Si ho veiem des del punt de vista aritmètic, està clar que si acceptem la norma per la qual les candidatures que han tret el 48% dels vots tinguin més de la meitat dels parlamentaris, també hem d’acceptar altres conseqüències; el qui té un millor resultat, si no té majoria absoluta està a expenses dels diputats d’un altre grup.
Si estiguéssim parlant d’un ajuntament n’hi hauria prou amb ser la llista més votada, però si aquesta norma la volguéssim extrapolar al Parlament, voldria dir que estaríem defensant que, per exemple, en Fabra hauria de ser president al País Valencià i en Bauzà a les Illes. Són les normes i de vegades juguen a favor i d’altres a la contra. CiU les va utilitzar per condicionar un govern de Felipe González i un altre d’Aznar i això que tan sols disposava del 4% dels vots i penso que també van fer bé.
Però el més important per a mi és que la CUP ha demostrat una gran responsabilitat en tot aquest temps. Ara caldria recordar que tan sols amb tres diputats va arrossegar a molts altres partits que dubtaven d’acceptar l’aposta pel 9N. Llavors, però, ningú no els retreia ni la seva radicalitat, ni la seva manca de representativitat.
D’altra banda, si després d’aquesta negociació el resultat és positiu, és més que probable que col·lectius que fins ara havien dubtat d’afegir-se al procés, ho acabin fent i en certa manera, la CUP els representa en aquesta negociació.
I per últim, crec que actua correctament perquè estic convençut que de la seva fermesa (i també de la de Junts pel Sí) en sortirà un millor acord, un acord que fins i tot representarà molta més gent que la que va votar Sí el dia 27.
Antoni Rifà Ros
HGxI
------------
Nota: Podeu clicar les icones de Facebook i Twitter que hi ha aquí sota perquè aquest escrit arribi als vostres amics o seguidors.
Disculpa, però em sembla que anem de pet cap a unes noves eleccions.
ResponElimina