L’any 1982 vaig votar al PSC col•laborant així en la primera majoria absoluta dels socialistes, aleshores comandats per Felipe González. A contracor vaig agafar la papereta i la vaig dipositar dins l'urna tot esperant un canvi real que convertís Espanya en un país veritablement democràtic. Vaig penedir-me'n ben aviat, fou la primera vegada i l'última que votava un partit d’arrels o d’obediència espanyola: volen que hi estem (pels nostres diners) però no que siguem (la nostra identitat).
Ara, tal com van les negociacions de Junts pel Sí i la CUP, tot apunta que al març tornarem a votar, i jo recuperaré el significat del vot útil, però aquest cop com a un bé majúscul: donar la majoria absoluta als qui volen la llibertat de Catalunya sense excloure a ningú i alhora una lliçó democràtica a la minoria que posa el carro davant dels bous i insisteix en la farsa de decidir el model de país abans de tenir-ne un de lliure.
Joan Xuriach Fusté
HGxI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada