dijous, 26 de novembre del 2015

OPINIÓ: "Paternalisme polític", per Joan Xuriach Fusté

L’autoritarisme encarnat en una monarquia absoluta o una dictadura feixista fa unes dècades que ha desaparegut dels esquemes polítics espanyols. No per falta de ganes sinó per les circumstàncies, o sigui, Europa. 

Demanar la entrada a la Unió Europea no va ser per una vocació europeista arrelada dins la societat espanyola, ans al contrari Espanya mai s’ha sentit molt afí a les democràcies de gran recorregut històric; va ser un interès purament econòmic per poder sortir del fangar de la transició i una manera de canviar quelcom per no canviar res, o ben poc (no treure els tancs a la mínima reivindicació catalana), pur maquillatge. 

Aleshores, com mantenir la unitat de la nació més antiga del món (això diuen sense envermellir) amb mà de ferro? Doncs amb el paternalisme polític. 

Per bé nostre, dels catalans, no permeten que decidim el que volem ser, no ens consideren prou madurs per saber el que ens convé i només per aquesta raó es carreguen, per exemple, un Estatut votat democràticament per la majoria dels ciutadans o ens envien homes de negre a fiscalitzar els nostres diners; evidentment, no hi té res a veure el fet que els hi portem pagant la festa des de fa molts anys, masses. 

Joan Xuriach Fusté
HGxI

dilluns, 23 de novembre del 2015

OPINIÓ: "Tornem al 1714", per Maria Gemma Cerezo Pumariega

Ara resulta que ens posen condicions per donar-nos els diners del FLA. Aquests diners són nostres, són els que hem pagat al govern espanyol per a que ens torni la misèria que ens té destinada, però fins i tot això ens volen prendre. L’excusa que posen és que ens gastem els diners en futileses i no en el que de debò interessa als ciutadans; què saben ells del que ens interessa als ciutadans?
 

Si els nostres polítics fan un mal ús de les nostres finances ja els castigarem nosaltres a les urnes, no necessitem que vinguin de Madrid els homes de negre per fer-nos classes d’economia. Què s’han cregut? Que som criatures a qui cal fiscalitzar? Quina serà la propera barrabassada? Demanar als funcionaris un estat de comptes i si no estan conformes amb el que compren no els pagaran el sou? És indignant.
 

No sóc advocat ni tècnica en lleis, però estic convençuda que aquesta mesura és il·legal i inconstitucional; s’estan apropiant d’uns diners que no són seus i aquest delicte té un nom que no els agrada sentir. Què passarà si anem a la justícia, tant a l’ordinària com al TC a demanar que es respectin els nostres drets? Voldria equivocar-me, però, veient les últimes sentències, posaria les mans al foc que no ens faran ni cas. Mentrestant ells amb els nostres diners van construint autopistes lliures de peatge per on no passa ningú, trens AVE per a sis passatgers diaris, aeroports sense avions i segueixen subvencionant la “fundación Francisco Franco”.

El que passa és que la seva veritable intenció no és que siguem estalviadors, ni que invertim més o menys en accions socials, el que pretenen és escanyar-nos econòmicament per a què donem el braç a tòrcer, per a què ens sotmetem. No ens poden convèncer parlant (bé, això ni ho intenten), ja no ens fan por quan ens amenacen amb les lleis i la constitució, no s’atreveixen a enviar-nos l’exèrcit perquè tota l’opinió mundial se’ls tiraria a sobre i Europa no permetria un conflicte armat a casa seva, només els queda el setge i això és el que han aplicat


Al 1714 l’estat de setge consistia a no deixar entrar els subministres necessaris a la ciutat fins que els habitants havien d’obrir les portes de la muralla i rendir-se; ara, 301 anys més tard, és lleugerament diferent: simplement no ens envien els recursos necessaris per cobrir les nostres necessitats i esperen a veure quan temps triguem a claudicar. Encara hi ha algú que pensi que no som un país colonitzat?

Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI

divendres, 20 de novembre del 2015

OPINIÓ: "Premsa segrestada", per Joan Xuriach Fusté

El País va acomiadar, fa un parell de setmanes, el periodista Miguel Ángel Aguilar després de 21 anys de col·laboració. El motiu va ser la seva participació activa en un reportatge del The New York Times on es posava en qüestió la llibertat de premsa a Espanya i fins i tot es parlava directament de censura

Existeix, certament, una realitat preocupant que fa que sigui pràcticament impossible esbrinar, només llegint els seus editorials, quin diari de la premsa espanyola tens al davant. La manipulació de notícies, les mitges veritats interessades, les informacions omeses, i algunes proclames incendiàries i insultants que semblen rescatades d’altres temps dirigides cap a una part, encara, del territori espanyol, estan a l’ordre del dia des de fa molts anys. 

Aquesta crítica s'estén a totes les cadenes de televisió i emissores de ràdio espanyoles, arribant fins i tot la premsa esportiva, des d'on s'han arribat a alterar o obviar imatges per protegir “l’equip del règim”. De fet, el món periodístic no deixa d’ésser un reflex del món polític i civil, tan cínic com El País, que amb la destitució d'Aguilar corrobora la investigació del rotatiu nord-americà.

Joan Xuriach Fusté

HGxI

OPINIÓ: "Cansament", per Alfons Carreras

Fa uns dies que estic desconnectat de la política per raons personals i els detalls de com evoluciona el nostre procés cap a la independència i com van les negociacions entre les dos formacions no els he pogut seguir. 

Aquest matí sí que he pogut agafar el diari i llegir-lo amb calma, calma que se m’ha esvaït quan he vist algunes declaracions que m’han semblat forassenyades. El Sr Iceta oferint mà estesa als de JuntsxSí sempre i quan rectifiquin i reneguin del manifest d’inici del procés ja aprovat al Parlament. Crec que és d’un cinisme descomunal fer una oferta d’aquest tipus perquè està demanant als seus oponents que No facin allò que hi ha al programa i pel qual més d’un milió sis-centes mil persones els hem votat. 




Vostè, Sr Iceta sap què és la democràcia? O és que després de passar tota la seva vida en un partit amb llistes tancades ha perdut la noció de democràcia i de decència? Es pot demanar a una altra formació que traeixi els seus votants? 



Després de perdre la calma amb aquesta notícia, amb la següent no m’he pas tranquil·litzat. La Sra Colau opina que el que està passant és degut al fet que no hi ha una majoria suficient! Vostè també s’apunta a aquesta cançoneta? Vostè que és alcaldessa d’una ciutat tan important com Barcelona amb una minoria? També afirma que el procés està encallat perquè s’estan cremant etapes i el que cal és treballar per al referèndum. Molt bé, i on queden aquelles proclames enceses sobre el fet de que tenim una crisi social que demana un pla urgent d’atenció als més desvalguts? Ara ja no té pressa? Ara a vostè l’interessa més parlar d’aquest referèndum que ja hem demanat per activa i per passiva? O tot això és estratègia electoral i haig d’entendre que vostè ja no es dedica a fer nova política i s’apunta al carro de la vella i per tant no cal ser massa coherent sinó pràctic?

Sàpiguen que els ciutadans que creiem que la política i l’exercici de la democràcia són l'únic camí per sortir de la greu crisi de principis i econòmica que estem patint comencem ha estar molt cansats de tot plegat. Continuarem exigint compromís i sobretot coherència entre programa i acció política


Sr Iceta i Sra Colau, després del 27s hi ha dues formacions polítiques que intenten aplicar els seus programes i no trair els seus votants. Que sigui difícil que es posin d’acord és natural i els electors no hem de fer altra cosa que encoratjar-les perquè s’entenguin. I no admeto que se'ls inviti a fer traïcions ni tampoc a que ningú negui l'existència d’una majoria.

Alfons Carreras
HGxI

dijous, 19 de novembre del 2015

OPINIÓ: "Premsa segrestada" per Joan Xuriach Fusté

El País va acomiadar, fa un parell de setmanes, el periodista Miguel Ángel Aguilar després de 21 anys de col·laboració. El motiu va ser la seva participació activa en un reportatge del The New York Times on es posava en qüestió la llibertat de premsa a Espanya i fins i tot es parlava directament de censura. 

Existeix, certament, una realitat preocupant que fa que sigui pràcticament impossible esbrinar, només llegint els seus editorials, quin diari de la premsa espanyola tens al davant. La manipulació de notícies, les mitges veritats interessades, les informacions omeses, i algunes proclames incendiàries i insultants que semblen rescatades d’altres temps dirigides cap a una part, encara, del territori espanyol, estan a l’ordre del dia des de fa molts anys.



Aquesta crítica s'estén a totes les cadenes de televisió i emissores de ràdio espanyoles, arribant fins i tot a la premsa esportiva, des d'on s'han arribat a alterar o obviar imatges per protegir “l’equip del règim”. 

De fet, el món periodístic no deixa d’ésser un reflex del món polític i civil, tan cínic com El País, que amb la destitució d'Aguilar corrobora la investigació del rotatiu nord-americà.

HGxI 

Joan Xuriach Fusté

dimecres, 18 de novembre del 2015

ANUNCI. Concentració a la Ciutadella. 72 diputats per la República catalana (diumenge 22N 2015)



Per donar suport a les nostres institucions escollides democràticament i demanar unitat als 72 diputats per concretar el nou govern abans del dia 27 de novembre, un govern que ens permetrà construir la nova República Catalana.

dilluns, 16 de novembre del 2015

ANC: És temps d’unitat, fermesa i compromís. Declaració de Vilanova i la Geltrú (novembre 2015)

El període iniciat amb les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 i culminat amb les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre d’enguany ha significat un canvi molt important de la política catalana. L’àmplia majoria sobiranista ha donat la legitimitat democràtica al Parlament per iniciar el procés cap a la nova República Catalana. Un any després de l’històric 9N del 2014, l’independentisme ha demostrat, a les urnes, al carrer i a l’escenari internacional, la seva determinació i fortalesa.

L’aprovació per majoria absoluta en el Ple del Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre de 2015, de la Declaració de l'inici del procés de creació d'un estat català independent en forma de república, representa l’acompliment del mandat democràtic sorgit de les urnes i el primer acte de sobirania del Parlament de Catalunya.

La Declaració i l’Annex de mesures aprovades requereixen un govern fort i cohesionat per iniciar i fer efectiu el desenvolupament dels punts acordats, que signifiquen posar les bases per millorar el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Així mateix, proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana i insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions, entre d’altres, iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.

Des de l’inici la resposta de l’Estat Espanyol ha estat l’atac, amb tots els seus recursos institucionals i mediàtics, mostrant la manca d’una sortida política i dialogada als anhels de la majoria de la ciutadania de Catalunya. En aquest camí hem de preveure que l'Estat espanyol, tot i passades les eleccions del 20 de desembre,  en lloc de fer cas de les reiterades crides al diàleg, segueixi entestat en resoldre un conflicte polític amb l'aplicació reduccionista i repressiva de la seva constitució, la llei del tribunal constitucional i la "llei mordassa". En aquest context ja s’han anunciat nous atacs com l'increment de l'asfíxia financera de la Generalitat, la inhabilitació de la presidenta, dels membres de la mesa i tècnics del Parlament i del president i dels consellers de la Generalitat, la recuperació de competències de la Generalitat, la suspensió de l'autonomia o altres atemptats greus contra les institucions i els representants del país, malmetent i posant en perill les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya. Els atacs i entrebancs antidemocràtics per part de l’Estat Espanyol i de l’unionisme a Catalunya aniran augmentant cada cop amb més contundència.

Hem de tenir present, ara, altres moments de la nostra història on l’excel·lència dels objectius de cadascun dels diferents actors ens ha portat a no assolir la República Catalana, que tenim novament tan a la vora. Un dels principis fundacionals de l’ANC és la transversalitat i l’apartidisme, no la neutralitat, per això sempre hem manifestat la nostra pròpia opinió al marge dels interessos dels partits, i de vegades ho hem fet pressionant, el Parlament, el Govern o el President. Ho hem fet sempre que ha estat necessari i considerem que ara ho torna a ser. L’ANC va donar el seu suport a totes les forces independentistes que es van presentar a les eleccions del 27s, i per això, ara ens sentim legitimats per exigir-los un acord.

Davant d’aquest escenari l’Assemblea Nacional Catalana cridem a la ciutadania, a les entitats cíviques i socials i a les forces polítiques democràtiques,

- a estar amatents davant dels atacs a la nostra sobirania, a les nostres institucions i als nostres representants,

- a mantenir-nos en el camí cap a la independència, units, mobilitzats i ferms, de manera cívica i democràtica, en tot el procés cap a la construcció de la República Catalana

- i a exercir la sobirania nacional que ens pertoca com a país.

Alhora,

- Reclamem als 72 diputats i diputades de Junts x Sí i la CUP, la responsabilitat, el coratge, la fermesa i la capacitat d’entesa i diàleg  per trobar, al més aviat possible, el millor acord per a la creació d’un govern fort i cohesionat. Considerem imprescindible un acord abans del 27 de novembre que faciliti la investidura i la legislatura, que doni resposta al mandat democràtic i a les aspiracions de la ciutadania expressades el 27 de setembre, perquè la situació social i política dels ciutadans ho requereix amb urgència.

- Cal compromís, coherència i responsabilitat. Compromís amb la ciutadania que va respondre a les urnes als compromisos adquirits en els respectius programes. Coherència per evitar que la declaració del Parlament pugui acabar essent simplement un miratge. I responsabilitat per assumir que tots i cadascun de nosaltres som directament responsables de l’èxit d’aquest procés que, a partir del 27S, necessita un govern fort, unitat en l’acció parlamentària i un gran sentit d’Estat per assolir l’objectiu comú.

- Considerem com a únic escenari factible un acord de govern que se sustenti en totes les sensibilitats de l’independentisme i tots els actius existents per liderar, governar i portar-nos cap a la República Catalana. 
Sense exclusions, amb el convenciment que en aquest procés de transició nacional no hi sobra ningú sinó que cal sumar-hi noves adhesions.

- Treballarem per consolidar i ampliar la majoria social i mantenir la cohesió social que vol destruir l’Estat espanyol, d’acord amb el nostre full de ruta. 

- Demanem a les nostres institucions la concreció de les mesures que millorin el benestar social i els drets laborals, en el procés constituent d’una República Catalana lliure, democràtica i socialment justa.

És temps d’unitat, fermesa i compromís.

És temps de construir la República Catalana!

Vilanova i la Geltrú,  14 de novembre de 2015.

dissabte, 14 de novembre del 2015

OPINIÓ: "Vergonya", per Gemma Cerezo

Quina vergonya! 

Em fa vergonya que en el meu carnet d’identitat posi nacionalitat espanyola i que a Europa se m’englobi dins de les persones a qui representen aquests polítics de tragicomèdia, aquests polítics que no fan més que omplir-se la boca amb paraules com democràcia i estat de dret i no s’adonen que, dites per ells, són paraules buides, sense cap sentit. 

És democràcia portar sistemàticament al TC les lleis aprovades en un Parlament que ha sortit de les urnes? És democràtic que dotze senyors, a qui ningú ha escollit, passin per sobre de les lleis votades al Parlament? És democràtic suspendre i deixar sense efecte, ni que sigui temporalment, una resolució aprovada a la Cambra catalana? És democràtic amenaçar d’incórrer en responsabilitats penals els membres de la Mesa, el president i alguns consellers pel “greu delicte” d’haver debatut sobre un tema tabú per a l’Estat espanyol? On és l’estat de dret que prediquen si fins i tot l’opinió pot ser causa d’acabar a la presó?

La senyora Arrimadas va dir, en el debat de la moció, que no ens podíem considerar “colonitzats” perquè “on s’havia vist una colònia amb parlament propi?”; quin parlament, senyora Arrimadas? Un parlament de joguina perquè vostès no el deixen fer la seva feina? Un parlament que per aprovar les seves lleis ha de demanar permís als amos de Madrid?

Els suggereixo que s’informin ben bé dels conceptes “democràcia” i “estat de dret” i que actuïn en conseqüència. No avergonyeixin més els qui de cor se senten espanyols ni els que només tenim la nacionalitat espanyola en el carnet d’identitat. 


Gemma Cerezo
HGxI

divendres, 13 de novembre del 2015

OPINIÓ: "Gravitació i Democràcia", per Alfons Carreras

Els principis fonamentals de la física neixen amb la creació de l’energia i de la matèria. La Gravitació, principi que es manifesta com una força d’atracció entre tota la matèria de l’univers, n’és un d’ells. El gran físic Isaac Newton, uns quants de milers de milions d’anys després de que es formés la matèria, va ser capaç d’establir a través del llenguatge matemàtic una simple llei que quantificava de forma molt aproximada la força recíproca entre dos cossos. La gravitació havia estat present sense que calgués cap llei. La llei no era la que generava la gravitació.

La Democràcia és un principi fonamental per a la organització de les comunitats humanes. Pel que sabem els primers de practicar-la amb consciència foren els grecs. Els ciutadans es reunien a l’àgora i després de discutir i contrastar prenien decisions sobre els afers públics, decisions que eren executades pels representants electes. La democràcia és un principi bàsic, com ho són la llibertat, la justícia i la igualtat. Són principis bàsics intrínsecs a l’existència dels éssers humans racionals i en cap cas són conseqüència de lleis, de normes ni de constitucions. Primer la democràcia i la llibertat i després les lleis per a defensar-les.

Hi ha lleis sense democràcia. Recordem l’Imperi Romà, l’edat Mitjana, l’Absolutisme, etc. I m’atreveixo a afirmar que sí hi pot haver Democràcia sense lleis, de la mateixa manera que hi pot haver Justícia sense lleis. Però en aquesta nostra pseudomemocràcia de l’ estat espanyol hi ha lleis contra la democràcia contra la igualtat i contra la justícia.

Ara, ens volen fer creure als catalans que el nostre dret fonamental d’exercir la democràcia ho és per un seguit de lleis redactades fa quatre dies i manipulades per polítics de baixíssima qualitat democràtica. Ho repeteixen una i altra vegada encerclats per un entorn d’interessos amagats i esclaus de la seva incompetència.

Quan veuran que l’única forma de millorar la democràcia és exercir-la? I que la millor manera de que els ciutadans ens sentim responsables de tots els nostres actes és que respectem les decisions preses per les majories? Fins quan haurem d’aguantar aquesta mirada tant pobra i tant curta i aquest menyspreu per l’opinió de la ciutadania?

Alfons Carreras

HGxI

dimecres, 11 de novembre del 2015

CONVOCATÒRIA. En suport del Parlament i per la unitat (diumenge 15, 12h, Parc de la Ciutadella)



ÚLTIMA HORA

L'Assemblea ajorna la mobilització prevista per demà en solidaritat amb els fets de Paris


L'Assemblea convoca una mobilització per donar suport a les institucions i demanar unitat.

L'ANC organitza una mobilització ciutadana per expressar el suport públic de la societat civil al Parlament de Catalunya després de l'aprovació de la resolució dilluns passat i en previsió dels possibles atacs per part dels organismes de l'Estat espanyol.

En aquesta mobilització, on també es demanarà unitat als 72 diputats per tirar endavant el procés, l'ANC també farà públic el seu posicionament respecte la situació política actual. 


La mobilització tindrà lloc a Barcelona el diumenge dia 15 a les 12 del migdia al Passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella.

L'ANC fa una crida a les assembles territorials i a tota la ciutadania per fer visible el suport ciutadà al Parlament de Catalunya, escollit democràticament en les eleccions del 27 de setembre.


Assemblea Nacional Catalana

OPINIÓ: "Socialistes espanyols", per Joan Xuriach Fusté

Quan perilla la sagrada i indissoluble unitat d’Espanya, tots els partits polítics espanyols (PP, Ciudadanos, PSOE-PSC, Falange, UPyD, PxC, Vox...) amb l'excepció de IU i Podemos -tanmateix, ambdós, amb un pes electoral minoritari- treuen el seu ADN antidemocràtic forjat en els temps d'"el imperio donde nunca se pone el sol", les colònies, les monarquies absolutes i les dictadures.
 

Especialment lamentable és el paper dels socialistes, ja que l'actuació del PP amb la seva ascendència franquista i la de Ciudadanos amb els seus tics neofalangistes és cosa previsible. 


Personalment, em faria vergonya portar encara les lletres 'S' de socialista i la 'O' d’obrer; no se les mereix un partit que retalla drets laborals arran d’una trucada de la Cancellera (qui mana en realitat en aquesta orgullosa Espanya) violant la “immaculada” Constitució en un cap de setmana, amb nocturnitat i traïdoria.

Un dels punts més importants de la Resolució Política aprovada pels socialistes (amb Felipe i Guerra al capdavant) en el Congrés de Suresnes de l’any 1974 fou aquest: “Reconeixement del dret de l’autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques”. Recordem-ho. 


Joan Xuriach Fusté
HGxI



dimarts, 10 de novembre del 2015

ESCENARI POST 27S: Conclusions del debat intern d'Horta-Guinardó

Reunida l’Assemblea d’Horta-Guinardó per tractar les qüestions plantejades pel SN de cara al debat pel proper CSTE, en donem resposta:

Quines dificultats afronta l'ANC per ampliar la majoria social?

1) Dificultats per arribar a sectors específics

La classe treballadora, obrers i sindicats han estat el sector de què s'ha parlat més, però s'han mencionat també la gent jove, la tercera edat i els immigrants.

S'ha traçat una línia entre el col·lectiu d'immigrants castellanoparlants i aquells que no ho són, per tractar-los com a entitats separades.

2) Dificultats per arribar al món castellanoparlant

El missatge costa que arribi bé al món castellanoparlant. Hem estat unànims en entendre que hi ha d'haver un canvi radical en la manera de fer campanya en els col·lectius exclusivament castellanoparlants, on és evident que la força de l'Assamblea s'ha notat poc o no ha pogut accedir a les seves esferes.

Com que ha estat la idea que més suport ha tingut —la necessitat d'un canvi en com convèncer l'electorat castellà—, hem proposat una sèrie de canvis en la manera d'afrontar una nova campanya dirigida a aquests col·lectius.

a. Publicitat al carrer i fulletons

Hem suggerit que la publicitat en tanques i cartells tingués colors molt cridaners i frases curtes, missatges només en castellà i escrits per a gent castellanoparlant. La crítica que s'ha fet més forta al funcionament fins ara de les campanyes de l'Assemblea ha estat que els fulletons en castellà són una traducció del català. Amb això no n'hi ha prou. Per arribar a un electorat que pensa diferent es necessiten missatges diferents, fets expressament per a ells. Per competir amb els missatges populistes de certs partits unionistes cal una campanya amb una força semblant i al mateix nivell. Potser l'ajuda de Súmate és clau en aquest aspecte.

b. Televisió 

És evident que el cost de sortir a una televisió espanyola, segurament l'únic recurs per arribar a les cases de molta gent, és impossible d'assumir, o altament difícil d'assumir. Hem deixat clar, però, que quan ens plantegem arribar a tot l'electorat hem de considerar totes les alternatives, per difícils que siguin. La presència d'independentistes a les tertúlies espanyoles seria un gran pas. Però de nou és molt difícil d'aconseguir. 

c. Donar rellevància a líders d'organitzacions existents 

Respecte a la manera d'arribar a col·lectius diferents, no només el castellanoparlant, s'ha suggerit promocionar o donar rellevància a líders d'entitats que són reconegudes i que tenen pes. Aquests líders, per utilitzar l'expressió que s'ha utilitzat, “hauríem de fer-los nostres”.

Organitzacions vinculades amb la justícia social, els sindicats, la no-corrupció, serien un gran vehicle per acostar-se a l'electorat que tot sol mai no s'acostaria a les idees de l'Assemblea. 

d. Grups de barri: Assemblea i Súmate 

Posar d'acord les assemblees de l'ANC i de Súmate per poder fer-les funcionar a la vegada i tenir més força als barris. Seria molt bo tenir una més gran compenetració amb altres organitzacions que tenen els mateixos objectius que l'ANC i que poden sumar forces per fer pressió sobre els col·lectius de què parlàvem. 

e. Enquestes o demanar dubtes, pors 

Seria molt útil demanar directament en forma de petites enquestes demanar directament i en persona quines són les grans pors i les idees en contra de la independència dels col·lectius unionistes. Com dèiem, és molt difícil fer campanyes pels castellanoparlants des de fora del seu món. Tenir de primera mà noves impressions (post 27S) en els nostres barris seria molt útil per començar a pensar en ampliar la majoria social.

3) Dificultat de donar imatge d'unitat 

Fer pinya és bàsic per comunicar seguretat a l'electorat indecís. L'ANC s'ha de fer veure si la cohesió i l'entesa entre partits polítics cada vegada costa més.

Altres idees de què hem parlat: necessitat de deslliurar-nos de l'estigma de la corrupció (i de que ser català i independentista és ser "burgès" i, per tant, corrupte) i de seguir amb el discurs per desbancar la por o la incertesa pròpies dels partits que prometen una tercera via.

Procés Constituent

Establir una metodologia 

Perquè el resultat del Procés Constituent sigui el més democràtic i obert possible cal que es defineixi una metodologia de treball que asseguri aquests objectius. 

S’han plantejat dubtes sobre la correcta redacció técnico-jurídica de la Constitució. Això pot ser difícil per a un públic poc o gens avesat per part de la ciutadania. És per això que és fonamental que es defineixin els temes a tractar i les diferents opcions per tal que les entitats que col·laborin en el debat tinguin una guia de treball i que posteriorment els resultats siguin assimilables. Una metodologia clara i transparent facilitarà la feina i al mateix temps serà un reclam de cara a una major participació.

HGxI

diumenge, 8 de novembre del 2015

Dilluns, 9N 2015: Comença el Nou estat català




El ple del Parlament debat i vota la proposta de declaració d’inici del procés d’independència acordada entre Junts pel Sí i la CUP. Un text que marca l’inici de la desobediència i de la ruptura, l’aplicació del principi d’efectivitat.

dimarts, 3 de novembre del 2015

OPINIÓ: "Populisme i corrupció" per Joan Xuriach Fusté


Quantes vegades hem sentit dir a certs polítics que acabaran amb la corrupció? Aquesta promesa -que encara segueix donant vots- és senzillament irrealitzable. La corrupció és inherent a la condició humana i els polítics són un reflex dels ciutadans que els votem. 

Una de les raons de pes per construir la República Catalana és aconseguir una veritable separació dels tres poders que constitueixi una base ferma i sòlida per acabar amb la... impunitat de la corrupció. 

La connivència a Espanya entre monarquia, partits polítics, jutges, fiscals i militars ho fa inviable del tot. No més jutges nomenats pels polítics de torn, no més fiscals nomenats pels polítics de torn, no més intromissions en el món judicial per part dels polítics de torn. Acabem amb la sensació de que no tots els ciutadans som iguals davant la llei. Prou de judicis que s’eternitzen, no més d’un any entre l’inici i la sentència dels casos. 

Amb els diners que , per fi, administrarem, evitarem l’alentiment crònic dels processos judicials. Hi haurà corruptes, com a tots els països, però cap en llibertat. Aquest és l’objectiu: no utilitzar políticament la corrupció, fer justícia.

Joan Xuriach Fusté
HGxI