dijous, 7 de març de 2013

Opinió: No podem badar

Cal estar armat de paciència per aguantar les barbaritats que avui dia s'estan dient contra Catalunya (vegeu aquesta col·lecció de "perles" dialèctiques). Els mitjans i els partits polítics hegemònics espanyols ja fa uns quants anys que estan atiant les brases de l'anticatalanisme (hi ha mitjans que s'hi han especialitzat), una ideologia amb recorregut històric que en el context actual de crisi ha demostrat que és rendible electoralment. És trist haver-ho d'admetre, però l'opinió pública espanyola i catalana es troben avui enfrontades.

A Espanya, Catalunya no és reconeguda com a subjecte polític amb dret a decidir. Els anys de "pedagogia" han fracassat, admetem-ho, i hem de passar pàgina...

I pel que fa a Europa, no acollirà d'entrada una Catalunya independent si no ens carreguem de raons (hem de denunciar sense treva l'espoli fiscal, les negatives al diàleg, la repressió judicial, l'asfíxia financera i la guerra bruta). Mentrestant, un error imperdonable fóra caure en les provocacions, atès que ens hem de legitimar de cara a l'exterior com un Poble pacífic que vol viure en plenitud, llibertat i democràcia.


El govern d'Espanya ha tancat la porta a una possible entesa. Els ponts del diàleg es troben dinamitats. Cada nou pas en l'exercici democràtic del dret a decidir (Estatut del 2005, Declaració de sobirania, imminent llei de consultes) es troba amb el mur de la intransigència espanyolista i criminalitzat per la via judicial, gràcies a una lectura restrictiva i interessada de la Constitució espanyola.

No hi haurà, penso, diàleg i quan els catalans, encapçalats pels seus legítims representants, ens haguem de veure obligats a saltar-nos la particular legalitat espanyola (aquella que ens prohibeix fer una consulta d'autodeterminació), ens voldran presentar davant el món com uns colpistes.

No ho oblidem, estem en guerra i, tal i com l'entén l'Estat, tot s'hi val, perquè la "unidad indivisible de la nación" està per sobre de tota altra consideració. No podem badar. Ens cal unitat d'acció o la història tristament es repetirà.

Salvi Pardàs (HGxI)

2 comentaris:

  1. Tots els catalans, sigui quina sigui la ideologia, sortim perjudicats amb les actuacions i actituds dels govern d'Espanya.

    Tots en sortirem guanyant amb la proclamació e la Independència.

    ResponElimina
  2. Efectivament l'etapa diplomàtica està exhaurida, ara toca aplicar l’astúcia per demostrar que allò que ens feien recitar a la ”Formación del espíritu nacional : España es una unidad de destino en lo universal”, s’ha acabat definitivament. Pilar

    ResponElimina