dimecres, 16 de setembre de 2015

OPINIÓ: "El repte de la independència", per Alfons Carreras

Escrit de resposta a una carta a l'Avui de Fina Gómez Martín:

Benvolguda Sra. Fina, voldria contestar la seva carta publicada en aquest diari amb el nom de “La independència com a esquer”.

Primer de tot agrair-li el to de respecte cap als que defensem honestament la independència de Catalunya, encara que més endavant a la seva carta sembla que ens tracta d'il·lusos al servei de CDC, cosa molt allunyada de la realitat. Aquest respecte inicial es dilueix encara més quan diu coses com “pretenen enganyar-nos”, “anhel democràtic cap a un carreró sense sortida” donant ales a la versió de la manipulació.

En segon lloc accepto la seva conclusió final “sí que es pot”, però hi veig una contradicció amb les afirmacions que fa sobre qui presidirà el govern i la seva gestió i sobre passar les culpes a Madrid. Si els sobiranistes guanyem, sí que es podrà canviar de president, sí que es podrà canviar de polítiques i sí que es podrà donar la culpa de tot al nostre govern.

I finalment, vostè es pregunta si hi ha alternativa. És clar que sí, però quan es vol una cosa, en el seu cas un referèndum, un s’ha de preguntar no només si és possible, sinó quines probabilitats hi ha d’aconseguir-ho. Tots els partidaris del dret a decidir ja hem demanat el referèndum i la resposta ha sigut molt clara: NO. Sí que es pot, però com? Estic cansat de sentir i llegir per part d'algunes persones què és el que no es pot fer, quines polítiques no volen i a qui volen fer fora, i jo el que voldria sentir d'elles és amb qui i quan ho faran. I una última cosa: sí que es pot aconseguir continuar dins la UE. De fet és més possible i probable això que aconseguir un estat confederal espanyol.

Alfons Carreras
HGxI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada