dissabte, 11 de febrer de 2017

OPINIÓ: "Desobediència", per Maria Gemma Cerezo Pumariega

El senyor Albiol, la senyora Arrimadas i el senyor Rabell van estar d’acord en la sessió del Parlament del dimecres 8 de febrer; no és res d’estrany en els dos primers, sempre van de bracet a tot arreu, però el tercer sobta una mica; bé, ja se sap que la lluita contra el «Procés» fa estranys companys de viatge. Tots tres van acusar els encausats pel 9N de covardia per negar que haguessin desobeït el TC i per amagar-se darrere dels voluntaris; deien que quan s’actua s’han d’assumir els propis actes i no defugir-ne les responsabilitats per por a la condemna.

No han entès res! Mas, Rigau i Ortega no defensen la seva innocència per aconseguir una sentència més benèvola per a ells (sentència que saben de sobres que està dada i beneïda), sinó que és important que quedi palès que tot el que va envoltar el 9N va ser escrupolosament legal. Quan el varen anunciar ja van dir i repetir que no sortirien de la legalitat, i per això van aprovar les lleis que l’emparessin, lleis que el TC va tombar. Tot i això no van abandonar sinó que van refer el projecte perquè s’adaptés al marc legal amb què es podia comptar. És clar que això volia dir fer filigranes i moure’s en una línia molt fina, però es va aconseguir.

El govern de l’Estat es va pensar que ens acomiadariem només amb l’amenaça del TC i renunciaríem al referèndum i quan va veure que no ho aconseguia va engegar tota la maquinària legal per anar trinxant tots els passos que anàvem fent. És clar que tant els encausats com tots els que vam participar en el 9N sabíem quina era la voluntat del govern central, i sabíem que, si s’haguessin atrevit, haurien retirat les urnes per la força, però el que s’està jutjant no és haver actuat en contra els desitjos del govern sinó haver desobeït l’ordre del TC.

Explicar pas per pas i de forma cronològica quina va ser l’actuació del govern de la Generalitat des del moment en què hi va haver intervenció del TC i aclarir que mai es va actuar fora de la llei, delegar la responsabilitat del referèndum en voluntaris perquè, legalment, ells no podien ser inculpats, no és covardia, és estratègia.

No, encara no hem desobeït. Quan arribi el moment de la desobediència, no ens n’amagarem, desobeirem amb el cap ben alt.


Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada