divendres, 17 de febrer de 2017

Només sé que

Bel Zabala parla dintre seu, remou la conciència, sent impotència, anhela allò més difícil, ... i molt més en el seu article al diari vilaweb del 17.02.2017:

"No sé com deu ser de complicat haver de seguir els tràmits burocràtics i complir totes les convencions internacionals per fer efectiu un dret que se suposa universal com és el d’asil. M’ho puc imaginar, d’acord. 

Puc entendre que no tot és blanc o negre, i que no deu ser tan fàcil fer salpar un vaixell o enlairar un avió per omplir-lo de persones que busquen refugi i, un cop de tornada, donar-los-el. Sé que sovint hi ha mans lligades i governants que les lliguen, posen traves i destinen la meitat dels fons per a refugiats a expulsions i CIE. 

No sé com es poden desobeir unes ordres injustes sense posar en risc tot de persones que fugen de la mort i que tenen tant dret de viure amb dignitat com tu i com jo. No ho sé, d’acord. Només sé que burocràcia i competències no poden ser excusa ni motiu per a quedar-se de braços plegats, que plor i laments de poc serveixen, ja ho deia el poeta... "

"... Per això sé que demà (18.02.2017) a les quatre de la tarda seré a la plaça d’Urquinaona de Barcelona....

Llegir l'article sencer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada