OPINIÓ: "Llibertat o Justícia,", per Antoni Rifà Ros

Avui he llegit a l’Ara un extracte literal de la Sra. Dolors Camats en relació al caràcter plebiscitari de les eleccions autonòmiques. El ressaltat del diari deia el següent: 

"Ningú farà fora ICV de la defensa de la sobirania, ni un president acorralat ni per una esquerra que prioritza la llibertat a la justícia".

Voldria fixar-me en la part final de la frase que parla d’una esquerra que prioritza la llibertat a la justícia.

La veritat, durant molta estona no he pogut continuar llegint. Se me n'ha anat el cap intentant trobar la contraposició que ella marca entre les dues paraules.

És possible la llibertat sense la justícia? Penso que en un valor abstracte probablement sí. Però, si ho intentem extrapolar en la nostra realitat social, se’m fa difícil d’entendre-ho així; serà lliure un nen quan sigui adult si no ha tingut dret a un ensenyament igualitari o un habitatge digne? Jo m’inclino a pensar que no.

I si potser la Sra. Camats el que ens volia dir és que caldria prioritzar la justícia a la llibertat, és això possible? En aquest cas per mi rotundament No. La justícia sense llibertat no és altra cosa que arbitrarietat. En certa manera podríem dir que podria ser la inspiració dels pocs falangistes benintencionats que segurament en el passat podrien existir.

Així doncs, a què es referia la Sra. Camats quan parlava d’una esquerra que prioritzava la llibertat a la justícia. Potser es referia a la llibertat de Catalunya i no a les llibertats individuals, és a dir a una esquerra que prioritza la llibertat de Catalunya per damunt de la justícia dins d’una autonomia. I aquesta sí que és una dicotomia que permet una resposta clara i inequívoca en un sentit o un altre i gairebé diria que en els dos casos excloents. Si s’aposta per la justícia en el context de l’autonomia, difícilment s’aposta per la llibertat de Catalunya. 

Ara bé, la pregunta més clara és la següent; és possible assolir la justícia social a casa nostra negant la possibilitat que Catalunya assoleixi la llibertat? Molta gent d’esquerres creiem que no i que darrere de la negació del caràcter plebiscitari de les eleccions del dia 27 de setembre o bé hi ha la voluntat de no aconseguir la llibertat de Catalunya, o bé la incapacitat de decidir si quan aquesta tria fos possible ells estarien per la llibertat.

Mentrestant, molta gent d’esquerres que no estem d’acord amb el govern actual estem treballant per un país lliure que permeti arribar a un nivell de justícia que mai assoliríem amb el marc legislatiu que pel que veig la Sra. Camats es nega a intentar superar.

Tan sols recordar-li a la Sra. Camats que l’únic plebiscit favorable a la república espanyola es va fer en el context d’unes eleccions municipals i que mai des de l’esquerra s’havia contestat la utilització de qualsevol esquerda possible per assolir majors nivells de Llibertat. Pot ser que s’ho faci mirar.

Antoni Rifà

HGxI