dissabte, 16 d’abril de 2016

OPINIÓ: "Rabell, ese hombre", per Joan Xuriach Fusté

Sóc coetani del senyor Franco (Rabell), ell nascut al Raval, jo al barri de la Mercè, i vull suposar que va viure l’escola franquista igual que jo. 

En la definició de racisme es parla de discriminació, segregació social i explotació econòmica envers una ètnia o raça. Allò sí que n’era un bon exemple, que s’arrossega, diluït, fins ara: el català continua essent marginat dins del món judicial, en l’etiquetatge, en el Congrés, al cinema... les administracions espanyoles discriminen l’ús del català tan personalment com col·lectiva i d’ací la denúncia a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes Interiors del Parlament Europeu. I d’explotació econòmica millor no en parlem, oi? 

Doncs bé, per al senyor Franco (Rabell) racisme és el manifest Koine que, resumint, recomana que "s’incorpori al procés constituent la voluntat d’articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un mar d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social, amb totes les mesures necessàries per a garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d’un país normal, també pel que fa a a llengua". 

Vull creure que quan va fer la seva intervenció al Parlament no s’havia llegit el manifest, la qual cosa és greu, perquè si es tracta de pur populisme per arreplegar quatre vots, encara és molt més greu.

Joan Xuriach Fusté
HGxI

2 comentaris:

  1. És sensacional la facilitat amb què tants banalitzen termes com "nazi", "feixisme", "totalitarisme"... i ara, alça!, als partidaris d'una vertadera normalització del català ja ens diuen "racistes". Precisament a nosaltres, víctimes com som d'un clamorós etnocidi lingüístic en fase avançada. Repugnant, senyor Rabell.

    ResponElimina
  2. Poder es que li tinc mania, però no trobo que en Rabell n'encerti ni una....

    ResponElimina