Opinió. "Franco i la violència", per Joan Xuriach

Fa unes setmanes, Franco (Rabell) en un reportatge del diari francès Libération declarava sobre Catalunya: “Nosaltres ens creiem l’excepció, però no ens escaparem pas de la violència... si ens declarem independents, una gran part de la societat catalana no reconeixerà el referèndum”. 

Encara que s’hi inclou per generar empatia, no ‘cola, colau’. Seguint la seva missió de manipular i embolica que fa fort, torna a esmentar una gran majoria social quan al Parlament i al carrer només n’hi ha una de força predominant, la que portarà a fer un referèndum vinculant o una DUI amb el suficient suport parlamentari. 

Què és el que vol dir-nos? Que el moviment independentista, multitudinari, transversal, popular, familiar, festiu, pacífic i incloent patirà agressions per part d’aquells al·lèrgics a la democràcia, per part d’aquells que són com ‘el perro del hortelano, que ni come ni deja comer’? I vostè, que no reconeix un referèndum si no és pactat amb els opressors postfranquistes, on estarà? Defensant la democràcia o al costat dels que la neguen? 

N’estic fart, com deixà escrit Gramsci (fundador del PCI), dels indiferents: “Odio els indiferents. Crec que viure significa prendre partit. La indiferència i l’abúlia són parasitisme, són covardia, no vida. La indiferència és el pes mort de la història, opera potentment en la història, passivament però opera... Torça programes i arruïna els plans millor concebuts. És la matèria bruta desbaratadora de la intel·ligència”.

Joan Xuriach
HGxI