dimarts, 19 de juliol de 2016

OPINIÓ: 'Independència amb condicions', per Teresa Calveras

Un candidat a secretari general de Podem Catalunya, que es manifesta independentista, diu que acceptaria un referèndum, pactat es clar,  amb una pregunta fàcil i clara.

Ell voldria que es demanés als ciutadans si volen ser espanyols o catalans. A mi no em sembla una pregunta adequada  perquè la qüestió  primordial no és què volem ser sinó si volem una societat més justa per a tothom que visqui  a Catalunya, vingui d'on vingui i se senti com se senti. La pregunta ja la tenim ben clara des de fa temps, volem decidir si volem o no volem la independència per al nostre país.

No em crec gens les manifestacions de partidaris de la independència que la condicionen a circumstàncies  impossibles d'aconseguir ni m'agrada escoltar declaracions de principis abstractes que, sense cap concreció, afavoreixen la continuïtat de moltes situacions injustes al nostre país.

Situacions injustes que es concreten en manca de diners per portar a terme més polítiques socials, existència d'unes infraestructures pròpies del segle passat que posen obstacles al desenvolupament econòmic, continuïtat de la discriminació lingüística... I així podríem continuar una bona estona.

Aquestes situacions es mantenen degut a la pervivència d'unes polítiques centralistes i uniformitzadores que sempre actuen en contra nostra i perjudiquen a tots els ciutadans de Catalunya,  sense distingir  entre els que volen ser espanyols i els que volen ser catalans, aquest maltracte ens afecta a tots de la mateixa manera.

Els polítics d'ECP saben tot això i malgrat aquest fet continuen defensant "la unitat d'Espanya" com tots els altres partits unionistes. Però la crisi no s'atura i nosaltres continuem vivint de manera precària i essent discriminats només pel fet de viure a Catalunya. Mentrestant ells van fent la puta i la ramoneta, van parlant de reformes i revolucions sense fer res més que embolicar la troca mentre busquen aconseguir una petita parcel·la de poder i des d'allà treballar per mantenir les coses tal com són ara durant uns quants anys més.

I apa, que qui dia passa any empeny.

Teresa Calveras
HGxI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada