CRÒNICA: Multiparada al Carmel (3 de juliol, 2016)

Muntant les paradetes a primera hora del matí.

Les xerrades sobre temes candents que preocupen la societat han despertat molta expectació.

El país que volem només depèn de nosaltres.

Amb les mans deslliurades construirem un país millor per a tothom.

El somni, la necessitat, l'obligació de tota societat i de tot poble: esdevenir lliures.

Un esmorzar calòric per començar la jornada.

Cara a cara, xerrant amb els veïns i escoltant tots els punts de vista.

Taller de maquillatge per als menuts.

Malgrat el plugim i els núvols amenaçadors els veïns han anat desfilant pel circuit de parades informatives.

Els tres ponents han parlat de pensions, immigració i sanitat.

En el "Mur dels desitjos" tots hem pogut projectar com volem que sigui la república catalana que estem construint plegats.

Tothom ha pogut seure, escoltar i participar d'aquest país en construcció. 

Tothom ha tingut el seu espai per expressar-se i projectar un futur que ja ha començat.

A la República catalana hi hem de cabre tots i totes i ningú s'hauria de mantenir al marge.

Endavant República i GRÀCIES  a tots els voluntaris del Barcelonès que hi han participat.

Més imatges

LES CARES DE L'ASSEMBLEA: Josep Sindreu (i 2a part)

Sembla que estiguis parlant d’una DUI... es pot fer amb el 48%?

Tenim més del 48%. Tenim el 48% clar i un 35% que no és clar. I després hi ha tota aquesta amalgama de mitges tintes. Dins del grup de Catalunya Sí que es Pot hi ha independentistes. Arribarà un moment en què hauran de dir si volen ser grans o no. A tots els partits els ha passat això. En el moment de decidir es trenquen: Unió ja ho ha fet, el PSC també ho ha fet, i els de si "podem o no podem" ho hauran de fer un dia. 

"Arribarà un moment en què 
hauran de dir si volen ser grans 
o no. A tots els partits els ha 
passat això"


Diuen “El referèndum!”, però el referèndum pactat és impossible. I ells et responen que la independència també és impossible. I, home, el referèndum depèn d'un altre, però la independència al cap i a la fi només depèn de tu. Ho pots decidir tu. Ningú t'ha d'autoritzar. Després pots tenir tots els problemes que vulguis perquè et reconeguin o no et reconeguin, estiguis en els llimbs o l'espai sideral, però només depèn de tu: però no és impossible. El referèndum sí que és impossible. 

Per tant, la independència és possible, però el referèndum és impossible? [Em sorprenc, ell se sorprèn que jo em sorprengui.] 

I tant! Si te l'han de concedir els altres és impossible. Fins que no posis sobre la taula que fins aquí hem arribat, no hi haurà cap moviment. Com totes les negociacions lamentables del finançament autonòmic: “és que no ens en donen més!”, però quin poder tens tu? Res més que el que et deixin ells tenir. Doncs o caixa o faixa. Si no tens totes les cartes no es pot negociar res. 

[No puc marxar sense preguntar-li pel concepte de “pàtria”.] 

Jo sóc bastant romàntic amb aquestes coses. La veritat és que a mi em diu molt la terra. Sóc molt emocionable, i en moments així la pàtria em diu molt. Però com que és una cosa molt personal, no ha de ser un argument, no. La independència és tan sols un mitjà, lluny d'això. La independència és un tema administratiu! Hem de perseguir una qüestió administrativa. Al final un estat no deixa de ser una organització administrativa i prou. Queda malament dir que vols un país amb la meva llengua, la meva terra... Però tots els estats ho practiquen i lluiten per defensar la seva terra, la seva llengua. 

[Per acabar li demano que valori aquesta etapa en què ha estat coordinador.]

Totalment positiva! Ara no me'n vaig i dic “aquí us quedeu”, però ja no seré al mig. Tot i que hagués volgut continuar també estava bé que algú altre agafés el relleu. Per mi i per la territorial. Jo diria que ha estat esgotador, a temporades molt, però diria sense dubtar que ho tornaria a fer. Crec que això respon molt de l'actitud amb què marxo. 

"No me'n vaig i dic aquí us quedeu"

L'anècdota ve després, “tinc milers de correus!”, diu. Si féssim l'estadística dels anys “de poder” de Sindreu, hauríem d'anar a veure els centenars de correus que ha respost, i que ha enviat. Aquest mandat no ha portat ni sobres ni entrevistes gravades de sota mà, ni trobades amb ministres, però en canvi han estat anys de gent, d'objectius i de lluites que, fins ara, han sortit totes bé. “Tot ha estat súper enriquidor per a mi”. Diria que parlo en nom de tots els altres companys de l'Assemblea si dic que marxa per la porta gran, i que el trobarem a faltar al capdavant de cada Assemblea, amb el micròfon a la mà i el somriure, i l'enganxina del seu portàtil sempre recordant-nos una realitat: “ARA ÉS L'HORA!”

Clara Ballart











Llegiu totes les entrevistes de la sèrie "Les cares de l'Assemblea" d'Horta-Guinardó per la Independència

Llegiu la 1a part de l'entrevista

CRÒNICA: Assemblea 29 de juny. Referèndum Unilateral d'Independència... sí o no?

El passat dimecres 29 va tenir lloc l'assemblea extraordinària de la nostra territorial que tenia l'objectiu d'informar sobre la proposta del Secretariat Nacional de l'ANC d'impulsar un  Referèndum per la Independència (RI), proposta que els socis haurem de votar properament.

Els membres del Secretariat Nacional Montse Daban, Miquel Noguera i Narcís Capdevila van venir a explicar-nos la proposta del SN i van contestar totes les preguntes dels assistents  i van procurar d'aclarir tots els dubtes que van sorgir.

Van assistir-hi unes  60 persones i vam poder informar-nos i debatre el tema, cosa que a tots ens interessava molt. Va ser una reunió molt interessant, molt participativa i molt productiva.

Donat que molts de vosaltres no hi heu pogut assistir us enviem informació addicional.

En els següents  enllaços  hi podeu trobar el vídeo de l'assemblea que va tenir lloc a Gràcia el passat 22 de juny a la qual va assistir el president de l'ANC, l'acord del Plenari del SN i un argumentari relacionat

Vídeo de l'assemblea 22 de juliol 

Acord del Plenari del SN sobre el RI

Argumentari

Per altra banda el dia 12 de juliol es convocarà una reunió informativa sobre el RI, per a tots els membres de l'ANC del Barcelonès, a la qual assistirà en Jordi Sànchez. Tindrà lloc al local dels Escolapis, al Carrer Diputació 277, a les 18h30.

La votació dels socis s'ha ajornat fins el dia 15 de juliol, més endavant  l'ANC enviarà informació sobre aquest tema.

Endavant República Catalana!

Galeria de fotos 

LES CARES DE L'ASSEMBLEA: Josep Sindreu (1a part)

Josep Sindreu, l'home tranquil

Tothom que el conegui coincidirà amb el Josep quan diu d'ell mateix “jo sóc una persona tranquil·la”. Però no fa falta gaire estona per adonar-se que darrere del somriure dolç, perenne d'en Josep hi ha molt més. Potser sí que seria una mica massa arriscat per la meva part si us el presentés dient que durant l'entrevista vam tancar dos bars, un darrere l'altre, i que davant de la pregunta de com convèncer algú de venir a l'Assemblea ell respon sense dubtar “és com tot, s'ha de provar una vegada”. No, en Josep no és ni tranquil ni de costums dissoluts (he mentit, no eren dos bars, eren dues fleques, i ja sabeu que tanquen a les nou. Per tant no som cap exponent de “cierrabares”, per aquell que s'hagi espantat). El que sí que és, és algú dedicat, honest i conscient.

Des de fa tres anys ha estat el coordinador de la territorial d'Horta-Guinardó, i aquest temps i totes les hores de reunions l'han convertit en algú amb una visió privilegiada del procés; crec que no m'erro si dic que té una visió justa, real i francament positiva. És algú que fa la feina i assumeix responsabilitats amb una calma envejable, d'aquí que el creiem algú “tranquil”, però que tampoc no escatima cap crítica. 


“Encara estic esperant que algú 
em doni un sol argument per seguir a
l'estat espanyol. Un sol argument"


Li pregunto per l'argument que més convenç els unionistes i respon somrient que “encara estic esperant que algú em doni un sol argument per seguir a l'estat espanyol. Un sol argument. És que no n'he sentit ni un! 'Es que la Giralda es muy bonita'. I què? La Torre Eiffel també ho és, no?”. Ara deixa el càrrec per descansar de procés, per estar per la família i també “perquè no hi havia més remei” —ja tocava canviar de coordinador per estatuts. Al final de l'entrevista quedo convençuda que en Josep és d'aquella gent que necessita actuar. No desapareixerà.

Quan vas començar a moure't i com has arribat a ser coordinador?

Jo vaig començar amb Barcelona Decideix, la tardor del 2010. Vaig estar molt implicat allà fins al deu d'abril, que és quan es va fer la consulta. Allà feia molt de pal de paller, contactava amb gent... Estàvem molt ben organitzats, per barris, i llavors va ser això, arribar al deu. Després vaig agafar uns mesos sabàtics i en acabar l'estiu, o potser una mica més tard, vaig afegir-me a l'Assemblea. 

Francesc Quintana

Lluís Vila

El que ho portava llavors era en Lluís Vila, que era el coordinador del Barcelona Decideix a Horta-Guinardó. Llavors va agafar el càrrec de coordinador en Francesc Quintana. Ell em va dir que necessitaria algú de suport, i jo li vaig dir “jo t'ajudo”. Va estar vora d'un any de coordinador i després ja va dir que no seguiria. Vam quedar una mica així, “i ara què fem?”, i llavors la resta del secretariat em van dir, “vinga, va!”. I així vaig començar a ser-ho jo, de coordinador de la territorial.


"Vaig dir-me: “Jo he de fer alguna cosa 
per aconseguir la independència”


Quines són les tasques del coordinador?

El coordinador va a les reunions del secretariat d'aquí d'Horta-Guinardó, ens reunim un cop cada quinze dies. I allà mirem tot el que tenim obert, el que hem fet, el que s'està fent, pensar coses per fer... Així és com funcionàvem al principi. Llavors cap al 2012 es va fer una coordinadora amb totes les territorials del Barcelonès. Al principi hi anava una companya, la Pilar, i ella venia a les reunions de la territorial, i ens explicava el que es coïa a les reunions del Barcelonès. Aleshores quan jo ja vaig començar a fer de coordinador, vaig veure que era bo que el coordinador fos qui anés a les reunions del Barcelonès. Clar, la Pilar hi anava, ens ho explicava al cap d'una setmana... De mica en mica, la coordinadora del Barcelonès ha agafat molta força en fer projectes en comú: campanyes per sant Jordi, ells van pensar les multiparades, les parades a plaça Catalunya...

Com va ser la decisió de passar a l'acció?

Va ser amb el Barcelona Decideix. Vaig dir-me: “Jo he de fer alguna cosa per aconseguir la independència”. La veritat és que com que amb el Barcelona Decideix era una etapa molt concreta, era allò de dir: anem a aconseguir el repte. Potser ens falta una mica ara, això. Al final funciones per objectius. L'objectiu era retenir el vot del deu per cent d'Horta-Guinardó. I llavors era sortir al carrer. Com amb la Meridiana i l'Assemblea, s'havia d'omplir la Meridiana i l'objectiu era omplir, omplir, omplir. Amb un objectiu és molt fàcil treballar.

Josep Sindreu: “Jo he de fer alguna cosa per aconseguir la independència”

Et consideres polític, en estar treballant des de fa anys en el projecte independentista?

En certa mesura, clar. Jo m'ho prenc una mica de manera diferent: l'Assemblea fa política, sí, però diferent dels partits polítics. Tota la feina d'organitzar coses, tot això m'agrada, però en un partit polític no m'hi posaria. Ho vivim d'una manera més associativa. Almenys a Horta-Guinardó. Tots estem pel mateix, no hi ha ningú que vingui a figurar. I quan veus aquestes pugnes al secretariat, jo tinc clar que no tothom està pel mateix. L'Assemblea s'ha convertit, una mica, en un trampolí. 


"Tots estem pel mateix, no hi ha 
ningú que vingui a figurar"


[Vam trobar-nos la setmana abans de les eleccions al secretariat nacional. Tots els mitjans del país van posar-se a treballar per detallar tant com fos possible les diferències i les batalles ideològiques i de poder entre els candidats; i els partits.]

Vull que em parlis de com veus l'Assemblea. De les seves victòries, al llarg d'aquests anys.

Hi ha moltes victòries particulars, parcials: les grans mobilitzacions són com partits de futbol. En fer-les et dius “ara hem guanyat”. Però la gran victòria és que estiguem aquí, que continuem, això es la victòria. Malgrat totes les acusacions de partidisme dins l'Assemblea, per sort no acaben de desmuntar-nos. No cal que es parli tant de l'Assemblea als mitjans. I ens auto-matxaquem molt. El que més m'agrada de l'Assemblea és la gent que la forma. La gent. El matí del dissabte mentre plovia, sota un paraigua, a les nou ja hi havia gent! [Es refereix a l'intent fallit de fer les Multiparades al Carmel. La pluja va impedir-ho.] Aquesta és la victòria. La gent és la clau.


"La cosa més xula que hem fet va ser 
proposar-nos que cada dia havíem de 
muntar una parada en un lloc diferent"


I algun record brillant de la territorial?

Crec que la cosa més xula que hem fet aquí va ser quan ens vam posar al cap que cada dia havíem de muntar una parada a un lloc diferent. Dilluns aquí, dimarts allà. Pràcticament ho vam aconseguir. Vam dir, què és el que és més pesat? La logística. Portar les carpes, que algú vingui amb el cotxe. Per cada equip que tingui el seu material, trobar un lloc prop d'on ho havíem de fer que ens el guardessin, que si la botiga de cuines... Això era amb el Signa un vot, i érem l'admiració de totes les territorials. “Els d'Horta Guinardó munten una parada gairebé cada dia!” I ho vam fer durant bastant de temps, molts mesos. 

"Aquesta és la victòria. La gent és la clau."

Tenir un objectiu ajuda molt. Ara hem trobat amb el post-9N i el post-27S que no sabem què hem d'explicar a la gent. Entre la cara de depre que fas tu, que si el Mas, que si el de la CUP... Amb això és inevitable continuar tot preguntant quines altre victòries personals ha viscut en aquests anys de coordinador. Per a mi, moments bons n'hi ha hagut molts quan han sortit coses bé. Quan es van fer abans del 27S un seguit de xerrades i va venir molta gent. Una amb el Baños, justament, que vam rebentar a Can Mariner. Els onze de setembre. Aquests moments és quan... te n'adones.


"Cada vegada veig [que ens venguin] 
la moto menys possible.  Ara pateixo 
més per no saber-ho fer bé"


[Li pregunto si es considera un independentista optimista, com sembla. Diu que sí, però amb alguna reserva. Me les explica.]

El principal perill per no tenir independència som nosaltres mateixos. Jo tenia sempre dues pors: una, que no ho sabéssim fer nosaltres (tots, amb els polítics també), i dos, que en un moment donat, que l'estat espanyol fos mínimament intel·ligent i ens vinguessin a vendre una moto. Jo estic convençut que el dia que l'estat espanyol ens vengui una moto la comprarem, perquè som així de... És el que deia el Lluís Llach de tenir l'auto-estima baixa. Però mirant el repartiment de vots, crec que amb quatre propostes que ens asseguressin la llengua i el finançament, ens desinflaríem. Diríem, “Per què ens hem d'arriscar?”. La gràcia és que no seria veritat, evidentment, ens tornarien a enganyar. Aquest perill cada vegada el veig més arraconat, però. Cada vegada veig la moto menys possible. Ara pateixo més per no saber-ho fer bé. La cosa curiosa és que tothom ens repeteix que tothom ho té molt clar, que s'estan fent coses, que van a pinyó... I llegim la premsa i tot és negatiu, negre, brut. Desunits pel sí? Però què dius! Tampoc podem pensar que no està anant bé!


"L'estació de metro de 
Maragall s'acaba amb 
mig dia d'espoli fiscal"


Què és el que valores més de la independència?

És un tema de benestar i recursos, el que trobo més clar. Des de la proximitat també pots gestionar molt millor les altres coses. Si tinguéssim els recursos que tenim administrats per l'estat espanyol a la seva manera, no serà mai el mateix que si ens ho fem nosaltres, que en podem treure molt més suc, per descomptat. L'estació de metro de Maragall s'acaba amb mig dia d'espoli fiscal. I vist així poden ser uns vint milions d'euros. Tu t'imagines què deu ocupar en bitllets de cinc-cents. Vint milions quant ocupen? No en tinc ni idea. Però potser és una furgoneta, o un camió, un tràiler. T'imagines l'efecte que tindria en la gent si veu que cada dia se'n va un camió per la Diagonal, cap a Madrid, “Mira! Mira! Els nostres diners!” Jo crec que això canviaria la mentalitat de molta gent, eh. És que ho mires i és una passada. He dit mig dia d'espoli fiscal. Doncs ara dic un dia. La paguem amb un dia d'espoli fiscal. I ja està. És molt fort. Quan dic això els meus companys de feina es queden “Ah, tampoc és tant”. Però com que tenim aquesta mentalitat de miserables, de coses petites, no veiem la realitat.

Veus la independència molt lluny?

Veig la independència no a dècades...a anys. Hi ha qui diu que en el fons ja ho som una mica, d'independents, que hi ha gent que ja ha desconnectat. No ho sé. Si l'estat que tinguéssim al davant fos un estat normal, com Gran Bretanya, podria ser més llarg: perquè quan et poses a negociar ja tens un any per parlar això, tot de terminis. Per discutir com fem el referèndum, pactar calendaris, i tot seria llarg. Aquí no en tenim cap de calendari. Crec que aviat ja no haurem de parlar amb ningú. Crec que haurà de passar...

Sembla que estiguis parlant d’una DUI... es pot fer amb el 48%?

Continuarà

Clara Ballart










Llegiu totes les entrevistes de la sèrie "Les cares de l'Assemblea" d'Horta-Guinardó per la Independència

OPINIÓ: 'Els tres tenors de la democràcia', per Joan Xuriach Fuster

Primer 'tenor': “Els referèndums traslladen a la ciutadania problemes que han de solucionar els polítics”, manifestava hores després de la confirmació oficial del Brexit el candidat socialista Pedro Sánchez. Com diuen per allà: ‘Ole tu!’. Jo hi afegiria (ell ho pensava però no va gosar) que sobretot quan el resultat del plebiscit no el poden controlar i no és el que els polítics de la seva mena desitgen pels seus interessos partidistes. 

Recordem el referèndum sobre l’OTAN o, sense anar més lluny, les cues de ciutadans pakistanesos al Raval a les cèlebres primàries de la seva franquícia a Catalunya. 

Segon 'tenor': Al mateix moment l’inefable Mariano Rajoy també manifestava: “referèndums els justos”, que els carrega el diable (va pensar), a no ser que et garanteixin una victòria per sobre del 95% com feia fa unes dècades el dictador feixista, aquell que tenia com a ministre el fundador del PP. 

El tercer 'tenor' no es va quedar curt: Albert Rivera (‘dame algo’ De Alfonso) deia sense rubor que “al referèndum havia triomfat la por” i acusava el populisme!, ell que “s’ha de trencar la cara per parlar castellà a Catalunya”. 

Davant l’aversió compartida als fonaments de la democràcia, que és el vot de la ciutadania, per una vegada i sense que serveixi de precedent, els catalans hauríem de fer cas dels consells dels líders espanyols: res de referèndums. Una DUI amb la majoria independentista del Parlament i adéu Espanya.

Joan Xuriach Fuster
HGxI

OPINIÓ: 'Catalunya dividida?', per Alfons Carreras

Les accions del Sr. Fernández Díaz utilitzant els aparells de l'Estat per fabricar calúmnies contra els adversaris polítics amb la intenció de crear divisions en la societat catalana es poden classificar de "terrorisme d’estat" i crec que són tan greus que haurien de portar-lo davant d’un tribunal per ser jutjat.

Mai més, mai més 
ens torni a dir que el desig 
de llibertat i justícia 
expressat pacíficament i 
democràticament ens divideix

La calúmnia, acusacions falses fetes a consciència, colpegen i debiliten la confiança entre persones fins al punt d’acabar destruint la convivència. Això és exactament el que pretenia fer el Sr. Fernández Díaz, ministre de l'interior del Govern d’Espanya. Ell mateix, mentrestant, ens deia que el sobiranisme dividia la societat catalana, especialment en els dies d’àpats nadalencs. Quanta falsedat i hipocresia contenien aquelles paraules! Mai més, mai més ens torni a dir que el desig de llibertat i justícia expressat pacíficament i democràticament ens divideix. 

Les diferències de pensament es resolen amb diàleg i a les urnes. Combatre-les des de la foscor i les maquinacions ocultes és pura corrupció intel·lectual.

Alfons Carreras
HGxI

OPINIÓ: 'Reflexions sobre els resultats electorals del 27J', per Joan Xuriach Fusté

Analitzem el que ha succeït a l’estat veí, Espanya. 

Hi ha un sol guanyador i força clar: el PP, que ha recollit amb èxit la llavor sembrada sobre a sobre per la corrupció i les pràctiques mafioses i feixistes de l’amic de l’àngel Marcelo; un de cada tres espanyols que han anat a votar els avalen. 

Els altres, un trio de perdedors

El PSOE segueix la davallada triomfal superant els pitjors resultats de la seva historia (aconseguits el passat desembre), amb la qual cosa estableix una nova marca per al seu historial. Tot i així, manté el segon lloc gràcies, bàsicament, als ‘mèrits’ dels dos partits que el segueixen.  

Podemos i tots els que van amb ells, un munt de plataformes, associacions, col·lectius… que no penso especificar, han quedat molt lluny de les seves fantasies.  Pablo Iglesias després de fer una campanya com si ja fos el president s’ha quedat amb un pam de nas i ha perdut més d’un milió de vots, segueix com a tercera força i baixant. 

Ciudadanos s’ha fotut una bona patacada, els espanyols nostàlgics d’altres temps (un bon grapat) han decidit votar als professionals en lloc dels becaris ‘joseantonians’. 

Si sumem el percentatge de vots dels tres partits espanyolistes i al·lèrgics als referèndums veiem que arriba pràcticament al 70%. O sigui que el ‘Canvi’ tan gastat a la campanya electoral es troba mort i ben mort (i no està de ‘parranda’).

Al nostre país ha guanyat ‘En comú podem’ repetint pràcticament els resultats (una petita davallada en vots, però) del desembre passat. Res a veure amb lo ‘sobrat’ que anava el Sr. Doménech, tant que semblava que només es presentava ell, una mica d’humilitat, si us plau. ‘Visto lo visto’, amb qui pensen fer el referèndum? I ara és quan s’emprenyen. 

ERC és la que ha pujat més i ha guanyat a llocs on no ho havia fet mai. 

Convergència ha tret millors resultats que els esperats per la gran majoria i crec que és força bo per a la moral de l’independentisme. 

Els resultats dels dos partits nacionals s’han de mirar en clau espanyola, conec un munt d’independentistes que mai han votat en unes generals. El PSC ha millorat lleugerament en vots però (i me n’alegro molt per l’Àngel Ros) han perdut l’escó per Lleida. Aquest li ha arrabassat el PP, que ha augmentat mínimament el seu percentatge de vots alhora que ‘Ciudadanos’ ha mantingut els cinc escons però ha baixat més de dos punts. Aquests tres partits han tret, sumant els seus vots, gairebé el mateix resultat que el 20D. L’espanyolisme a casa nostra ha tocat sostre i lluita per cada vot amb el ganivet a la boca. 

I la CUP? Doncs crec que han tret un resultat espectacular doncs s’han mantingut exactament igual que al desembre passat. Tenint en compte totes les ‘putades’ que han fet al procés crec que és un veritable èxit.
 
Resumint: deixem el lliri, no hi ha ni hi haurà mai cap canvi a Espanya, són així i punt. En cada rus hi ha un tros de Putin. Svetlana Aleksiévitx.
 
Joan Xuriach Fusté 
HGxI

Recull setmanal de premsa

Rufián: "Si Puigdemont no supera la moció de confiança la reacció de Madrid serà brutal"
Entrevista al candidat d'ERC al Congrés. "La presència d'Esquerra al Govern és la garantia que el RUI no serà
com el 9N", assegura
elMon 20-06-2016

Castellanos: "La gent ha tingut més clar el paper de la CUP que la mateixa CUP"
http://www.mon.cat/cat/notices/2016/06/roger_castellanos_la_gent_ha_tingut_mes_clar_el_paper_de_la_cup_que_la_mateixa_cup_165496.php
Dos dels sis dimissionaris del Secretariat Nacional dels anticapitalistes s'expliquen a Catalunya Ràdio:
No pot ser que la gent estigui pendent de veure qui guanya
elMon 20-06-2016

Cap on va la CUP?
«Si aquesta legislatura fos una legislatura normal, la preocupació per saber cap on va la CUP seria bastant relativa. Però no ho és»
VilaWeb, 20-06-2016 - Vicent Partal
La CUP i el Procés, crònica d’una relació difícil.
Fets que tenen precedents no sempre coneguts o recordats,
VilaWeb,

Fernández Díaz embogit fabricant escàndols contra ERC i CDC
'Público' desvela que el ministre d'Interior va pressionar el director de l’Oficina Antifrau per aconseguir “coses” del germà de Junqueras i entorns de CDC i desprestigiar els independentistes
directe!cat, 21-06-2016

La conversa entre Fernández Díaz i el cap de l'Oficina Antifrau: escàndol polític o delicte penal?
Els experts consultats per l'ARA apunten que es poden demanar responsabilitats polítiques al ministre de l'Interior
i a Daniel de Alfonso però que, ara per ara, no infringeix el Codi Penal
ara, 21-06-2016

El Govern contracta 35 informàtics i analistes per a la Hisenda pròpia
El programa ha de servir a més per permetre a l'ATC assumir la plena capacitat de gestió de la recaptació executiva,
desplegar iniciatives de prevenció i reducció del frau fiscal i expandir la xarxa d'oficines territorial,
elNacional, 21-06-2016

Revés de Brussel·les al govern espanyol pel Pla Hidrològic de l’Ebre
L'informe elaborat per la comissió de peticions del Parlament Europeu sobre el terreny dictamina que la reducció de cabals que proposa el pla hidrològic afectaria greument el delta i el seu ecosistema
VilaWeb, 21-06-2016

Eurodiputats catalans denunciaran Fernández Díaz a la Comissió Europea
Ramon Tremosa ho ha anunciat avui a través del seu compte de Twitter
elMon, 21-06-2016

La tesi del carril central
«A En Comú Podem, aquesta campanya d'ara se li fa costeruda. Només cal veure que malament que s'ho va passar Xavier Domènech al debat de diumenge»
VilaWeb, 21-06-2016 - Vicent Partal

Ha guanyat el 'brexit'... ¿Què passa ara?
La sortida del Regne Unit no és automàtica ja que s'obre un període de dos anys per pactar la marxa
el periòdico

Manuel Delgado, que havia donat suport a En Comú Podem, diu que cal ‘marxar’
'El que ens urgeix ara és marxar. Ja ens les haurem amb els fatxes locals, que no semblen tan perillosos', diu
Vilaweb

‘No se puede’: reformar Espanya és una missió impossible
«L'Espanya de la fraternitat no existeix. O, si més no, no es presenta mai quan la criden. Quan la cridem»
Vilaweb

OPINIÓ: 'Tornem a votar', per Joan Xuriach

El proper 26-J es repetiran les eleccions espanyoles per tal de sortir de l’atzucac on es troba el Congrés dels Diputats a causa, en part, dels 17 escons independentistes de Convergència i ERC. 

Com a les anteriors eleccions, no tinc cap intenció de seguir la campanya, em fa molta mandra. Promeses als catalans, reconèixer la ‘singularitat’, canvis a la Santa Constitució, finançament a mida, garanties d’acabar les infraestructures pendents des de fa dècades... ‘Parole, parole, parole’, com cantaven Mina i Alberto Lupo l’any 1972. 

Darrerament, però, hi ha un nou al·licient, veure quines cares ens trobarem a les paperetes, doncs la moda d’introduir-hi fotografies dels candidats acabarà convertint les votacions en un diumenge qualsevol bescanviant cromos al Mercat de Sant Antoni. 

Seriosament, si jo fos votant potencial d’un d’aquests partits amb ‘rostre’ em sentiria insultat i perdria les ganes d’entregar-los la meva confiança. Malgrat tot, els catalans que volem ser lliures hem de tornar a donar suport als nostres polítics una vegada més per que no tornin a guanyar aquells i aquelles que menteixen amb el referèndum; no hi ha marge d’error: la CUP no s’hi presenta. 

Pensem que per assolir la llibertat haurem de fer sacrificis molt més grans que sortir a passejar un diumenge al matí i dipositar la nostra papereta en una urna. 

Joan Xuriach
HGxI

Recull setmanal de premsa

El preu d’endarrerir la independència, 25.000 milions d’euros anuals
El Cercle Català de Negocis publica un estudi on calcula que el dèficit fiscal sumat al deute creixent i el pagament d'interessos engreixen les pèrdues per any de no proclamar l'Estat propi
directe!cat, 12-06-2016

Jordi Sànchez: ‘el referèndum és la manera de tornar el procés a la gent’
L'ANC aprova consultar els socis sobre la convocatòria d'un referèndum unilateral
VilaWeb, 12-06-2016 - entrevista

Carles Puigdemont: “Referèndum unilateral? No hem de descartar cap opció”
El president assegura que no creu que la CUP hagi deixat de ser independentista, però afirma que no està servint el propòsit de la independència amb les seves decisions
ara, 12-06-2016 - entrevista

Ja hem descobert l'enemic: som nosaltres mateixos!
«La independència no es perdrà per la CUP, es perdrà si abandonem la confiança en nosaltres mateixos i en el projecte més ambiciós que aquest país ha afrontat»
NacioDigital, 12-06-2016 - Ignasi Planas

Podemos ignora el Corredor Mediterrani i ressuscita l'eix aragonès
ElNacional.cat

La CUP dissoldrà el secretariat nacional per mirar de superar la divisió interna
La decisió s'ha pres arran de les divisions internes sorgides després de l'oposició del grup parlamentari al pressupost del govern
VilaWeb, 15-06-2016

Poble Lliure proposa "renovar urgentment" el secretariat de la CUP
El corrent cupaire considera que com no s'han encarat les contradiccions internes,
en algunes decisions s'ha actuat contra els fonaments històrics de l'independentisme
elMon, 16-06-2016

Parlamentaris estonians creen un grup de suport a la independència de Catalunya
Representants del govern català han viatjat a Estònia per reunir-s'hi
VilaWeb, 15-06-2016

La renúncia d’Iglesias al referèndum com a línia vermella arriba a Europa
Ho explica Raül Romeva en una entrevista a 'Die Zeit', on també diu que "no ens podem fiar" de Podemos
directe!cat, 16-06-2016

La banda dels quatre
«Aquesta invisibilització recurrent dels nacionalistes perifèrics no té gens de sentit en termes aritmètics ni polítics, especialment en aquestes eleccions»
VilaWeb, 15-06-2016 - Vicent Partal

Más que dudas
La derecha española está unida por una fe nacionalista y reaccionaria, un españolismo tan exaltado como acomplejado e ignorante. Ese carburante ideológico le permite a la derecha seguir movilizada y apoyando a "su"partido haga lo que haga.
El componente crítico que aportó siempre la izquierda es esencial para una sociedad decente, no puede ser sustituido por un discurso político que implica la sumisión a las directrices de un líder carismático, telegénico o de un grupo
eldiario, 15-06-2016 - Suso de Toro

Traieu els bastons de les rodes
«Estic molt sorprès, negativament, per l'agressivitat que exhibeix en aquesta campanya Convergència, i molt concretament el cap de llista, Francesc Homs»
VilaWeb, 16-06-2016 - Vicent Partal

Carta íntegra dels membres dimissionaris de la CUP
La tensa situació actual de l'organització i el context polític i social que vivim obliga una part del Secretariat Nacional a prendre una decisió difícil però necessària per garantir que la CUP torni a ser un projecte netament democràtic, transparent i assembleari
VilaWeb, 17-06-2016

Puigdemont: "La greu irresponsabilitat dels polítics espanyols perjudica l'economia"
Entrevista al president de la Generalitat, que ha presidit l'acte de lliurament dels Premis Cambra 2016, organitzat per Cambra de Terrassa a Sant Cugat
elMon, 17-06-2016