En la meva opinió les solucions als múltiples problemes de Catalunya, derivats de la manca de sobirania i al tancament de l'estat espanyol a qualsevol negociació estan molt lluny de poder solucionar-se via negociació. I si abans no hi havia gaire possibilitats d'entesa, després de la formació del nou govern amb els dos partits majoritaris a l'Estat units en contra de Catalunya i amb una oposició real molt migrada encara n'hi ha menys.
Quan Marta Ribas parla de sobiranies compartides allò que en realitat intenta és negar-ne una, la que de veritat representaria un canvi per a Catalunya i que és la que defensem i volem aconseguir les persones que veiem la independència com un inici de solució als múltiples problemes que tenim plantejats, inclosa la problemàtica social existent que tant s'ha vist agreujada des de l'inici de la crisi econòmica. Una sobirania que es concretaria en estructures d'estat pròpies i una nova constitució acceptada per la majoria de ciutadans del país i que donés pas a la República catalana.
Marta Ribas està d'acord en la necessitat d'aconseguir autogovern i estructures d'estat per a Catalunya però no veu que aquest fet derivi d'un estat independent sinó d'una cooperació i coordinació amb l'estat espanyol. No puc entendre de cap de les maneres com, a partir de la situació actual es podria arribar a una semblant col·laboració i coordinació. L'única opció real i possible que a mi se m'acudeix és la d'un acostament des de la igualtat, però per això hem d'haver aconseguit abans la independència.
Teresa Calveres
HGxI
La teoria de la cooperació amb Espanya, sona molt be, però no se pas com pensen que es pot posar a la pràctica.
ResponEliminaEl que més em mortifica es que ho diguin professionals de la política com si no s'adonessin del resultat que fins ara ha representat per CAT la solidaritat i el deixar fer al gobierno.