diumenge, 27 de març de 2016

Tot fullejant la premsa setmanal

La paradoxa dels federalistes que no confien en Espanya però votarien no
 
'Per què federalistes que no creuen que Espanya faci cap oferta no voten independència?', es demana el politòleg Sergi Castañé
VilaWeb, 19-03-2016


Un 60% del deute català correspon al govern espanyol pels préstecs del FLA

L'endeutament públic de Catalunya va arribar als 72.200 milions d'euros al 2015 i representa el 35,3% del producte interior brutEl deute estatal s'enfila fins al 99%
NacioDigital, 19-03-2016

Rufián: "És miserable que l'Estat s'enfadi perquè el Govern s'ofereixi per acollir refugiats"

El portaveu d'ERC al Congrés qualifica la crisi humanitària de ''vergonya que reflecteix el fracàs de la Unió Europea''
elMon, 19-03-2016


Calma absoluta abans de la tempesta

"A Espanya no hi ha un buit de poder, sinó un poder que no està sotmès a la llei, un poder tirànic"
elMon, 19-03-2016 - Ramón Cotarelo


Ruanda és "de todos los españoles"

Si l'Estat ens deixés en mans dels mercats no hauríem de patir el FLA que ens converteix, més que en la Ruanda
independent, en una Rhodesia britànica.
elMon, 20-03-2016 - Antonio Baños

L'absolutisme cínic de l'Estat espanyol

"És prodigiosa la facilitat amb
Són ells qui què l'independentisme ha deixat orfe d'arguments el nacionalisme espanyol"
elMon, 21-03-2016

Potser és Espanya que comença a desconnectar
 

«Ahir Renzi va aterrar a Reus i tot allò que hi va veure va ser el govern de Catalunya. Res més que això»
VilaWeb, 22-03-2016 - Vicent Partal 


El joc brut de la intel·lectualitat espanyolista, al descobert: d’Azúa a Savater

‘La desfachatez intelectual', del professor Sánchez-Cuenca, posa de manifest la impunitat amb què s'escriuen aberracions i despropòsits


Són ells qui ens han empès a la independència

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.
directe!cat, 19-03-2016 - Miquel Pérez, arxiver, historiador i blogaire

OPINIÓ. "Desprestigi", per Joan Xuriach Fusté

L'elecció de Josep Maria Álvarez com a secretari general d’UGT a Espanya pot ser un bri d’esperança, ja ho veurem; el cert és que, des de fa uns quants anys, els dos sindicats majoritaris estan en franca decadència, perdent afiliats any rere any i veient la seva credibilitat sota mínims. 

La cooperativa d’habitatges PSV, l’escàndol de Citibank Espanya, els ERE d’Andalusia, les targetes opaques de Caja Madrid, l’estreta relació de Fidalgo amb Aznar, la FAES i la COPE a més d'una tèbia i erràtica resposta a la pèrdua de drets laborals que s’arrossega des dels últims temps de Rodríguez Zapatero ens poden donar pistes sobre les raons del seu ocàs. I si, per acabar-ho d’adobar, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo irrompen barroerament en campanya electoral intentant condicionar el vot dels treballadors dies abans de les eleccions plebiscitàries catalanes del passat 20-S, s’entén que un nombre cada cop més gran de ciutadans els consideri part del búnquer espanyol

Brandant la Constitució com si fos la Bíblia i apel·lant a la sacrosanta unitat d’Espanya volen anorrear drets com, per exemple, el de l’autodeterminació dels pobles, quan un sindicat, abans que res, hauria de defensar la llibertat dels seus afiliats i, en general, de tots els treballadors


Joan Xuriach Fusté 

HGxI

dijous, 24 de març de 2016

OPINIÓ. "Anys 1939 i 2016: els europeus no tenim memòria", Per Joan Xuriach

Any 1939. Milers de ciutadans, lluitadors per la llibertat, per la República, creuaven la frontera dels Pirineus. Soldats, dones, nens, vells, tots ells exhaurits, famolencs, atemorits, desmoralitzats, amb les poques pertinences que van poder arreplegar arribaven a França fugint del feixisme. Per les cunetes deixaven maletes, roba, joguines i, fins i tot, familiars que, en condicions infrahumanes, no havien sobreviscut a la llarga caminada. Alguns van poder exiliar-se a Mèxic, on van ser molt ben rebuts, solidàriament. 



Altres van ajudar a la resistència francesa i a l’alliberament de París. La majoria van ser tancats en camps de concentració, com a delinqüents, sense cap tipus de salubritat, sense aigua corrent i, pràcticament, sense aliments. Molts d’ells van morir maJoan Xiriachlalts, de gana, d’altres ajusticiats. Una part important va ser traslladada a camps d’extermini nazi i d’altres van ser expulsats cap a Espanya. Tant els uns com els altres anaven cap a la mort.

Any 2016. La UE tanca fronteres i retorna cap a Síria i d'altres zones en guerra als nens, homes, dones i vells que fugen de la barbàrie a la recerca d'aixopluc, de solidaritat. Els europeus no hem avançat gens, no tenim memòria i, sobretot, no sabem el que és la dignitat i la decència.
 

Joan Xuriach
HGxI 


Nota: podeu veure aquest escrit publicat a "elPeriódico"

dimarts, 22 de març de 2016

El Govern destaca l'augment de la inversió estrangera com a mostra de confiança



El 2015 les inversions estrangeres han crescut un 57,8% i han assolit els 4.783 milions d'euros

·     El 2015 les inversions estrangeres han crescut un 57,8% a Catalunya i han assolit els 4.783 milions d’euros, la segona xifra més alta de la sèrie històrica.
 
·     El secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, ha destacat que la inversió estrangera destinada a la indústria ha crescut un 51,4%. 
 
·     Per Aregio, aquestes dades posen de manifest “la confiança en la nostra economia, els professionals i el talent del nostre país” i demostren “que el creixement sostingut de l’economia catalana és una realitat”.



L’increment del 57,8% de les inversions estrangeres a Catalunya durant el 2015 és una mostra clara de la confiança dels inversors i empreses internacionals en l’economia catalana. Així ho ha manifestat el secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, que ha destacat la importància del pes del sector industrial en el conjunt de les inversions. Segons Aregio, “les inversions estrangeres demostren que Catalunya és un país que mereix tota la confiança per invertir i créixer”.

Tots i totes som la veu de l'Assemblea Participa a l'Assemblea General!


Inscripcions

diumenge, 20 de març de 2016

Tot fullejant la premsa setmanal

Objectiu aconseguit: el 9N a Madrid

L'evolució de la tramitació de la causa del 9N donaria per fer-ne un llibre. O diversos.
elMon, 14-03-2016 Editorial, José Antich


Sánchez exhibeix bon tarannà; Puigdemont, fermesa amb el full de ruta


Gest insòlit entre el president català i el dirigent socialista en plena negociació de la investidura a Madrid
VilaWeb, 15-03-2016



CUP: "Exercir el dret a decidir depèn de l'independentisme i no de l'Estat"

Botran defensa la desobediència "davant la il·legitimitat dels tribunals espanyols" i insta els ajuntaments a no
entregar la documentació als Mossos per les mocions de suport a la declaració sobiranista
elMon, 15-03-2016 



Un alcalde independentista respon a l'Audència Nacional amb una contundent carta

El tribunal li demanva informació sobre el ple de suport a la moció rupturista del 9-N
elMon, 15-03-2016


 

Iñaki Gabilondo: «Catalunya ja ha marxat i Espanya ja no hi és»

Gabilondo ha culminat la seva reflexió dient que “Catalunya ja ha marxat i Espanya ja no hi és”.
NacioDigital, 15-03-2016 


Joan Tardà: 'La democracia es imbatible'






Els EUA ja debaten sobre la independència de Catalunya

El subcomitè d'Afers Exteriors per Europa, Euràsia i Amenaces Emergents debat sobre el paper de Washington
en els processos d'autodeterminació, que han de ser "legals" i "democràtics"
elMon, 15-03-2016


Cinc grans diaris europeus entrevisten simultàniament Puigdemont: ‘No esperarem més’

Els diaris són el Financial Times britànic, el francès Le Monde, l’italià Corriere della Sera,
l’alemany Süddeustche Zeitung i el portuguès Diario de Notícias.
VilaWeb,18-03-2016



Puigdemont comunica a la UE que Catalunya podria acollir fins a 4.500 refugiats

Envia una carta al comissari d'Immigració, Interior i Ciutadania, Dimitris Avramopoulos
VilaWeb,18-03-2016



Eurodiputats demanen a la Comissió Europea que expedienti Espanya per discriminació lingüística

La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística denuncia a la Comissió de Llibertats de l’eurocambra que l’estat espanyol incompleix la normativa
VilaWeb,18-03-2016



La paradoxa dels federalistes que no confien en Espanya però votarien no

'Per què federalistes que no creuen que Espanya faci cap oferta no voten independència?', es demana el politòleg Sergi Castañé
VilaWeb, 19-03-2016
 


Rufián: "És miserable que l'Estat s'enfadi perquè el Govern s'ofereixi per a acollir refugiats"

El portaveu d'ERC al Congrés qualifica la crisi humanitària de ''vergonya que reflecteix el fracàs de la Unió Europea''
elMon, 19-03-2016 



Calma absoluta abans de la tempesta

"A Espanya no hi ha un buit de poder, sinó un poder que no està sotmès a la llei, un poder tirànic"
elMon, 19-03-2016 - Ramón Cotarelo

divendres, 18 de març de 2016

10 accions diàries per aturar el canvi climàtic



El que fa canviar el clima és la nostra manera de viure, especialment la dels països més rics. Les centrals elèctriques, la calefacció de les cases on vivim, els cotxes i els avions amb què viatgem, les fàbriques on es fan els productes que comprem i les granges que produeixen els aliments de què ens nodrim, tot plegat contribueix a provocar el canvi climàtic amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle que deixem anar a l’atmosfera.

Petites actituds personals permeten lluitar contra l’escalfament global de manera efectiva.

1. Rebutjar bosses de plàstic a l’hora d’anar a comprar

Des que Catalunya va firmar el 2009 el Pacte per la Bossa amb les grans superfícies i supermercats, s’ha aconseguit reduir-ne un 52% el consum per habitant.

2. Utilitzar els contenidors urbans per reciclar paper, vidre i plàstic

La taxa de reciclatge dels catalans es manté estable al voltant del 38% des de fa anys, un percentatge manifestament millorable i que el Govern vol situar per sobre del 50% abans del 2020.

3. Utilitzar els punts verds per millorar la qualitat del reciclatge

Les piles, les bombetes i l’oli de cuina usat són tres productes molt contaminants que necessiten un tractament especial. Només un litre d’oli, per exemple, pot fer malbé un milió de litres d’aigua potable.

4. Ajustar la temperatura de la calefacció i de l’aire condicionat

Situar la calefacció entre 19 i 21 graus centígrads és suficient a l’hivern, i per cada grau que baixa el termòstat s’estalvia un 8% d’energia.

5. Reduir el consum d’aigua: un terç del consum se’n va pel vàter

El lavabo -dutxa, pica i vàter-és el lloc on s’originen dues terceres parts del consum domèstic d’aigua. Actuar-hi assegura, lògicament, una bona reducció en el consum.

6. Estendre a l’aire lliure i rentar la roba a baixa temperatura

Aproximadament el 85% de l’energia que consumeix una rentadora la utilitza per escalfar l’aigua. Així doncs, fer servir programes que funcionin amb aigua freda, sempre que sigui possible, va més enllà d’evitar que una peça de roba pugui destenyir.

7. Menjar menys carn: la ramaderia és un dels principals contaminants

Deixant de banda els efectes sobre la salut que té un consum excessiu de carn, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ja va advertir el 2013 que la ramaderia, amb totes les cadenes productives associades, com el transport de pinsos, per exemple, suposa al voltant del 15% del total de les emissions d’efecte hivernacle d’origen humà.

8. Imprimir només el que és imprescindible i per les dues cares del paper

La irrupció de la informàtica i d’internet havia de suposar la fi del paper a les oficines però, paradoxalment, s’utilitza més ara que no a l’època de les màquines d’escriure.

9. Deixar el cotxe a casa i prioritzar el transport públic i la bicicleta

Després d’anys en què la crisi va fer baixar el nombre de vehicles privats que entren i surten de Barcelona, actualment la xifra ha repuntat fins als 876.000 cotxes diaris, mentre que els diferents tipus de transport públic a l’àrea metropolitana protagonitzen uns 2,5 milions de desplaçaments.

10. Reutilitzar, reparar i adaptar objectes abans que llençar-los

Més consciència mediambiental, la moda de fer-s’ho un mateix - do it yourself - i la crisi econòmica s’han aliat per provocar en els últims anys el creixement exponencial de mercats de segona mà i d’intercanvi, però també dels cursets i dels tallers per aprendre a reparar estris.

Aquesta setmana hi ha tres diades que l'ANC engloba en la lluita contra el canvi climàtic:

21 de març - Dia Internacional dels Boscs

22 de març - Dia Mundial de l'Aigua

23 de març - Dia Meteorològic Mundial

dimecres, 16 de març de 2016

OPINIÓ. "Phil Connors al Congrés", per Joan Xuriach Fusté

Escoltant el discurs d’en Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, en la fallida sessió d’investidura, em va venir al cap en Phil Connors, personatge interpretat per Bill Murray a la pel·lícula “Atrapat en el temps”.

Veure el senyor Sánchez dalt del faristol repetint les mateixes frases buides de contingut, sense substància política, i amb l’embolcall de sempre, com si estigués recreant-se davant d’un mirall, amb els gestos ben apresos de les mans i amb una mirada que intenta ser convincent sense, evidentment, aconseguir-ho, em va fer reviure el dia de la marmota. 

Mentre la pantalla del televisor agafava un to sèpia me’n vaig fer creus del cinisme atàvic de la majoria de polítics espanyols envers els soferts ciutadans catalans, sobretot quan Pedro Sánchez, repetint gairebé lletra per lletra el discurs de Rajoy, tornà a dir allò de “dentro de la ley y la constitución se puede hablar de todo”, adobant-ho amb la promesa de parlar, sense compromisos, d’allò que els diferents governs socialistes i populars han incomplert, any rere any, en matèria de finançament i d’infraestructures.

Com va dir l’Ovidi, “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Volem, com Connors cada vegada que apagava el maleït despertador, la llibertat.

Joan Xuriach Fusté
HGxI 

dimarts, 15 de març de 2016

La solidaritat és la tendresa dels pobles. Units contra el racisme

Per tota Europa assistim a una ofensiva racista implacable contra les persones refugiades, musulmanes, jueves i treballadores migrants.

Milers de persones han mort ofegades en el seu camí cap a Europa; milers més estan atrapades en condicions miserables, no aptes per a éssers humans, sense un refugi adequat. La reacció racista contra la gent refugiada comporta un augment dels atacs racistes, islamòfobs i antisemites, així com de grups d’extrema dreta.

Aylan Kurdi, 3 anys, el nen sirià que va morir ofegat, fugint del conflicte sirià. 


A Europa, l’austeritat ha suposat una caiguda del nivell de vida per al 99% de la població. Erròniament, s’està convertint la gent refugiada, musulmana i treballadora migrant en el boc expiatori de tot això.


A la dècada de 1930, el poble jueu es va convertir en el boc expiatori de les dificultats econòmiques durant la Gran Depressió. Hem passat per aquí abans, i sabem a on ens pot conduir això.

Ens oposem a totes les formes d’opressió: racisme, sexisme, islamofòbia, antisemitisme, homofòbia, feixisme…

Fem una crida a totes les persones progressistes d’Europa, a les que pensen que tots els éssers humans han de ser tractats de forma igual, amb respecte i dignitat, a manifestar-se en solidaritat per commemorar el Dia de les Nacions Unides contra el racisme, el proper dissabte 19 de març.

Afirmem que les persones refugiades són benvingudes aquí: plantem cara al racisme, a la islamofòbia, a l’antisemitisme i al feixisme.

United Against Fascism, Gran Bretanya
Stand Up Against Racism, Gran Bretanya
KEERFA- Moviment contra l’Amenaça Racista i Feixista, Grècia
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Catalunya
Unidad Contra el Fascismo y el Racismo, Madrid
Comite 21 maart, Països Baixos
Zjednoczeni Przeciw Rasizmowi (Unitat Contra el Racisme), Polònia
Plattform für eine menschliche Asylpolitik (Plataforma per una política humana d’asil), Àustria

http://unitatcontraelfeixisme.org/

CRÒNICA. "Nedant amb la balena blanca: una crònica personal", per Clara Ballart

Dimecres passat, abans que comencés la xerrada dels dos membres de Súmate i de l’Assemblea, Ferran Oliva i en Xavier Ludevid, parlàvem de com havia de ser aquesta crònica. Després, en sortir, sabia perfectament que només podia ser d'una manera, havia de venir del cor. 

Em disculpo per avançat, llavors, si això ja no és una llista de tot allò que va passar i es converteix en una sèrie de sorpreses, descobriments i alegries que m'és impossible separar de la profunda impressió que em vaig endur amb la sessió de formació “Com seduir nous votants”

Vam omplir la sala gran del Mas Guinardó i vam començar puntuals, hi havia moltes coses a dir. Un parell de missatges inicials ben contundents: no, no en som prous. No en tenim prou amb un quaranta-vuit per cent. I no, ja no existeixen els indecisos, ara hi ha refractaris o resistents. 

Des del primer moment i d'una manera completament desacomplexada Xavier Ludevid va anar deixant anar titulars aparentment obvis, però que a mesura que començaven a definir als “altres” no feien més que parlar de nosaltres. 

L'única cosa que tots teníem ben clara és que veníem a sentir parlar de l'”altre”, del “desconegut” (o potser massa conegut), aquell amb qui compartim país, aquell a qui mirem amb dubte des de la paradeta. S'aturarà? S'enfadarà? Tots tenim aquella llista de records de converses dramàtiques per tràgiques o per còmiques, tant se val; records d'insolències, de la vegada que ens van dir que amb Franco sí que s'estava bé, del segon cop que ens ho van dir, de la vegada en què vam respondre i vam quedar escaldats, del cop que vam semblar convèncer, de l'insult i del somriure.

Fent un símil que segurament serà desafortunat, dimecres teníem una sala plena de mariners de Melville (que em perdoni Lluís Llach per fer l'enèsima marinera): alguns tenen la pell curtida i colrada pel sol, ja fa molts anys que són dalt del balener que busca la balena blanca. D'altres necessitem encara molts anys per fer el cor fort, tan fort com el tenen els altres. Són tot hores de vol. O de mar. Com anava dient, tots veníem còmodament a sentir parlar dels “altres” i la primera gran sorpresa, enorme si em permeteu, va ser trobar-nos, de sobte, que allà s'estava discutint qui som nosaltres, com som nosaltres, en què hem fallat, com continuem fallant. 

Els catalans som “elements complexos”, diu Candel. Vam necessitar molt poc temps per adonar-nos que el canvi no és cosa que hagin de fer ells quan se n'adonin (i perdoneu, però em faig responsable i admeto tota culpa per haver pensat això), sinó que el canvi l'hem de fer nosaltres. 

Algú que ens estira la bena dels ulls: no, no hem arribat per cap mitjà als immigrants que van venir fa ja tants anys al nostre país. No és que més o menys ens hagin sentit, i hagin decidit que de tot això res de res. De cap manera, no hem estat capaços d'arribar gens a aquesta gent, molts d'ells ni tan sols parlen català després de tants anys. Tots sabem això. Mariners, d'acord; de pell endurida, d'acord; potser, fins i tot, cansats d'haver estat duts d'aquí cap allà per alguns polítics que no ens ho han posat fàcil. La independència no serà fàcil. Però des de la xerrada del dimecres passat som conscients, punt per punt, dels errors que no tornarem a cometre.

No n'hi haurà prou amb presentar els arguments econòmics, hem de saber arribar al cor. Que no ens n'havíem adonat? Només estimant Espanya, i estimant-la de veritat, podrem ser els catalans que volem ser —sense Espanya
. No uns catalans de gueto (impressionant el moment de la xerrada en què en Xavier diu “hem de sortir del gueto”), sinó els catalans que estan construint un nou estat, els que miren cap a fora.

Com ja he dit abans, el primer canvi, el canvi en majúscules, és el que fem nosaltres mateixos. En Ferran Oliva ens va donar la segona clau. Després d'haver-nos adonat que tenim un poble germà amb Andalusia i que “cal matar pel castellà” en el nostre nou estat (vam ser instruïts en aquest punt a fer la mateixa entonació que la il·lustre Belén Esteban per en Ferran), l'èxit està en una cosa molt simple: la genuflexió jacobina. 

L'entusiasme triomfal d'en Ferran en explicar-nos com hem d'entaular converses va ser contagiós. De nou va deixar anar un bon cop de puny sobre la taula: hem volgut convèncer, hem caigut, a vegades, en la lliçó. Ha estat un error. Hem de sembrar el dubte, hem d'anar d'igual a igual, i sempre, sempre amb un somriure. 

La força resolta dels dos conferenciants subratllava encara més el missatge: no podem estar cansats. Com va dir en Xavier, ells tenen canons, nosaltres només tenim infanteria; però la infanteria és la clau. Si tornem a aquells mariners de pell dura i cicatrius, Ludevid i Oliva es van encarregar d'endur-se qualsevol cansament i qualsevol desgana; fins i tot ens van donar dotzenes de noves respostes al famós “¿Y Jordi Pujol qué? ¿Eh?” Motivació en vena; humanitat, també, en vena, però atenció: primer ve l'autocrítica, després obrir els ulls de nou. I per últim, de nou el carrer, com no.

Qui som, com som? Som mediterranis, per començar, i a més estem a les portes de la primavera. No és qüestió d'anar a buscar nous votants (que també), és qüestió de veure que la nostra lluita és amb ells o no és. És qüestió d'anar a buscar a Moby Dick, fer-li la reverència de costum i oferir-li un tríptic, sense por, i preguntar, preguntar, i saber què ens separa. Ja heu vist que he seguit amb el símil desafortunat i deixeu-me que l'acabi del tot. No necessitem ningú que ens torni a dir que sense la Moby Dick del cinturón rojo la cosa s'enfonsa. En Xavier i en Ferran ens van exhortar a no llençar la tovallola.

Vull remarcar, també, una altra de les claus d'aquest moment en què ens acostem a parlar amb l'altre. Direm, com ens recordava en Ferran, de nou i amb l'orgull de sempre, que “soy voluntario” i que “no soy de ningún partido político, señora”. 


Amics, han passat moltes coses. Però han passat els anys i nosaltres, la gent de carrer, seguim on érem (d'acord, una mica més endavant) i tenim cada vegada més clar qui som: Som voluntaris, fem això perquè volem, i perquè volem un país de tothom però lliure, un país que pensi i que parli per ell mateix. No som de cap partit polític, no tenim cap interès més que el desig de dignitat, el desig d'estar entre germans i no entre súbdits. 

Recordem també que no hem fet res malament, no ens hem de justificar per estar fent el que fem, com ens van gravar en foc al cap tant en Ferran com en Xavier (aquesta potser ja la teníeu clara; a mi, de vegades, em tremola la veu quan pronostico una llarga conversa plena d'espines). Això no és una revolta, ni hi ha sang ni hi ha temes absoluts sobre els quals ningú pot tossir. Tossim, tossim molt sobre tot (no és això el diàleg?), i donem molt la raó als altres. Però preguntem-los si creuen de veritat que el seu estat els estima tant com nosaltres els estimem. I ara tenim les preguntes per fer-ho una mica millor.

De fet sí que tot plegat va tenir una mica de regust de revolta perquè ens van fer fora de la sala tancant-nos els llums i deixant-nos de sobte a les fosques. Serà millor que no en vulguem treure cap lectura ominosa. Quines coses més rares que passen en aquests temps. En fi, que ens vam quedar amb ganes de més, amb ganes de molt més. 


La bona notícia és que tenim tres-cents mil votants amb qui parlar. Així que a llevar-se d'hora, a practicar preguntes davant del mirall i cap al carrer, companys. Recordeu, la clau de l'èxit està en una bona genuflexió abans d'entregar el fulletó. Gràcies de tot cor (com no podia ser d'una altra manera), a en Xavi Ludevid i en Ferran Oliva per haver-nos inflat de nou amb noves idees i moltes ganes de preguntar por los dos misterios que existen en España...

¿Caballero, no sabrá usted cómo es que dos millones y medio de personas no pagan impuestos a España y nadie les reclama ni un euro? ¿Porque el 50% de la tierra de cultivo en Andalucía todavía está en manos de tan solo 12 familias castellanas desde hace 500 años?

Endavant, República. 


Clara Ballart
HGxI

diumenge, 13 de març de 2016

Tot fullejant la premsa setmanal

Bronca entre Gabriel Rufián i Arturo Pérez Reverte
El portaveu d'ERC al Congrés i l'escriptor s'enganxen a Twitter a compte de la independència

ElPeriòdico 06-03-2016




Viladamat s’afegeix a Celrà i desobeeix l’Audiència espanyola
El consistori del municipi empordanès es nega a enviar informació sobre el ple en què es va donar suport a la declaració independentista
VilaWeb, 07-03-2016 - video

Homs: "Com més alta sigui la pena, més gran serà la victòria" 

L'exconseller de la Presidència creu que el PP "ha practicat abús de posició i de dret"
elMon, 07-03-2016



Puigdemont: "En 16 mesos comencem a actuar com a Estat independent"
Fins aleshores, Puigdemont es mostra optimista sobre el funcionament del Govern de JxSí i no té “cap dubte” que la CUP donarà suport als primers pressupostos del nou executiu.
elNacional, 07-03-2016 - entrevista

Demanen més presència de català a la cadena France 3 

L'APLEC assegura que la situació del català als mitjans de la Catalunya Nord és indigne i, fins i tot, humiliant
RacoCatala, 07-03-2016

Indignació, fàstic, pena i ràbia 

 «No és estrany que els partidaris de coartar les llibertats dels ciutadans de Catalunya no permetent-nos exercir el dret a l’autodeterminació siguin també defensors de l’empresonament per motius ideològics»
NacioDigital, 07-03-2016 - Andreu Pujol


Cap esperança en el federalisme
Cal assenyalar les contradiccions dels apòstols del federalisme a casa nostra
elMatiDigital, 07-03-2016 - Andreu Pujol
 

Estat espanyol, continua el judici a les urnes. 

L’escomesa de l’estat i la suma de potencialitats polítiques a Catalunya haurien de ser prou potents perquè en comptes d’un buit, ens instal·lem en una tensió positiva i creativa.
ara, 07-03-2016 - Editorial d'Antoni Bassas





Un error més de l'Estat espanyol 
Ara mateix, l'Audiència Nacional, el Constitucional, el Suprem i el mateix TSJC tenen set causes obertes contra actes i actors del procés democràtic d'independència a Catalunya.
elPuntAvui, 08-03-2016 - Editorial

El castalà, la mateixa cara de la moneda 

Senyors, estem d’acord que el català es va convertint a bon pas en un dialecte del castellà, a còpia de calcs, encara que també hi tenen un paper estel·lar tot d’alteracions fonètiques més o menys pintoresques.
Per a aquest fenomen de català aparent, el terme que s’ha difós i ha arrelat ha sigut el de catanyol.
VilaWeb, 08-03-2016


Jordi Sànchez: "Aquesta Diada cal tornar a sortir al carrer" 
El president de l'ANC valora a El Món el paper de l'entitat i els seus objectius, en el seu quart aniversari: Hem de ser un poder fiscalitzador del full de ruta del Govern
elMon, 09-03-2016

Acadèmics i polítics apel·len a Madrid al principi democràtic per resoldre el procés català 

Diplocat lamenta que PP, PSOE i Ciutadans hagin declinat participar en la jornada que s'ha fet a la Universitat Complutense
VilaWeb, 09-03-2016

Santi Vidal: "Tant de bo acabem creant una Confederació d'Estats Ibèrics"

El portaveu d'ERC al Senat ha participat en unes jornades d'anàlisi sobre el procés català a Madrid amb representants de DL, la CUP i Podemos
elMon, 09-03-2016 


Puigdemont: “La independència és el camí per donar resposta a les necessitats més immediates de la gent” 

El president de la Generalitat demana a l'oposició avalar el pressupost de la Generalitat per al 2016 si volen combatre la pobresa. Carles Puigdemont alerta que ara hi ha “poc marge” donat que el 70% dels comptes ja es destinen a polítiques socials
elPuntAvui, 09-03-2016 


Sáenz de Santamaría diu que si Catalunya compleix se l'ajudarà com a qualsevol altra comunitat 

La vicepresidenta del Govern espanyol en funcions recorda les condicions que se li van imposar a la Generalitat per rebre els diners del FLA
elPuntAvui, 09-03-2016

Justin Trudeau, primer ministre canadenc: ‘La qüestió del referèndum català s’ha de prendre molt seriosament’
 

El portal Huffington Post li ha preguntat en una entrevista sobre la situació de Catalunya
VilaWeb, 09-03-2016 






Ahir Europa va votar contra la gran coalició espanyolista 
«PP, PSOE i Ciutadans van votar com allò que són: nacionalistes espanyols furibunds, units contra la lògica europea, contra la lògica que tothom veu i entén. I van perdre»
VilaWeb, 09-03-2016 - Vicent Partal
 

Els vídeos més espectaculars de quatre anys d'història de l'ANC 
L'ANC celebra els quatre anys i convoca la pròxima assemblea el 17 d'abril a Manresa
NacioDigital, 10-03-2016 - video
 

Més beques menjador, transport més barat per als aturats i tornar a la RMI del 2010: resum del ple de la pobresa 
Entre els acords també hi ha recuperar les subvencions per a les AMPA per organitzar extraescolars o garantir
que la salut pública garanteixi ulleres i dentista per als menors d'edat
ara, 10-03-2016
 

Jaume López: “El procés constituent és el segon capítol del dret a decidir” 
El portaveu de Reinicia Catalunya avisa que no es pot confondre el debat constitucional amb el debat constituent López explica a ‘L'Illa de Robinson' els dos formats en els quals es plasmarà el resultat de Reinicia Catalunya: un llibre verd i un informe constitucional
elPuntAvui, 10-03-2016
 

ERC se salta Madrid i reivindica més autogestió directament a la UE 
Terricabras i Maragall demanen que Catalunya es faci càrrec dels fons europeus en matèria de polítiques d'ocupació sense la intermediació de l'Estat
directe!cat, 10-03-2016 


L'alcaldessa de Berga, investigada per no retirar l'estelada 
"vam decidir no treure l'estelada perquè no volíem esquivar el desafiament democràtic que tenim des de l'Estat".
elNacional, 10-03-2016


Una certa alarma sobre Junts pel Sí 

«Els votants de Junts pel Sí van donar suport a un projecte, no a dos projectes contradictoris i aproximadament partits pel mig»
VilaWeb, 10-03-2016 - Vicent Partal


Cal anar-hi ràpid? 

Tota la desconnexió es farà ben connectats.
elPuntAvui, 10-03-2016 - Vicent Sanchis


Junqueras anuncia l'inici de la reversió de les retallades 
Serà una “reversió lleugera i sempre insuficient”
elPuntAvui, 12-03-2016


Espanya, capital Ankara 

“No cal comparar l'Estat espanyol amb França sinó amb Turquia, amb qui comparteix la incapacitat d'administrar les complexitats i les contradiccions
elPuntAvui, 11-03-2016 - Xavier Diez

La dreta i l'Ítaca d'en Lluís Llach 

"Lluís Llach vol seduir la dreta, el votant d'Unió, l'empresari de la CECOT, de Pimec o de Foment, socis del Cercle d'Economia i per què no, banquers"
elMon, 12-03-2016 - Gemma Aguilera


Els nacionalistes escocesos anuncien una nova iniciativa independentista per a aquest estiu 

En el referèndum de 2014 hi va haver gent que "no va considerar que els nostres arguments fossin prou 
mobilitzadors" com per donar suport a la independència.
elMon, 12-03-2016

divendres, 11 de març de 2016

dijous, 10 de març de 2016

CRÒNICA. Formació per a voluntaris: "Com seduir nous votants", per Alfons Carreras

Fa uns dies anunciàvem en aquest blog una sessió de formació per a voluntaris.

Finalment alguns companys d'HGxI hi hem assistit i tot seguit us en fem cinc cèntims. 

Quatre anys de sortir al carrer ha estat l’escola on en Ferran Oliva i en Xavier Ludevit han après tot el que ara ens han volgut transmetre. Sortir al carrer repartint tríptics sobre la independència de Catalunya els ha permès connectar amb la gran diversitat de ciutadans.

Som al Mas Guinardò. La sala s’omple
ràpidament i els assitents organitzem les cadires. Hi ha ganes d’escoltar coses noves, si més no amb nous punts de vista, ja que necessitem reactivar-nos per posar-nos a treballar altre cop per fer la República catalana.

En Ferran Oliva i en Xavier Ludevit transmeten energia i seguretat. Tot seguit ens exposen la seva tesi i la seva estratègia.

«Si volem guanyar hem de ser-ne més». I per sumar cal explicar el nostre projecte als qui havent nascut fora de Catalunya fa anys que hi viuen. Són catalans que tenen “el corasón partío”. En Ferran ens parla com si fos un venedor, i és així com ell creu que hem d’actuar: amb el convenciment que el nostre producte és bo, amb seguretat i sobretot amb respecte a les diferencies d’identitat. I els venedors, amb un somriure a la cara, tracten el client amb rigor i respecte, intentant comprendre les seves raons.


Persones que no són a les xarxes, que no consumeixen mitjans en català i a les quals només podem arribar-hi anant al carrer, als bars, a les festes populars, als hospitals...

Els independentistes de «soca-rel», ens diuen, hem de fer un esforç per incorporar l'empatia al nostre discurs. I ho expliquen amb exemples clars: nosaltres ens sentim orgullosos de la Sagrada Família i ells de la Giralda, nosaltres del pa amb tomàquet  i ells del pernil ibèric. Cal que interioritzem el fet que ells estimen allò que els fa espanyols tant com nosaltres ho fem amb lo nostre. Som dues identitats que no solament ens hem de respectar sinó que hem de compartir. Identitats que a la fi haurem de crear i compartir un projecte comú. Hem de percebre'ls com a nostres.

 
Mentre ho expliquen sembla fàcil, però jo sé per experiència que cal fer un exercici previ per tal que l'empatia sigui sincera. 


«Cal llegir Paco Candel!», ens diu en Ferran. «Poseu-vos el llibre Els altres catalans a la tauleta de nit!» 

Ah! Més recomanacions: mirar programes de cadenes espanyoles i dels seus protagonistes també ajuda a comprendre els seus referents i punts de vista.

Ens expliquen que al llarg de les moltes trobades veuen en moltes persones una gran preocupació pel que pugui passar després de la independència. Hauran de marxar de Catalunya? Què passarà amb el castellà? El podran utilitzar amb normalitat? Doncs bé, primer de tot cal comprendre que puguin tenir aquesta preocupació i fer-se càrrec que potser nosaltres en el seu lloc faríem el mateix. Banalitzar aquesta preocupació és un clar indici de manca d’empatia. Pensem que hi ha molts col·lectius que només veuen i llegeixen canals espanyols i estan bombardejats constantment amb mitges veritats i molts silencis.

En Xavier ens diu: no cal convèncer, bàsicament perquè és impossible fer-ho amb un contacte escadusser. Ja és suficient i molt important aconseguir que agafin el tríptic i que se’l llegeixin. Sembrar dubtes ja resulta suficient! I jo penso que sí, que ja és molt.

Ens hi posem? Ens hem de preparar i començar a treballar perquè tard o d’hora haurem de tornar a les urnes.

Alfons Carreras 

HGxI