dimecres, 18 de setembre de 2013

OPINIÓ: Carta oberta a Jordi Évole, per Teresa Calveras

Hola Jordi, abans que res voldria dir que m'agrada molt el teu estil periodístic i que crec que et mostres sempre crític, o tan crític com els mitjans del nostre país permeten, per la qual cosa t'estic molt agraïda. També m'ha agradat el teu article 'Un de la majoria silenciosa', que contestava l'opinió de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría. Jo, com tu, no sóc gaire partidària de pàtries i banderes però sí que vaig anar a la Via Catalana, tinc l'estelada al balcó i faig tot el que puc per aconseguir que Catalunya sigui un país independent. Això pot semblar una contradicció però no ho és i, per aquest motiu, vull explicar-ho; perquè em sembla que hi ha molta gent que pensa com tu i tinc ganes d'aclarir aquest aspecte.

Jo no sóc nacionalista tal com ho són aquells que volen imposar la seva llengua i la seva cultura de manera uniformitzadora a territoris diversos, aquells que neguen el dret d'expressió, que utilitzen la justícia per imposar les seves idees passant per sobre de l'expressió democràtica dels pobles i que basen el seu domini sobre territoris emparant-se en el dret de conquista. Aquests nacionalistes, diguem hegemònics en un territori determinat, no utilitzen aquest terme per definir-se a si mateixos i, en canvi, l'utilitzen molt sovint, i sempre donant-li un sentit pejoratiu per referir-se als territoris o a les persones que es manifesten en contra de la seva dominació. El nacionalisme espanyol ha utilitzat i utilitza aquest recurs en la majoria de la premsa de tot l'Estat, que d'alguna manera o altra controla, i hi ha moltes persones que, de manera acrítica han fet seva aquesta visió; es repeteix una idea sense cap tipus d'argumentació però les successives repeticions la fan familiar fins al punt que ja no és qüestionada i es dóna per bona de manera generalitzada. D'aquesta manera s'ha arribat al punt que quan es parla de nacionalismes mai es pensa en l'espanyol, amb tota la càrrega de domini que aquest fet comporta.

Per a mi l'estelada és un símbol que expressa una

reivindicació, de la mateixa manera que ho fan imatges com el Gernika de Picasso, el pòster del Che Guevara… La utilitzem ara per demostrar que no volem estar més sotmesos al Govern d'Espanya, per aconseguir un canvi que beneficiï totes les persones que viuen a Catalunya , els que parlen català i els que parlen castellà, els són nascuts aquí i els de fora , els que se senten catalans i els que se senten espanyols, perquè considerem que seguir vivint com ara ens perjudica a tots. Quan aconseguim la independència i puguem ser un país normal, quan no hàgim de reivindicar res en aquest sentit, traurem les estelades dels balcons i les nostres protestes aniran dirigides al Govern de Catalunya que serà llavors l'únic responsable de la política del nostre país. I estic segura que no posarem cap bandera gegant a la plaça de Catalunya.

Teresa Calveras (Barcelona)

Escrit publicat a cartes al director d'elPeriódico, el dimecres, 18 de setembre del 2013.

Teresa Calveras és membre de la nostra territorial ANC-Horta-Guinardó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada