En realitat, és una acusació contra tots els que vàrem col·laborar per fer possible aquella històrica jornada, sigui treballant-hi o votant amb independència (com m’agrada aquesta paraula!) del sentit del vot. Anant encara més enllà, és una acusació contra el Parlament de Catalunya i la democràcia. No és una qüestió que afecti només els independentistes, és una qüestió que afecta tots els demòcrates.
És per aquesta raó que el màxim de gent possible hem d’anar a la mobilització «massiva» sigui davant del TSJC o davant de la Ciutat de la Justícia. Malgrat que es tracti d’un dia feiner a primera hora del matí, hem de fer un petit sacrifici i qui treballa, si pot, demanar un dia de vacances.
Mas, Ortega i Rigau han de sentir l’escalf i el suport de la ciutadania democràtica, i els polítics independentistes del Parlament han de comprovar que poden confiar en nosaltres, que quan arribin nous dies clau, que ben segur arribaran, nosaltres hi serem per què ens hi juguem el ‘ser’.
Com va escriure Vicent Andrés Estellés: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu”.
Joan Xuriach
HGxI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada