És des d’aquesta perspectiva que vull manifestar que em sembla que l’acte que va fer ahir la CUP és un acte de maduresa política i que per aquesta raó, em mereix molt de respecte, tant pel contingut, com per la forma.
I ara què? Doncs el que jo penso és que a qui li toca moure peça és a Junts per Sí. I en cap cas el següent moviment ha de ser fer cas al que diu la CUP. Fins aquí no hi tenen dret.
El que a mi m’agradaria és que Junts pel Sí fos capaç de fer un acte de democràcia interna com el que ha fet la CUP. Que si la CUP es va reunir al Nou Congost, ells ho fessin al Sant Jordi. Que hi anessin les territorials dels partits que en formen part, els independents, els membres de l’ANC i Omnium que en són afins i que per mimetisme debatessin també sobre quatre escenaris: mantenir Artur Mas com a candidat i continuar negociant, fer una proposta alternativa de candidat traient pressió sobre la negociació del programa de govern, deixar passar el 20-D per mirar de pactar amb el PSC o bé assumir unes noves eleccions.
Està clar que un resultat massiu en favor de mantenir Mas de candidat faria molta pressió sobre la CUP, però també es mesuraria la temperatura d’unes bases que penso que ara com ara, també comencen a veure que el futur de Catalunya no hauria de passar sí o sí per debatre sobre una única persona.
Si amb independència del resultat, Junts pel Sí fos capaç de sortir d’aquesta assemblea tan cohesionada com n’ha sortit la CUP, seria la millor forma de contrarestar-ne el discurs i a més a més, no li caldria témer cap escenari.
No obrir el debat, per contra, demostra feblesa en l’autoconfiança en els propis arguments.
Antoni Rifà Ros
HGxI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada