N'hi ha que manifesten els seus dubtes legítims davant de la incertesa d'un procés tan complicat o davant de la desinformació que afavoreixen alguns mitjans de comunicació.
Darrerament trobo força gent que, en parlar de les possibilitats que tenim de poder aconseguir la República Catalana, manifesten uns dubtes. Volen saber què passarà l’endemà de la proclamació de la independència, com serà el nou país que acabarà de néixer. D’això, diuen, és del què depèn el seu vot.
Entre aquestes persones hi he distingit dues maneres de pensar. Hi ha qui ja té ben decidit que la independència no li interessa de cap de les maneres i, el que fa, és simplement posar condicions que sap que no es podran complir perquè ningú té una bola de vidre que li permeti veure el futur. Són els qui canvien d’opinió cada dia, depenent de cap a on bufi el vent. Si les condicions que havien posat per afegir-se a l’independentisme comencen a semblar factibles, corren a posar-ne unes altres de diferents una vegada i una altra, com si tot plegat fos una gimcana. Tot és molt difícil, ja, però miren de trobar la manera de complicar-ho encho fosara una mica més.
N’hi ha d’altres que actuen de bona fe, manifestant els seus dubtes legítims davant de la incertesa i la por que pot despertar-los un procés tan complicat o, de vegades, davant de la desinformació organitzada i interessada que afavoreixen alguns mitjans de comunicació. A qui em vull dirigir és a aquests darrers, per tal de mostrar els avantatges apriorístics. Si els sabem veure, hi són:
Monarquia o república? Es pot desitjar mantenir una institució obsoleta, amb unes arrels franquistes més que evidents, que paguem entre tots i que no sabem ben bé què fa… o es pot desitjar no mantenir-la i tenir la possibilitat de suprimir-la.
Tenir el govern en contra o a favor? Es pot voler continuar sent governat per uns executius que sempre actuen en contra dels nostres interessos, talment com si fóssim els seus enemics, o optar per uns altres més propers. Segurament farien coses bé i coses malament, com tots, i podrien agradar-nos més o menys, però el que és segur és que mai no actuarien conscientment en contra de Catalunya. Els únics governs que drenen altres territoris per afavorir la metròpoli són els colonials.
Justícia instrumentalitzada o separació de poders? Es pot continuar mantenint un Estat que no fa res per garantir la separació de poders i que utilitza la justícia per dur a terme accions repressives o se’n pot voler un de nou que garanteixi la separació de poders i la independència judicial respecte la política.
Corrupció o posar unes bases fermes per impedir la seva proliferació? Podem continuar sent partícips d’un sistema on la corrupció és generalitzada o podem treballar per fer els canvis legislatius i penals necessaris per acabar amb ella, canvis que serien efectius, justament, amb una separació de poders que també efectiva.
Polítics perennes o limitació dels mandats? Es poden mantenir piles i piles de polítics que mai no han treballat per ningú més que pel seu partit i que encara, després de tots aquests anys, continuen aferrant-se a la cadira, al càrrec i als privilegis… o es pot mirar d’impulsar la limitació de mandats.
Infraestructures al servei de la política i dels seus interessos econòmics o al servei de les necessitats del país? Les infraestructures es poden dissenyar de manera que afavoreixin el desenvolupament econòmic del país o fer com fins ara, que s’ha seguit una línia centralista i molt poc clara.
Política de subvencions o foment del creixement de l’economia? Les estructures socials que volen les classes populars quietes a base de subvencions poden perviure o es pot mirar d’utilitzar els fons públiques per crear les estructures bàsiques que calen per fer que l’economia del país es desenvolupi tot seguint un sistema redistributiu que compensi les diferències socials.
Per posar fi a aquesta llista, que sembla inacabable, i resumir-ho tot: es pot continuar mantenint una classe política que exerceix d’oligarquia postfranquista o se la pot allunyar, d’una vegada i per sempre, de les estructures de poder del nostre país.
La majoria de persones tenen clar cap on es decantarien si tinguessin l’oportunitat de triar, i el cert és que hi ha un consens social molt ampli que defensa totes aquestes millores. Ho hem d’explicar, però, perquè una gran part de la societat catalana encara no sap que la independència representarà una millora real i tangible de la vida de tots els ciutadans de Catalunya.
Aquesta hauria de ser la nostra tasca durant els pocs mesos que falten per la celebració del referèndum: explicar, explicar i explicar, i contrastar les propostes dels partidaris de la independència amb les dels qui volen que tot continuï com fins ara. Sincerament, no hi ha color.
Teresa Calveras
HGxI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada