divendres, 24 de gener de 2014

Assemblea general d'ANC Horta-Guinardó (22-1-2014): objectiu final, guanyar el Referèndum

Una setantena llarga d'associats de ple dret de l'ANC d'Horta-Guinardó  a la reunió general del 22 de gener de 2014.


Cada dia som més. La nostra territorial registra un creixement progressiu, tant pel que fa a l'estat de comptes, com a la incorporació de nous associats. Ens trobem en una fase de consolidació i maduresa que es tradueix en una major activitat i una major presència al carrer

El carrer és el terreny preferit de la nostra territorial, conscients que serà el carrer qui acabarà decidint ben aviat el nostre futur com a País.


Estem parlant d'una presència al carrer de taules fixes (informatives i de recollida de vots) pràcticament diària. Hem esdevingut un element urbà familiar al Districte i això no s'improvisa. 


Hi ha feina feta i per fer, hi ha ganes i empenta. Hi ha futur i esperança, molta.





Durant el gener i febrer no s'ha parat: paradetes al Districte, jornades intensives de recollida de vots (com la del Besòs o la d'àmbit nacional), formació econòmica i jurídica sobre el nou Estat (a càrrec d'experts), formació d'apoderats, etc. 

La nostra Territorial la forma un gran equip ben organitzat, eficient, cohesionat i en creixement.


Accions previstes:


Demà (25 de gener), intensiu de "Signa un Vot "a Sant Andreu, juntament amb totes les territorials del Barcelonès. Ens hi deixarem la pell.


Nou intensiu nacional el 22 i 23 de març. Una altra jornada de dimensions èpiques.


Espelmada a la Plaça Catalunya el 22 de març. Una més de les moltes fotos que donaran la volta al món.


Assemblea general de l'ANC el 5 d'abril. Es demostrarà un cop més la unitat d'acció de l'independentisme català.


La Coordinadora del Barcelonès també preveu un intensiu a l'Hospitalet pel 22 de febrer. No hi ha barri que es resisteixi a fer-se seus els nostres arguments.


Guarnirem els balcons i finestres del nostre Districte amb rètols i frases: Independència és futur, Independència és progrés, etc. L'impacte visual i emocional esdevindrà espectacular. 



Diapositiva de la presentació. Les estelades, cada cop més nombroses al barri, es veuran reforçades per rètols amb consignes del tipus: Independència és benestar.




En fi, amb el 9N al davant només ens queda treballar fins a l'últim alè i deixar-nos-hi la pell. Tots els qui formem part d'aquest projecte no ens volem perdre el final... 

El final d'una via morta, el començament d'un nou País per a tots.


L'ANC pendrà posició ben aviat en el que serà el Manifest de febrer.


En l'apartat de comentaris esperem que hi escriguis el teu parer sobre què hauria de dir el Manifest. Tot el que recollim ho enviarem a l'ANC.

7 comentaris:

  1. Crec que el Manifest hauria de vincular l'Estat propi independent amb benestar social de manera indestriable. La independència comportarà aturar el dèficit fiscal, polítiques socials més justes i progrés en tots els sentits. També regeneració política, transparència política, lluita contra la corrupció i contra les grans fortunes i l'evasió de capitals, etc. Hem de denunciar les injustícies de l'Estat espanyol contra Catalunya, però també i especialment les injustícies que patim els catalans a Catalunya.

    ResponElimina
  2. Albert Martín Ballesta27 de gener de 2014 a les 23:38

    És cert que la independència comportarà aturar el dèficit fiscal però, moltes de les afirmacions que fem de vegades, dependran de la composició de forces del Parlament constituent i del primer Parlament independent que legisli en base a la nostra nova Constitució (ara ja seria possible una llei de transparència i la lluita contra la corrupció o polítiques socials més justes).

    Tot plantejament que fem de com pot ser la futura Catalunya ha de fer-se en condicional i ha de poder respondre dues preguntes bàsiques: Perquè això que proposem no és possible si continuem depenent d'Espanya? i Perquè podria ser possible quan Catalunya sigui independent?

    Dit això, hi ha uns punts comuns bàsics que podrien anar al manifest de febrer: la vinculació de l'estat català amb una segura millora social a partir de la demostrada manca d'adequació de les polítiques i lleis espanyoles a la realitat i necessitats de Catalunya (exemples: corredor mediterrani, rodalies, llei de dependència sense posar els diners, lleis d'immigració, lleis laborals, empresarials i agrícoles...); l'espoli fiscal (demostrat pel fet de voler amagar les balances fiscals), el cessament del qual que ens permetria disposar de més recursos...

    ResponElimina
  3. 1.-L’ANC hauria de manifestar:
    La seva aposta per la consulta com un dret basic de la població de Catalunya per decidir el seu futur. Aposta que s’ha de visualitzar com més important que la pròpia opció independentista. La independència te sentit en la mesura que és la voluntat majoritària de la població. Cal aconseguir que es faci patent al caràcter antidemocràtic de l’oligarquia centralista al impedir que el poble català manifesti la seva voluntat.

    2.-L’ANC hauria de remarcar:
    L’esgotament del model autonòmic espanyol desprès de la seva orientació cap al centralisme, la ruptura del pacte constitucional i la degradació de totes les institucions de l’estat espanyol. Tot constatant les politiques agressives com la LOMCE.

    La insostenibilitat del model centralista, que supedita totes les polítiques i el desenvolupament económic i social a la jerarquització territorial.

    La inviabilitat del model federal per la falta de reconeixement plurinacional de l’estat, la confusió entre igualtat i uniformitat i ser Catalunya una minoria territorial. Veiem com els partits d’àmbit estatal majoritari fan de l’anticatalanisme un element de cohesió nacional.

    3.-L’ANC hauria de visualitzar la independència de Catalunya com:
    Una nova oportunitat per la construcció d’un aparell d’estat eficient i transparent al servei de la població. I d’orientar les politiques a les necessitats de progrés econòmic i socials sostenibles de la població de Catalunya i no mediatitzades per l’oligarquia centralista. (cal especificar exemples concrets més enllà de les infraestructures i que la competivitat es pot millorar en mesures que no són rebaixar sous).

    Com una oportunitat per la població espanyola per qüestionar el domini de la oligarquia centralista, tant de Madrid con els seus aliats regionals i per també poder desenvolupar politiques al seu servei i establir politiques de cooperació ibèrica.


    4.-L’ANC hauria de fer una aposta clara per una Catalunya:
    Amb una democràcia de qualitat (democràcia representativa, democràcia participativa i rendició de comptes), amb transparència en la presa de decisions i en la gestió pública (disponibilitat de dades).

    On el foment de politiques distributives justes facilitin l’accés de la població als serveis bàsics i de previsió social (equitat).

    Que doni suport a la transformació d’Europa en un estat federal i plurinacional amb democràcia de qualitat. Catalunya pel fet de ser un estat nou sense els perjudicis de les élites dirigents dels actuals estat-nació en podrà ser un impulsor.

    ResponElimina
  4. Afegir a tot el que heu dit, i dirigit especialment als indecisos, recordar que és un procés fet des de la ciutadania de forma transversal. Aquesta nova Catalunya més social, més justa i més rica, també ha de ser un projecte de la ciutadania, que hem de continuar liderant per assegurar que sigui una realitat i per tant haurem de continuar treballant perquè els nostres polítics tinguin clar que volem i no ens arrabassin el projecte. Hem de girar el país com si fos un mitjó.

    ResponElimina
  5. D'acord amb tot el que fins ara heu anat remarcant. Afegir potser que caldria , penso, per part de l' ANC un atac constant i sistemàtic als arguments que la caverna atía de la por vers les conseqüències de l' Independència. Potser, com apuntava l' Albert ,començar a dir per activa i per passiva què és el que comporta la Dependència, a on ens porta i a on ens volen portar: LOMCE, prohibició de mitjans, penjar senyeres,..., el degoteig és constant i no s' aturarà,ans el contrari.
    Penso que cal propiciar que gent com SUMATE faci un pas (més ) endavant, doncs la sola seva existència els hi desmanega el discurs identitari-nacional que tan els agradara repetir al PPSOE.
    Ah!, per tancar el comentari caldria acostar-nos (propiciant debats, entenc) al Sector Catalanista del PSC. Els necessitem, no poden quedar fora de joc arraconats pel seu Partit i ignorats per pel seu forçat silenci. Cal que els animem a ser part activa , a manifestar-se i remoure's dins ( o fora) del partit. No podem fer un procés com aquests sense comptar amb el Socialísme Català. Evidenciar que cerquem persones des de la nostra transversatilitat, ni partits ni ideologies, per això cal que hi siguin, per això els necessitem.

    ResponElimina
  6. Hola,
    Perdoneu la meva ignorància perquè no sé ben bé quin és l'objectiu del manifest de febrer. Si és una proposta de quina és la proposta social i política per a un nou Estat independent o si també farà referència a com cal arribar-hi, al període que va des d'avui fins el 9 de novembre.
    Si és el primer cas, totalment d'acord amb les opinions que heu expressat en tots els comentaris.
    Si també cal opinar per a la fase prèvia, crec que l'ANC s'hauria de posicionar clarament a favor d'aconseguir la unitat de tots els partits perquè afrontin totes les cites electorals que hi hagi fins el 9 de novembre com si ja es tractés d'un referèndum.Caldria fer pedagogia de l'oportunitat d'anar units i dels beneficis electorals (major nombre d'escons) que s'obtindrien.
    Cal demanar a tots els partits que estiguin a favor d'una Catalunya independent que vagin en coalició a les europees per assolir uns resultats històrics que facin reflexionar a Espanya i també a Europa. Seria una nova manera de deixar novament la pilota a la seva teulada.
    També cadria retreure a aquells qui no vulguin anar en coalició que estan actuant no a favor de la independència de Catalunya, sinó a favor dels seus interessos de partit.
    Falta massa poc temps per al 9 de novembre i cal aprofitar qualsevol oportunitat que posi de manifest la voluntat de la majoria dels catalans a favor de la independència.

    ResponElimina