Una frase, dues mirades (3)

«Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.»

Vicent Andrés Estellés (1924-1993) Periodista i poeta valencià.

Hi ha nens que es gronxen sols. S’agafen a cada costat, després s’asseuen. Caminen enrere. A poc a poc, tot el que poden. Arriben a posar-se de puntetes, totes les cames estirades: ròtules amunt, panxa cap a dintre, la barbeta al pit. Dibuixen, sobre el terra, una inesperada línia recta. «Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot». Aixequen els ulls i per fi es deixen anar. Qui hauria de dir que el nen més concentrat del món, aquell nen retallat contra el sol en un parc infantil desert, immòbil, seria el nen que ara riu, dibuixant semicercles en l’aire, amb les cames estirades, els cabells al vent. De sobte, com el moviment alegre d’unes cortines en primavera, oblidem que hi ha hagut un nen sol, que no ha tingut cap empenta de ningú, que el parc era buit, que el vespre s’acosta i que no li queda molta estona d’esbarjo. Totes aquestes cares llargues, cada dia passat en una tensió a poc a poc més impossible de respirar, cada notícia com un pes mort sobre les espatlles, el futur oprimint el pit: tot això no és res. Som ja de puntetes, la barbeta al pit, les mans aferrades a les cadenes. Us semblen cadenes repressives? No pas. Són cadenes de gronxador, i les tenim ben agafades. Amics, tots els meus amics, aixequeu els ulls del terra. Amunt, una mica amunt. Fixeu-vos en aquest vespre triomfal. En la nostra ombra ominosa sobre un parc infantil on ens han tingut jugant durant segles. Mireu-vos sols i sentiu-vos acompanyats. Farem bogeries. Sí. Quan no puguem més ens deixarem anar. Sento, sota la pell, una enorme felicitat: serem eteris. Dibuixarem en l’aire les mil formes d’un somriure. Estimarem. Clara Ballart HGxI		Em va seduir molts anys enrere, quan era jove. M'alegrava, em treia el desànim, dissimulava la meva timidesa; no podia viure sense ella, sense el vertigen d’aquelles noves experiències. La desitjava, i a la vegada li tenia por. La cercava, i alhora la defugia. Passats els primers anys d’un idil·li que semblava etern, la relació es va tornar obsessiva, fins al punt que vaig pensar en abandonar-la un munt de vegades. Però sempre hi tornava. Per ella vaig perdre gent que m’era propera i il·lusions que, de tan llunyanes, semblava que mai havien existit. Em va anar absorbint, en un principi a poc a poc, després amb avidesa, però sempre de forma constant, fins a deixar-me sense alè. Ella i jo, metre per metre, tancats, sense cel, sense estrelles, sense horitzó, sense portes ni finestres, sense aire. Ella i res més, servitud incondicional, relació malaltissa, esclavatge, bogeria, autodestrucció. La fi. Un dia, vaig veure un punt de claror entre tanta foscor, una llum dins la tenebror. Al sostre hi havia una petita finestra mai vista abans. Vaig treure el cap, per respirar, per olorar, per escoltar. Una mà estesa se m’oferia i, encara no sé com, la vaig fer encaixar amb la meva. Aleshores em vaig alçar, i vaig sortir a fora i vaig tornar a caminar. Fa vint-i-quatre anys que he obert nous camins i sempre he cregut que aquella mà estesa era d’en William Brown, el meu amic de la infantesa. No fa tant, una Catalunya exhausta, humiliada i vexada, en un darrer esforç, va encaixar la seva mà en les d’un grapat de lluitadors utòpics i, ara, ho podrà tot. Joan Xuriach HGxI