OPINIÓ: "Volem bisbes catalans", per Joan Xuriach

L’any 1937 es publicà la Pastoral de la Croada, on tots els bisbes espanyols, excepte Vidal i Barraquer, donaven autoritat moral als colpistes. A partir de 1939, Franco, s’autoanomenà Cabdill per la gràcia de Déu i el dictador feixista entrà sota pal·li a les catedrals; eren temps foscos, inquisitorials, amb una única i obligatòria religió. 

El febrer de 1966 començà la campanya ‘Volem bisbes catalans’, al març fou la 'Caputxinada' i, al maig, 130 clergues vestits majoritàriament amb la clàssica sotana es manifestaren pacíficament a Barcelona davant la Direcció Superior de la Policia de Via Laietana, per denunciar les tortures que patia un dirigent del Sindicat Democràtic d’Estudiants. 

Foren apallissats brutalment i patiren durant temps tota mena de represàlies. Tots ells varen fer pujar la dignitat un graó per sobre de la por i van obrir una escletxa al ‘nacionalcatolicisme’.

Han passat 50 anys però, malauradament, personatges com Cañizares, Rouco Varela, Reig, Martínez Camino, entre molts d’altres, perverteixen i corsequen la veritable essència del cristianisme. 

Aquesta persistència i, fins i tot, augment de l’ultra conservadorisme repercuteixen directament a Catalunya amb l’arribada a Barcelona de l’arquebisbe Omella, una imposició del govern espanyol davant la cúria romana, una manera més política que evangèlica de nomenar els bisbes. 

Omella, en la mateixa línia conservadora, designa al seu torn rectors de parròquia formats a Toledo, de ment poc oberta, per ser suaus, i nul·la sensibilitat catalanista. 

Sembla, ben bé, que sigui ahir.

Joan Xuriach
HGxI