divendres, 30 d’octubre de 2015

OPINIÓ: "I ara, què?" (2 de 2) per Francesc Pineda


  • CONSCIÈNCIA. Hem de continuar fent l’esforç de convèncer molta més gent. El nivell de consciència encara és dèbil, però les actuacions que vénen de Madrid ens ajuden molt a fer veure el tracte que tenen amb nosaltres. Tracte que per a mi es va fer evident després del 9 N, quan ens van considerar com no-res, quan érem nosaltres, els que hi participàrem, els ciutadans més conscients i responsables.
  • HAN FET TARD. No han tingut mai, ni ho han pretès, fer una definició plausible d’Espanya com a nació, l’únic projecte era l’assimilació, l'homogeneïtzació de tots els pobles de la península sota la seva hegemonia. Mai ens han volgut integrar ni tractar-los d’igual a igual i per això ja han fet tard. 
  • ENTENDRE'NS. Només ho podran entendre, ens podrem entendre, quan podrem dialogar al mateix nivell de llibertat, i això no serà fins que assolim la independència. Tots hi sortirem guanyant, el món va per aquests camins.
  • BON VEÏNATGE. Altra cosa que cal escampar és la nostra voluntat de no trencar res, sinó de fer el possible per recompondre i restablir la bona entesa amb els veïns, amb tots els veïns. Només cal diàleg molt diàleg i cap ganes d’imposar res per la força. Cosa que fan contínuament mentre s’omplen la boca de democràcia i actuen com un govern totalitari. 
  • LA UNITAT NO ÉS CAP DOGMA. Cal preguntar quines són les raons que es tenen per rebutjar la independència. Si la raó que s’exhibeix és no trencar la Sagrada Unidad de España, caldrà fer veure que això no és cap dogma, que la unitat queda trencada de principi per unes fronteres artificials amb Portugal i que aquests estats són producte de tractats entre dinasties, on el poble no hi ha participat mai. Que la Història és una cosa viva i que es demostra principalment pel canvi constant de fronteres fins que cada nació del món sigui sobirana i aleshores ja no calguin més les fronteres perquè hi haurà pau a la terra. 
  • TOLERÀNCIA. La transició a la independència serà un procés amistós perquè ho volem nosaltres, i si no és així serà per la seva intransigència secular. Però no tindran altre remei si no volen enfonsar-se encara més en el descrèdit mundial. 

Francesc Pineda

HGxI (ANC)

OPINIÓ: "President Mas", per Joan Xuriach Fusté



Artur Mas va declarar en el seu dia que en finalitzar la desconnexió amb l’estat espanyol es retiraria de la política.

Com que fins ara ha complert les seves promeses, quin problema hi ha que comandi el procés a nivell internacional (de 6 a 18 mesos) mentre la gestió diària de la Generalitat la porta un govern de concentració i consens? 

Si les postures s’enroquen al voltant de la seva figura podríem arribar a dues situacions:

La primera, noves eleccions a principis de l’any vinent amb el conseqüent desgast i desil·lusió de la gent i amb una campanya electoral més dura entre les forces independentistes que, segurament, derivaria en un exercici del vot útil que rebaixaria, de manera sensible, els deu diputats aconseguits per la CUP en les darreres eleccions. 

La segona, Artur Mas s’aparta durant el procés transitori i evita ser (per a aquells que no el volen) una nosa. Aleshores, alliberat del seu compromís adquirit, es presenta a les eleccions constituents i es converteix en el primer President de la República Catalana.

No he votat mai a Convergència, però si es dones el cas ho faria.

Joan Xuriach Fusté
HGxI

dilluns, 26 d’octubre de 2015

OPINIÓ: "I ara, què?" (1 de 2) per Francesc Pineda

Doncs ara no ens posem nerviosos, conservem la calma, tinguem confiança, no hem de permetre que ens facin trontollar des de fora, i tampoc per alguns de dins que senten una certa basarda i es deixen portar pel dubte. 

Ja hem perdut la POR, sabem d’allò que som capaços de fer si ens ho proposem, i ens ho hem proposat. 

La REPÚBLICA CATALANA serà. Ja comença a ser i serà una cosa diferent dels estats que ens envolten. La vera Democràcia, el poder del poble imposarà la seva voluntat, imposarà la llibertat de tots per sobre de les imposicions dels que intenten ser els únics detentors del poder perquè disposen de les regnes de l’economia, que tal com ho volem ha d’estar sota la supervisió plena del poble sobirà.

Hem de continuar lluitant perquè ens han declarat la guerra sense pietat; però tenim totes les opcions per guanyar, no tenen arguments ni projecte i quan pretenen argumentar fan el ridícul més escandalós. Espanya s’acaba per obra i gràcia dels qui la pretenen governar.
 


Francesc Pineda
HGxcI

Avui s'ha constituït el Parlament que declararà la República catalana

ccc



‘Tanquem l’etapa autonòmica i enlairem un nou escenari per al demà. És un moment fundacional. Des d’ara mateix construirem un parlament sobirà que vol representar un territori lliure. Fem un país lliure, ple de ciutadans lliures, que siguem nosaltres el model a seguir.’

Carme Forcadell, Presidenta del Parlament



Avui és un dia de transcendència històrica per a Catalunya. Perquè per primera vegada hi haurà un parlament amb una majoria independentista, tant al plenari com a la mesa. I presidirà la cambra l’ex-presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, que ara fa tan sols tres anys, després de la gran manifestació de la Diada del 2012, demanava als diputats que comencessin un procés de secessió.


El contundent discurs de Julià de Jòdar: ‘Ja no ens acontenta el pinso. Volem sortir de la gàbia’

dissabte, 24 d’octubre de 2015

OPINIÓ, "La pell fina dels dinosaures", per Joan Xuriach Fusté


  • Persegueixen estelades 
però no es pronuncien quan es treuen a passejar banderes amb l’àliga i creus gamades. 

  • S’escandalitzen quan es sobrepassa una coma d’un article de la Constitució 
però en modifiquen els que calguin en un cap de setmana, sense consens ni diàleg. 

  • S’esveren pel cost de la consulta popular del 9-N (9 milions d'euros) 
però ni parpellegen amb els més de 2.000 milions que acumula un submarí (S-80) que s’enfonsa. 


Ara el que toca és posar el crit al cel per la candidatura de Carme Forcadell a la presidència del Parlament. Una dona, catalana, d’esquerres, independentista i demòcrata, on vas a parar! 

Ni que fos la vicepresidenta del Congreso, una experta jugadora del Candy Crush. S’obliden, intencionadament, que les llistes de Junts pel Sí i de la CUP tenen una majoria folgada a la cambra i que en canvi ells, a Catalunya, són minoria. Soraya: el PP és un partit minoritari, camí de ser residual, i per tant, ens representa ben poc.

Joan Xuriach Fusté

HGxI

---------------------------------------------
Nota: Podeu clicar les icones de Facebook i Twitter que hi ha aquí sota i així  aquest escrit arribarà als vostres amics o seguidors.  

dilluns, 19 d’octubre de 2015

OPINIÓ: "Alemanya, any 2015", per Joan Xuriach

El govern d'Angela Merkel subvenciona la Fundació Adolf Hitler i aprova en els pressupostos generals destinar una partida econòmica per retribuir la seva tasca cultural i social. En canvi desapareix la partida econòmica fins ara destinada a la recerca de fosses comunes de damnificats pel nazisme. 

La televisió pública fa un reportatge a casa de la néta del gran dictador on es recorda a l'entranyable avi. 

El Partit Nacional Socialista celebra en un míting l’aniversari del naixement del Führer; en les arengues s’amenaça de mort alguns diputats del Parlament. 

El Govern Federal portarà als tribunals al primer ministre bavarès per organitzar una consulta popular recolzada per la majoria de la cambra d’aquest Land. El Bundestag torna a rebutjar la proposta d’una part dels seus diputats de condemnar de manera oficial l’holocaust. 

Baviera seguirà obligada a aportar a la resta del territori un 9% del seu PIB malgrat l'ofegament financer que pateix. Tanmateix, el portaveu de la Federació ha declarat que portarà als tribunals les lleis aprovades pels bavaresos els últims anys, incloses les de protecció social. 

És tan inversemblant que ningú s’ho creu, oi? Doncs tinguem en compte que aquesta ficció es converteix en realitat en un altre país, al sud del continent i també membre de la Unió Europea.

Joan Xuriach
HGxI

diumenge, 18 d’octubre de 2015

OPINIÓ: «Negociacions», per Gemma Cerezo

No acabo d’entendre la negativa aferrissada de la CUP a investir Artur Mas com a president. És veritat que durant la campanya es van atipar d’assegurar que aquest punt era innegociable, però m’agradaria fer-los unes reflexions per si es poden replantejar la seva decisió.

Primer de tot he d’aclarir que ni la formació CDC ni el senyor Mas en particular han comptat mai amb la meva simpatia ni amb el meu vot i que, en condicions normals, no em faria cap il·lusió de tornar-lo a tenir com a president; el que passa és que no estem vivint unes condicions normals

Sembla que el principal escull és perquè, segons la CUP, va ser el responsable de les retallades; i en això discrepo. Darrere la política que va dur a terme el president hi havia el programa de CiU, que, per altra banda, era el que majoritàriament havia votat la gent (recordem que sempre que ha estat investit ha estat la llista més votada), en tot cas, i deixant a banda que amb la paga tan minsa que ens passa l’Estat no es poden fer miracles, el responsable de les retallades és CiU i sembla que no té cap impediment a investir un altre membre de CDC. Aquest cop, però, qui hi haurà darrere del proper president serà una coalició on hi ha representades diferents opcions polítiques.

També argumenten que no poden investir algú corrupte i en això estic del tot d’acord amb ells (CUP), la corrupció és una línia vermella que penso que no es pot creuar, però aquest no és el cas d’Artur Mas; poc abans de les anteriors eleccions, mitjans afins al govern espanyol ja van llençar un globus sonda acusant-lo d’irregularitats i al final tot va acabar en foc d’encenalls i segur que van aixecar totes les estores de casa seva per mirar amb lupa la pols que hi pogués haver: si no van trobar res, és que no hi havia res. 


Si tinguessin una raó més sòlida per portar-lo als tribunals utilitzarien altres vies que no pas el litigi per posar les urnes al carrer, posant-se en evidència davant del món.

En aquest moment el més important és avançar en el procés, en això tant Junts pel Sí com la CUP estan d’acord; ningú pot negar que el president Mas ha estat una peça fonamental en aquest procés; és clar que hi ha d’altres persones a Junts pel Sí tant o més capaces que ell per a tirar el procés endavant; i és entre tots que l’hem de dur a terme independentment de qui el lideri. 


Però pensem en Europa; fins ara no ens han pres seriosament, no saben ben bé de què va tot plegat i el referent que tenen és precisament Artur Mas; si ara el canviéssim no seria contraproduent? És una persona coneguda i ben considerada, enviar-n’hi una altra seria tirar uns quants passos enrere. Ens convé posar-ho fàcil als veïns europeus perquè no faran gaires esforços per entendre’ns.

Una altra de les raons per les quals penso que fóra bo que continués és: no donar el braç a tòrcer davant del govern espanyol. Se’l volen treure de sobre com sigui, personalitzen damunt d’ell tot el moviment independentista i no saben com fer-s’ho per inhabilitar-lo; els hem de fer la feina? Si volen que l’inhabilitin un cop investit democràticament i continuïn fent el ridícul davant del món.

Estem en un punt molt delicat i cal pensar amb el cap, no amb el cor ni amb l’estómac.

Gemma Cerezo
HGxI

dissabte, 17 d’octubre de 2015

RESUM CONFERÈNCIA. "El procés després del 27-S", a càrrec d'Antonio Baños, Jaume López i Oriol Amorós

Antonio Baños (CUP), Jaume López (Reiniciacatalunya.cat) i Oriol Amorós (Junts pel Sí)

[Centre Cívic Sagrada Família, 16-10-2015] Jaume López, professor de Ciència política a la UPF i portaveu de Reiniciacatalunya.cat, marca tres eixos en el camí cap a la independència:

1. Desconnexió. Tenim els instruments per portar a bon terme una desconnexió dràstica del marc legal espanyol.
2. Reconeixement internacional. El món ens ha de reconèixer com una realitat diferenciada.
3. Dotació de contingut al projecte de País nou, que ha d'identificar-se amb un País "millor".

Però ens falta encara eixamplar el suport popular al procés. Tres-cents mil vots més? Amb 2M o més de vots, aniríem molt millor que amb el milio vuit-cents mil actuals.

Com ho hem de fer per sumar? Doncs retrobant-nos amb tots aquells partidaris d'iniciar un procés constituent i que situen, encara, en un segon pla el debat sobre independència sí o no. Es tracta de crear un nou marc on compartir plegats totes les il·lusions i coneixements. El concepte de "República" abraça més voluntats transformadores que el de l'estricta "independència".

És en aquest sentit que es crea el projecte Reinicia Catalunya, on conflueixen l'ANC, Òmnium, Súmate, Procés Constituent, Juristes per la Independència i totes aquelles iniciatives per a una nova Constitució.



Antonio Baños (diputat de la CUP) ha certificat que "el procés ha mort" i comença la construcció, en un termini de temps limitat, de la República catalana. 

Des del 2006 que hem anat acumulant forces exponencialment i, ara, que ja tenim el mandat democràtic (majoria absoluta netament independentista al Parlament o 72 diputats més els 11 de CSQP) passem a la segona fase: el procés constituent unilateral per la transformació.

Tenim el Parlament, un projecte de nova Constitució (Reinicia Catalunya), el món acadèmic i els seus experts i, molt especialment, el carrer.

L'ANC ha d'assumir un paper més polític i meys festiu. El temps de somniar ha periclitat; és l'hora de passar als fets, a partir d'un procés de discussió i de reflexió participativa sobre el País que volem.

Els valors que defensem, transversalment, són els republicans: fer transparent el poder i sotmetre'l als nostres interessos, participar, ser responsables, construir.

La Sala d'actes, a vessar de gent

Oriol Amorós (JxS), el més contundent, explícit i el més aplaudit, també ha certificat la mort del "procés". Ja tenim el mandat democràtic. I ara, què?

Amorós ha explicitat les tres fases del Procés constituent de la República catalana:

1. El Parlament ja ha començat el procés d'independència i així ho explicarà al món. "Això ha començat i no hi ha tribunal que ho pugui tombar". La nostra legitimitat és indiscutible.
2. Tècnicament estem preparats per a l'exercici del govern. Aquesta és la legislatura del "fer" i no del "voler". L'acció del Govern català es fa efectiva i no serà ja més condicionada.
3. Finalment, proclamarem la Independència, després d'unes eleccions constituents, de la redacció d'una Constitució i del corresponent referèndum (del qual ja no caldrà demanar permís perquè ho hem fet manta vegades).

Amorós també reconeix que ens convé ampliar el suport al carrer. Com ho podem fer?

Trobant els consensos en temes d'interès vital com la millora en Sanitat, Educació, serveis socials, infrastructures, maltracte fiscal. I aquí, en aquest terreny de confluència, comptem amb un 60% dels vots. Més considerant que les esperances d'un canvi polític a Espanya es "fotran una castanya monumental" el 20-D, amb aliances entre PP-C's-PSOE.

"Ens queda poquet per rascar", per sumar les adhesions que ens manquen per anar millor: districtes visceralment espanyolistes (El Carmel...), la immigració i el jovent.

divendres, 16 d’octubre de 2015

Les nostres fotos dels actes de suport el 14 i 15-O 2015

Companys d'Horta-Guinardó per la Independència ens han fet arribar fotografies dels actes dels dies 14 i 15 d'octubre. 

Moltes fotografies, majoritàriament fetes per professionals, corren per les xarxes, però aquestes, que són de la nostra gent, tenen un valor especial per a nosaltres.

A la Plaça Sant Jaume

Vista parcial de la gent davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fent costat a les conselleres imputades

Alcaldes d'arreu de Catalunya acompanyant el President, amb els seus bastons de comandament

video

Fragment d'entrevista a una companya

Podeu veure la resta de fotografies en aquest enllaç.

OPINIÓ: "Carta oberta als membres de l'ANC", per Teresa Calveras

Estem desconcertats: I què hem de fer ara nosaltres?

En aquests moments en que tothom està una mica nerviós esperant que passin coses és fàcil mostrar la nostra frustració acusant els principals actors polítics d'aquesta aparent inactivitat.

Ara estan actuant els partits que, uns més que altres però tots una mica, continuen practicant polítiques partidistes i nosaltres ens ho mirem i ens sentim impotents perquè considerem, amb raó, que hem contribuït, i molt, a arribar aquí on som, que hem votat, que ja ningú compta amb nosaltres i que no tenim cap manera d'influir en tot el que està passant ara.

Però és així realment? Què hem de fer des de l'ANC ara?

Per a mi el que hem de fer és estar vigilants i procurar mantenir la neutralitat i la pluralitat que han estat fins ara la nostra força i la nostra riquesa. 


Mantenir-nos vigilants perquè hem de poder pressionar d'alguna manera els partits per tal que arribin a un acord.

Mantenir la neutralitat perquè hem d'esforçar-nos per analitzar i valorar els esdeveniments sense prejudicis i sense decantar-nos ni a una banda ni a una altra. I això és difícil perquè la majoria de nosaltres tenim la nostra opinió formada i sabem molt bé el que ens agradaria que passés però, des del punt de vista integrador i transversal de l'ANC, no podem exercir aquesta pressió en cap sentit.

I mantenir la pluralitat perquè aquest fet no impossibilita que puguem manifestar opinions diferents perquè, com a persones individuals que som, cadascú és lliure de decantar-se políticament cap a opcions polítiques diverses, i això és bo. 


En les darreres cartes publicades al blog i escrites per membres del grup de Mitjans de Comunicació podem veure diferents opinions que són un exemple d'aquesta tant positiva pluralitat. De fet, això és el que tots i cada un de nosaltres hem fet durant aquests darrers anys: tenir la nostra opinió particular i, malgrat aquest fet, continuar dins l'assemblea treballant per aconseguir el nostre objectiu: aconseguir la independència i poder crear la nova República Catalana. 

Continuem tenint un repte impressionant davant i no ens hem de desanimar. El nostre programa ha de ser treballar per eixamplar la majoria favorable a la independència però també mantenir-nos informats, debatre i contrastar idees per tal d'allunyar tant com sigui possible prejudicis i idees preconcebudes.

Teresa Calveras
HGxI

---------------------------------------------
Nota: Podeu clicar les icones de Facebook i Twitter que hi ha aquí sota i així  aquest escrit arribarà als vostres amics o seguidors. 

VÍDEO. Acte commemoratiu del 75è aniversari de l'assassinat de Lluís Companys



Autor: Lluís Manyoses (HGxI)

dimarts, 13 d’octubre de 2015

OPINIÓ: "La CUP actua correctament", per Antoni Rifà Ros

Quan va quedar clar que alguns vots de la CUP eren imprescindibles per investir el president de la Generalitat vam sentir-ne parlar a tort i a dret i no sempre per a bé. Jo personalment crec que la CUP està actuant correctament i en vull donar les raons.

Si ho veiem des del punt de vista aritmètic, està clar que si acceptem la norma per la qual les candidatures que han tret el 48% dels vots tinguin més de la meitat dels parlamentaris, també hem d’acceptar altres conseqüències; el qui té un millor resultat, si no té majoria absoluta està a expenses dels diputats d’un altre grup.

Si estiguéssim parlant d’un ajuntament n’hi hauria prou amb ser la llista més votada, però si aquesta norma la volguéssim extrapolar al Parlament, voldria dir que estaríem defensant que, per exemple, en Fabra hauria de ser president al País Valencià i en Bauzà a les Illes. Són les normes i de vegades juguen a favor i d’altres a la contra. CiU les va utilitzar per condicionar un govern de Felipe González i un altre d’Aznar i això que tan sols disposava del 4% dels vots i penso que també van fer bé.

Però el més important per a mi és que la CUP ha demostrat una gran responsabilitat en tot aquest temps. Ara caldria recordar que tan sols amb tres diputats va arrossegar a molts altres partits que dubtaven d’acceptar l’aposta pel 9N. Llavors, però, ningú no els retreia ni la seva radicalitat, ni la seva manca de representativitat.

D’altra banda, si després d’aquesta negociació el resultat és positiu, és més que probable que col·lectius que fins ara havien dubtat d’afegir-se al procés, ho acabin fent i en certa manera, la CUP els representa en aquesta negociació.

I per últim, crec que actua correctament perquè estic convençut que de la seva fermesa (i també de la de Junts pel Sí) en sortirà un millor acord, un acord que
fins i tot representarà molta més gent que la que va votar Sí el dia 27.

Antoni Rifà Ros
HGxI
------------
Nota: Podeu clicar les icones de Facebook i Twitter que hi ha aquí sota perquè aquest escrit arribi als vostres amics o seguidors. 

divendres, 9 d’octubre de 2015

9N som tots. En defensa de les Institucions catalanes


Després de la victòria clara del sobiranisme a les eleccions del 27S, la resposta de l’Estat ha estat l’activació de la querella «adormida» contra les autoritats catalanes que van convocar el procés participatiu del 9N.
ARA ÉS L’HORA de fer costat a les institucions catalanes i a la seva dignitat. Per això et demanem que difonguis el «Manifest» del Pacte Nacional pel Dret a Decidir , que hem fet nostre i signem conjuntament l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l'Associació Catalana de Municipis.
També et proposem que facis arribar una carta de protesta al TSJC. Només cal que imprimeixis i signis la carta model que hem preparat i que la facis arribar per correu postal ordinari a l’adreça de l’encapçalament.
Mobilitza’t i participa als actes previstos per als dies 13 i 15 d’octubre.
Mantinguem-nos actius per donar suport al procés ratificat a les urnes.
Moltes gràcies!
Jordi Sáchez
Jordi Sànchez
President de l'Assemblea Nacional Catalana
Quim Torra
Quim Torra
President d'Òmnium Cultural

OPINIÓ. "El moment d'anar junts", per Lluís Manyoses


Sobre el posicionament de la CUP, el cas és que hem d'anar junts. Si no, no hi haurà independència. Crec que ara tots estan intentant deixar clar amb quines exigències es posen a negociar i, certament, el programa que estic veient que planteja la CUP és honest, decidit i, sobretot, valent.

En alguns punts no deuen estar gaire lluny dels plantejaments de Junts pel Sí. Això és encoratjador. En d'altres, però, s'hauran d'esforçar. Caldrà molt sentit de país, generositat i, sobretot, molta intel·ligència per arribar on s'ha d'arribar.

Tots són conscients que ara no poden engegar el que s'ha aconseguit. Entre altres coses per la immensa fractura que això crearia entre independentistes, cosa que ja es pot començar a intuir si cometem l'error de deixar-nos arrossegar per algunes piulades de partidaris d'una o altra opció independentista.

Ara és quan hem de demostrar que ho tenim clar, que ens ho creiem i que ens ho mereixem.

Lluís Manyoses
HGxI

dijous, 8 d’octubre de 2015

Assemblea general post 27-S. Hem guanyat. I ara, què?


A partir del 27-S, Passem d’imaginar a construir, de somiar a crear, de pensar a fer. Construïm la República catalana.

Tota la premsa internacional (excepte l'espanyola) ha destacat el triomf inapel·lable de l'independentisme

No volem la independència per brandar l’estelada, sinó per fer un País millor per a tothom. Els nostres arguments han de ser els fets:

  1. Exercici de la sobirania.
  2. Aplicació de les lleis del Parlament per fer una societat més justa i pròspera. 
  3. Desobediència de les institucions catalanes i de la societat civil.
  4. Actes d'insubmissió i mobilitzacions de protesta.
  5. Priorització de les polítiques socials.
  6. Construcció de les estructures d'Estat.
  7. Seguiment del full de ruta que ens ha de portar a la consecució definitiva de la república catalana independent.


La revolució dels somriures dóna pas a la revolució de la política.

El paper de l'ANC i de la societat civil: vigilants, atents, emprenyent, al costat de la majoria independentista parlamentària, participants.




Garantirem que el País nou de la majoria es faci pas a pas realitat.


Al final de l'Assemblea hi va haver cava per als més de 50 associats


#El9NBatega Tots estem imputats. Mobilitzacions de protesta els dies 13 i 15 d'octubre


L’ANC, Òmnium, l’AMI i l'ACM et convoquem de manera conjunta perquè expressis el teu rebuig a la imputació de les autoritats catalanes que van fer possible la celebració del procés participatiu del 9 de novembre de 2014.

#El9NBatega

Et convidem a assistir als actes de suport a les institucions catalanesque es faran el proper 13 d’octubre a les 19:30 hores davant dels ajuntaments de tots els municipis de Catalunya.
També t’animem a acompanyar les persones que hauran de declarar els dies 13 i 15 d’octubre a les 10 hores al TSJC (Passeig de Lluís Companys, 14-16, Barcelona). El mateix dia 15 d'octubre també està prevista una concentració de càrrecs electes davant del TSJC.
I et proposem que enviïs una carta de protesta a les instàncies judicials.

dilluns, 5 d’octubre de 2015

OPINIÓ: "El tramvia blau", per Antoni Rifà i Ros

El tramvia blau és l’únic tramvia que no va eliminar l’alcalde Porcioles. És un tramvia entranyable que uneix de forma lenta però incansable, la plaça J.F. Kennedy amb el funicular del Tibidabo.

Fa molts anys hi pujàvem amb uns amics i en observar la lentitud amb la que circulàvem vam fer la juguesca que nosaltres corrent podríem arribar abans. Uns quants vam acceptar el repte però el tramvia, en la seva tenacitat, ens va deixar enrere.


Crec que aquesta anècdota reflecteix clarament la situació de l’esquerra catalana respecte al camí cap a la independència.


Si rememoro l’actuació d’ICV, i amb posterioritat de CSQP, des que el suport per a la independència s’ha anat eixamplant, veig que tot i sumar-s’hi inicialment, els dubtes els van fer baixar en la parada en què calia prendre una decisió clara entre el Sí i el No.


La CUP, per contra, no ha dubtat que aquest és el trajecte que volen fer i no fan cap lleig a cap dels acompanyants que van pujar al tramvia.


El que han d’entendre a ICV- CSQP (I també l’alcaldessa Ada Colau) és que en el tramvia no tan sols hi van partits, de fet n’ocupen pocs seients. La majoria dels seients els ocupen el que anomenem la societat civil en el seu sentit més ampli. I és justament aquest passatge, el que pot explicar els resultats del passat dia 27. Crec que han d’entendre que avui omple més SÚMATE , OMNIUM o l’ANC que no pas cap dels partits. Si entenen això, entendran també perquè en els darrers cinc anys moltíssima gent ha arribat a la conclusió que el progrés social només és factible amb la independència.


Tornant ara a la CUP, crec que ells mateixos han dit que saben que molts dels seus vots són cedits i aquesta cessió es deu sobretot, a la coherència i al compromís que han demostrat en els darrers tres anys. És a dir, se’ls vota perquè són al tramvia.


Jo vaig tenir la sort que el tramvia va haver de parar i finalment hi vaig poder tornar a pujar. L’esquerra que hi és fora també té l’oportunitat de pujar en la parada a la que som ara. I sobretot, que la CUP no baixi. Però que quedi clar, el tramvia segueix pujant i arribarà al final.



Antoni Rifà i Ros
HGxI
 


------------
Nota: Podeu clicar les icones de Facebook i Twitter que hi ha aquí sota perquè aquest escrit arribi als vostres amics o seguidors.