dimecres, 31 d’agost del 2016

Els articles més llegits al nostre blog

Els articles més llegits al nostre blog durant el més d'agost

EntradaVisualitzacions de pàgina
118








105








77








59








57








53


Aprofiteu que heu tornat de les vacances per a llegir-los


  • NOTA: Ajudeu a fer difusió del nostres articles clicant les icones de Twitter o Facebook que trobareu al final de cada un d'ells.

diumenge, 28 d’agost del 2016

Recull setmanal de premsa

El sobiranisme crida a participar en massa a la mobilització de la Diada
‘La unilateralitat no és el nostre objectiu, sinó un referèndum vinculant’, diu Jordi Sánchez
VilaWeb, 27-08-2016

Natàlia Esteve: ‘El procés ha intentat respectar excessivament la legislació espanyola’
Entrevista amb Natàlia Esteve, vice-presidenta de l'ANC, sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada
VilaWeb, 26-08-2016 - entrevista

Isona Passola: ‘L’estat espanyol no pot utilitzar les armes perquè l’exèrcit no és seu’
Entrevista amb la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada
VilaWeb, 27-08-2016 - entrevista

Jordi Cabré - ESCRIPTOR - “Catalunya està a punt de desfer el seu cercle viciós”
Si no se supera la moció de confiança, el procés se'n va a fer punyetes de moment. La gent
està desinflada perquè ja ha passat pantalla i ha delegat en els polítics
elPuntAvui, 27-08-2016

Que el català siga una llengua prescindible

«Atenció al sil·logisme que indica tot un nou camí bastit perquè la nostra llengua sigui senzillament prescindible»
VilaWeb, 26-08-2016 - Vicent Partal, Editorial

Ara, sí?
Aquest setembre a Catalunya és crític
elPuntAvui, 26-08-2016 - Vicent Sanchis

Un país? No, uns Països!!
És cert que la resta de territoris no porten la nostra embranzida, però tot és qüestió de temps i no aniríem malament
si els escoltéssim una mica més.
elPuntAvui, 26-08-2016 - Andreu Mas

Traïció
«Què és el més prudent, pactar o no pactar amb l'Estat, amb un Estat que no vol ni sentir a parlar de pacte sobre una consulta?»
Nació digital, 27-08-2016 - Xavier Graset


Això va de debò
Ciudadanos no enganya ningú. Van néixer per diluir el català
elPuntAvui, 27-08-2016 - Germà Capdevila

El meu heroi, Jordi Carbonell
El 10 de juliol del 2010, com tanta gent més, vaig acudir a la manifestació en protesta per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya i m’hi vaig trobar al costat de Jordi Carbonell

V. partal Vilaweb  22.09.2016

dissabte, 27 d’agost del 2016

OPINIÓ: "contrarevolucionaris", per Joan Xuriach

Fa gairebé dos anys, abans de les darreres eleccions andaluses, l’alcalde comunista de Marinaleda, Sánchez Gordillo, feia aquestes declaracions: “la revolució catalana va més enllà del nacionalisme burgès, a Madrid estan contents per l’aparició de Podemos doncs són els únics que poden fer fracassar el procés”. Clar i contundent, dels pocs que, aleshores, va veure més enllà de la cua per ‘épater les bourgeois’ d’en Pablo Iglesias i va desmuntar el vell tòpic de l’esquerra unionista, tòpic que afirma que l’independentisme català era cosa de la dreta i les classes benestants. 

El 2008, el ‘rei’ de Podemos va escriure: “Zapatero s’ha convertit en referent progressista mundial”, tota una declaració d’intencions que evidenciava l’abast de la ‘revolució’ que sorgiria, anys després, als platós televisius. 

A Barcelona, l’equip de Colau s’esforça en “desvincular el Born de l’únic motor lògic que podia donar-li vida: la memòria de l’Estat constitucional català del XVIII esborrat per la barbàrie borbònica” (Xavier Hernández, doctor en història) i “en amagar el canvi de rasant que és l’assassinat de civils a les ciutats europees amb 22 mil bombes llençades. Un projecte polític de fons, que vol negar, ja no la memòria dels altres, sinó la història: fer callar els carrers” (Jordi Graupera, filòsof i periodista). 

La veritat no els interessa, viuen de la farsa federalista, del front esquerra-dreta més tronat i pel manteniment de la colònia. Els catalans que ens donem la mà al carrer, sense conèixer-nos, volem ser lliures; és la llibertat, estúpids!

dimarts, 23 d’agost del 2016

LES CARES DE L'ASSEMBLEA: Teresa Calveras

Em trobo amb la Teresa al Casal de la Font d'en Fargues, al bar. La trobo parlant amb una amiga i la seva filla que ha crescut tant. Durant la nostra conversa ella saluda un parell d'amigues més. I és ben fàcil adonar-se que la Teresa és algú que se sent molt còmode amb la gent. 

Ella és mestra, ha treballat de mestra tota la vida, i tant ha format professors com ha ensenyat nenes i nens. En jubilar-se va decidir començar a col·laborar amb l'Assemblea (em diu que va ser senzill, va ser dir-se: “això m'interessa, hi col·laboraré”) i després d'uns quants anys acaba de rellevar en Josep Sindreu al capdavant de la Territorial d'Horta-Ginardó, escriu al blog d'HGxI (Horta-Guinadó per a la Independència) i al seu propi blog, coordina el grup de comunicació, assisteix a les reunions del Secretariat territorial i, com diu ella amb una naturalitat fantàstica, “ajuda”.
"Crec que ells i nosaltres tenim
prejudicis, idees preconcebudes, 
que fan que es generin respostes 
automàtiques que no deixen pensar"

A part dels tres càrrecs oficials a la Territorial, hi ha molta més gent, que “no és visible" perquè fa feines d'organitzar, de coordinar. I què es veu? Es veu la parada, es veu el que fa la gent. Ella és una de les cares de l'Assemblea que “només ajudant”, com diu modestament però amb un optimisme desbordant i una energia inacabable, fa que la Territorial d'Horta-Guinardó i el País continuin creient en la independència.

Li pregunto com va arribar a l'Assemblea i, sobretot, quan va considerar-se independentista per primera vegada.


Clara Ballart: Des de quan tens memòria d'haver volgut la independència?


Teresa Calveras: Sempre l’he volgut, des que era petita, el que passa és que llavors els moviments eren marginals. I no recordo exactament quants anys fa que estic amb l'Assemblea, quasi des del començament, vaig anar a la primera assemblea: la del Palau Blaugrana. M'acabava d'apuntar llavors perquè em va agradar molt. Vaig anar a una reunió aquí al barri, i m'hi vaig apuntar de seguida. Després de mica en mica em vaig integrar en el grup de la territorial.

C.B.: Per què et va agradar tan l'Assemblea?
 

T.C.: No m'agraden els partits, perquè trobo que són partits. Respecto la seva feina i trobo que són necessaris, però jo no m’hi veig en un partit. I aleshores vaig veure que l'Assemblea era una cosa molt transversal i a més a més jo tenia molt clar que havíem de ser independents si podíem.


La Teresa, a part d'escriure al blog d'HGxI, també escriu  cartes als diaris, com els altres membres del grup de comunicació, i tinc molta curiositat per preguntar-li com s'escriu un article, si s'hi ha de dir la veritat i quin és el format que li agrada més.

C.B.: Fins a quin punt pots ser sincera quan escrius al blog? 

 
T. C.: Has de ser políticament correcte perquè, si escrius per a tu sola, pots dir el que vulguis encara que t'ho publiquin; però si el que tu escrius es publica al blog de l'Assemblea ja no ho pots dir tot. Amb l’atzucac del govern de la Generalitat era molt fàcil emprenyar-te amb la CUP i escriure una carta. Però a l'Assemblea hi ha gent de la CUP, d'Esquerra, de Convergència... gent d'altres partits. Aleshores no pots dir “ah!, doncs ara em carregaré aquest”. No. És el mateix que quan vas al carrer a repartir propaganda. Has de ser molt mesurat, has d'acceptar molt, escoltar molt. Un dia
un senyor em va dir pel carrer: “hábleme en cristiano”. A mi si em diuen “hábleme en cristiano” jo li dic “¿usted qué se ha creído?”, doncs aquell dia no li vaig dir això perquè estava repartint propaganda per a l'Assemblea. Li vaig dir “¿qué quiere decir?” I li vaig donar el fulletó. També et pots barallar, és clar. Un dia t'enfades i engegues algú, però en general no.

C.B.: I quan escrius cartes al diari també actues de la mateixa manera?
 


T.C.: Quan escric una carta al diari la gent no sap d'on sóc, hi ha el meu nom i prou. És al blog d'HGxI on ets representant de l'Assemblea, però sempre tens en compte que ser políticament correcte. Al diari pots escriure el que vulguis, mentre t'ho publiquin. Hi ha diaris que no et publiquen mai, per exemple: El País. Sempre li escrivíem a el País. Quina casualitat que no els agradi mai cap carta de les nostres, no, ¿por què serà? La Vanguardia sí, i El Periódico... 

C.B.: T'agrada
el format de carta al director?

T.C.: Pots aprofundir molt poc, és molt curta. A mi m'agradaria escriure coses més llargues, però també t'hi vas acostumant.

C.B.: Què et fa escriure una carta?

T.C.: A vegades costa motivar-te per escriure. A mi em motiven les notícies. Llegir la premsa i veure les interpretacions errònies, les mentides, les demagògies. Jo no contesto opinions amb les quals no estic d'acord, sinó que contesto les manipulacions. Normalment em motiva més contestar a partits o opinions d
e gent més propera que contestar a gent com Ciudadanos (que també, quan cal). Les que són tan clares no es rebaten perquè la gent de l'Assemblea ho té molt clar, i després que no arribes als diaris que estan a favor de tota aquesta gent. En García Albiol pot dir una bestiesa i va a totes les televisions que la gent mira, i llavors és clar que va bé poder-lo rebatre. El que passa és que la gent d'aquestes televisions no llegeix els diaris als què nosaltres escrivim. Decideixen no publicar-nos.

Li pregunto ara quin creu que és l'argument que de veritat mou els unionistes per ser-ho. Si ens fiquéssim dins la ment d'un unionista, quin és el raonament a què es redueix tot?

T.C.: Crec que ells i nosaltres tenim prejudicis, idees preconcebudes, que fan que es ge
nerin respostes automàtiques que no deixen pensar. Una reacció davant de la paraula “independència”: “Ah no, jo no sóc independentista!”. Nosaltres faríem el mateix, a la inversa! Això fa que tu no et plantegis cap altre pensament, no et deixa ni raonar, ni pensar, ni escoltar. Ho fem tots això; d'entrada si ve a parlar amb mi un senyor de Societat Civil Catalana no em farà gens de gràcia. S'ha fet molta propaganda anticatalana des de fa molts anys des dels partits.

C.B.: I aquesta propaganda anticatalana qui se la creu?

T.C.: Abans els independentistes eren els quatre gats i gent rara, o terroristes com Terra Lliure, i per a molta gent encara continua aquesta idea. Crec que per a la gent dels partits no, que en García Albiol quan diu coses d'aquestes no se les creu, simplement ho diu perquè l'int
eressa dir-ho. La gent que l'escolta s'ho creu, i incorpora el missatge o eslògan sense raonar. A més a més diuen coses molt fàcils. Què diu Ciudadanos de l'escola catalana? Que el castellà i el català vagin 50%-50%. És un missatge que no té cap mena de base però que d'entrada per a molta gent que no saben què és l'aprenentatge, una llengua o el funcionament d'una escola diu: “Justícia!”. Això no és nou.

M'interessa molt preguntar-li per la noció de “pàtria”. El gran argument en contra dels independentistes des de l'inici del procés ha estat dir-nos que ens emboliquem amb la bandera i que el nostre “nacionalisme” (com si, evidentment, ells no en fessin en dir-ho) s'acostés al feixisme. La Teresa em sorprèn.

C.B.: Què és per a tu la teva “terra”?
Però en realitat som tots ciutadans del món, encara que siguem independentistes

T.C.: El món. A mi m'interessa tot el món. Jo sóc com aquests que diuen “la meva pàtria és el món” i tot això, aquests clixés. Però per a mi en realitat és el món. I m'agradaria anar a viure a molts llocs diferents, i viatjar. Però ara el món est
à estructurat en estats, i l'estat que jo vull dins el món és el català. Evidentment solidari amb tots els altres estats del món. Home, està clar que tant si vols com si no vols tens uns lligams afectius amb el teu país, i amb el teu poble i la teva ciutat.

"Crec que ells i nosaltres tenim
prejudicis, idees preconcebudes, 
que fan que es generin respostes 
automàtiques que no deixen pensar"

Però en realitat som tots ciutadans del món, encara que siguem independentistes. La veritat és que no sóc massa patriota, ni de banderes ni de coses d'aquestes. Per a mi les banderes no representen gaire cosa. Posem les estelades perquè són un aspecte reivindicatiu, un símbol d'una cosa, com una pancarta. No m'interessen massa. 

"Però en realitat som tots 
ciutadans del món, encara 
que siguem independentistes"

C.B.: Quin tipus d'independentista ets?

T.C.
: (riu) Jo sóc molt optimista, normalment amb tot, però últimament sí que diu
s: “si us plau, que això no s'acaba mai!”. Però d'entrada jo sempre he pensat que ens en sortiríem. Potser tardarem una miqueta més. En qualsevol cas faig política encara que a mi no m'agrada fer política. A mi el que m'agrada és fer altres coses: Viatjar, viure la teva vida. Per a mi l'ideal (encara que sempre has de participar en la política del teu país), seria que poguessis participar en coses molt concretes, relacionades amb la teva feina o amb el teu entorn, i que no t'haguessis de preocupar de la resta perquè tot anés bé i funcionés bé. 

"Jo sempre he pensat que 
ens en sortiríem. Potser 
tardarem una miqueta més."

C.B.: Has de reivindicar les teves idees en el món en què et mous? 

T.C.: Sí, t'has de reivi
ndicar. De vegades em canso i no ho faig, però de vegades sí que ho dic, eh. Veus gent que no són de la teva corda i dius “Ah, jo estic a l'Assemblea”, per provocar la resposta. Però discutir per discutir no té sentit.



Finalment arribo a la pregunta estrella. La independència entesa com a fi o com a mitjà?

T.C.: Que difícil! La independència és ambdues coses. No es pot canviar si no som independents. És impossible. Tal com estan les coses en aquest país és completament impossible. Com pots esperar canviar un país on la majoria de persones vota el Partit Popular? Com pots fer un pla de xoc si no tens diners per pagar-lo?


Per acabar li pregunto que defineixi la Catalunya independent. M'espero els adjectius: digna, justa, en català. I de fet els proposo. Però la Teresa torna a sorprendre'm.

T.C.: Catalunya serà allò que decidim entre tots. Hem de recuperar el funcionament de les democràcies, que és molt important. El país avançarà amb una democràcia que no sigui precària com l'actual. Ja ho decidirem.







Clara Ballart

dilluns, 22 d’agost del 2016

OPINIÓ: "Sobiranisme o independentisme, un dilema inventat", per Teresa Calveras

En un acte al qual vaig assistir, un dels ponents es va manifestar sobiranista però no independentista. Després de la sorpresa inicial i, conscient de la meva ignorància en aquestes qüestions, em vaig dedicar a buscar informació sobre el tema.

Vaig veure que en general sobiranisme i independència són termes difícilment indissociables i que els únics que fan aquesta diferenciació són els polítics d'ECP i CSQEP. Ens trobem doncs davant un fenomen d'atribució partidista de nous significats a les paraules.

Se'm va acudir tot seguit que el fet de modificar significats de manera unilateral és una forma de generar confusió i d'allunyar el debat polític de la ciutadania. La majoria de persones, que no som especialistes en economia política però estem interessats en el tema, de vegades tendim a acceptar de manera acrítica raonaments enrevessats i falsos signats per persones que tenen currículums espectaculars. Aquesta manera de fer és, segons el meu punt de vista, classista i discriminatòria.

Per altra banda, quina pot haver estat la raó que ha motivat la introducció d'aquest nou dilema al debat polític català? Sembla que el que pretenen els partits de la "nova esquerra" és marcar distàncies amb els partits unionistes amb els quals coincideixen en molts aspectes i amb els que sovint voten conjuntament al Parlament de Catalunya.

Davant seu tenen una societat mobilitzada, transversal, republicana i que vol canviar el nostre país des de la base; tots aquests aspectes han format part tradicionalment del patrimoni lingüístic, no sé si conceptual, de l'esquerra i ara els ho han arrabassat. L'única alternativa que tenen per no veure's assimilats amb la resta de partits i organitzacions unionistes (PP, C's, SCC, ...) és buscar aspectes amb els que se'n puguin diferenciar i el fet d'auto qualificar-se de sobiranistes n'és un.

No perdem temps, doncs, discutint això. En aquests moments hi ha aspectes molt més rellevants en la política catalana que aquest fals dilema que ens ve imposat només per les ganes de marcar territori per part d'uns polítics que veuen el seu lloc tradicional ocupat. Ara hi ha altres forces que de veritat impulsen canvi i transformació social al nostre país.


Teresa Calveras
HGxI

diumenge, 21 d’agost del 2016

Recull setmanal de premsa

L’AMI proposa una consulta d’adhesió conjunta a Barcelona, Badalona i Sabadell
La presidenta de l'associació, Neus Lloveras, ha confirmat que volen ampliar la iniciativa a més ciutats de l'àrea metropolitana
VilaWeb, 15-08-2016

Sánchez Piñol insta a la desobediència
L'escriptor demana a Junts pel Sí desobeir el TC si inhabiliten Forcadell perquè si no "el procés és mort"
e-noticies, 16-08-2016

Alba Vergés (JxSí): "Si inhabiliten Forcadell però ens convoca a un ple, els 72 diputats hi anirem"
Entrevista a la diputada independentista, que no entendria que la CUP donés suport a la qüestió de confiança de Puigdemont però no als pressupostos
elMon, 19-08-2016 - entrevista

Héctor López: DOCTOR EN DRET I PROFESSOR DE DRET CONSTITUCIONAL - “Tenim la majoria democràtica i per això no calen més referèndums”
No veig cap valor afegit que pugui proporcionar el referèndum mentre formem part de l'Estat espanyol.Tu no pots començar a tenir reconeixement, en tant que subjecte sobirà, fins que no t'has declarat independent
elPuntAvui, 19-08-2016 - entrevist

Bones dades de la internacionalització de l'economia catalana
Aquesta situació s'ha produït en un context polític complex i amb un govern espanyol desatenent les obligacions de millora del sistema de finançament autonòmic
elNacional, 19-08-2016 - José Antich - Editorial

Rajoy no és el problema
“El problema que impedeix formar govern a Espanya és Catalunya i el referèndum que s'hi reivindica i que cap partit espanyol no s'atreveix a incloure en les negociacions
elPuntAvui, 19-08-2016 - Agustí Colomines

Un referéndum i Una DUI por "Escapar de la trampa" de l'Estat espanyol
El Degà de la Facultat de Dret de la UPF, Josep Vilasojana, alerta que l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica no s'entendria internacionalment com un Declaració d'Independència
elMon, 20-08-2016

El PNB creu que l'avís de possibles sancions a Forcadell deixa "ferida de mort" la credibilitat del Constitucional 

Andoni Ortuzar assegura que el TC és un "òrgan inhàbil, inoperant i injust" pels bascos i catalans
elMon, 20-08-2016

JxSí es planteja la via Estrasburg si inhabiliten Forcadell
Recórrer al Tribunal de Drets Humans exigeix anar abans al TC
ara, 20-08-2016

Josep M. Solé: HISTORIADOR “Espanya no es vol entendre amb Catalunya si no és des del domini”
Si hi ha coses que l'Estat espanyol no fa és perquè no pot, perquè afortunadament som a Europa. Un referèndum que sigui un altre 9-N no ens porta enlloc, hem d'anar cap a la declaració d'independència
elPuntAvui, 20-08-2016 - entrevista

El mirall quebequès
“Espanya opta per prohibir el dret a votar perquè l'aterreix pensar en l'efecte dòmino de la pregunta
elPuntAvui, 20-08-2016 - Andreu Mas

dissabte, 20 d’agost del 2016

OPINIÓ: "L'activista", per Joan Xuriach

Albano Dante: “el PDC és proper al PP”. Les seves declaracions acostumen a ‘desafinar’, ens espera un ‘infern’. Els populars i la seva ‘justícia’ han encausat els màxims dirigents convergents per posar les urnes i han anul·lat moltes de les lleis aprovades democràticament pel Parlament. 

Comparar un partit que recull vots de l’extrema dreta i que va ser fundat per un ministre de Franco amb un partit (Convergència) creat per persones que van lluitar contra el franquisme només pot respondre o a la ignorància o a la mala fe. 

Dante es pregunta, en al·lusió a Homs i al Congrés, “si ha renascut la puta i la Ramoneta que creia mortes i enterrades”; doncs bé li contestaré: no han mort, varen ser adoptades per les restes d’Iniciativa i per la gent de Podemos i Colau quan Convergència va trencar amb Unió. 

Un altre cop ignorància o mala fe. La primera, la ignorància, es pot solucionar però la segona… Vull ser ben pensat i li recomanaria meditar sobre la resposta que en Rufián va donar a Colau i a Domènech quan aquests van fer el ridícul pressionant Homs per aconseguir la presidència del Congrés: “Per què arribar a acords amb el PDC per una República Catalana és dolent i per un càrrec a Espanya és bo?” 

Fachín assegura que “com a tants, l’activisme al carrer em va arribar el 15M”, o sigui, fa poc. Donat que, tot i viure a Barcelona des de fa més de vint anys, no se’l veu gaire informat sobre la realitat de Catalunya li recomanaria que fes colzes, parlés amb la gent i no actués d’oïdes seguint les consignes d’Iglesias des de Madrid o les de Franco (Rabell) i SCC des d’ací. 

Però, què es pot esperar de qui es defineix com a activista i alhora nega la lliure autodeterminació dels seus conciutadans?

Joan Xuriach
HGxI

divendres, 12 d’agost del 2016

Vilaweb entrevista Jordi Sànchez

Jordi Sànchez: ‘Hem de guardar trumfos per a una tardor d’una enorme intensitat’


Jordi Sánchez, president de l’ANC, interromp uns pocs minuts d’unes vacances curtes per atendre una trucada de VilaWeb. S’acaben de presentar alguns detalls de l’Onze de Setembre i li volem preguntar sobre alguns dels interrogants de la diada.

 A diferència d’uns altres anys, aquesta vegada la presentació s’ha fet amb més de vint dies de retard. Són molts els qui tenen la sensació que l’olla no bull prou i que la trempera independentista no és en un moment de màxima esplendor. 

Sánchez ho reconeix i és que segons explica, aquest any és diferent perquè no hi ha una data assenyalada a curt termini: ‘Sabem que vindrà una tardor d’una enorme intensitat i, per tant, no volem tenir totes les naus de mobilització i d’agitació activades al juliol’

Tanmateix, no s’hi posa pas nerviós i té la tranquil·litat que la gent s’activarà a darrera hora i el dia onze tornarà a ser una gran mobilització.

—L’any passat, quan faltava un mes, ja hi havia 130.000 inscrits. Quants inscrits hi ha ara mateix?
—Bé, en aquests moments ...


Llegir l'entrevista

dimecres, 10 d’agost del 2016

OPINIÓ: 'La senyora Batllesa', per Joan Xuriach

Un districte de Barcelona, Nou Barris, i la guerra bruta d’Interior hàbilment utilitzada com a arma electoral, varen ser claus perquè Ada Colau li guanyés, per poc, l’alcaldia a Xavier Trias. 

Aquells barris, abans, havien votat PSC majoritàriament i pocs mesos després de les municipals van votar Ciudadanos; un vaivé, com a mínim curiós, que evidencia que Colau arriba a dreta i esquerra de l’espanyolisme gràcies al seu discurs lerrouxista, demagog i ambigu. 

Repassem el seu mandat fins ara:
  • Oblit del referèndum sobre l’AMI. 
  • Trasllat de la crisi del Banc Expropiat als graciencs. 
  • Prostitució i drogues al Raval. 
  • Indefensió creixent dels vianants. 
  • Enquistament del conflicte de TMB. 
  • Vuit desnonaments diaris. 
  • Economia social i Florentino Pérez. 
  • Pròrroga del contracte amb Telefónica. 
  • Incompliment de la cobertura de la ronda de Dalt. 
  • No fer fora la “màfia”, governar amb ella. 
  • El malson dels pisos turístics. 
  • Creixement desmesurat del top manta que perjudica els comerciants i la imatge de la ciutat. 
  • Abstencions del seu grup per evitar nomenar Felip VI ‘non grat’ i retirar el nom de l’avinguda Borbó. 
  • La Coronela NO, Franco al Born SÍ. 
  • El CIE segueix obert. 
  • Consort, assessor. Pérez Andújar, pregoner. 
  • Zona blava a l’agost. 
  • Més temps de campanya amb Podemos, en piulades puerils i en sortir a la ‘foto’, que treballant per la ciutat. 

Els fets demostren que Barcelona li va gran, però veient la intenció de vot en enquestes i sondejos em ve al cap la frase d’en Mark Twain: ”És més fàcil enganyar la gent que convèncer-la que ha estat enganyada”.

Joan Xuriach
HGxI

dilluns, 8 d’agost del 2016

Recull setmanal de premsa

Màrius Serra crida a inscriure’s a la mobilització de l’Onze de Setembre, en un vídeo de l’ANC
L'escriptor demana als catalans que s'apuntin a un dels cinc punts de convocatòria de la diada d'enguany
VilaWeb, 04-08-2016

Juristes per la independència denuncia "abusos de llei" del Govern espanyol i del TC
Denuncien la mala praxi judicial en la Resolució del Tribunal d’aquest passat dilluns
VilaWeb, 03-08-2016

La mesa del congrés aplica al PDC el mateix criteri que a Herri Batasuna i Amaiur
Un article d'El Confidencial demostra com en diverses ocasions s'ha concedit grup propi al PNB, ERC o CDC amb les mateixes condicions en què ara se li nega al PDC
VilaWeb, 04-08-2016

Els discursos de Teresa Forcades i David Fernàndez a Montserrat, a favor de la participació democràtica
L'acte final de la Marxa Som va reunir també Lluís Planas, Martí Olivella i Jordi Cuixart, a més d'uns quants músics i artistes
VilaWeb, 04-08-2016 - videos

Rull fa memòria: "De cada 100 euros compromesos per Adif a Catalunya, se'n van executar 26"
el Corredor Mediterrani continua en un segon pla i el fet que això s'ignori i l'executiu gasti diners en infraestructures poc utilitzades és, per a Rull, "l'expressió més clara del centralisme".
elNacional, 04-08-2016

Insten el TC a dir si és constitucional que s'obri la via penal
L'ANC recorda que no ha resolt el recurs contra les funcions executives que li ha donat el PP, inèdites a la UE
elPuntAvui, 04-08-2016

Xavier Graset: “Qui és el sobirà? El poble català o el Tribunal Constitucional?”
Lluís Llach m'ha semblat una descoberta, amb una capacitat de treball fins i tot superior a la de la gent que es dedica a la política. El perfil d'una Espanya més plurinacional i més pactista costarà molts anys que arribi, si és que arriba mai
elPuntAvui, 03-08-2016 - entrevista

Paradoxa econòmica a CatalunyaEl cert és que els inversors saben que una Catalunya independent serà un lloc dinàmic on fer negocis i que serà estrictament respectuosa amb les lleis comercials i financeres internacionals.
elPuntAvui, 03-08-2016 - Editorial

Jordi Savall portarà Ramon Llull a Terra de Trobadors
“La riquesa d’un poble no depèn del seu patrimoni sinó de la seva capacitat de valorar-lo”, sentencia el músic Jordi Savall.
Ara.cat 


Nación Andaluza dóna suport al procés independentista català
En un comunicat emès per l’organització independentista i socialista Nación Andaluza es dóna ple suport al Parlament de Catalunya i a l’aprovació de les conclusions d’estudi que tenen per objectiu impulsar un procés constituent per a l’assoliment de la República Catalana.
L'Unilateral 4.8.2016

dimecres, 3 d’agost del 2016

OPINIÓ: 'L'amic d'Ana Pastor', per Joan Xuriach

Sóc partidari de proclamar la DUI un cop fetes les estructures mínimes necessàries per endegar el camí cap a la llibertat; som un País petit i tampoc cal tenir-ho tot planificat fins al darrer detall per dir prou.

El 27-S vàrem guanyar les eleccions plebiscitàries i per tant tenim una majoria independentista suficient al Parlament per poder fer una DUI amb la força dels escons. Dit això i un cop el RUI ha entrat a escena, col·laboraré amb l’ANC i les altres entitats independentistes per tal d’assolir l’objectiu final sigui d’una manera o d’una altra.

Santi Vila declarava, fa un parell de setmanes, en relació al RUI: “Em sembla una aportació inoportuna i injustificada... Les ocurrències serveixen per anar perdent suports: ajuden a quedar bé amb els entorns hiperventilats...”.

Trobo fora de lloc aquest comentari fet des del menyspreu i amb la intenció de ridiculitzar el resultat d’una proposta votada democràticament per una part de l’Assemblea, organització que amb el seu esforç ens ha portat a la cruïlla on ens trobem, escenari decisiu on, al Sr. Vila, no se’l veu gaire còmode.

Si fos pels hipoventilats ‘professionals’, encara estaríem rient-li les gràcies a l’anterior ministra de Foment mentre ens apunyalava per l’esquena incomplint, un per un, tots els acords signats entre abraçades i petons. Gràcies a les ‘ocurrències’ d’alguns ‘cansats’ (amb hiperventilats inclosos) que fa anys mantenen la flama encesa, hem recuperat la dignitat i l’autoestima necessàries per a un poble que vol ser lliure.

Joan Xuriach
HGxI

dilluns, 1 d’agost del 2016

Recull setmanal de premsa

Ana Stanič: ‘Anireu millor si treballe plegats amb Escòcia que no pas separats’
L'advocada experta en dret comunitari explica per quin motiu Catalunya hauria d'acostar-se a Escòcia per plantejar un problema comú a la Unió Europea
VilaWeb, 25-07-2016

La independencia y la abstención
El independentismo se ha acelerado, generalizado, consolidado, convertido en prioridad nacional para un sectorde la población que ha pasado a ser mayoría en el último decenio
Palinuro, 23-07-2016 - Ramón Cotarelo

Això no té marxa enrere
«Si després d'haver-ho fet tan malament com era possible, l'independentisme no només aguanta, sinó que creix, és evident que ja hem superat el punt de no retorn»
NacioDigital, 25-07-2016 - Germà Capdevila

Obertes les inscripcions als 44 trams de la mobilització de la diada d’enguany
ANC i Òmnium anuncien que les cinc concentracions descentralitzades es faran a Salt, Lleida, Tarragona, Berga i Barcelona
VilaWeb, 26-07-2016

Llach: "Estem aquí per fer la independència. Queda clar d’una punyetera vegada?"
Tota la gent que vam acceptar sabíem que això implicava riscos, fins i tot personals
elNacional, 26-07-2016 - entrevista

Un precipici, a Madrid
«A Madrid, de moment, l'entesa ja és cinc vegades més complicada o lenta i encara ningú no veu si acabarà arribant»
VilaWeb, 26-07-2016 - Vicent Partal - Editorial

La llei de l’Agència Catalana de Protecció Social supera les esmenes a la totalitat i segueix el tràmit parlamentari
També ha estat refusadat l'esmena amb text alternatiu presentada conjuntament per PSC i CSQP
VilaWeb, 27-07-2016 - vídeo

72 vots a favor i 11 en contra: el parlament obre la via unilateral
Ciutadans i PP abandonen el parlament de Catalunya en protesta pel vot de la majoria
VilaWeb, 27-07-2016

Què diuen les conclusions del Procés Constituent que ha aprovat el Parlament?
El text contempla un camí cap a la independència en tres fases: procés participatiu, desconnexió i assemblea constituent, i ratificació popular de la constitució catalana. "NacioDigital, 25-07-2016 -

La premsa internacional posa el focus en la decisió del Parlament
Tots coincideixen en el fet que la batalla amb Madrid està servida.
elNacional, 27-07-2016

Desobeir o vèncer?
A l’Espanya autoritària i uniformadora ja li va bé l’estratègia de la desconnexió i de la desobediència parlamentària o governamental
ara, 27-07-2016 - Pere Pugès

El govern espanyol apunta contra Forcadell i activa els advocats de l’estat
Rajoy ha parlat amb Sánchez, Iglesias i Rivera per explicar-los quins passos seguirà el govern espanyol
VilaWeb, 27-07-2016