Sens dubte aquesta setmana marcarà un abans i un després. Em refereixo a la Declaració de Sobirania que dimecres es va aprovar al Parlament. Les diferents fites que es van succeint des de fa poc temps, una darrera l’altra, ens fan pensar que això és imparable. Quan el 10 de març, encara no fa un any, vam constituir l’ANC, crec que ningú dels que estàvem al Palau Sant Jordi hagués apostat que avui estaríem en aquest punt i que haurien passat les coses que des d’ençà han anat succeint: manifestació de l’11 de setembre, aposta del President Mas per l’estat propi, noves eleccions, bons resultats dels partits sobiranistes, acord de CiU i ERC i, finalment, la Declaració a què feia referència al principi.
"Quan encara no fa un any
vam constituir l'ANC, ningú hagués
apostat que avui seríem on som"
Molts pensem que aquest procés, tot i les traves que van posant els que s’oposen al procés d’alliberament del nostre poble, arribarà a bon terme. No obstant això, el mateix factor democràtic en què es basa el nostre procés i argumentari comporta un gran risc: el resultat de la consulta.
Tots tenim clar que la independència del nostre país no solucionarà de la nit al dia tots els nostres problemes, però és l’únic projecte que actualment hi ha sobre la taula que permet albirar un futur millor. Tant per a nosaltres com per a les generacions futures. Per això dic, al títol, que hi tenim molt a guanyar.
"La independència és
l'únic projecte que permet
albirar un futur millor"
Sóc dels que creu en el nostre poble i que la millora serà més brillant del que pot semblar. Som com l’atleta que corre amb les espardenyes foradades, amb els peus lligats i, a sobre, li van fent trampes i que, tot i així, no fa un mal paper. Què passaria si lluités en igualtat de condicions? Com ens aniria si fóssim un país normal?
Però podem imaginar per un moment que perdem la consulta? Existeix aquesta possibilitat. No sabem, o sí, les trampes i mentides que arribaran a dir els qui ja sabem. A part de pedres, també ens posaran caramels pel camí per enllaminir certs sector de la població. Faran empadronaments massius d’espanyols per votar que No? Doncs bé, en aquest cas, sí que hi tenim moltíssim a perdre. Seria un daltabaix sense precedents pel nostre país. Aprofitarien per acabar-nos d’ensorrar i ens farien pagar amb escreix la nostra gosadia.
Aquest és el meu temor. Confio que els nostres polítics tenen ben calculats els passos a seguir, però ningú controla el vot del ciutadà. Aquí és on recau la nostra responsabilitat en aquest projecte. Estic d’acord que portem molts anys treballant de valent en aquest objectiu i alguns dies estem cansats, encara que la major part de nosaltres estiguem engrescats. Ja que feia el símil de l’aleta, ja hem fet la darrera volta i hem entrat a la recta final. Serà una recta llarguíssima i hem de fer tot l’esforç possible per guanyar la cursa.
"Ja hem fet la darrera
volta i hem entrat a la
recta final"
Us demano: feu que no quedi cap indecís del vostre voltant que no voti o voti que NO: a la feina, a la família, amb els amics, al mercat, al gimnàs, a tot arreu. Aquest ha de ser el nostre objectiu. Hi tenim moltíssim a guanyar!!!
Josep Sindreu
Membre del Secretariat Territorial d’HGxI
Enhorabona Josep pel teu escrit que ens encoratge a seguir al peu del canó.
ResponEliminaNo més voldria fer veure que ara per ara, crec que hauriem d' abocar els esforços en que tothom: els decidits, els indecisos i els contraris, estiguin per fer el referèndum. Primer perquè sinó exercim aquest dret el procés pendrà una deriva que ara mateix desconeixem i segon i potser més important, perquè el fet que els "decidits", volguem fer-lo sí o sí, pot arrossegar aquells indecisos (demòcrates)quan arribi el moment de decidir-se, però a més a més, ens legitima democràticament davant dels contraris i això és inqüestionable i garanteix el procés.
No hi ha res que ens acosti a tots més que la democràcia i la voluntat de lluitar per un futur millor pels nostres fills. Amb això,penso, i seguint el teu símil esportiu, els hi portem una volta d' avantatge.