelet somrient i solitari d’algun leviatan polit que sura en la foscor. I mentrestant em dius, amiga, que no saps cap a on va la teva vida. Entre les rialles i les hores, t’havia ja llegit una petita pena, que arriba en silenci, amb prudència, entre les costelles del vespre i de les pedres. Ens fem grans, em dius. «No pot ser que estiguem aquí per no poder ser», em dius. Et marxen els trenta i les anelles d’arbre que t’han deixat als ulls, tan tendres, ara s’estrenyen amb dolor mut. «He de decidir», em dius. «He de ser jo». «He d’avançar». «No la puc haver conegut si no puc estar amb ella». Et miro i callo. Somric. Tinc un secret. Vine.

En passar pel Call, comença el paisatge nocturn de Ciutat Vella. Carrers bruts i deserts, i davant de cada botiga, capses i coses, paquets per llençar, papers i, a vegades, alguna barra de pa. Cullo una cosa. «I ara què fas?». A la recerca del tresor hem trobat un rotllo enorme d’enganxines fluorescents en què hi diu, en majúscules espanyoles, «Muy Urgente». Dotzenes i centenars de rètols cridaners, que despleguem en una cinta per tot el carrer. Uns moments després, amb la valentia atenuada per aquesta soledat de dia festiu, ens hem cobert d’urgència: totes ben plenes de «molt urgents». Travessem els laberints d’edificis fent exhibició idiota de la nova disfressa. Cada cantonada és una mica més brillant.

Mira’t i mira’ns. Aquest secret: no hi ha urgència, són només paraules sobreimpressionades en fons taronja. Som, tu i jo, tot el que podem ja ser. Som, nosaltres, immensament lliures. Pensa, amiga. No ens caldria pas avançar en la lluita: existir és no haver de córrer. Tu, ja ets. Ara, que et miro als ulls i et somric, comença la resta de la nostra vida. No cal decidir. No vull res. Viure és ja ser: buida els ulls d’angoixa i de futur. Estigues amb mi. Ens sé més grans que mai. També com la catedral en silenci ens aixequem com balenes... i l’únic que seguim necessitant és aquest mar, ¡oh, mar!, el mar de terra, oli i vi d’aquest país que ens espera i ens abraça. Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps.

Clara Ballart
HGxI

diumenge, 16 d’abril del 2017

Recull setmanal de premsa

El profund canvi sobiranista de les noves CCOO
En l'apartat nacional, els nous estatuts deixen de banda tota referència a la constitució espanyola, a l'estatut i al federalisme, i se centren en el dret d'autodeterminació
VilaWeb, 12-04-2017

Les valuoses lliçons de Václav Klaus per als catalans i (sobretot) els espanyols

Crònica de la conferència de l'ex-primer ministre i ex-president de la República Txeca al Palau de la Generalitat 
Pere Cardús 12.04.2017 

Cal aturar el partidisme
«Cada vegada que es barallen un diputat d'un partit i un d'un altre, a Madrid repiquen totes les campanes, conscients que al procés independentista li fa més mal això que no pas les seues amenaces i avisos judicials»
VilaWeb, 12-04-2017 - Vicent Partal, Editorial

Puigdemont porta el referèndum a Jimmy Carter
Amb aquesta important cita, les autoritats catalanes ja han aconseguit l'impacte necessari per desarborar d'unavegada per sempre el mantra que el procés és de consum domèstic i de nul interès a l'exterior.
elNacional, 08-04-2017 - José Antich - Editorial 

Puigdemont porta el referèndum a Jimmy Carter
Amb aquesta important cita, les autoritats catalanes ja han aconseguit l'impacte necessari per desarborar d'unavegada per sempre el mantra que el procés és de consum domèstic i de nul interès a l'exterior.
elNacional, 08-04-2017 - José Antich - Editorial 

Jordi Sànchez: “Per la diada de Sant Jordi l’Assemblea estarem actius al carrer, serà el nostre tret de sortida de precampanya unitària”
Podem trobar en un escenari de clar desafiament de l'Estat espanyol cap a la voluntat majoritària dels catalans i per tant on se'ns requereixi una mobilització sostinguda i permanent amb una alta capacitat de resiliència.
l'Unilateral, 09-04-2017 - entrevista

L’ambaixador Ambler Moss diu que Albiol difon ‘fake news’ sobre la fundació Carter
Desmenteix categòricament les acusacions d'Albiol sobre l'entrevista de Puigdemont amb Carter.
VilaWeb, 08-04-2017

L'expresident txec explica a Forcadell la separació amistosa de Txecoslovàquia
Václav Klaus s'ha reunit amb la presidenta del Parlament per exposar-li l'experiència d'un acord dialogat i senzill d'independència
elMon, 11-03-2018 

Catalunya al món

dilluns, 10 d’abril del 2017

Recull setmanal de premsa,

La pregunta de Llach i Forcadell: ‘Què faran ells per impedir-ho?’
Crònica del dinar que han fet la presidenta del parlament i el diputat de Junts pel Sí al Moment Zero
VilaWeb, 30-03-2017

Dades: Com és que VilaWeb diu que guanyaria el sí al referèndum i alguns diaris diuen el contrari?
Us expliquem amb dades per què diem que, amb les dades del CEO, el sí guanyaria el referèndum unilateral
VilaWeb, 30-03-2017

Tenim la Xina a favor? No fotis

El Partit Comunista de la Xina hauria signat una declaració a favor del procés independentista català
VilaWeb, 02-04-2017 - Andreu Barnils

El Govern manté «intacte» el compromís amb el referèndum tot i la suspensió del TC

 Munté assegura que la impugnació de les partides de la consulta vinculant són la "previsible" resposta del govern espanyol Rull declara que els comptes de Montoro suposen una "desautorització" de les promeses de Rajoy en matèria d'infraestructures
NacioDigital, 04-04-2017

Sergi Blázquez: ‘Si guanyem, els membres del TC poden ser inhabilitats de quinze a vint anys’

Entrevista amb el president de l'associació Drets, que acaba de presentar una querella contra vuit membres del Tribunal Constitucional (TC)
VilaWeb, 04-04-2017 - entrevista

Junqueras garanteix una solvència financera "extraordinàriament positiva" amb la independència

El vicepresident defensa al Parlament que la imatge de Catalunya als mercats exteriors seria molt bona si pogués utilitzar "tots els recursos que genera"
elMon, 06-04-2017

Conseqüències imprevistes de la independència de Catalunya

«Espanya entrarà en una fase de desintegració estructural, de pèrdua de credibilitat (més encara), d'incapacitat reactiva i de blocatge institucional.»
VilaWeb, 06-04-2017 - Pere Cardús

La viabilitat de les pensions en la nova República catalana
"El debat no és en la viabilitat del sistema de pensions o en la garantia dels drets reconeguts a les persones, sinó en com garantim i fem més eficient aquest sistema"
elMon, 06-04-2017 - Carles Bertran

Puigdemont porta el referèndum a Jimmy Carter

Les autoritats catalanes ja han aconseguit l'impacte necessari per desarborar d'una vegada per sempre el mantra que el procés és de consum domèstic i de nul interès a l'exterior.
elNacional, 07-04-2017 - José Antich - Editorial

diumenge, 9 d’abril del 2017

OPINIÓ. "Per què els comuns no es declaren espanyolistes?", per Salvi Pardàs

M’inspira poca confiança el compromís dels comuns com a partit en el procés independentista català. El nou partit s’acabarà definint com sigui (federalista, fraternofederalista…) però al final els seus votants acabaran seguint el dictat de la seva consciència i votaran “sí” o “no” en el referèndum d’autodeterminació que celebrarem aquesta tardor. 

El conflicte que alguns comuns teniu és molt fàcil d’entendre: us fa vergonya reconèixer obertament que no la volen ni en pintura, la independència del país. Igual que els qui es declaren defensors de l’escola pública i miren de justificar-se com sigui perquè matriculen el fill a la privada; igual que els que diuen que no són homòfobs però prefereixen que el seu fill/a sigui “normal”. 

Els comuns defensareu el dret a l’autodeterminació dels pobles com a concepte, però mai la constitució d’un Estat propi per als catalans. Els comuns us definireu “sobiranistes” quan en la intimitat sou uns espanyolistes acèrrims. Tot plegat respon a uns mecanismes psicològics basats en prejudicis inconfessables que subordinen la realitat catalana a l’espanyola: Catalunya mai no podrà esdevenir Estat, perquè d’Estat ja n’hi ha un, l’inqüestionable, l’espanyol. “Estat plurinacional”, proposeu. Res més que un subterfugi per amagar el vostre espanyolisme. 

A aquestes altures, no enganyeu ningú, perquè des dels temps de la Renaixença, passant per la República de Companys, la Transició o el pujolisme, el catalanisme ha maldat més que ningú i amb tota la bona fe per un Estat plurinacional, amb la il·lusió que algun dia un madrileny se sentís orgullós de la riquesa cultural i nacional del seu País i la defensés a capa i espasa, tal com hem fet sempre els catalans amb la llengua i la cultura espanyoles. 

Resultat d’aquest històric anhel? 
Sentència contra l’Estatut i, avui mateix, presidents i consellers de la Generalitat represaliats. 

Estat plurinacional a aquestes altures? Fraternalment, no, gràcies.

Salvi Pardàs Sunyer 

HGxI

dijous, 6 d’abril del 2017

Una frase, dues mirades (3)

«Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.»
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) Periodista i poeta valencià.

Hi ha nens que es gronxen sols. S’agafen a cada costat, després s’asseuen. Caminen enrere. A poc a poc, tot el que poden. Arriben a posar-se de puntetes, totes les cames estirades: ròtules amunt, panxa cap a dintre, la barbeta al pit. Dibuixen, sobre el terra, una inesperada línia recta. «Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot». Aixequen els ulls i per fi es deixen anar.

Qui hauria de dir que el nen més concentrat del món, aquell nen retallat contra el sol en un parc infantil desert, immòbil, seria el nen que ara riu, dibuixant semicercles en l’aire, amb les cames estirades, els cabells al vent. De sobte, com el moviment alegre d’unes cortines en primavera, oblidem que hi ha hagut un nen sol, que no ha tingut cap empenta de ningú, que el parc era buit, que el vespre s’acosta i que no li queda molta estona d’esbarjo.

Totes aquestes cares llargues, cada dia passat en una tensió a poc a poc més impossible de respirar, cada notícia com un pes mort sobre les espatlles, el futur oprimint el pit: tot això no és res. Som ja de puntetes, la barbeta al pit, les mans aferrades a les cadenes. Us semblen cadenes repressives? No pas. Són cadenes de gronxador, i les tenim ben agafades. Amics, tots els meus amics, aixequeu els ulls del terra. Amunt, una mica amunt. Fixeu-vos en aquest vespre triomfal. En la nostra ombra ominosa sobre un parc infantil on ens han tingut jugant durant segles. Mireu-vos sols i sentiu-vos acompanyats. Farem bogeries. Sí. Quan no puguem més ens deixarem anar. Sento, sota la pell, una enorme felicitat: serem eteris. Dibuixarem en l’aire les mil formes d’un somriure. Estimarem.


Clara Ballart
HGxI

Em va seduir molts anys enrere, quan era jove. M'alegrava, em treia el desànim, dissimulava la meva timidesa; no podia viure sense ella, sense el vertigen d’aquelles noves experiències. La desitjava, i a la vegada li tenia por. La cercava, i alhora la defugia.

Passats els primers anys d’un idil·li que semblava etern, la relació es va tornar obsessiva, fins al punt que vaig pensar en abandonar-la un munt de vegades. Però sempre hi tornava. Per ella vaig perdre gent que m’era propera i il·lusions que, de tan llunyanes, semblava que mai havien existit. Em va anar absorbint, en un principi a poc a poc, després amb avidesa, però sempre de forma constant, fins a deixar-me sense alè. Ella i jo, metre per metre, tancats, sense cel, sense estrelles, sense horitzó, sense portes ni finestres, sense aire. Ella i res més, servitud incondicional, relació malaltissa, esclavatge, bogeria, autodestrucció. La fi.

Un dia, vaig veure un punt de claror entre tanta foscor, una llum dins la tenebror. Al sostre hi havia una petita finestra mai vista abans. Vaig treure el cap, per respirar, per olorar, per escoltar. Una mà estesa se m’oferia i, encara no sé com, la vaig fer encaixar amb la meva. Aleshores em vaig alçar, i vaig sortir a fora i vaig tornar a caminar. Fa vint-i-quatre anys que he obert nous camins i sempre he cregut que aquella mà estesa era d’en William Brown, el meu amic de la infantesa.

No fa tant, una Catalunya exhausta, humiliada i vexada, en un darrer esforç, va encaixar la seva mà en les d’un grapat de lluitadors utòpics i, ara, ho podrà tot.

Joan Xuriach

HGxI

dimarts, 4 d’abril del 2017

OPINIÓ: "La visita de Rajoy ", per Leonci Petit Torner


Què ha vingut a fer a Barcelona? 

Rajoy, amb les seves propostes milionàries per a les infraestructures, ha vingut a comprar/vendre els catalans per tal de distreure'ns i dividir-nos per raó del procés democràtic i pacífic cap a la independència que el PP mateix ha provocat per no entendre o no voler entendre el que passa a Catalunya després de l'Estatut.

 La seva visita l'he vista com una mofa als catalans i, alhora, una incapacitat política: s'adreça a l'empresariat interessat i defuig la visita a la Generalitat, és a dir, al poble, la demostració que la seva proposta és enganyadora com sempre acostuma. Què més ha vingut a fer? A dir-nos, altra volta, no al referèndum (pactat o no), però amb la seva visita, ell mateix ha començat la campanya pel no, quan se celebri.

Rajoy, invocant la Constitució, ens vol negar el dret a decidir, un dret que és anterior a la mateixa Constitució, innegable als ciutadans, per decidir qui som i què volem ser.

Ningú més pot decidir per nosaltres. I quina ha de ser la nostra resposta? El referèndum (pactat o no), serà el moment decisiu del procés català, la manera de respondre massivament a la judicialització i penalització dels nostres representants polítics encausats per ser fidels al mandat de les urnes. Anar a votar el dia del referèndum, de manera massiva i decidida serà la demostració fefaent de la dignitat d'un poble que no es deixa comprar o vendre per res.

 Leonci Petit Torner

Article publicat a  el PuntAvui

diumenge, 2 d’abril del 2017

Els articles més llegits al nostre blog

Articles més llegits al blog durant el més de març de 2017


CRÒNICA. “Com ha de ser el nou país?” Com nosaltre hàgim decidit"
626 visualitzacions

OPINIÓ: "FAL·LÀCIES 'INSOSTENIBLES"
433
visualitzacions

Enriu-te'n de tot això i més, amic
114
visualitzacions
 
Una frase, dues mirades (1) 

103 visualitzacions
 
OPINIÓ: "6000 milions de raons per fer la revolta"

97 visualitzacions
 
OPINIÓ: "Declaracions enverinades"
94
visualitzacions

OPINIÓ: "Cal que l'unionisme aprengui un parell de coses bàsiques"
94
visualitzacions

Jordi Borràs i Antonio Baños a Horta : Vídeo
91
visualitzacions

Caminada per l'entorn de la plaça d'Alfons X
89
visualitzacions

Una frase, dues mirades (2)
88
visualitzacions

Recull setmanal de premsa,

El procés al món

La visita de Rajoy

La veu dels Parlamentaris i del Govern



Altres titulars
Lesmes, sobre el procés: "Els jutges no són actors polítics que puguin resoldre un conflicte d'aquesta naturalesa"
El president del Suprem assegura en una entrevista a la SER que no veu consens suficient per canviar la Constitució.
Ara, 24-03-2017


Margallo: si els has de comprar és que no t’estimen
«Margallo està amargat. Creu que Rajoy l’ha tractat de manera injusta i és una autèntica bomba de rellotgeria amb dues potes, desbocat en les seues opinions»
VilaWeb, 24-03-2017 - Vicent Partal, Editorial
“Els membres dels nostres cossos de seguretat són plurals, ningú no els pot demanar que preguin partit, però sí que se'ls pot exigir, tinguin l'opinió que tinguin en relació al Procés, que treballin perquè els ciutadans puguin exercir els seus drets democràtics fonamentals sense pressió ni violència.
elPuntAvui, 26-03-2017 - Miquel Sellares

«Aquest moviment no és dirigit per cap líder ni per cap partit i això el fa fort i li complica la vida alhora».
VilaWeb, 27-03-2017 - Vicent Partal, Editorial
Gabriel RufiánDiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés espanyol - 'Al’estat espanyol es pot votar l’assassí de Guillem Agulló peròno Francesc Homs'
Analitzem amb ell la convocatòria d’un referèndum, l’actitud del govern espanyol per resoldre la qüestió catalana iel posicionament dels "Comuns" davant d'una possible votació.
RacoCatala, 29-03-2017 - entrevista

El Pacte pel Referèndum situarà un miler de punts de recollida de signatures per Sant Jordi
La cita d'aquest dijous no ha comptat amb la presència de partits polítics ni de representants institucionals. 

NacioDigital, 30-03-2017

Deu lliçons sobre el Brexit que Catalunya hauria de saber aprofitar

«La retirada del Regne Unit és un dels colps més durs que ha viscut mai el projecte europeista. Però, com passa tantes vegades, fins i tot en un cas com aquest hi ha lliçons importants que ens poden servir»
VilaWeb, 30-03-2017 - Vicent Partal, Editorial