OPINIÓ: "Gravitació i Democràcia", per Alfons Carreras

Els principis fonamentals de la física neixen amb la creació de l’energia i de la matèria. La Gravitació, principi que es manifesta com una força d’atracció entre tota la matèria de l’univers, n’és un d’ells. El gran físic Isaac Newton, uns quants de milers de milions d’anys després de que es formés la matèria, va ser capaç d’establir a través del llenguatge matemàtic una simple llei que quantificava de forma molt aproximada la força recíproca entre dos cossos. La gravitació havia estat present sense que calgués cap llei. La llei no era la que generava la gravitació.

La Democràcia és un principi fonamental per a la organització de les comunitats humanes. Pel que sabem els primers de practicar-la amb consciència foren els grecs. Els ciutadans es reunien a l’àgora i després de discutir i contrastar prenien decisions sobre els afers públics, decisions que eren executades pels representants electes. La democràcia és un principi bàsic, com ho són la llibertat, la justícia i la igualtat. Són principis bàsics intrínsecs a l’existència dels éssers humans racionals i en cap cas són conseqüència de lleis, de normes ni de constitucions. Primer la democràcia i la llibertat i després les lleis per a defensar-les.

Hi ha lleis sense democràcia. Recordem l’Imperi Romà, l’edat Mitjana, l’Absolutisme, etc. I m’atreveixo a afirmar que sí hi pot haver Democràcia sense lleis, de la mateixa manera que hi pot haver Justícia sense lleis. Però en aquesta nostra pseudomemocràcia de l’ estat espanyol hi ha lleis contra la democràcia contra la igualtat i contra la justícia.

Ara, ens volen fer creure als catalans que el nostre dret fonamental d’exercir la democràcia ho és per un seguit de lleis redactades fa quatre dies i manipulades per polítics de baixíssima qualitat democràtica. Ho repeteixen una i altra vegada encerclats per un entorn d’interessos amagats i esclaus de la seva incompetència.

Quan veuran que l’única forma de millorar la democràcia és exercir-la? I que la millor manera de que els ciutadans ens sentim responsables de tots els nostres actes és que respectem les decisions preses per les majories? Fins quan haurem d’aguantar aquesta mirada tant pobra i tant curta i aquest menyspreu per l’opinió de la ciutadania?

Alfons Carreras
HGxI