dijous, 7 de febrer de 2013

Una feina de tots i totes

Benvolguts amics i companys,

Com a persona compromesa amb la fita que Catalunya esdevingui un nou estat independent a Europa, voldria transmetre la meva preocupació per les dificultats que el projecte comença a enfrontar, tot just acabat d’iniciar-se.

No és la dificultat de la gran tasca el que més em preocupa, sinó la passivitat que alguns demostren, tot i haver-se manifestat repetidament a favor de la independència de Catalunya.

Hem de tocar de peus a terra i ser molt conscients que només fent actes de presència en esdeveniments puntual o assistint a les reunions mensuals de la nostra AT no n’hi ha prou per aconseguir l’èxit de l’actual procés sobiranista.

"Dubto que un sol de nosaltres, 
només passejant la bandera, 
hagi aconseguit convèncer una sola persona"

Dubto que un sol de nosaltres, només passejant la bandera, hagi aconseguit convèncer una sola persona a favor de la independència, ni tampoc que l’Estat espanyol cedirà i ens deixarà lliures per molt milions de ciutadans que siguem a les manifestacions.

La bona feina, la que fem cada dia, sigui la que sigui però feta amb regularitat, és la que cala, i és sens dubte la millor manera d'aconseguir resultats positius, tenint en compte la precarietat dels nostres mitjans i recursos.

Estic absolutament convençut que només amb la regular i generosa participació activa de molts més ciutadans aconseguirem sembrar dubtes en els contraris i convèncer els indecisos.

I ho hem de fer sense preses però sense pausa, amb les nostres raons i els nostres arguments, sense defallir, encara que les notícies que ens arriben no siguin optimistes. Si ens esforcem i col·laborem tots, cadascú en la mesura de les seves possibilitats, ho aconseguirem perquè la justícia i la voluntat del nostre poble es veuran reconegudes i compensades amb la victòria.

Enric Sánchez (HGxI)

1 comentari:

  1. Totalment d'acors, Enric. Per poc que poguem tots hi hem de ser. Tothom té una estona a la setmana o cada quinze dies... I es pot col.laborar de moltíssimes maneres. Un primer pas per comprometre's és unir-se a L'ANC, però, és clar, amb aquest sol gest no n'hi ha prou.

    Potser és poc l'esforç, però penso que començant per penjar una estelada al balcó, ja hem donat un primer pas significatiu: sortir de l'armari, prerdre la por, fer-nos visibles i omnipresents al carrer i al paisatge urbà tenyit d'estelades!

    ResponElimina