dilluns, 18 de desembre de 2017

Neguit preelectoral

Ai, ai, ai quin mal de panxa! Ja ens estan agafant totes les cuques del món veient que les enquestes donen com a possible guanyadora de les eleccions a la senyora Arrimadas i comencem a flagel·lar-nos dient que això seria un fracàs i que hauríem fet uns quants passos enrere.

Vejam, no ens posem nerviosos; d’acord que ens pot tocar molt el voraviu veure que C’s passa davant d’ERC o de JxCat, però no oblidem que el nostre objectiu en aquestes eleccions il·lícites no és tenir la llista més votada sinó aconseguir que sumats tots els vots dels partits independentistes hi hagi majoria absoluta de vots o, com a mínim, majoria absoluta d’escons, vinguin de la llista que vinguin.

És veritat que feia goig veure el gràfic de JxSí a l’arc parlamentari i ara tot és carregar contra els partits polítics per no haver estat capaços, o no tenir la voluntat, de fer una llista conjunta per tornar a aconseguir aquella imatge; no ens enganyem, tots sabíem perfectament que no era una sola força política, sinó dues molt diferents que l’únic punt que tenien en comú era portar endavant la República Catalana, i estic convençuda que JxCat, la CUP i ERC en aquest punt es continuen mantenint ferms.

Penso que no fem justícia als nostres polítics si els acusem de posar els interessos de partit per damunt dels interessos del poble; qui es pot imaginar que algú, per defensar els interessos de partit, estigui disposat a anar a la presó o a l’exili? Si la seva prioritat hagués estat mantenir la poltrona al Parlament, haurien reculat quan van començar a anar mal dades, s’haurien alineat amb el poder en lloc d’enfrontar-s’hi, sobretot tenint en compte que el poder està en mans d’un estat venjatiu, autoritari i sense escrúpols.

I els unionistes atien el foc: “Ja s’estan esgarrapant per ser president”, ”No hi ha un líder clar, el procés s’ha acabat”... No els fem cas, només ens volen desanimar.

Què passarà el dia 22? No ho sabem, depèn de quin escenari trobem; sigui quin sigui, però, fem confiança als nostres polítics i el 21 omplim les urnes, urnes imposades, de vots independentistes.

diumenge, 17 de desembre de 2017

Estimats Jordis:

Avui fa dos mesos que vau entrar a la presó de Soto del Real.

61 dies d'injustícia en què ens hem mobilitzat, hem omplert el país de llaços grocs per a reclamar la vostra llibertat i us hem fet arribar la nostra estima a través de milers de cartes.

Avui us hem escrit aquesta carta, que és col·lectiva i molt especial.


No us oblidem. No defallirem.

DUBTES , per Joan Xuriach

Per què la violència a Catalunya apareix després de l’arribada de les forces policials espanyoles i les manifestacions unionistes? 

Per què hi ha presos polítics en una suposada democràcia? 

Per què no hi ha cap denúncia oficial de la resta de països? 

Segur que ens interessa una UE que té, com estat membre de ple dret, Espanya?

Per quina raó Santi Vila (i abans Germà Gordó) ha estat conseller en els darrers dos governs de la Generalitat? 

A les reunions de govern, no es passaven comptes dels ‘avenços’ en la preparació de les infraestructures d’estat? 

Per què cap mitjà espanyol (exceptuant alguns digitals) s’escandalitza pel grau de corrupció existent al PP (partit més corrupte d’Europa) i al PSOE (i franquícies) amb més de 70 casos de corrupció coneguts el dia d'avui entre els dos? 

Què podem esperar d’Espanya mitjançant el tripartit del 155 si guanyen el 21D? 
I si no guanyen? 

Els equidistants seguiran contraposant la repressió i la violència de l’estat espanyol a un dret fonamental com el de la lliure autodeterminació dels pobles? Seguiran mirant, vergonyosament, a un altre costat? 

I els republicans, què farem si guanyem? Seguirem acatant el 155 i entomant totes les vexacions possibles? 

Defensarem la República, braç a braç, els governants i els ciutadans? Aquesta vegada, sí?


Joan Xuriach
HGxI

dissabte, 9 de desembre de 2017

"Resistència pacífica per un referèndum acordat i vinculant", per Joan Xuriach

Cada cop que veig algú escandalitzant-se per una nova agressió del govern espanyol de torn, m'escandalitzo jo també. Tinc 62 anys i m'he sentit, sempre, català; durant la dictadura, al servei militar, al món laboral, al carrer. M'he esforçat contínuament per no deixar de ser-ho, malgrat totes les prohibicions, menyspreus, vexacions i altres manifestacions d'odi i discriminació.

M'identifico plenament amb el que va escriure Manuel de Pedrolo l'any 1980: "En el curs de la meva vida he estat insultat i desposseït un cop i un altre cop, de fet ininterrompudament, en la meva condició de català".

Xirinacs va fer un paquet d'esmenes a la Constitució dels 'fusells sota la taula' i va ser escarnit per gairebé tothom. Va denunciar la llosa que significava pels anhels sobiranistes i la seva 'tèbia' regeneració democràtica. Sortir del franquisme per arribar a una monarquia designada pel dictador. Tot queda en família.

La matança d'Atocha, l'atemptat contra 'El Papus', Tejero, el GAL, l'operació Garzón, la impunitat feixista a Catalunya, a Madrid, al País Valencià... Què menys que violència, policial i parapolicial, acompanyada d'empresonaments arbitraris per preservar la 'unidad de España' ("No es pot ser independentista i bon catòlic", Cañizares dixit). Ja falta menys per veure sota pal·li a Felip VI.

La negociació bilateral amb l'Estat espanyol no arribarà fins que, amb la nostra desobediència i resistència pacífica a la seva arbitrarietat i violència, obliguem la UE a què exigeixi a Espanya un referèndum acordat i vinculant.

Joan Xuriach

Escrit publicat a ElPeriòdico el 4.12.2017

'Crònica d'una jornada a Brussel', per Marina Nogués

Recollim aquí una crònica de la jornada del passat 7 de desembre a la plaça Jubelpark de Brussel. Crònica amb la qual ens hi em sentit identificats els que hi vam ser.

Després de 18 hores d'autobús (amb algunes parades) hem arribat a Brussel·les a les 6 del matí. En posar els peus al carrer han començat a passar catalans, vestits de groc i amb estelades, que buscaven algun lloc on refugiar-se del fred i esmorzar calent. Hem acabat en una cafeteria pròxima al Jubelpark (Parc du Cinquantenaire), plena a vessar de catalans cansats i morts de fred però amb un somriure alegre als llavis. Les cambreres estaven desbordades de feina i la cua s'allargava fora de la cafeteria.

Tot sovint les converses travessen les fronteres de les taules gràcies a aquell sentiment de germanor dels que comparteixen objectius.

Un passeig per davant del Parlament Europeu de camí al punt d'inici de la manifestació i la foto de rigor amb l'estelada.

Per tot hi ha catalans voltant i se sent parlar més català que a Barcelona.

Com sempre, hi ha més gent de la prevista i la policia belga proposa un canvi de recorregut.

Passen la Marta Rovira i en Gabriel Rufian enmig d'aplaudiments i crits de "no esteu sols!".

La gent fa un passadís perquè castellers i músics puguin arribar a la capçalera on han d'actuar, i passen corrent entre aplaudiments i crits d'ànim per a arribar a temps.

Per allí a la vora hi ha "Els bombers seran sempre nostres!" amb el seu uniforme. Passa el president Puigdemont, amb l'escolta i protegit per alguns bombers, emocionat per totes les mostres de suport i l'escalf de tota la gent que se li acosta per a donar-li ànims.

Record constant dels Jordis i dels consellers Junqueras i Forn que segueixen injustament empresonats. No us oblidem! "Llibertat, presos polítics!"

Els segadors són presents en tota la manifestació perquè "Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena!"

Dos policies belgues comenten, gairebé sense creure's-ho, com es possible que hagi vingut tanta gent a Brussel·les, des de tant lluny i s'hagi manifestat de forma organitzada i sense un sol incident. "Incroyable!"

Explicacions a ciutadans europeus que no saben massa de que va tot això però s'adonen que alguna cosa que no pot ser ignorada està passant. "Wake up Europe!"

L'estaca, cantada a cor per milers de catalans, tanca una diada d'emocions a flor de pell.

Encara ara, altra volta a l'autobús, se'm posa la pell de gallina en pensar en això que hem fet avui. En pensar que ni la distància, ni el cansament, ni el fred, ni el vent, ni la pluja ens han fet recular i callar. Avui hem resistit les inclemències climàtiques sense defallir, de la mateixa manera que hem resistit sempre i continuarem resistint els atacs d'un estat que ens vol fer desaparèixer.

Seguim resistint catalans, seguim endavant perquè mai han pogut amb nosaltres ni mai podran!

Visca la República Catalana lliure!


Marina Nogués

dimarts, 5 de desembre de 2017

Més 1 de 24 Hem remuntat situacions més adverses

En Jordi Cuixart ens envia aquest escrit:

Soto del Real, 4 de desembre, 2017

Estimats tots,

Acabem de saber la notícia que el jutge manté presó provisional per a quatre dels 10 empresonats. En primer lloc, una abraçada infinita per a les famílies d'en Jordi, en Raül, la Meritxell, la Dolors, en Carles, i en Josep, i per a ells mateixos. Bentornats a casa, us ho mereixeu.

El segon pensament és per a casa, per a tots els de casa i la gran família d'Òmnium, així com per a totes les persones que dia rere dia ens feu saber que no estem sols. No patiu ni dos segons, us ho dic de cor, tinc unes ganes boges d'abraçar-nos ben fort i poder estar junts de nou, i són aquestes ganes les que em donen tota la força del món. Em sento tranquil, relaxat, conscient de la importància que tots mantinguem el màxim de serenor i, òbviament, jo com un més entre tots.

Diumenge vam fer el lliurament del VOC, dijous serem a Brussel·les, el 15 de desembre a la 67a Nit de les Lletres Catalanes a Nou Barris... i aquí encara ressonen les notes de l'Estadi Lluís Companys i dels Músics per la Llibertat de la plaça Espanya, així com el record ben viu de centenars d'actes d'arreu del territori per demanar el nostre alliberament.

Us demano que seguim treballant per enfortir els grans consensos de país, el model d'escola, la cohesió social, tota una llengua i cultura catalanes per compartir, però també que vetlleu per seguir cuidant-nos els uns als altres. Cuidem-nos i molt, no caurem en cap tristor col·lectiva, ni tampoc perdrem l'esperança com a societat pacífica, tolerant, oberta i democràtica que som. Avui tenim més feina que mai, la farem i ho farem bé.

Autoestima i serenor: hem remuntat situacions més adverses de la nostra història col·lectiva, bé sigui amb la paraula, amb el somriure i, quan ha calgut, amb el silenci, però no deixarem mai que res ens glaci els nostres cors.

Us estimo molt, sempre endavant!

Jordi Cuixart

Opinió: Indignació, per Teresa Calveras

Estic indignada amb la continuació dels empresonaments, com segur que ho esteu tots vosaltres. El feixisme no el volem adormit sinó erradicat

Darrerament a Catalunya sovintegen actuacions de grups d’extrema dreta. Malgrat les afirmacions del ministre Zoido que no veu que hi hagi hagut cap increment, segurament perquè s’ho mira des de ben lluny, els que vivim a Catalunya les patim i en som ben conscients d’aquest fet.

Segurament algunes d’aquestes persones violentes ja eren aquí i d’altres han vingut de fora, com es constata amb els documents gràfics que circulen per la xarxa. Però a banda d’aquest increment de personal, es veu clarament que es toleren més les seves agressions. S’ha fet mal a persones que anaven pel carrer, a persones que no volien repetir consignes feixistes, s’ha entrat a escoles, s’han amenaçat llibreries i s’han pintat portes i façanes amb el número 155.

És realment preocupant perquè els mitjans espanyolistes amaguen i dissimulen aquests fets mentre que el relat que es ven se centra a acusar el pacífic independentisme de fer accions violentes.

Davant aquestes intoxicacions i mentides què podem fer? 

  • Denunciar, denunciar, denunciar, ... 
  • Tenir documents gràfics de les agressions i enviar-les a Europa, 
  • Mostrar les relacions dels agressors amb grups d’extrema dreta i amb alguns partits polítics legals tal com s’està veient que passa, 
  • Demanar que aquestes informacions, que es publiquen a la xarxa, es vegin també als diaris i denunciar els diaris que ho amaguen, 
  • Relacionar aquesta violència amb l’arribada de l’article 155 i amb els grups i partits que li donen suport. 
  • Col·laborar i agrair la feina de les persones que des de diferents àmbits lluiten per tal d’erradicar aquesta xacra social.

Teresa Calveras
HGxI

diumenge, 3 de desembre de 2017

" El 155, una tradició històrica", per Alfons Carreras

L'any 1511 un dominic amenaçà amb l'excomunió els qui maltractessin els nadius dels territoris conquerits per Cristòfol Colom. El Rei Ferran II reuní un grup de juristes i clergues perquè redactessin unes lleis que regulessin el comportament dels conqueridors envers els indígenes. Els resultat foren 'Les lleis de Burgos' i un 'Requerimiento' redactat pel jurista Juan López Palacios Rubios.

El 'Requerimiento' s'havia de llegir, tan bon punt hi hagués el primer contacte amb els indígenes, en veu alta, en castellà, llatí i amb la seva llengua, cosa que no succeïa quasi mai doncs ningú la coneixia.

La part final feia així: "Por ende, como mejor puedo os ruego y requiero que entendáis bien lo que he dicho y toméis para entenderlo y deliberar sobre ello el tiempo que fuere justo y reconozcáis a la Iglesia por Señora y Superiora del universo mundo y al sumo pontífice llamado Papa en su nombre y al Rey y la Reyna nuestros señores en su lugar como Superiores y Señores y Reyes de esta isla y tierra firme....' 


'Si así lo hicieres te ha de ir bien aquello a que estás obligado y sus altezas lo recibirán con todo amor y caridad'.  'Si no lo hicieres o en ello dilación maliciosamente pusieres, os certifico que con ayuda de Dios entraré poderosamente contra vosotros y os haré guerra por todas partes y maneras que tuviese y sujetaré al yugo y obediencia de la Iglesia y de su Alteza y tomaré vuestras persones y la de vuestras mujeres e hijos y los haré esclavos y como tales los venderé y dispondré de ellos como su Alteza mande y os tomaré vuestros bienes y os haré todos los males y daños que pudiere como vasallos que no obedecen y que no quieren recibir a su señor y le resisten y contradicen..."

"Y protestamos que las muertes y daños que de ello se siguiesen sea a vuestra culpa y no de sus Majestades, ni nuestra, ni de estos caballeros que con nosotros vienen..."

500 anys n'han suavitzat l'aplicació, però el 155 s'aplica seguint el mateix esperit i el mateix cinisme que hi havia en el 'Requerimiento'. Ets lliure, però si no fas el que jo et recomano et reprimiré violentament, et privaré de llibertat, castigaré el teu patrimoni i tot serà per culpa teva. 


Alfons Carreras
HGxI

Aquest article ha estat publicat a ElPeriódico el dia 29.11.2017





Miércoles, 29 de noviembre del 2017

divendres, 1 de desembre de 2017

l'Estut de Núria i l'actual, per Enric Sánchez

Mireu aquesta presentació sobre la República, i molt concretament, les pàgines 7 fins la 14, relacionades amb l’Estatut de Núria de l’any 1931. Especialment les dues ultimes pàgines, amb les manifestacions anticatalanes, el boicot als productes catalans, les crítiques i els insults, oi que us sonen una mica?

Tot i que a la presentació no s'esmenta, les Corts espanyoles de l’any següent, quan l’Estatut va entrar al Congrés, se’l van carregar com com a tornat a succeir ara. i molt especialment s'hi van carregar tots els continguts relacionats amb el terme de 'nació', ensenyament i recaptació d’impostos. No va fer falta que l’Alfonso Guerra passes el ribot. 
Res a veure amb un estat federal.

Gairebé després de 90 anys de l’Estatut de Núria encara estem igual. Res ha canviat. Si afluixem, deixem de pressionar o ens conformen mansament, tot s’haurà anat a fer punyetes. Només una cosa només ha canviat, i molt, i és el més preuat que tenim: una societat catalana decidida, amb prou coneixement de la historia, conscienciada molt madura, amb una gran determinació per mantenir-se ferma i perseverant davant de les circumstàncies que avui ens envoltem.


Enric Sánchez
HGxI

dimarts, 28 de novembre de 2017

Més de quaranta artistes ompliran l'Estadi Olímpic de solidaritat amb els presos polítics


Ja és públic el llistat d’artistes que participaran al concert per la llibertat dels presos polítics que se celebrarà aquest proper dissabte, 2 de desembre. Prop d’una quarantena de bandes i artistes prendran part en aquest ambiciós projecte que pretén omplir amb 60.000 l’estadi olímpic Lluís Companys per recollir aportacions per nodrir la Caixa de Solidaritat i, així, poder fer front a les agressions judicials de l’estat espanyol. Llegiu-ne més...

dissabte, 25 de novembre de 2017

Fem la República catalana lliure de violències masclistes!

Amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, Dones per la Independència, sectorial Dones de l’ANC, publica un manifest que tot seguit reproduïm: 

"L’eradicació de les violències masclistes ha de ser un dels principis fonamentals en la constitució de la República Catalana. No ens podem permetre un nou estat on les dones continuem patint violències masclistes.

Per poder eradicar les violències masclistes caldrà dotar de recursos econòmics, materials i humans cadascuna de les partides pressupostàries necessàries pel ple desenvolupament de la Llei “5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista“ i la seva aplicació en els àmbits: ensenyament, atenció primària, justícia, cossos de seguretat, serveis socials, entorn laboral i mitjans de comunicació entre altres.

La república catalana haurà de ratificar tots els tractats internacionals que vetllen per a la fi de les violències masclistes i les desigualtats que patim les dones, i haurà d'adoptar els canvis legislatius necessaris per fer efectiu el Conveni d’Istanbul que defineix les violències masclistes més enllà de la parella i exparella.

Exigim garantir la formació especialitzada de les persones que treballen en la prevenció i detecció de les violències i, acompanyament, protecció i reparació a les víctimes perquè a la República Catalana cal que els professionals estiguin capacitats per poder donar suport real a les dones i criatures que pateixen situacions de violències masclistes.

Exigim posar fi a la manca de sensibilització social davant l’increment de les violències i agressions que patim les dones de qualsevol edat i origen pel fet de ser dones: a la feina, als mitjans de comunicació, als jutjats, xarxes socials, campanyes publicitàries, a casa, a l’escola, a la universitat, pel carrer, etc.

Exigim un compromís polític i social per construir entre tots una República Catalana lliure de violències masclistes.

Som dones, moltes, diverses, i totes nosaltres ens volem lliures de violències masclistes.

Companyes, companys, ni una menys! Fem el pas endavant en el dret a les dones!

NO és NO!

Ens volem vives, lliures i rebels (Ens veiem a la manifestació 25N)

Som República!


dones@assemblea.cat
@ANCDones"

diumenge, 19 de novembre de 2017

"La Constitució com a excusa", per Joan Xuriach

De blocs unionistes n’hi ha dos: el de la Transició eterna (PP, PSOE i Ciudadanos, recolzats pels diferents grups d’extrema dreta) i el de la Revolta eternament pendent (Podemos i Colau).

El primer grup (que també atrau una part de CCOO i UGT) idolatra l’esperit de la Transició i el converteix en el més anomenat i invocat de la història. El PP, fundat per franquistes amb les mans tacades de sang, és el màxim exponent del 'atado y bien atado'. El PSOE, per la seva banda, fa mans i mànigues per mantenir l’statu quo de la monarquia beneïda per Franco i la ‘unidad indivisible de España’ (on queda Suresnes?). Ciudadanos va néixer, directament, per acabar amb la immersió lingüística i, conseqüentment, amb l’idioma català.

Tots tres tenen en comú la seva sinceritat, el seu menyspreu i una Bíblia comuna: la Constitució. No ens volen deixar votar i ho manifesten sense cap vergonya, avantposant la repressió i la prohibició a la democràcia i a la llibertat d’expressió.

El segon grup (on també estan representats CCOO i UGT) idolatra les cadires i també la unitat d’Espanya. Una nova fornada de gent d’esquerres que no té cap mena de respecte per la lliure autodeterminació dels pobles. De nou, la Constitució els serveix per dissimular, tot dient que la volen reformar. Però com que saben que mai tindran majoria suficient (3/4 parts) al Congrés, es creuen que queden la mar de progres. 


Ara, quan hi ha una vertadera revolució ciutadana, pacífica, transversal i justa en marxa, els tremolen les cames. Prefereixen mantenir les cadires ben agafades (amb honorables excepcions) que no pas col·laborar en la formació d’una República democràtica catalana i en la confecció, sense fusells sota la taula, d’una Constitució inclusiva i social.


Jan Xuriach Fusté
HGxI

Escrit publicat a elPeriódico el 16.11.2017

"No violència", per Montse Ginestà

En aquests moments que es parla tant de la No-violència i de la importància que té en els moments que estem vivint, no podem oblidar el primer defensor de la No-violència a Catalunya: Lluís M. Xirinachs.

Durant anys va estar davant la presó Model de Barcelona, fins i tot fent vagues de fam, per reclamar la llibertat de tots els presos polítics de manera pacífica assumint totes les conseqüències.


La seva figura com a precursor de la No-violència al nostre país, és molt important per recordar-la, donar-la a conèixer i col·locar-la al lloc que li pertany.

En aquest moment que tornem a tenir presos polítics a casa nostra, demano tant a l’ANC com a Omnium, facin divulgació de la No-violència que ell liderava amb compromís, perseverança i dignitat.

Montse Ginestà, HGxI

divendres, 17 de novembre de 2017

"Banderes i violència", per Joan Xuriach

Entre la manifestació de juliol del 2010 contra la retallada de l'Estatut per part del Constitucional, passant per les diades organitzades per l’ANC fins a les darreres mobilitzacions per la llibertat dels presos polítics catalans, s’han manifestat una suma de prop de 10 milions de ciutadans per la independència de Catalunya. Incidents violents, físics o verbals: 0.

I per contra, només entre setembre i octubre:
  • Dia 22, concentració davant la seu ANC; amenaces, agressió a un vianant, insults i escopinades a conductors.
  •  Dia 1, agressions per part de la policia espanyola contra ciutadans pacífics que només anaven a votar.
  • Dia 8, manifestació a Barcelona de 375.000 persones (vingudes de tot l’estat espanyol) convocades per SCC, una desena d’incidents entre coaccions, amenaces i agressions físiques amb lesió.
  • Dia 9, agressions violentes contra manifestants pacífics a València.
  • Dia 12, 65.000 unionistes a la Plaça Catalunya, batalla campal amb destrosses al bar Zurich, agressions a vianants.
  • Dia 24, set policies espanyols de paisà protagonitzen una baralla al Born.
  • Dia 27, centenars d’individus amb banderes espanyoles entren en un institut amenaçant nens de 12 anys i agredint professors, trenquen vidres a Catalunya Ràdio i estomaquen vianants.
  • Dia 29, 300.000 ciutadans unionistes (vinguts d’arreu de l’estat espanyol), atacs físics a vianants (un jove sij, un taxista i una treballadora de Ferrocarrils, ferits) i provocacions als Mossos. Agressions d’odi i racials.
Potser és una coincidència, però quan surten banderes espanyoles al carrer, els incidents (majoritàriament silenciats pels mitjans espanyols) estan més que garantits.

Joan Xuriach Fusté
HGxI

Article publicat a elPeriódico el dia 6.11.2017

dijous, 16 de novembre de 2017

Qui enganya qui? Cinc preguntes amb resposta

«Clar i català: cerquen la manera que no aneu a votar perquè saben que si hi van tots els independentistes, ells no hi tenen res a fer»


El dia 14.11.2017 en Vicent Partal publicava aquest editorial al diari digital Vilaweb que per el seu valor i interès us el reproduïm tot seguit:

"Aquestes darreres hores assistim a una enorme campanya de desprestigi de l’independentisme, l’anomenada #MediaStorm, basada a afirmar que el govern va enganyar la ciutadania quan li va dir que la independència era possible. Agafant-se a frases descontextualitzades de polítics sobiranistes, i manipulant-les, s’intenta crear la impressió que en realitat el procés independentista ha estat una farsa i que no hi havia res preparat. Això no és cert i només pretén alterar l’estat d’ànim dels votants.

El fet és que estan preocupats pel que van veure dissabte a Barcelona i temen que, malgrat l’enorme repressió abocada contra Catalunya des del setembre, l’independentisme guanye les eleccions encara per més marge que el 27-S. En aquestes circumstàncies és de manual que si volen evitar-ho no en tenen prou, amb els seus vots. Avui l’única manera d’aconseguir que no guanye l’independentisme és rebaixant el nombre de votants sobiranistes –o bé a còpia d’inhabilitacions i prohibicions, que és una cosa que no hauríem de descartar, o bé a còpia d’erosionar el moviment. I per ací va tot això que veiem i el que veurem més endavant. Clar i català: cerquen la manera que us desencanteu i no aneu a votar perquè saben que si hi van tots els independentistes, ells no hi tenen res a fer.

Miraré d’explicar-me responent cinc preguntes.


1. Un poc de sentit comú, primer: si tot era una farsa, com és que es va proclamar la independència?

 
Ja ho sé que la pregunta és gairebé de parvulari, però la manipulació ha arribat fins a aquest extrem. Com pot ser una farsa fer allò que havien promès que farien? Si es va proclamar la independència –com es va fer–, aleshores on és l’engany? Que la victòria encara no és completa? I qui diu que s’haja acabat, això, i que els independentistes hàgem perdut? És senzill: ho diuen els qui deien que això no passaria. Ho diuen els qui deien que els polítics catalans no s’atrevirien a fer el pas. Ho diuen els qui deien que l’independentisme no guanyaria les eleccions. Ho diuen els qui deien que no hi hauria referèndum. Ho diuen els qui van contra la independència i fan servir qualsevol excusa per oposar-s’hi. I la pregunta és quina credibilitat tenen precisament ells per a fer acusacions de farsa i engany?


2. Un aclariment: què va passar a l’octubre?
 
L’expressió de Sergi Sabrià en el sentit que el govern no estava ‘preparat’ per a allò que va passar després de la proclamació de la independència ha servit de gran argument per a desencadenar la campanya que ara vivim. Les seues declaracions han estat tretes de context i manipulades, igual que les declaracions del president Puigdemont a Le Soir (desintoxicació) i les de Joan Tardà (desintoxicació) en el sentit que cal continuar augmentant la majoria independentista.


Repassem els fets:
  • El colp d’estat del 20 de setembre, amb la detenció de càrrecs importants de Vice-presidència i Economia, va malmetre la preparació del referèndum. Semblava que no es podria fer però en deu dies es va muntar de nou. I el primer d’octubre vam votar però vam viure una repressió mai no vista i una agressió impròpia d’un règim democràtic. El govern va entendre aleshores dues coses. La primera, que havia de proclamar la República precisament per donar resposta a l’heroïcitat de la gent. La segona, que l’estat espanyol seria molt més violent que no es preveia.
  • I aleshores va arribar l’aplicació d’això que en diuen el 155, que no ho és. La reacció a l’aplicació del 155 era a punt, preparada i documentada, però és que resulta que no van aplicar el 155. Van anar molt més enllà del que deixa fer el 155, van violar llur constitució completament i van aplicar coses que no únicament no eren previstes, sinó que havien estat descartades de manera explícita i prohibides pels , mateixos constituents espanyols –que, per exemple, van deixar escrit que no era possible la dissolució del parlament. I actuacions com aquesta, era impensable que el PP pogués dur-les a la pràctica. Perquè són completament il·legals, però sobretot perquè tothom pensava que el PSOE no acceptaria una violació tan flagrant de la constitució i que Europa tampoc no s’hi avindria. Però resulta que va passar.
  • I el dia de la proclamació de la independència, en vista de la nova situació creada per la violació flagrant de la constitució espanyola, el president Puigdemont va prendre una decisió. Que la nova república no naixeria de l’enfrontament armat entre les policies espanyola i catalana i que calia negociar. En aquest punt la consellera Ponsatí sí que ha fet una crítica raonable i molt interessant, quan s’ha demanat si l’estratègia negociadora del president era l’adequada. Però, en aquest cas, al final, no parlem sinó d’una decisió estratègica. Si el president hagués donat als Mossos l’ordre de defensar la població –cosa que estava preparada–, on seríem ara?
  • Catalunya havia d’haver previst que Espanya fins i tot violaria greument la seua constitució i que el PSOE i la Unió Europea acceptarien i aplaudirien un fet tan greu i inaudit com aquest? De debò? És això que es retreu al govern català? Doncs si és això, té poc a veure amb el fet d’estar preparats o no i, diguem-ho clar, no és cap engany als electors. Si de cas, qui enganya és qui viola la constitució després de passar el dia dient que és intocable i que cal complir-la en tot moment i en tota circumstància.
3. La gran qüestió: però la República estava preparada o no?

És clar que sí. Si la Generalitat va retre l’administració va ser únicament com a resposta a la violència de l’estat espanyol i per la voluntat d’evitar problemes als funcionaris i perills a la població civil. Però hauria funcionat la República si l’estat no hagués reaccionat amb tanta violència? Sí. La hisenda estava preparada, la diplomàcia estava preparada i els Mossos estaven preparats. Els Mossos, com havien demostrat durant els atemptats gihadistes, podien tenir i conservar el control del territori, i hi havia països disposats a reconèixer el nou estat. Tan obvis i evidents que no cal ni esmentar-los perquè fins i tot els antiindependentistes saben quins són.


Aquests que diuen que no s’havia preparat res amaguen fets tan tangibles com el desplegament de la hisenda pròpia, completat –tot i que avortat per mitjà d’una altra mesura il·legal: la intervenció dels comptes bancaris de la Generalitat. El desplegament de la diplomàcia catalana, per una altra banda, era tan evident i tan actiu que la primera cosa que ha fet el govern espanyol només d’ocupar la Generalitat és desmantellar Afers Exteriors. I, pel que fa a la capacitat dels Mossos, insistesc a posar de referència tot allò que va passar arran de l’atac gihadista i la crisi brutal que es va desencadenar amb el govern espanyol per aquells fets. Poden dir què vulguen, però la feina havia estat feta.

4. Una mica de perspectiva: qui ho diu que la República ha fracassat? Com continuarà viva després de les eleccions?

Imaginem-nos que els partits independentistes guanyen les eleccions. Imaginem-nos que obtenen la majoria al parlament. Imaginem-nos, posats a imaginar, que superen la barrera del 50% dels vots. No és una perspectiva estranya ni tan difícil. Imaginem-nos que, fet això, el parlament impulsa el procés constituent i comença a aplicar la llei
Aquestes darreres hores assistim a una enorme campanya de desprestigi de l’independentisme, l’anomenada #MediaStorm, basada a afirmar que el govern va enganyar la ciutadania quan li va dir que la independència era possible. Agafant-se a frases descontextualitzades de polítics sobiranistes, i manipulant-les, s’intenta crear la impressió que en realitat el procés independentista ha estat una farsa i que no hi havia res preparat. Això no és cert i només pretén alterar l’estat d’ànim dels votants.

El fet és que estan preocupats pel que van veure dissabte a Barcelona i temen que, malgrat l’enorme repressió abocada contra Catalunya des del setembre, l’independentisme guanye les eleccions encara per més marge que el 27-S. En aquestes circumstàncies és de manual que si volen evitar-ho no en tenen prou, amb els seus vots. Avui l’única manera d’aconseguir que no guanye l’independentisme és rebaixant el nombre de votants sobiranistes –o bé a còpia d’inhabilitacions i prohibicions, que és una cosa que no hauríem de descartar, o bé a còpia d’erosionar el moviment. I per ací va tot això que veiem i el que veurem més endavant. Clar i català: cerquen la manera que us desencanteu i no aneu a votar perquè saben que si hi van tots els independentistes, ells no hi tenen res a fer.


5 I que no ens passe per alt: el cinisme és digne de ser denunciat

 
La independència estava preparada i si no s’ha concretat més fins ara ha estat per l’agressió i la repressió brutals que Espanya va descarregar a Catalunya. Per això és d’un enorme cinisme arrecerar-se rere les porres de la Guàrdia Civil, aprofitar-se dels barrots dels Jordis i aixoplugar-se en el refugi de l’arbitrarietat judicial i política per bescantar els qui han lluitat per fer la República i han acomplert la tasca per a la qual van ser votats. De manera que lliçons dels qui han fet, fan i faran qualsevol cosa per impedir la República ni una, ni mitja, ni cap. Que el llautó es veu massa…

PD
I mentrestant continuen sense voler entendre que el carrer dirigeix el moviment independentista. I tornen a repetir l’esquema que havent foragitat Mas s’acaba l’independentisme. Com si la declaració d’aquest polític o aquell pogués desfer l’onada que va inundar Barcelona dissabte. Quines ganes de no entendre res."

Leonci Petit Torner, per Joan Xuriach Fusté

El dijous dia 2 de novembre ens va deixar l’estimat Leonci a l’edat de 87 anys. Un referent de la justícia social i del catalanisme, un lluitador.

Advocat, teòleg i escriptor, amb grans coneixements de filosofia i d’història. Els darrers anys, limitat físicament per la seva malaltia, pensava, ensenyava i escrivia des del seu despatxet del pis del Baix Guinardó, on vivia amb la Matilde Climent, la seva entranyable muller. Seguia estudiant Ramon Llull (n’era un expert) i debatent sobre filosofia quàntica des de la seva perspectiva cristiana. Regularment, escrivia cartes a El Punt Avui, on ens il·luminava envers la complexa situació del nostre país.

Quan era vicari de la parròquia de la Mare de Déu del Roser a Barcelona, va ser un dels 130 clergues amb sotana que, l’11 de maig de 1966, es van manifestar pacíficament davant la comissaria de Via Laietana per protestar per les tortures a un estudiant comunista detingut dies abans. La concentració va acabar amb una càrrega brutal de la policia.

La darrera vegada que vaig parlar amb en Leonci va ser l’1 d’octubre, quan va venir a votar al mateix col·legi electoral on vaig exercir d’apoderat. Mentre reposava assegut en una cadira, vàrem xerrar una mica de tot plegat; estava fatigat però amb el cap ben clar, valent com sempre. Dies després encara ens vàrem intercanviar correus.

“Si no lluitem, si no sabem d’on venim, si no som lliures, si no pensem per nosaltres mateixos, no hi ha res a fer. La indiferència no és vida.”

T’enyorarem, Leonci. 

Joan Xuriach Fusté 
HGxI 


Aquest escrit ha estat publicat al diari El Punt-Avui el dia 15.11.2017

Nota 

També podeu llegir la nota publicada en aquest blog el dia 3.11.2017
En Leonci ens ha deixat

dimarts, 14 de novembre de 2017

OPINIÓ: "E pur si muove!", PER Maria Gemma Cerezo Pumariega

Sembla que el fiscal general ha quedat molt satisfet amb les declaracions dels membres de la mesa, sobretot de les de la presidenta Forcadell, acceptant el 155 i deixant la DI del 27 d’octubre com un acte simbòlic. Ja hi ha qui els titlla de traïdors, de covards que només de sentir-se amenaçats han canviat de bàndol. De debò són tan innocents?

A veure, des de quan té cap valor una declaració feta sota coacció? Perquè no oblidem que si no deien el que el jutge volia sentir anaven de dret a la presó. Si et tenen agafat pel ganyot i o et deixen anar fins que no reneguis de les teves conviccions, mantenir-t’hi ferm pot ser un acte heroic, però és un sacrifici inútil. Els nostres polítics ens fan més falta al carrer que a la presó i en les circumstàncies actuals hem de ser pràctics.

Hi ha uns quants exemples a la història de personatges que, posats en una situació semblant, han preferit ser pragmàtics que no pas herois; el primer que em ve al cap és Galileu Galilei, l’astrònom que va descobrir que la Terra rotava al voltant del Sol i no al revés, teoria contrària a l’oficial de l’Església. Davant de la disjuntiva el va posar la Inquisició, retractar-se o anar a la foguera, Galileu ho va tenir clar. És clar que, després d’haver confessat que la Terra estava quieta i eren els altres planetes que es movien al seu voltant, va dir, procurant que no el sentís el Torquemada de torn: E pur si muove!

Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI

dilluns, 13 de novembre de 2017

El dia 7, omplim Brussel·les!

L'Assemblea i l'ANC Brussel·les, amb Òmnium Cultural, convoquen el dijous 7 de desembre a donar suport al Govern legítim i a manifestar-nos a la capital d'Europa. 

El lema de la mobilització serà: Omplim Brussel·les, seguint la iniciativa de nombroses persones que han començat a organitzar-se els darrers dies. El president en funcions de l'ANC ho va explicar dissabte a Barcelona en el seu discurs de tancament de la manifestació per als presos polítics.

La manifestació acabarà
davant les institucions europees amb un acte polític per a reivindicar la llibertat d'expressió i l'alliberament dels presos polítics.

Continuem atents a les xarxes i al Telegram de l’ANC per assabentar-vos de les opcions de transport.


Formulari per a  valorar la possible participació en els viatges organitzats;

dimarts, 7 de novembre de 2017

LaNoViolenciaEsLaNostraForça (i III)

Decàleg #3:Estratègia noviolenta d'alliberament en 10 passos

Partim de la identificació d'un conflicte o d'una situació que considerem inacceptable:

1. Organitzar-se per fer front a la situació inacceptable i elaborar l’estratègia noviolenta per transformar-la.

2. Explicitar i assumir el compromís amb la noviolència amb el risc personal, i d'equip, que pugui comportar.

3.Triar un objectiu concret, que sigui assolible amb les capacitats del grup.

4. Plantejar i generar, si és possible, alternatives viables per transformar el conflicte.

5.Intentar sempre, amb l’adversari, el diàleg i la cooperació per trobar una solució.

6. Aprofitar, esperar o provocarunacrisimés ampla, com a oportunitat de canvi.

7. En cas que eldiàleg no prosperi, llançar denúncia pública i plantejar ultimàtum.

8. Llançar campanyes de no cooperació.

9. Promoure campanyes de desobediència civil assumint-ne les conseqüències.

10. Establir, per fi el diàleg que permeti trobar una solució equitativa.


---------
NOTA
El col·lectiu En Peu de Pau reflexiona sobre les millors estratègies i accions no violentes per garantir la de la República Catalana i assegurar el manteniment del Govern i el Parlament elegits per la ciutadania. Han aplegat les seves recomanacions en tres decàlegs.


Avui us en mostrem el tercer.

Veieu els anteriors:

 

OPINIÓ: "La nova forma de fer política que desitgem", per Teresa Calveras

Volem el nostre govern lliure i a Catalunya

Per què defensem el nostre govern? Aquesta sembla una pregunta que té una resposta obvia: el defensem perquè l’hem votat, va tenir majoria a les darreres eleccions i creiem que és el govern legítim de Catalunya.

Però hi ha més coses. Al nostre país hem passat de dir que “tots els polítics són iguals” a considerar que hi ha moltes diferències entre ells i a valorar els que actuen amb valentia i honradesa. Només cal donar una mirada a les xarxes. Allà es veu ràpidament que hi ha molts comentaris de persones que defensen l’alliberament del govern i que no ho fan des d’un punt de vista polític sinó des de la consideració, la gratitud i l’afecte.

Què ha passat que ha originat aquest canvi? Crec que hauríem de tenir en compte diversos aspectes.

Un seria el fet que el govern de Catalunya va tenir en compte les peticions que es feien des de la societat civil i va procurar donar-hi resposta.

Un altre seria l’arribada de polítics nous a l’escena del país. Persones que estan disposades a dedicar una part de la seva vida a la política i que no són com els polítics vitalicis als quals estem acostumats, aquells que no se’n van mai, que duren anys i panys i que defensen aferrissadament els seus llocs de manera que no sabem mai si treballen per defensar les seves idees i pel bé del país o només volen mantenir sou i privilegis.

El tercer factor seria que el govern de Catalunya ha estat fidel en la defensa de les promeses electorals que va fer quan va ser elegit. Aquest fet és sorprenent per la crítica demolidora que implica del funcionament bastant generalitzat de la democràcia al nostre país. Ser conseqüent amb allò que es promet no se sol fer. Només cal veure les vegades que els partits del nostre Parlament, no compromesos amb el procés ni amb el govern, han demanat que s’abandonés la defensa de l’independentisme, quan aquest havia estat el punt central del programa electoral.

Aquests fets, essencialment democràtics tots, comporten una gran diferència amb la política anterior, fins i tot amb la que es fa dir “nova” i són aspectes que hauríem de preservar en el nou país que volem construir. Farem una nova constitució ben aviat i ja ara hem d’anar actuant de manera coherent amb aquestes idees regeneradores, posant-les en pràctica per bandejar tot allò que considerem caduc, corrupte i injust.


Teresa Calveras
HGxI

dilluns, 6 de novembre de 2017

LaNoViolenciaEsLaNostraForça (II)

Decàleg #2: Com actuar i com protegir-nos en les mobilitzacions

1. #AccioBarrera
Ens plantem dempeus i no els deixem passar

És una acció de confrontació passiva. És una acció de grup, no individual. Conscients i amb compromís assumim un risc de repressió física o jurídica. Ens mantenim sense fer-nos enrere. Si cal, avancem en grup i amb mirada serena fins a plantar-nos molt a prop dels opositors. En cas d’agressió, mantinguem-nos ferms i en silenci, quan calgui entomem els cops, girant-nos d’esquena i protegint-nos cara i cap amb els braços. Si no és possible resistir més, ens retirarem en grup, caminant enrere sense girar-nos, amb calma i ordre.

2. #AccioAsseguda
Per defensar un espai o bloquejar un pas asseguts a terra

Seieu a terra amb les cames obertes i abraceu al del davant; agafeu-vos pels braços amb els dels costats. En la primera fila, les persones més corpulentes però amb les cames creuades. Evitar dur arracades, pírcings, collarets i braçalets, ulleres... recollir els cabells llargs. Canteu cançons que reforcin la confiança. Establiu una contrasenya per deixar-vos anar quan la intervenció dels agents us provoqui un dany que no podeu suportar i protegiu-vos el cap amb els colzes. Si us tiben i arrenquen del grup, podeu fer-nos el mort, el pes augmenta i es dificulta i alenteix el desallotjament.

3. #AccioInterposicio
Per defensar un espai o bloquejar un pas

Agafats amb els colzes entrellaçats, de cara als adversaris, en silenci, expressió serena i mirada inexpressiva però d’inequívoca determinació. També es pot alçar les mans com a signe d’acció pacífica. Si us agredeixen amb cops corporals o objectes, entomar-los d’esquena protegint la cara i el cap amb els braços, punys tancats a la base del crani i colzes plegats protegint les temples i la cara.

4. #NiPorresNiPilotes

Porres: La policia només les pot utilitzar com a element de contenció o immobilització o com a arma de defensa si és atacada. La seva utilització ha de limitar-se a un o dos cops curts i secs, amb la “defensa” – la porra - en paral·lel a terra i contra parts muscularment protegides del tren inferior del cos. En cap cas s’ha de fer servir de dalt a baix ni en zones vitals del cos, com ara el cap. Sempre que puguem, protegim-nos les parts vitals.

Pilotes de goma: Des d’abril de 2014 està prohibit el seu ús a Catalunya per part dels Mossos d’Esquadra.

Increïblement el seu ús segueix permès per part del cos d’antiavalots de la Policia Nacional. Quan se sent el tret, girar els cos i tapar-se la cara.

Projectils de precisió (llançadores de foam): Previstes només per al control de masses o per actuacions amb un nivell de risc alt de violència. Els projectils només es poden dirigir de la cintura en avall. Quan se sent el tret, girar el cos i tapar-se la cara.

5. #NiGasosLacrimogensNidePebre

Gasos lacrimògens: mirar on cauen i si el vent ens l’acostarà; tapar-se la cara amb un mocador humit. Poden produir picor als ulls, nas, boca i pell; tos i dificultat respiratòria, desorientació. També pots sentir ràbia intensa. Tot això és transitori.

No fregar-se els ulls. Netejar-se el nas.

El malestar provocat pels gasos lacrimògens desapareix als 5-30 minuts, mentre que el malestar del ruixat amb gas pebre dura entre 20 minuts i 2 hores. Si els símptomes no disminueixen, visiteu un centre sanitari.

Allunyar-se de la zona els que tinguin asma o altres malalties pulmonars, malalties que afectin el sistema immunitari, de la pell o dels ulls, la gent que utilitza lents de contacte, i dones embarassades o en període de lactància...

6. #ProporcionalitatPolicial
La violència física policial està prohibida i s’ha de denunciar

L’ús de la força (violenta) de les actuacions policials ha d’estar regida pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat. Tota sospita o evidència de violació d’aquests principis s’ha de denunciar fins al final. Així s’ha aconseguit la prohibició de les pilotes de goma.

7. #ContraViolenciaSexualPolicial
Limitació dels escorcolls a la via pública

La policia no pot obligar-te a treure cap dels elements de la indumentària ni fer un escorcoll en profunditat (és a dir, una inspecció dels orificis corporals), a excepció de l’existència d’una ordre judicial. En tot cas ho ha de realitzar en un lloc el més discret possible. Ho ha de dur a terme personal del mateix sexe que la persona escorcollada. El criteri a seguir serà sempre el del màxim respecte de la identitat sexual de la persona escorcollada. S’han d’evitar postures o situacions degradants i humiliants per la persona detinguda.

8. #ConeixerElsTeusDrets
SobreIdentificacioDetencio

Si t’identifiquen: demana a l’agent policial que també s’identifiqui. Si et fan un escorcoll corporal, ha de ser curós i has de saber-ne el motiu.

Si et detenen: No declaris mai a comissaria, fes-ho al Jutjat amb el teu advocat. Recorda les dades del teu advocat. No toquis cap objecte que t’ofereixin els agents ni firmis el document d’efectes personals si hi indiquen objectes que no són teus. Evita que et facin fotografies amb roba que no és la teva o en postures específiques. Si tens lesions, demana una visita mèdica i la medicació que necessitis.

9. #ConeixerElsTeusDrets
ContraAgressions

Si veus una agressió: fes fotografies i vídeos i envia-te’ls per correu per tenir proves (penjar-ho a les xarxes pot ser contraproduent!). Truca a entitats especialitzades per informar del cas. Ofereix el màxim de detalls possible que puguis recollir.

Si reps una agressió policial: Intenta mantenir la calma. Recopila el lloc i hora de l’agressió. Busca vídeos i fotografies de gent propera o de càmeres de videovigilància. Busca testimonis que hagin presenciat l’agressió. Si pots, recull informació de l’agent que t’ha agredit (detalls facials/corporals i número de placa). Si tens lesions, fes-ne fotografies on se’t reconegui, ves a l’hospital i demana un informe mèdic.

10. #LaNoViolenciaEsLaNostraForça

"El més gran error és creure que no hi ha cap relació entre els fins i els mitjans" (Gandhi)

"El coratge no és l'absència de por, sinó el triomf sobre ella" (N. Mandela).

"La força no ve de la capacitat física; ve de la voluntat indomable" (M.Gandhi).

“Durant el s.XX les revolucions violentes van triomfar en un 30% i les noviolentes un 60%” (Stephan&Chenoweth). 

----------
NOTA
El col·lectiu En Peu de Pau reflexiona sobre les millors estratègies i accions no violentes per garantir la de la República Catalana i assegurar el manteniment del Govern i el Parlament elegits per la ciutadania. Han aplegat les seves recomanacions en tres decàlegs.

Avui us en mostrem el segon.

Enllaç a l'anterior: #LaNoViolenciaEsLaNostraForça (I)