OPINIÓ: "Retallades", per Maria Gemma Cerezo Pumariega

No acaba mai de sorprendre’m la capacitat que tenen els polítics per mentir descaradament sense que els caigui la cara de vergonya. Ara resulta que tots els partits tenen la solució per acabar amb les retallades i només si guanya “la llista del Mas” continuarem tenint problemes per poder atendre la sanitat, l’educació i altres assistències socials; els ciutadans tenim bona memòria i recordem que quan hi havia el PSC al govern de la Generalitat ja van començar a fer anar la tisora. Per què no les aplicaven aleshores aquestes mesures meravelloses?

El seu discurs, però, només són promeses buides, sense cap concreció de què faran i com ho faran, perquè d’allà on no n’hi ha no en raja i si l’estat espanyol continua tenint l’aixeta tancada, d’on sortiran els diners per millorar el benestar social? 

Ara diuen que no s’ha negociat prou, que l’actitud independentista i intransigent d’alguns ha fet que no s’aconseguís un millor tracte per part de Madrid; proposen, amb la boca petita, que fins i tot es pot canviar la constitució.

No sé com ho veuen, però quan el president Mas va anar a Madrid a negociar l’any 2012 no duia precisament l’estelada a sota el braç, llavors no representava una opció independentista i va ser el trobar-se una paret com a interlocutor que el va fer veure que per aquell camí no arribaríem enlloc i que calia fer cas al que la gent li havia demanat en la manifestació de l’11S d’aquell any.

De debò, aquests altres partits es pensen que ells se’n sortiran? Es creuen que, com que han estat bons minyons i no han demanat la independència, el “papa estat” els concedirà allò que demanin? Perdoneu, però no crec que siguin tan il·lusos. El que pretenen és influir en la gent que, lògicament, té por davant d’un canvi tan gran; les situacions conegudes, per dolentes que siguin, sempre donen seguretat i ells juguen amb aquesta reticència a abandonar allò que coneixem, prometen el que saben que no podran complir perquè saben que qui els escolta se’ls vol creure per evitar haver-se de decidir a fer un pas endavant. Després, passades les eleccions, ja tindran temps per pensar les mil i una excuses per no fer tot el que havien promès; és el que sempre han fet, oi?

Que no ens enganyin, les úniques llistes que porten propostes noves i creïbles per fer front a les retallades són les independentistes. Només depèn de nosaltres no tenir por i fer el salt. 

Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI