dijous, 14 de maig de 2015

OPINIÓ. 'Llengua asimètrica', per Alfons Carreras

Ben aviat el sincrotó del CERN començarà a llançar partícules atòmiques unes contra les altres i en els xocs que es produeixin es buscaran les raons més profundes de l'existència de la matèria. Una de les propietats que avala el model actual de la física és la supersimetria. Però quan parlem de la vida de cada dia la simetria no existeix. I m’explico amb un exemple fictici.

Un català va a una ciutat espanyola i porta els nens a l’escola. Es troba amb un sistema d'immersió linguística monolingüe. El pare demana que, almenys per respecte  a la llibertat individual, al seu fill se li doni un 25% de classes en català. La resta de pares dels alumnes de la classe ho entenen perfectament. I així es fa. És un conte de fades? Doncs sí, perquè això no passarà mai al país veí. 

"És un conte de fades? 
Doncs sí, perquè això 
no passarà mai al país veí"

Un altre exemple d’asimetria. Em passa pel cap una vivència que es repetia fa molts anys: 

Visita al museu x de la ciutat x de Catalunya. La guia comença a parlar en català i surt immediatament una veu que diu: “Por favor, podría ser en castellano?”. La guia pregunta a tots "us importa?" Tots, nooo!!!!! I ara!, som gent ben educada. Així ens ho paguen!

"Haurem de construir una 
nova realitat de forma pacífica 
i democràtica"

A la Catalunya real hi ha moltes asimetries amb altres realitats properes. No cal esperar que hi hagi cap col·lisió per demostrar-ho. Si volem viure en una realitat en què la llibertat i la justícia siguin iguals per a tothom, haurem de construir una nova realitat de forma pacífica i democràtica.

Alfons Carreras
ANC Horta-Guinardó

1 comentari:

  1. Molt bons els exemples, però la seva rígides mental els incapacita per adonar-se de la contradicció en que viuen.
    Pilar

    ResponElimina