dijous, 21 de febrer de 2013

Carta al Sr. López Burniol

Benvolgut Sr. López Burniol:

Moltes gràcies per l’agradable estona que els espectadors del programa Singulars de TV3 vam gaudir el dimecres passat amb la seva exposició.

Sent molt conscient dels seus amplis coneixements en diferents àmbits polítics, culturals i empresarials de la política catalana i espanyola, em neguitejava que els seus raonaments contraris a la independència poguessin influir negativament en les persones partidàries del procés de sobirania de Catalunya.

El notari Juan José López Burniol al programa 'Singulars'

La primera part de la seva exposició em va semblar molt coherent amb la seva manera de veure la situació. No vaig tenir la mateixa percepció quan en la segona part vostè va tractar altres aspectes que no s’ajusten a la realitat.

Crec que els seus arguments relacionats amb el dèficit fiscal, el creixement, el deute espanyol, la sortida de la UE i d’altres, només pretenien transmetre una sèrie d’hipotètiques desgràcies per espantar els ciutadans.

Són els mateixos discursos de la por que hem sentit tantes vegades.

Molts d‘aquest aspectes que vostè ha plantejat tan negativament són, precisament, els que, al meu entendre, resulten tan poc creïbles que no han aconseguit que una gran majoria de catalans s’hagin posat en marxa cercant un nou camí perquè Catalunya esdevingui un nou estat a Europa. Procés aquest que molts estem vivint amb gran il·lusió i un enorme desig que es faci realitat al més aviat possible.

Per mi va ser una enorme sorpresa la feblesa dels seus arguments, i la constatació definitiva que les persones que donen suport a la nostra permanència dins d’Espanya no tenen cap argument consistent, fins al punt que dubto que vostès mateixos se’ls creguin. 

Tot plegat va fer que s’esvaís el meu neguit i s'enfortís, encara més, la meva convicció que anem pel bon camí.

I per acabar, haig de dir que, en la meva opinió, només va faltar per reblar la nostra determinació que el Sr. Barberà li fes la pregunta cabdal. “Davant de tantes desgràcies que vostè preveu com a molt possibles, creu de veritat que la permanència de Catalunya dintre d’Espanya ens lliurarà de desgràcies i conseqüències pitjors de les que estem patint ara, o de les que considera que podem patir si Catalunya esdevé un país independent?"

Cordialment,

Enric Sánchez


1 comentari:

  1. Ben vist Enric. Al final es va destapar quan va dir allò de "español nací i español moriré". Que per a mi no exclou que pugui morirse tranquilament amb una Catalunya independent. Finalment els que defensen el NO ho fan desde l' emoció, perquè la raó només els empeny al SI, i d' aquí penso la por que projecten vers als altres, que no és res més que la seva pròpia de veures sense arguments. De totes maneres ja signo perquè tots els partidaris del NO ho siguin del Dret a Decidir com és el cas del Sr. Notari.

    ResponElimina