Les possibilitats de desenvolupament de les polítiques industrial i comercial de la ciutat i de Catalunya s’han vist escanyades, per la crisi i per les polítiques d’estat. L’estat ha orientat la seva activitat a configurar Espanya al voltant d’una megacapital, centre econòmic, financer, de serveis d’alt valor afegit i de comunicacions, amb el vistiplau i interessos de les elits i de l’aparell d’estat. Així s’ha d’entendre el bloqueig de les comunicacions ferroviàries: rodalies de Barcelona, corredor de mercaderies del Mediterrani, el bloqueig dels accessos dels ports catalans, la supeditació de l’aeroport del Prat als interessos de la capital de l’estat i la concentració a Madrid del 50% del personal investigador de les institucions públiques, dels grans equipaments culturals o el lliurament de les empreses públiques a les elits centralistes o al seu afavoriment com en el cas Castor. Com a màxima paradoxa, la forta inversió en l’AVE radial.
El turisme és una gran activitat econòmica a Barcelona. S'hi han abocat grans iniciatives i molta especulació.
El turisme genera ocupació de poc valor afegit, sous baixos i pot provocar una espiral de degradació quan el seu pes econòmic en un territori és molt elevat.
L’alternativa no és només un problema d’ordenació, imprescindible, d’un sector. També és un problema d’orientació econòmica i social. Cal desenvolupar polítiques adaptades a les necessitats de la població i al creixement equilibrat i sostenible d’un territori. Molt difícil en el marc de les prioritats de l’estat espanyol.
Salvador Duran
HGxI
Molt encertat Salva!
ResponElimina