diumenge, 12 de febrer de 2017

OPINIÓ: " L'inefable Iceta", per Joan Xuriach Fusrté

“Amb mi que no hi comptin. No em jutgen pas”. Una altra de les ‘perles’ que ens va deixar el ‘socialista’ Iceta dies abans del 6F.

Quina poca gràcia. De fet, sento més aviat pena en comprovar en què s’ha convertit la franquícia del PSOE a Catalunya i com la solidaritat i la democràcia han estat escombrades per l’afany de mantenir, costi el que costi, la cadira, encara que només en quedi una pota i s’hagin de fer moviments desesperats per no fotre’s de cap.

No sóc gai però sempre he defensat, al carrer i al meu dia a dia, tots i cadascú dels drets que els corresponen, com a qualsevol ciutadà. El mateix he intentat fer amb la discriminació ètnica, de gènere, de religió, de parla, d’edat, de salut o d’estament social. Com que sóc català i demòcrata defenso també la llibertat del meu país i la democràcia.

“Quan els nazis van emportar-se els comunistes, vaig callar, perquè jo no era comunista. Quan varen empresonar els socialdemòcrates, vaig callar, per què jo no era socialdemòcrata. Quan varen venir a cercar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista. Quan es varen emportar els jueus, no vaig protestar, perquè jo no era jueu. Quan varen venir a buscar-me, no hi havia ningú més que pogués protestar”.


Aquest poema, durant un temps atribuït a Bertolt Brecht però escrit, en realitat, pel teòleg alemany Martin Niemöller, de ben segur que és conegut per una persona tan llegida com el senyor Iceta. Ara bé, l’ha entès?

Joan Xuriach Fusté
HGxI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada