dimarts, 5 de març de 2013

El comentari periòdic del Secretariat Territorial d’H-GxI


Companys i companyes d’Horta–Guinardó per la Independència,

Avui toca parlar de corrupció i procés cap a la independència d’aquesta part de la nostra nació anomenada Principat de Catalunya. Certament, la corrupció crea allò que en diuen “alarma social”. El fet és que quan els activistes de la nostra Assemblea Territorial fan difusió de les raons per la independència es troben sovint amb gent que rebutja la invitació al diàleg dient que “no volen més corrupció” o que no veuen pas que això de la independència sigui cap solució al problema de la corrupció. Bé, som-hi.

D’entrada la corrupció té tres principals versions: buscar fonts de finançament il·legal per a partits polítics (ja se sap que es veuen obligats a estirar més el braç que la màniga ateses les actuals lleis que en regulen el seu finançament), el simple lucre personal a través d’obtenir concessions il·legals de serveis públics i també, darrerament, l’espionatge al marge de la llei per obtenir informació que en principi afecta a la privacitat de les persones.

D’altra banda, m’agradaria destacar que considero que el material humà és el mateix a tot arreu. Tan corruptibles poden ser les persones nascudes i crescudes a Catalunya com les persones de Castella–la Manxa, Etiòpia o Ulan Bator. Tan corruptibles uns com desitjosos de corrompre altres. El simple fet de ser catalans no ens salva de res.


Font: hellemanworld.blogspot.com


Font: acampadasbd.wordpress.com

En les darreres setmanes, l’àmbit comunicatiu espanyol bull amb informacions de corrupció, malbaratament i irregularitats. Afecta tots o gairebé tots els partits, inclosos els sobiranistes catalans. Uns més que altres, no vull citar ningú per no semblar tendenciós. Però les preguntes clau són: ajuda això al procés cap a la independència? Hi tenen alguna cosa a veure els serveis secrets espanyols? A la primera pregunta responc que no, que no ajuda perquè incrementa la desconfiança de la ciutadania cap als nostres polítics, i en ple procés cap a la independència cal confiança cap als nostres polítics. A la segona pregunta responc que no ho sé, ja m’agradaria tenir informació fiable com per poder respondre-hi. Jo, personalment, quan veig notícies com aquesta no sé pas què pensar. 

Certament, als activistes de l’ANC se’ns fa difícil donar una resposta a qualsevol ciutadà que ens diu que ja no confia en cap polític i que, per tant, en això de la independència no s’hi acaba de creure. Cal fer un esforç per continuar convencent els nostres conciutadans que no tots els polítics són corruptes –és ben cert!- i que no és just posar-los tots al mateix sac. Precisament, són les necessitats de finançament dels partits polítics, la llei de finançament dels partits polítics, la llei electoral i el deplorable sistema judicial espanyol les raons que provoquen –bàsicament- aquesta corrupció general. Davant d’això, només hi ha dues alternatives. La unionista proclama que cal “arreglar Espanya entre tots”, com ja feien els regeneracionistes del segle XIX; la independentista, que és la nostra, proposa construir un nou estat des de zero, que trenqui el context constitucional de 1978. Jo personalment i sincera, no veig altra manera que la societat catalana s’alliberi de la seva pròpia porqueria que no sigui apostant per crear un nou estat. Tampoc desitjo cap mena de corrupció a Espanya ni enlloc, però d’això se n’han d’encarregar els espanyols.

El que no podem fer és donar motius. Els independentistes cal que exigim als polítics sobiranistes que facin net, que siguin model d’exemple. CDC, UDC, ERC i CUP s’ho han de fer mirar: tenen al davant una magnífica oportunitat per desmarcar-se de la caterva espanyolista. Quin problema hi ha a fer net?

Ah! I en el proper comentari parlarem del corol·lari a tot aquest procés: les irregularitats detectades a l’ANC i que ja han saltat a la llum pública.

Francesc Quintana
Coordinador HGxI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada