dijous, 10 de setembre de 2015

OPINIÓ: "Poso la meva esperança en els dies que vindran" per Joan Xuriach Fusté

“ ...Poso la meva esperança en els dies que vindran, en el dret que triomfarà, en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persistirà. No em descoratjo, no renuncio, no deserto. I somnio en la més gran Catalunya, la més gran pel territori, la més gran per la llibertat, la més gran per la civilització”. 

Antoni Rovira i Virgili feia un crit a l'esperança, un cop consumada la desfeta i durant l'entrada de les tropes feixistes a Barcelona un llunyà 26 de gener de 1939. Ara, podem fer realitat aquell anhel i rendir homenatge a tots els que durant segles han mantingut la flama encesa; els uns reconeguts pels llibres d’història i la memòria col·lectiva del país; els altres, ciutadans anònims que en la clandestinitat van ensenyar català, van salvar documents i llibres i van transmetre, de generació e generació, la història silenciada. 

Hem de desoir els brams hostils que ens arriben en forma d’insults, amenaces i mentides; hem de tenir coratge i el cap fred. El proper dia 27 guanyarem i recuperarem, entre tots, la llibertat i la dignitat com a poble. 

Joan Xuriach Fusté

HGxI 


-----------

Nota: Podeu clicar les icones de Facebook i Twitter que hi ha aquí sota. Així aquest escrit arribi als vostres amics o seguidors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada