diumenge, 25 d’octubre de 2020

El debat d'uns companys a les xarxes socials

Presentem el debat suscitat entre membres de la territorial d’Horta-Guinadó, debat fet a telegram la setmana del 19 d'octubre d'enguany. S’ha originat a partir del document aprovat al grup coordinador de territorials del Barcelonès, juntament amb un grup de secretaris nacionals i que es presentarà al pròxim plenari del Secretariat Nacional de l’ANC.

Tenim el convenciment que pot ser de força interès per a motivar-nos a seguir debatent.



Debat

AM:
Em sona bastant antic (el document del grup coordinador). Se segueix mirant cap al passat i no al futur. Com si res no hagués canviat en tres anys.

Un petit detall: i si cap partit compleix tots els requisits? O si només ho fa la CUP? L’ANC seguirà radicalitzant-se, marginant-se i autolimitant-se?

No va sent hora de tornar als orígens? És a dir, deixar de comportar-se com un pseudopartit polític radical i de públic necessàriament limitat per tornar a ser l'organització que es dirigia a tot el poble per convèncer-lo que viuríem millor i seríem més feliços en una República catalana?

AC:
Per a mi el document és confús i gens determinant. Ja hem vist que els partits han estat incapaços de complir, aquests últims tres anys, el que van posar ells mateixos als seus programes. Ni restitució ni govern efectiu. Més aviat han governat malament de manera que, quan expliquem les bondats de la República als nostres "oients", no podem ser creïbles. Per a mi hauríem de demanar als partits indepes que assumeixin actes significatius PREVIS a les eleccions. Un d'ells seria obrir processos de primàries per confeccionar les llistes. Potser amb petits passos i formats restringits. Que ens demostrin amb fets, encara que seguin petits, que de debò volen democratitzar la vida política.
Tot el que siguin manifestos i punts programàtics no serviran per a res.

TC:
Em sembla important centrar-se en els aspectes importants durant la campanya: organitzar xerrades, taules rodones, encartellades, ...
No em sembla bé la resolució.
I publicar la llista de partits als quals es recomana votar, em sembla malament perquè:
- Tothom pot decidir el seu vot sense dirigisme.
- Hem de procurar no dividir més. Encara que no ens agradi necessitem tots els partits indepes.
- Ens hem d'esforçar a convèncer.

DB:
Es va generant inseguretat i desunió entre els partits que ja estan enfrontats i que han decebut la població. Suposo que l'ANC no vol això, però no encerta el to ni la manera. Som lluny d'aquella organització que ens feia de paraigua i on hi cabíem tots.

...


AC:
Bon dia. Tens raó, però jo també detecto que la divisió entre partits s'ha traslladat dins les bases de l'ANC i hem perdut aquella unanimitat del principi. Les diferències d'anàlisi i d’estratègia que fan els partits també les tenim les persones. És natural que sigui així i ho hem d'acceptar. Cal paciència per anar trobant un camí comú.

Jo faria, encara, una altra proposta. Voldria que els partits indepes es comprometin activament en dues coses concretes:
1 La campanya de sobirania fiscal
2 Donar suport total al Debat Constituent.

Respecte a la segona, a l'assemblea de la setmana vinent informaré en quina situació està. Tenim organigrama, full de ruta i qüestionari tancat definitiu.

TC:
👏👏
Ho hem de difondre i impulsar.
Hi ha molta gent que no n'està informada o no se'n recorda.

AC:
Seria bo que els partits es manifestessin clarament a favor del DC i implícitament quedés clar que respectaran el que en surti.

P:
Encertat, molts desinformats i això comporta al desànim

JT:
Molt d'acord, paciència i perseverança. Pensem també que "al principi" molts potser pensaven que n'hi hauria prou amb ser bona gent, demòcrates, fer performances, manis i barretines amb l'estelada. I ara va de debò.

TC:
Als partits no els podem "exigir" gaire cosa. Hem de convèncer i impulsar el que volem des del carrer i la premsa ( cartes, articles, pancartes, encartellades, ... )
Si fem soroll, ens faran més cas, si no, no només no ens faran cas sinó que ens desacreditarem i perdrem força.

DB:
Quan ens mobilitzàvem i fèiem tots els actes i manifestacions no ens sentíem folklòrics, ens ho crèiem, va ser un entrenament que ens va dur a l'1-O. Però s'ha de fer un pas més i l'ANC encara no ha trobat la manera de fer-ho. I cal aquest lideratge per a la massa independentista. Hem reculat molt i s'han desmotivat massa persones. Crec que l'Elisenda no és un bon líder, però és la que hi ha i cal empènyer per no perdre el suport de tanta gent que hi creia.

AC:
Però hem d'aprofitar els canals directes que tenim amb ells via ANC, Òmnium, CDR, etc. Avui dia fer soroll és difícil doncs hi ha molta desmobilització. I és difícil arribar a la premsa.

DB:
Això no té cap futur. Unes primàries obertes a desconeguts és fondre aquestes persones entremig d'una maquinària ja establerta, potent i indestructible. Si no ets dins d'un partit, no hi entraràs.

IS:
D’acord que cal anar més enllà de manifestar-nos i fer coses més incisives i útils. Sobirania fiscal, consum, primàries i campanyes potents perquè tornem a tenir ganes i convicció de plantar_nos al carrer amb paradetes i motius concrets i clars com abans.

AC:
Ningú ha parlat de primàries obertes als candidats. Però sí que es podrien obrir una mica als votants, no sé en quines condicions, s'hauria de buscar la fórmula.

IS:
Cal atacar els pilars de l’Estat, i fiscalitzar els partits, sense por.

K:
De fet tot el que sigui millorar i democratitzar la societat és cosa de l’ANC i de tots i cadascú de nosaltres, però l'objecte de l’ANC és la independència més que arreglar els partits polítics. En el meu entendre hauríem de centrar-nos a marcar als partits perquè incloguin als seus programes el que creiem... després que ho compleixin o no... poc podem fer-hi. PD: crec que el partit que ens durà a la independència encara no es presenta a les eleccions. Fa falta més temps.

AC:
Quina llàstima que no puguem tenir aquest debat cara a cara!

IS:
Si els partits van ser capaços de declarar la independència, han de ser capaços d'aplicar-la ARA. I si no, que pleguin.

K:
Els partits són les persones i, sobretot, els seus líders. Els vam deixar engarjolar... doncs ara els partits no són els que eren.

AM:
Els partits NO van declarar la independència: van fer veure que declaraven la independència. Declarar la independència era publicar i aplicar tots els decrets que ja estaven preparats per implantar les lleis republicanes, cessar tots els funcionaris que no obeïssin i abaixar banderes. Tenint la seguretat prèvia que això era factible, incloent-hi els mossos d’Esquadra.

No hi haurà independència fins que s’estigui disposat a fer això i ens oblidem de la tonteria que els funcionaris no han de posicionar-se i córrer riscs. I que, en conseqüència, s’hagi treballat perquè en els llocs claus hi siguin funcionaris fidels i disposats a jugar-se-la per la República. I tot això fa anys (que ...) i només pot fer-se des de les institucions i amb partits amb experiència de govern.

I tenir clar, amb tot el que ja sabem, que cal aconseguir «el efecto sin que se note el cuidado». És a dir, amb menys esgarips i més treball de fons.

Que és el que ens toca a la societat civil i que tan bé sabia fer una ANC que vaig conèixer.

TC:
Això mateix hem de fer

P:
ANC actualment no sembla la mateixa 😔

TC:
L'ANC som nosaltres. Hem d'impulsar treball de base.

AC:
Ho fan ara això els partits? I si ho fan com ho sabem?

Això fèiem des del principi: l'ANC treball de base i els partits Política.
Però després de l‘1-O sembla que aquesta dinàmica ja no funciona. Nosaltres podem seguir amb la feina de base sense saber cap a on van els partits? No és aquesta dicotomia el que provoca desmobilització? El fet que no entenem què fan els partits, no és l'origen de la desorientació general?
Ens han donat algun senyal que ens permeti recuperar la il·lusió d'abans per posar-nos a treballar de valent?

P:
Aquest debat d’unes poques persones és la realitat que es viu al carrer

AM:
No. No sabem si els partits ho estan fent o pensen fer-ho. I tampoc crec que s'hagi de saber, si es vol reeixir (quina part de «conseguir el efecto sin que se note el cuidado» -i evitar que l'Estat apliqui un 155 més aviat i més dur- no s'entén?).

La feina de l'ANC era i hauria de ser crear la xarxa social potent en qualitat i quantitat capaç de generar l'ambient propici a l'acció paral·lela de les institucions. A partir de dues bases: els greuges de tot tipus que van donar lloc a l'1-O segueixen sent els mateixos i empitjorant, i el descrèdit de la democràcia i les institucions espanyoles han de fer que cap dependentista pugui sentir-se orgullós de ser espanyol (tot i que no entendré mai el component masoquista d'aquesta gent).

OI:
La feina des de la base ha donat fruit quan ha forçat els partits a considerar prioritari l'objectiu comú. Però la tendència natural dels partits és lluitar per imposar la seva hegemonia als del voltant. I ara som aquí. Sembla que l'objectiu compartit sigui del tot secundari, sobretot per a alguns dels partits. I la base, mentrestant, no troba —no trobem— la manera de picar la cresta als partits i estirar-los una altra vegada cap a l'objectiu comú. Crec que hauríem de dedicar els esforços a això, a tornar a posar en primer pla l'objectiu i forçar tots els actors a aplegar-se per avançar-hi.

AM:
L'ANC se'n va sortir quan va aconseguir ser prou forta i influent entre la gent per fer venir els partits a la seva seu a parlar. Ho ha deixat de ser quan ha decidit jugar a fer política i a pretendre competir amb ells (gloriosa experiència Graupera), amb el que ha començat a ser vista per la població i tractada pels partits com un actor polític més, sense estar preparada per ser-ho i deixant de ser coherent amb els seus objectius fundacionals.

AC:
D'acord. I aquí estem, debatent com ho fem. És un moment difícil on ens cal escoltar-nos tots. Amb confiança i determinació segur que trobarem el camí

TC:
Tens molta raó.
Als problemes polítics s'hi afegeix la pandèmia que ho limita tot.
I trobar el camí és difícil, per això en parlem nosaltres ara i per això es fa aquest SN extra.
El que segur que no s'ha de fer és dividir més i aturar inactivitat de base encara que pugui semblar insignificant però ha estat així que hem avançat.

JS:
Estic amb l'exposició de l'AM, crec que és el camí

JT:
Jo també estic d'acord amb la visió de l'AM, encara que voldria fer dues puntualitzacions a opinions freqüents entre nosaltres i crítiques amb l'ANC.
Primera: No tinc tan clar que en els "orígens" o primers anys de l'ANC l'estratègia fos millor que ara. Es demanava als partits una declaració i implementació de la independència immediata (mesos) mentre els associats pensàvem a aconseguir-ho inflant globus, portant pancartes i confiant en l'ajut d'Europa.

Vaig per la segona

Segona: no crec que l'ANC estigui jugant a ser un partit. En el seu dia va promocionar un moviment de primàries que podria implementar-se a qualsevol partit i que els va incomodar molt. Després es va retirar. Crec que la idea continua sent vàlida. Ho explica molt bé l'Antoni Castellà al debat que va fer a Vilaweb. Val la pena sentir aquell debat, excepte en el punt en el qual se li demana la definició ideològica de Demòcrates. Quan els partits s'han de justificar ometen la justificació principal, la lluita per no desaparèixer.

MPM:
Quina llàstima no poder fer aquest debat presencial, està clar que la pandèmia ens està fent molt de mal 😔

IS:
Culpem l'ANC quan els qui ho han esguerrat tot són els partits que han abandonat llur compromís, l'endemà mateix d'haver guanyat el referèndum. Llavors, sense partits que puguin fer la feina encomanada, què fem? No saps què és pitjor, si votar-los o deixar-los de votar. Com s'arregla, això?

AM:
Als partits se’ls ha de votar ni que sigui perquè sinò guanyen els altres, s’apoderen de totes les eines de poder, les fan servir en contra nostra i fem contents l’estat i els dependentistes.

I a la societat se l’ha de convèncer que li cal la independència, que és allò a què es dedicava l’ANC en altres temps.

TC:
I ara també AM. De la feina de les territorials no hi ha gaire diferència entre el que fèiem abans i ara. El que ha canviat és l'entorn i les circumstàncies.

I sí, hem de votar però fent pressió des de baix

I tant, IS. Hi ha interès a desacreditar l'ANC que de fet és l'única organització encaminada a aconseguir la independència.
Nosaltres ni cas. Continuem treballant.

JS:
A l’ANC fèiem coses que creava ferment per conscienciar l’esperit de viure independents i millor i més lliures. Recordo el «Signa un vot», més d'un any al carrer i venien amb DNI a les mans, les xerrades pels barris i pobles de Catalunya sobre el futur de les infraestructures, les pensions, l'engrescadora nova constitució, etc.
Les Fires de Consum, milers de catalans van canviar de subministrador de serveis perjudicant l'oligarquia, la campanya Cambres de Comerç, la intersindical, etc.
Hem de tenir una candidatura a CFB, estem fent quelcom
La incidència de l'ANC a l'emergència social i econòmica, ni hi pensem
Etc. etc. etc.
Tenim sis anys de rescat europeu per endavant, no ens deixaran moure ni un dit, ni aquí ni a fora, tenim temps per capgirar tota la nostra societat, ens hi hem de posar, no creieu?

2 comentaris:

  1. jo no sóc d'horta Guinardó, sóc d'un poble petit.
    Crec que el debat s'ha d'obrir a tots els casals, a tots els centres cívics, a totes les places dels pobles, no només als nuclis durs, només la consciència i a les idees clares ens farà madurar, fer servir sistemes com la pràctica reflexiva i altres maneres de fer, per aprendre a debatre en gran grup així sortiran noves idees i camins nous.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb tú. Per això mateix ens ha semblat interessant traspassar aquest debat de l'àmbit privat a l'àmbit públic del bloc. Ens hem d'escoltar, respectar i debatre amb total llibertat.

      Suprimeix