divendres, 1 de juliol de 2016

LES CARES DE L'ASSEMBLEA: Josep Sindreu (i 2a part)

Sembla que estiguis parlant d’una DUI... es pot fer amb el 48%?

Tenim més del 48%. Tenim el 48% clar i un 35% que no és clar. I després hi ha tota aquesta amalgama de mitges tintes. Dins del grup de Catalunya Sí que es Pot hi ha independentistes. Arribarà un moment en què hauran de dir si volen ser grans o no. A tots els partits els ha passat això. En el moment de decidir es trenquen: Unió ja ho ha fet, el PSC també ho ha fet, i els de si "podem o no podem" ho hauran de fer un dia. 




"Arribarà un moment en què 
hauran de dir si volen ser grans 
o no. A tots els partits els ha 
passat això"


Diuen “El referèndum!”, però el referèndum pactat és impossible. I ells et responen que la independència també és impossible. I, home, el referèndum depèn d'un altre, però la independència al cap i a la fi només depèn de tu. Ho pots decidir tu. Ningú t'ha d'autoritzar. Després pots tenir tots els problemes que vulguis perquè et reconeguin o no et reconeguin, estiguis en els llimbs o l'espai sideral, però només depèn de tu: però no és impossible. El referèndum sí que és impossible. 

Per tant, la independència és possible, però el referèndum és impossible? [Em sorprenc, ell se sorprèn que jo em sorprengui.] 

I tant! Si te l'han de concedir els altres és impossible. Fins que no posis sobre la taula que fins aquí hem arribat, no hi haurà cap moviment. Com totes les negociacions lamentables del finançament autonòmic: “és que no ens en donen més!”, però quin poder tens tu? Res més que el que et deixin ells tenir. Doncs o caixa o faixa. Si no tens totes les cartes no es pot negociar res. 

[No puc marxar sense preguntar-li pel concepte de “pàtria”.] 

Jo sóc bastant romàntic amb aquestes coses. La veritat és que a mi em diu molt la terra. Sóc molt emocionable, i en moments així la pàtria em diu molt. Però com que és una cosa molt personal, no ha de ser un argument, no. La independència és tan sols un mitjà, lluny d'això. La independència és un tema administratiu! Hem de perseguir una qüestió administrativa. Al final un estat no deixa de ser una organització administrativa i prou. Queda malament dir que vols un país amb la meva llengua, la meva terra... Però tots els estats ho practiquen i lluiten per defensar la seva terra, la seva llengua. 

[Per acabar li demano que valori aquesta etapa en què ha estat coordinador.]

Totalment positiva! Ara no me'n vaig i dic “aquí us quedeu”, però ja no seré al mig. Tot i que hagués volgut continuar també estava bé que algú altre agafés el relleu. Per mi i per la territorial. Jo diria que ha estat esgotador, a temporades molt, però diria sense dubtar que ho tornaria a fer. Crec que això respon molt de l'actitud amb què marxo. 


"No me'n vaig i dic aquí us quedeu"

L'anècdota ve després, “tinc milers de correus!”, diu. Si féssim l'estadística dels anys “de poder” de Sindreu, hauríem d'anar a veure els centenars de correus que ha respost, i que ha enviat. Aquest mandat no ha portat ni sobres ni entrevistes gravades de sota mà, ni trobades amb ministres, però en canvi han estat anys de gent, d'objectius i de lluites que, fins ara, han sortit totes bé. “Tot ha estat súper enriquidor per a mi”. Diria que parlo en nom de tots els altres companys de l'Assemblea si dic que marxa per la porta gran, i que el trobarem a faltar al capdavant de cada Assemblea, amb el micròfon a la mà i el somriure, i l'enganxina del seu portàtil sempre recordant-nos una realitat: “ARA ÉS L'HORA!”




Clara Ballart











Llegiu totes les entrevistes de la sèrie "Les cares de l'Assemblea" d'Horta-Guinardó per la Independència


Llegiu la 1a part de l'entrevista

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada