Veure el senyor Sánchez dalt del faristol repetint les mateixes frases buides de contingut, sense substància política, i amb l’embolcall de sempre, com si estigués recreant-se davant d’un mirall, amb els gestos ben apresos de les mans i amb una mirada que intenta ser convincent sense, evidentment, aconseguir-ho, em va fer reviure el dia de la marmota.
Mentre la pantalla del televisor agafava un to sèpia me’n vaig fer creus del cinisme atàvic de la majoria de polítics espanyols envers els soferts ciutadans catalans, sobretot quan Pedro Sánchez, repetint gairebé lletra per lletra el discurs de Rajoy, tornà a dir allò de “dentro de la ley y la constitución se puede hablar de todo”, adobant-ho amb la promesa de parlar, sense compromisos, d’allò que els diferents governs socialistes i populars han incomplert, any rere any, en matèria de finançament i d’infraestructures.
Com va dir l’Ovidi, “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Volem, com Connors cada vegada que apagava el maleït despertador, la llibertat.
Joan Xuriach Fusté
HGxI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada