dissabte, 30 d’abril de 2016

Recull setmanal de premsa

Shaun Riordan: ‘Si voleu ser independents comporteu-vos com un país independent’
Entrevista amb l’ex-diplomàtic britànic, autor del primer volum de la col·lecció Pensament de la FOCIR
VilaWeb, 18-04-2016 - entrevista


El deute de la Catalunya independent seria similar o inferior al d’Alemanya, Països Baixos i Finlàndia
Un informe impulsat per Creiem en Catalunya explora com quedaria el deute català segons mètodes de càlcul diferents
VilaWeb, 21-04-2016


Puigdemont: "He deixat clar a Rajoy que penso dur a terme el full de ruta"
El president català ha expressat la seva disposició a parlar d'un referèndum pactat, i que
"fins al darrer minut estarem asseguts a la taula"
elMon, 21-04-2016 


El Govern garanteix que preservarà el model comercial català i que a Catalunya no hi haurà ‘fracking'
L'executiu prendrà mesures “per la via que sigui” perquè els objectius que perseguien les lleis tombades2016 pel TC es mantinguin
elPuntAvui, 25-04-2016



Gabriel Rufián: ‘El nostre adversari no és Convergència, sinó Podem’
Entrevista al portaveu adjunt d'ERC al congrés, que es declara disposat a tornar a ser el cap de llista a les eleccions del juny
VilaWeb, 28-04-2016 - entrevista

Duríssima crítica del New York Times al ‘circ polític’ espanyol
El prestigiós diari nord-americà relata amb estupor la situació de paràlisi i fracàs de la política espanyola
VilaWeb, 27-04-2016 - enllaç a l'original

Cop de l’Eurocambra al govern espanyol pel Pla Hidrològic de l’Ebre
L'informe dels eurodiputats demana al govern espanyol que faci un estudi en profunditat i un diàleg constructiu i que la CE vigili de prop
VilaWeb, 27-04-2016


Les deu coses que cal fer per a proclamar la independència 
El prestigiós diari nord-americà relata amb estupor la situació de paràlisi i fracàs de la política espanyola
«L'independentisme ha de posar la directa i provocar una tempesta perfecta. S'haurà de sorprendre el nou govern espanyol.»
VilaWeb, 28-04-2016 - Pere Cardús


Importa a Catalunya el govern de Madrid?
"Ara, amb un procés de desconnexió en marxa, l'habitual mútua ignorància entre Madrid i Barcelona potser no és
l'actitud més intel·ligent"
elMon, 27-04-2016 -

 Ramon Cotarelo





Desobediència? 
«Hem d’assumir per tant que la revolució dels somriures algun dia s’haurà de posar seriosa. I cal explicar-ho»
NacioDigital, 27-04-2016 - Ignasi Planas


Un tribunal de Perpinyà declara que un referèndum d’autodeterminació és llibertat d’expressió
 
Un tribunal de Perpinyà declara que un referèndum d’autodeterminació és llibertat d’expressió. 
El jutge refusa de dissoldre el Comitè per l'Autodeterminació de Catalunya Nord i condemna l'estat francès a pagar les despeses judicials
VilaWeb, 29-04-2016


Els transports fan (molta) política
«És increïble, però aquesta decisió s'entén si l'observem no pas com una operació comercial qualsevol sinó com una operació política de gran volada»
VilaWeb, 29-04-2016 - Vicent Partal - Editorial

dijous, 28 d’abril de 2016

OPINIÓ: "CATALANOFÒBIA", per Joan Xuriach

A Madrid, Josep Ma Álvarez líder d’UGT, ha de justificar-se per ser demòcrata i també per ser sincer: “no em vaig equivocar per dir el que pensava, sinó perquè els afiliats no creuen que això sigui un debat central que s'hagi de tenir al sindicat”. Això estaria molt bé si no fos per què els afiliats a Catalunya pateixen com la resta de ciutadans catalans la catalanofòbia que el Sr. Álvarez denunciava.

Guerra dels Segadors, Comte – Duc d’Olivares, Felip IV, Tractat dels Pirineus, Felip V, Decret de Nova Planta, repressió, prohibició del català, Espartero, Milans del Bosch, Primo, Lerroux, Gil-Robles, Azaña, Negrín, José Antonio, Falange, bombardejos a la població civil, Franco, prohibició del català, repressió, TOP, Galinsoga, Carrero Blanco ... i arriba la “modélica transición española”: Juan Carlos I (a nadie se obligó nunca a hablar en castellano), Falange (la mateixa d’abans), Fundación Francisco Franco, 23F, LOAPA, PP-PSOE (incompliment sistemàtic d’acords tant econòmics com d’estructures; atacs judicials contra el Parlament), Ciudadanos-SCC (creuada contra la llengua catalana), Manos Limpias, Tribunal Constitucional, Audiència Nacional i tots aquells que, amb el seu silenci i nul respecte per la lliure autodeterminació dels pobles, en són còmplices.

Com va dir Mark Twain: “Que jo sigui paranoic no vol dir que no em persegueixin”.

Joan Xuriach
HGxI

dimecres, 27 d’abril de 2016

VÍDEO: Endavant República

ANUNCI: El 7 de maig s'acosta. Multiparada a la vista!!!



El 7 de maig s'acosta. Multiparada a la vista!!!

Et necessitem per tirar endavant amb èxit la nostra MULTIPARADA que farem a la Rambla del Carmel. 

Tan senzill com entrar al doodle i apuntar-s'hi, així sabrem amb quanta gent comptarem. Les necessitats son moltes.

L'experiència diu que calen al voltant de 40 voluntaris perquè tot funcioni. A més tindrem col·laboració de companys d'altres territorials.

Les tasques que han de fer els voluntaris són:
  • Responsable de cascuna de les àrees o carpes (4 en total).
  • Acompanyar els assistents a cada una de les carpes: introducció, speakers, animació infantil, mur dels desitjos i vermut.
  • Acompanyar els tabalers en el seu recorregut pel barri.

Els dies abans de la MULTIPARADA, caldrà fer algunes altres tasques. La més important de les quals és repartir fulletons informatius, principalment a la sortida de les escoles, i també anar a comprar el menjar pel vermut.

L'objectiu de la MULTIPARADA és convèncer els indecisos de l'opció independentista i fer dubtar els unionistes.

dimarts, 26 d’abril de 2016

Arriba la Festa Major al Guinardó del 27 d'abril al 8 de maig de 2016



Arriba la Festa Major al Guinardó 2016

OPINIÓ: "Massa lleis impugnades", per Teresa Calveras

La UGT reclama al govern que faci política més enllà del Procés.

Aquesta és la reclamació que fa Camil Ros, nou secretari general de la UGT, al govern de la Generalitat. Em semblaria molt bé que ho reclamés si en la seva declaració parlés també del bloqueig del tribunal Constitucional que impugna i anul·la totes les polítiques socials que el Govern vol portar a terme.

A la impugnació de la llei d'insuficiència energètica, tan important per a la protecció dels més febles, s'hi han afegit darrerament la de regulació dels pisos buits, la llei d'igualtat entre homes i dones i la que regularia l'activitat dels governs locals. Totes tres lleis són rellevants per a la societat catalana en tant que es relacionen amb sectors crítics. La primera està encaminada a la creació de lloguers socials i a aconseguir disponibilitat de més recursos per a la construcció d'habitacle social, la segona a afavorir la igualtat efectiva de gènere i la tercera a la simplificació de tràmits administratius, cosa que afavoriria tant particulars com empreses.

Segons el ministre Català, 32 lleis catalanes han estat recorregudes, anul·lades o en "stand-by" per culpa dels recursos presentats pel "Gobierno" davant el Tribunal Constitucional.

Trenta-dues lleis són moltes lleis.

Teresa Calveras
HGxI

diumenge, 24 d’abril de 2016

OPINIÓ: "Enterrar o incinerar?", per Joan Xuriach

Dipositar un cadàver sota terra o destruir-lo mitjançant el calor son dues maneres d’acomiadar algú que ha mort. 

L’11 del juny de 2009, aproximadament 1.500 ciutadans convocats pel grup Acte de Sobirania, vàrem enterrar al bell mig de la Plaça de Sant Jaume amb tots els honors l’Estatut d’Autonomia del 2006 dins un taüt blanc i la Constitució espanyola dins un taüt negre. La responsable de comunicació d’Acte de Sobirania era l’ara presidenta del Parlament, Carme Forcadell, qui en el seu abrandat discurs va voler deixar clar que era un primer pas simbòlic per mostrar que l’única sortida per a Catalunya era la independència i que, per això, havíem de desfer-nos d’un Estatut massacrat i pràcticament nonat i una Constitució pensada per rentar la cara al post-franquisme, passar pàgina sense demanar responsabilitats i instaurar l’amnèsia col·lectiva aprofitant la por, el desig de fugir de la dictadura i el soroll de sabres. 

Una Constitució que, en posar-la per sobre de la democràcia, ataca directament els més febles i això es el que l’Empar Moliner va voler mostrar incinerant unes fulles en un acte de llibertat que l’honora. Amb tu Empar i contra els fariseus.


Joan Xuriach Fusté

dimarts, 19 d’abril de 2016

dilluns, 18 d’abril de 2016

CRÒNICA. Un diumenge a la plaça de la República catalana? o de la República? o... simplement de Llucmajor?, per Jordi Oliver


El passat dia 17 (el diumenge de l'AGO16) els que per una raó o altra no podíem anar a Manresa, estàvem convocats a manifestar-nos per tal que el proposat canvi de nom de l'actual plaça de Llucmajor fos el de REPÚBLICA CATALANA en comptes de l'anodí nom de REPÚBLICA.

L'entusiasme a l'hora de començar la manifestació que s'iniciava a l'avinguda de BORBÓ (ves quines coses té el nomenclàtor de carrers de Barcelona), era com deia un enyorat i traspassat humorista «més aviat descriptible».

A l'inici de la «mani», a la plaça del Virrei Amat vàrem trobar alguns amics d'HgxI, i d'altres territorials, tots ells amb l'estelada portada de diferents maneres, també hi havia banderes tricolors i, el que em va fer rumiar una llarga estona, eren unes banderes tricolors amb l'escut «oficial» del regne d'Espanya, corona reial inclosa, que en la meva opinió no deixava de ser el bo i millor de la incongruència. No sé d'on han sortit aquestes aberrants banderes (dic banderes i no senyeres per no confondre l'estimat lector).


Entre la, diguem-ne, multitud hi havia alguns polítics. Hi vaig reconèixer en Joan Tardà a qui vam saludar, en Xavier  Domenech i en José Luis Franco Rabell. La comitiva es va posar en marxa cap a dos quarts d'onze al so de l'himne de Riego, dels Segadors, també es va sentir l'Estaca i algun altre himne que no conec. La comitiva es va aturar al final del passeig de Pi i Molist, on es va fer un parlament que no vaig poder escoltar pel soroll que hi havia i perquè l'amplificador no era gaire potent.

La decepció, però, va ser gran en arribar a la plaça en qüestió. Tot l'esforç fet el divendres per companys d'HgxI per repartir estelades entre els veïns va ser endebades, doncs només se'n veien una dotzena escassa als balcons que donaven a la plaça. La resta poca cosa a parer meu, una gran bandera «dual» mig catalana, mig republicana, penjada per uns atrevits escaladors al monument, algun discurs de caràcter republicà unionista, i això sí, un coixí de flors amb l'estelada, dipositat al peu de «La República»... 


En vam sortir una mica decebuts, però també amb el convenciment que hi ha molta feina per fer

Jordi Oliver
HGxI

Recull setmanal de premsa

El govern impulsa el vot electrònic a l’estranger per evitar els entrebancs del 27-S
Posarà en marxa un pla per a determinar el millor sistema de votació
VilaWeb, 05-04-2016

Puigdemont, a 'Expansión': "No farem salts al buit"
El president de la Generalitat assegura en una entrevista al diari econòmica que "és menys difícil convertir Catalunya en un Estat, que la reforma constitucional que blindi la llengua i el pacte fiscal"
elMon, 04-04-2016

L’entrevista a Romeva a La Stampa, en català: ‘Catalunya serà independent’
El conseller d'Exteriors diu que el procés és irreversible i que s'estan construint les estructures d'estat
VilaWeb, 05-04-2016

El Financial Times fa callar de nou els predicadors d’escenaris apocalíptics a Catalunya
L'aposta dels Estats Units per Barcelona deixa el president de la Cambra de Comerç nord-americana a Espanya sense arguments
directe!cat, 04-04-2016

Lluís Llach: "Som aquí per fer el que vam dir que faríem"
JxSí i la CUP aproven la moció que es referma en "els objectius" de la declaració del 9-N, suspesa pel TC.  71 vots favorables a 52
elMon, 07-04-2016

QUIM TORRA “L'etapa de les declaracions èpiques és cosa del passat”
 “Arribarem en un estadi que ja estarem no cooperant amb l'Estat, que caldrà enfrontar-s'hi d'una manera més continuada, a través de previsibles escenaris gandhians” “Per fer el pas, Europa ens demana el 50% dels vots, i perquè hi hagi una mediació internacional, Catalunya ha d'esdevenir una qüestió cabdal per a Europa
elPuntAvui, 07-04-2016

Els impulsors del manifest Koiné denuncien les males interpretacions en un comunicat
Recorden que ells no han estat els que han obert el debat sobre l'estatus lingüístic
VilaWeb, 13-04-2016

Molta pudor de podrit
«L'espectacle del ministre Soria arriba després d'un cap de setmana farcit d'escàndols de tota mena. Ja no és la corrupció crònica del PP i la seua gent. És que anem descobrint a poc a poc que als racons més recòndits de l'estat espanyol el comportament és indigne d'un país democràtic»
VilaWeb, 12-04-2016 - Vicent Partal

Empar Moliner al país on el perquè no importa
«De sobte, el debat i l'escàndol resulta que no és qui viola la constitució i per quin motiu (hem de tornar a explicar les portes giratòries?), sinó que una periodista, en un gest de protesta molt ben raonat, en creme de forma pública un exemplar»
VilaWeb, 13-04-2016 - Vicent Partal

El buit del buit
"El millor que pot fer Catalunya és aprofitar aquest buit de poder a Espanya per procedir a la desconnexióel més aviat possible"
elMon, 13-04-2016 - Ramón Cotarelo

L'ANC farà de l'11-S el tret de sortida del procés constituent
L'entitat prepara per a la Diada grans mobilitzacions amb cinc fronts: Barcelona i quatre ciutats més. L'AGO dóna aire a l'organització, que celebrarà eleccions el 14 de maig
elMon, 17-04-2016


Un miler de persones recorren Vic en suport a Joan Coma
El regidor investigat per l'Audiència Nacional per sedició denuncia un "atac antidemocràtic" i assegura que no té cap por
elMon, 17-04-2016

Democràcia
Doncs bé, allò que govern i Parlament executen i que és boicotejat per l'Estat, hauria de comptar amb mobilitzacions i accions de desobediència pràctica creixents.
elPuntAvui, 16-04-2016 - Josep Huguet

dissabte, 16 d’abril de 2016

OPINIÓ: "Rabell, ese hombre", per Joan Xuriach Fusté

Sóc coetani del senyor Franco (Rabell), ell nascut al Raval, jo al barri de la Mercè, i vull suposar que va viure l’escola franquista igual que jo. 

En la definició de racisme es parla de discriminació, segregació social i explotació econòmica envers una ètnia o raça. Allò sí que n’era un bon exemple, que s’arrossega, diluït, fins ara: el català continua essent marginat dins del món judicial, en l’etiquetatge, en el Congrés, al cinema... les administracions espanyoles discriminen l’ús del català tan personalment com col·lectiva i d’ací la denúncia a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes Interiors del Parlament Europeu. I d’explotació econòmica millor no en parlem, oi? 

Doncs bé, per al senyor Franco (Rabell) racisme és el manifest Koine que, resumint, recomana que "s’incorpori al procés constituent la voluntat d’articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un mar d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social, amb totes les mesures necessàries per a garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d’un país normal, també pel que fa a a llengua". 

Vull creure que quan va fer la seva intervenció al Parlament no s’havia llegit el manifest, la qual cosa és greu, perquè si es tracta de pur populisme per arreplegar quatre vots, encara és molt més greu.

Joan Xuriach Fusté
HGxI

dijous, 14 d’abril de 2016

OPINIÓ. "Corredisses", per Maria Gemma Cerezo Pumariega

S’està acabant el temps i, a Madrid, el més calent és a l’aigüera. No hi ha manera que es posin d’acord per aconseguir les mínimes aliances necessàries per formar govern. Rajoy torna a insistir en la necessitat d’una aliança nacional, amb ell com a president, naturalment, amb el PP, PSOE, i potser C’s. 

Després de posar-se les mans al cap quan a Catalunya va sortir la coalició de JxSí argumentant que on s’havia vist que anessin junts partits de dretes i d’esquerres, que com s’ho farien per governar, etc, ara va i els volen imitar. I per què? 

Aquí aquesta barreja d’ideologies sota les mateixes sigles tenia un sentit: per damunt dels interessos de partit hi havia un objectiu comú que era portar el Procés endavant, per això, encara que amb reticències, la CUP també els recolza. Però, i allà? Quin altre objectiu superior poden tenir que no sigui fer rutllar el país de manera que la ciutadania en surti més beneficiada? 

I els partits que el senyor Rajoy vol ajuntar segur que aplicarien polítiques ben diferents, almenys això ens van fer veure durant la campanya. Vull creure que van de bona fe i que les fórmules que cada u proposa són les que pensa que són millors; fer política, si no es té majoria absoluta, és defensar cada u les seves idees fins a arribar a un consens; a què treu cap, ara, renunciar als propis convenciments només per tenir un president investit? Qui farà el paper d’oposició posant el contrapunt a les decisions del govern?

Podríem pensar que tot ho fan per continuar enganxats a la poltrona, que segur que també hi influeix, però jo crec que van més enllà; sí que tenen un objectiu comú, encara que no el vulguin reconèixer: han de solucionar el problema de Catalunya. Tenen una patata calenta damunt la taula que ningú vol tocar per por de cremar-se, per això volen fer un front comú, per veure si fent pinya la fan desaparèixer. No han entès res; el problema de Catalunya se soluciona parlant, i si es neguen al diàleg el problema no s’arreglarà per més aliances nacionals que facin


Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI

dimecres, 13 d’abril de 2016

OPINIÓ. "L’ANC motor de la independència", per Alfons Carreras


Sóc un de molts. La raresa d’aprendre en una llengua que no és la materna va ser connatural a la infantesa. Tot semblava molt natural, català a casa, castellà obligat a l’escola, més i només castellà a la tele i jugar a indis i americans evidentment amb la llengua que creiem era la seva: l’espanyol.

De ben jove vaig saber que oficialment jo també ho era d’espanyol i poc després vaig descobrir que aquesta decisió feia temps que d’altres l’havien pres per mi.

El descobriment i la consciència que ets un ésser social i polític no em va arribar per la necessitat de saber si era d’esquerres o de dretes sinó per la necessitat de saber d’on era. Han passat uns quants anys i ara tinc la necessitat de convertir aquesta decisió personal en una decisió compartida i col·lectiva. La Via Catalana va ser una experiència nova i enriquidora especialment perquè vaig experimentar la il·lusió de compartir un objectiu amb totes les persones que formaven la cadena. Persones desconegudes i molt diverses amb les que es va crear una complicitat sense ni tant sol intercanviar paraules.

L’Assemblea demanava voluntaris per la campanya “signa un vot”. Vaig llegir les bases fundacionals de l’ANC i no vaig dubtar ni un moment: l’objectiu de treballar per assolir la independència de Catalunya i la manifestació explícita de neutralitat política van fer que em decidís. D’això no fa tant. El camí recorregut penso que és immens i aquest camí ha estat possible gràcies en gran part a l’ANC. I sobretot a la gran transversalitat que aquesta ha representat.


L’organització s’ha construït amb la gran generositat dels seus socis i simpatitzants, amb l’anonimat i el compromís de tots els implicats i també per l’estreta col·laboració amb tot tipus d’entitats. Ara que el mandat democràtic del 27S s’ha posat en mans dels nostres polítics, necessitem més que mai recuperar aquestes virtuts. Vull una ANC generosa, transversal i amb una visió amplia de la política, si no, no serem capaços d’assolir l’objectiu. 

Cada un dels partits que treballa per la independència, CiU, ERC i CUP tenen una tirada a pensar que sense ells això no es farà prou bé i creuen que ells són la garantia per arribar-hi. Això és legítim, però cap partit polític és garantia de res, al contrari, la natural necessitat dels partits a ostentar la quota de poder més gran possible ho pot tirar tot per terra. També sento a dir que això es farà només des d'unes posicions ideològiques determinades. Doncs no. La independència de Catalunya només s’assolirà si hi ha garantia que tots els que hi vulguin ser hi càpiguen i aquesta garantia és per allò que hauria de treballar l’ANC.

Cal tenir en compte que l’ANC té més socis que militants d’aquests tres partits junts. Deixem-nos de romanços i assegurem-nos que així sigui i si per això cal enfortir l’organització, fem-ho! Però hem d’evitar de totes totes que l’ANC tingui un sol color. Els últims mesos l’organització està alterada i sembla que sense iniciativa pròpia, amb baralles i discussions en públic que donen peu a moltes interpretacions. Per als que en som membres amb una certa activitat no notem aquella trempera que s’encomanava de dalt a baix i de baix a dalt. Els simpatitzants ens pregunten sovint què estem fent i no podem respondre amb la il·lusió que voldríem. Els unionistes simplement ens diuen que estem desinflats i aprofiten per fer córrer rumors malintencionats. Res em faria sentir pitjor que saber que l’assemblea està perdent la transversalitat i que està sent objecte d’utilització partidista. Cal evitar-ho com sigui. 

Les esmenes que probablement es votaran a la AGO van en la direcció correcta. Més implicació prèvia dels càrrecs electes i més democràcia directa. Però caldrà, també, que en les pròximes eleccions dels nous membres del secretariat, els socis exerceixin el seu vot amb responsabilitat i amb la màxima informació possible. Ens cal un secretariat lliure de pressions i amb la màxima competència per tornar a agafar la iniciativa i empènyer els polítics i als partits a fer la seva feina i estar sempre al seu costat però mai a les seves ordres.

Alfons Carreras
HGxI

dimarts, 12 d’abril de 2016

OPINIÓ. "Desencaix", per Joan Xuriach

Quan un peu és massa gran per a una sabata no hi ha manera d'encaixar-lo dins. Si el forces succeeixen dues coses: et fas una ferida i destrosses el calçat. 

Doncs bé, ara resulta que els senyors Iceta i Domènech han trobat la manera d’obrar el miracle, de solucionar l’encaix de Catalunya dins del Regne d’Espanya, la pedra filosofal. 

Milions de persones sortint al carrer durant més de quatre anys per demanar un referèndum vinculant; milers d’hores invertides en xerrades, actes, parades, reunions, assemblees, repartiment d’informació i organització d’esdeveniments multitudinaris; el 9 N, eleccions plebiscitàries... I ara resulta que tot plegat no calia. 

Aquest pròcer anomenat Pablo Iglesias (abans d’ell el desert), fent ús de la seva ment privilegiada, ha donat amb la clau, ha trobat el desllorigador: reunir les dues personalitats abans esmentades per que petin la xerrada sobre la colònia i avall que fa baixada. Només hi ha un 'però' en aquesta magna operació i és que els catalans ja hem repetit fins a la sacietat que el problema no es d’encaix, que gràcies però ja són masses ferides i sabates destrossades. 

Nosaltres anem passant.

Joan Xuriach
HGxi

dilluns, 11 d’abril de 2016

Recull setmanal de premsa

Herois catalano-magrebins
cal pensar en aquells esportistes (i altres professionals), que tot i no ser d’origen català –des del punt de vista
de la cada vegada més desfasada ortodòxia-, es trenquen la cara cada dia per Catalunya.
racocatala, 30-03-2016 - Toni Strubell


Un manifest alerta contra el bilingüisme a la República Catalana
Porta per títol 'Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent' · Us l'oferim tot sencer
VilaWeb, 30-03-2016


La batllessa de Berga no es presenta a declarar per l’estelada apel·lant coherència i desobediència
'Avui no declararé, desobeiré per la independència, per coherència amb el dret de desobeir'
VilaWeb, 05-04-2016


Puigdemont, a 'Expansión': "No farem salts al buit"

El president de la Generalitat assegura en una entrevista al diari econòmica que "és menys difícil convertir Catalunya en un Estat, que la reforma constitucional que blindi la llengua i el pacte fiscal"elMon, 04-04-2016

El Financial Times fa callar de nou els predicadors d’escenaris apocalíptics a Catalunya

El manifest contra el bilingüisme ha reobert el debat sobre les llengües a la república catalana.
La publicació del Manifest Koiné sobre les llengües en la futura república catalana ha despertat una intensa polèmica. El debat, però, té moltes cares i en aquest article trobareu algunes de les millors opinions i entrevistes per entendre què està passant.

directe!cat, 04-04-2016


El maig és el mes clau del procés cap a la independència: 

1. el perill de derrotar-nos nosaltres.
«Crec que CDC, ERC, CUP i ANC tenen durant aquest mes de maig la seua cita amb la història»
2. la revolució és la situació
«Judicialitzar el procés català és l'error més important que Espanya podia cometre, tret que fes eixir l'exèrcit al carrer»
VilaWeb, 4 i 5 04.2016 - Vicent Partal

 

El terme mitjà, també, de la desobediència
«En aquest cas crec que la CUP té molta més raó que no la que alguns li volen concedir»
VilaWeb, 06-04-2016 - Vicent Partal


No tot s’hi val, senyor Rabell
«En una de les seues intervencions sens dubte més lamentables, anà més lluny que ningú i s'atreví a qualificar de racistes els impulsors del manifest Koiné»
VilaWeb, 07-04-2016 - Vicent Partal


El bilingüisme mata? Repassem les millors opinions i entrevistes d’un debat fonamental
El manifest contra el bilingüisme ha reobert el debat sobre les llengües a la república catalana
La publicació del Manifest Koiné sobre les llengües en la futura república catalana ha despertat una intensa polèmica amb opinions de tot tipus, fins i tot amb desqualificacions gruixudes. El debat, però, té moltes cares i en aquest article trobareu algunes de les millors opinions i entrevistes per entendre què està passant i com cal reaccionar.

diumenge, 10 d’abril de 2016

CRÒNICA: Presentació d’Òmnium a Horta (dilluns, 4 d’abril, 2016)

El passat dilluns 4 d'abril de 2016 es va presentar la gestora d'Òmnium a Horta. 

En la seva intervenció, Marina Llançana, vicepresidenta d’Omnium, després de fer un repàs a les dates històriques des de l'aprovació del primer Estatut fins al rebuig del Tribunal Constitucional a l’Estatut, ens va avançar que aquest any es farà la Nit de Santa Llúcia a L’Hospitalet Llobregat amb la idea de compartir (més que no pas d’eixamplar) i d'esmenar algunes coses que acostumem a dir. En definitiva, cal deixar clar que tots formem part de la mateixa Nació.



Recomana que en comptes d’estar pendents dels rumors polítics és millor mostrar seguretat en el procés i que en adreçar-nos a la gent hem de preguntar-los com els agradaria que fos el nou Estat, donant així per feta la independència. En aquesta línia disposem del projecte REINICIA que de forma participativa treballa en el redactat de la nova Constitució.

Amb la campanya ARA ES L’HORA es va construir una base de dades de 500.000 adreces electròniques que permetrà en un moment determinat comunicar-nos-hi directament no depenent així exclusivament dels mitjans de comunicació.

S’estan estudiant accions que donin al Procés credibilitat a l’exterior. Segurament hi haurà una acció, acció encara en fase embrionària, que implicarà els bancs, de manera que que no deixi lloc a dubtes a la població sobre la solidesa del procés.

Després de l’interessant col·loqui vam compartir piscolabis una bona estona.

Pilar Trenchs
HGxI

divendres, 8 d’abril de 2016

CRÒNICA: Trobada del grup de Mitjans de comunicació d'HGxI

El grup de mitjans de comunicació som un grup format per persones de la nostra territorial, Horta-Guinardó per la Independència, que ens dediquem a escriure cartes als diaris. Habitualment ens comuniquem a través de la xarxa i periòdicament fem alguna reunió. 

El passat dimecres ens vam trobar nou persones del nostre grup per tal de fer una revisió de la nostra feina i veure si calia reorientar-la.

El nostre objectiu prioritari ha estat rebatre de manera sistemàtica les declaracions i les polítiques portades a terme pels partits unionistes i fer evidents les seves contradiccions i mentides. Valorem molt positivament la feina feta perquè, fins ara, moltes de les nostres cartes han estat publicades als principals diaris de Catalunya.

Fins ara sempre hem destinat els nostres escrits als mitjans de comunicació generals i gairebé mai ens hem dedicat de manera específica a la comunicació interna destinada als membres de la nostra territorial. Creiem que aquest és un àmbit que hem d'incorporar i per aquest motiu decidim diversificar els nostres escrits: en destinarem uns als mitjans de comunicació i uns altres als socis i simpatitzants de l'ANC, molts d'ells lectors d'aquest blog.

En els nostres escrits destinats als mitjans de comunicació continuarem desemmascarant les polítiques demagògiques i contraries al procés que defensen els partits unionistes.

En els escrits destinats al nostre blog explicarem la feina que tots plegats portem a terme, farem entrevistes a membres de la territorial, continuarem escrivint cròniques d'actes i activitats així com escrits relacionats amb el funcionament de l'ANC i en general dels partits independentistes que formen part del Parlament.


Teresa Calveras
HGxI

dijous, 7 d’abril de 2016

OPINIÓ: "No menystiguem la nostra història", per Joaquim Palau


A aquestes alçades del debat sorprèn que ara el Sr. Rodríguez Ibarra digui que "necesitamos a Catalunya porque tiene una renta más alta que el resto", que el Sr. García Albiol proposi a Iceta i Arrimadas "negociar la millora del finançament" i que la Sra. Arrimades afirmi que "comparteixo coses de la diagnosi dels independentistes, no la solució".

Per a molts, que tota la vida hem estat apostant sense manies per la convivència amb la resta de l’Estat Espanyol, la campanya a l’Estat i de l’Estat contra l’Estatut va posar en evidència, mes enllà del debat polític, que no som acceptats com som, que se’ns pot faltar impunement, i que pràcticament ningú ha defensat la nostra llengua i cultura. I sorprenentment quan sembla que paguem una part significativa de la seva despesa, i alhora estem mal finançats.

Un fet rellevant, que molts havíe
m menystingut, es que aquesta situació no es nova i ha anat passant en diferents moments de la nostra història ja no tan recent.

Que no ens ofereixin ara alguns reconeixements parcials, per tractar de reduir els greuges que tenim. Ja que no es per comprensió sinó per salvar l’atzucac en que es troben. Sempre recordaré la forta sorpresa davant la quantitat i contundència de les expressions que se’ns han adreçat, i com em vaig sentir enganyat després de tota la vida apostant per la convivència amb la resta de l’Estat.

Si no ens volen, l’única opció possible és constituir un nou país per a tots, que decidim col·lectivament el nostre futur, i amb autoritat per poder parlar de tu a tu amb els nostres veïns. I que deixin de fer propostes que ens tracten de menors d’edat.


Joaquim Palau 

HGxI

dilluns, 4 d’abril de 2016

OPINIÓ: "Federalisme i referèndum", per Teresa Calveras

Primer va ser el federalisme, després el referèndum, ara en un joc de mans espectacular queden units aquests dos conceptes gràcies a una proposta de la Sra. Carme Chacón. Tant una cosa com l'altra són creacions de forces polítiques que no volen ni la independència de Catalunya ni gaire canvis polítics i socials, però no s'atreveixen a dir-ho clarament.

I per què no s'atreveixen, us demanareu? Doncs perquè eren forces que abans sempre havien defensat de manera clara el dret a l'autodeterminació dels pobles. Però ai, sembla que només ho defensaven si els que ho volien eren pobles que estaven ben lluny de nosaltres; aquí no, de cap manera. Això ja passa. Es defensen polítiques per quedar bé i després toca fer mans i mànigues per dissimular el que s'havia defensat abans.

Jo també el vull un referèndum; de fet, ja fa temps que moltes persones el vam demanar de maneres diverses i reiteradament, amb molt poc èxit. Després vam fer la consulta del 9N, no vinculant, organitzada en gran part per la societat civil... i fins i tot així hi ha uns quants polítics encausats pel fet d'haver permès que es traguessin les urnes. Jo encara crec que s'ha de preguntar als catalans si volen o no la independència i ja m'està bé la manera com ho han organitzat els partits independentistes majoritaris al Parlament. De fet, em sembla que tal com està previst de fer és l'única manera possible de poder portar-lo a terme perquè ja es veu que a Espanya els principals partits que ben aviat governaran no permetran cap cosa semblant.

Em sap greu haver-ho de dir -tinc amics i coneguts votants d'aquests partits- però dubto de les intencions dels que s'han tret un referèndum de la màniga sense voler buscar cap coincidència ni acord amb les forces independentistes, a les quals s'oposen sempre que poden. No crec que vulguin cap referèndum aquí, ni crec que vulguin que als catalans se'ns pregunti si volem o no ser independents. Crec que la seva demanda és una estratègia per embolicar la troca i confondre la gent.


Teresa Calveras
HGxI

Tot fullejant la premsa setmanal 03.04.2016

El govern blindarà per llei l'accés universal a la sanitat
Desafia l'executiu estatal, que el reserva als assegurats, i inicia el tràmit per donar rang normatiu a la mesura, que ja s'aplica L'assistència s'ampliarà a tots els empadronats des del primer dia
elPuntAvui, 23-03-2016


El joc brut de la intel·lectualitat espanyolista, al descobert: d’Azúa a Savater
‘La desfachatez intelectual', del professor Sánchez-Cuenca, posa de manifest la impunitat amb què s'escriuen aberracions i despropòsits 

VilaWeb, 24-03-2016
 

La Generalitat enllesteix l’Agència de la Seguretat Social de Catalunya
La Generalitat segueix treballant de manera discreta en el desenvolupament de les estructures d’Estat bàsiques
per al naixement d’un nou Estat solvent al marge d’Espanya
directe!cat, 26-03-2016

 

Tres lleis i una comissió
El nomenament, els dies 29 i 31, dels diputats que participaran en la redacció de les normes de règim jurídic català i seguretat social tanca els últims tràmits i posa en marxa l'inici del procés constituent aprovat el 9-N
La comissió d'estudi comença a treballar escoltant experts sobre models de constitució i de participació ciutadana
elPuntAvui, 26-03-2016


Dos nous òrgans interns coordinen la desconnexió de tots els departaments
Josep M. Reniu i Víctor Cullell en són les cares visibles, amb el suport de Carles Viver Pi-Sunyer. Una comissió presidida per Junqueras ho supervisarà
elPuntAvui, 26-03-2016


Romeva: "Catalunya pot convertir-se aviat en un nou Estat"
"El temps ha arribat". Amb aquesta frase el conseller d’Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència, Raül Romeva, conclou un article al diari escocès The National,
elNacional, 26-03-2016


Els arquitectes de la “desconnexió”
La Generalitat confia a Carles Viver-Pi Sunyer, Josep Ginesta i Jordi Boixareu el disseny de les estructures del futur Estat
elPais, 27-03-2016


Un poble de sedicios@s
"A hores d'ara, el govern de Madrid no serveix per a res excepte per posar pals a les rodes al català, i tampoc amb molt d'èxit"
elMon, 27-03-2016 - Ramón Cotarelo


Dret a no decidir-se
Estranyíssim pensament el de qui considera que el Procés és forçar la màquina i un referèndum dóna tranquil·litat a qui es troba "dividit"
elMon, 27-03-2016 - Antonio Baños


Manifest: Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent 

Adherir-se al manifest

dissabte, 2 d’abril de 2016

OPINIÓ. "Mínimament", per Joan Xuriach

Fa pocs dies l’inefable Miquel Iceta declarava que si els catalans optessin “massivament” pel ‘NO’ a la reforma constitucional que proposa Pedro Sánchez, ell en persona reclamaria una llei com la canadenca per organitzar un referèndum. 

Gràcies home, si no fos per vostè i les estones tan divertides que ens fa passar no podríem aguantar la duresa de tot el procés independentista, vostè ens dona forces; com quan, el 8 de febrer passat, manifestava que era un “error de picatge” (si, això va dir) el paràgraf de la proposta que, dues hores abans, el PSOE havia fet arribar a tots els partits polítics: “... desenvolupar el concepte d’estat federal, almenys mínimament”

Mínimament federalistes, mínimament socialistes, mínimament obrers, mínimament republicans, mínimament demòcrates, sincers, conseqüents, honestos, creïbles, progressistes, liberals, responsables, transparents, capacitats, solidaris, treballadors, fiables, operatius, justos, seriosos, contestataris, valents; mínimament mínims i màximament espanyols

Quo vadis PSC? 

Joan Xuriach
HGxI

divendres, 1 d’abril de 2016

CRÒNICA. Assemblea territorial, 30.03.2016

El passat 30 de març ens vam reunir en assemblea al Mas Guinardó. 


Els temes tractats foren: 
  • Estat de comptes 
  • Grup de Xarxes i Comunicació
  • Grup de Parades
  • Grup de Majoria Social Coordinadora del Barcelonès
  • IV Assemblea General Ordinària
  • Precs i preguntes



Grup de Xarxes i Comunicació: web, blog, Facebook, Twitter, cartes als diaris

Durant el darrer més hem rebut més textos per penjar al blog. En conseqüència, ha augmentat el nombre les visites al web i al blog. A Twitter, segueixen augmentant els seguidors.

Tanmateix, per difondre les nostres inquietuds i activitats, ens cal comptar amb més voluntaris. Animem tothom a col·laborar-hi fent articles, fotos, vídeos per penjar al blog, cartes per enviar als diaris, o repiulant i compartint els missatges que pengem a Facebook i Twitter.

Grup de parades

El mes de gener van començar les multiparades «País en construcció» organitzades per les territorials del Barcelonès. 


La "multiparada" està formada per quatre carpes on s’hi fan activitats. Inclou: cercavila de tabalers, àgora, mur dels desitjos, jocs d’infants, vermut i sorteig d’un premi. Ja se n'han fet diverses: a Sant Adrià de Besòs, Nou Barris, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Martí de Provençals, Sants-Montjuïc. 

La propera serà el 3 d’abril a Badalona. Després a Sant Andreu i a les Corts. I finalment el 7 de maig és previst que nosaltres organitzem la "multiparada" al Carmel.

A més, el 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, posarem una parada a la Plaça Eivissa, on també hi vendrem roses. I el Primer de maig tindrem una altra parada a la Fira d’entitats del Guinardó.

Per organitzar les parades necessitem l’ajut de voluntaris. Al web d'HGxI trobaràs un doodle per a apuntar-t'hi, o bé en aquesta adreça.


Aquí també pots puntar-te  a la multiparada de la Rambla del Carmel


Grup de Majoria Social

Aviat engegarem el Grup de Majoria Social. També faran falta voluntaris.

Per preparar-nos, en Ferran Oliva i en Xavier Ludevit (de l’ANC i Súmate) ens van impartir una sessió de formació molt interessant: "Com seduir nous votants".

Per als que no hi vareu poder assistir, recomanem les cròniques següents que trobareu al blog:


Coordinadora del Barcelonès

Malgrat l’ANC encara no ha definit com participarem en el Procés constituent, la Coordinadora del Barcelonès ha recollit una primera proposta (amb calendari, actors i activitats) dels passos a seguir durant els propers mesos.

IV Assemblea General Ordinària (AGO), Manresa 17 d’abril de 2016

Els darrers temes tractats en assemblea van ser: 

  • El contingut de l’AGO de Manresa, 
  • La recollida de signatures per poder votar diverses esmenes presentades per algunes Assemblees Territorials, entre elles la nostra
  • La logística per a arribar-hi en autocar.