dimecres, 13 de març de 2013

Carta a López Burniol (programa 'Singulars')


S’han donat diverses raons per a la independència de Catalunya però n’he sentit poques que defensin la continuïtat de Catalunya dins l’estat espanyol a part de les identitàries.

Pensava que el Sr. López Burniol potser respondria a la pregunta següent que algunes persones es fan i que gairebé ningú respon: En què em beneficiaria a mi personalment el fet de continuar essent un ciutadà de l’estat espanyol?

Tampoc en aquest cas el Sr. López Burniol va aportar res de nou als altres arguments que hem anat sentint darrerament i que en cap moment donen resposta a aquesta qüestió. Va parlar d'història, de motius geogràfics que justifiquen l'existència de l’estat espanyol, segons ell, i va seguir la tendència general a espantar la ciutadania amb allò que potser passarà el dia després; va utilitzar doncs els arguments de la por.

Voldria remarcar però algunes coses:

Va fer referència al “problema catalán” i, com sovint es fa, quan s’hi fa referència sembla que es vulgui donar a entendre que som els catalans que, pel fet de ser- ho, som problemàtics i no que el nostre problema és que formem part d’Espanya no perquè ho haguem decidit lliurement, sinó perquè vam ser vençuts i assimilitats.

Va dir que sembla que es vol donar una visió idíl·lica del que seria la Catalunya independent i em sembla que no és això el que es fa, sinó que ara, en aquests moments, tenim tan poques coses que vagin bé en les nostres relacions amb l’estat espanyol, que el fet de decidir i gestionar els nostres propis recursos per força ha de representar una millora en comparació amb la situació actual.

Va parlar de la possible existència d’una generació sacrificada en cas d’esdevenir estat independent, però el Sr. López Burniol no deu tenir en compte, quan diu això, els efectes de la crisi en els nostres joves, la taxa d’atur, que segons les dades frega el 50% en la franja d’edat més jove, les dificultats per aconseguir una vivenda i un lloc en la societat. Em sembla a mi que ja la tenim a casa la generació que està essent sacrificada.

I per acabar, es va plantejar la pregunta de si “paga la pena el sacrifici" si, creu ell, hem de continuar vivint de manera semblant?

Moltes persones creiem que sí, que paga la pena i creiem que, encara que segur que tindrem problemes (de fet ja en tenim ara molts com a país), el fet de poder treballar per tenir un estat propi ens aporta il·lusió en uns moments en què la realitat que ens envolta és tan adversa

Teresa Calveras (HGxI)

>> Juan José López Burniol: Raons per pensar-s'ho bé

1 comentari:

  1. L’elegant i mesurat notari López Burniol, sols li falta el fulard al coll, no es llueix gens al defensar el seu immobilisme, mes que espanyolisme el que mostra, amb la mediocritat dels seus arguments, és la por, la incomoditat de la incertesa que li pot suposar el nou estat i com pot afectar al seu estatus. Pilar

    ResponElimina