"I ara, què?" Conferència d'Alfred Bosch a Horta-Guinardó

Alfred Bosch va començar comparant Espanya amb la totalitària Corea del Nord, estats que prefereixen gastar-se els diners en un avió de guerra abans que en construir un hospital o una universitat. 

Pel que fa a la frustrada reunió Mas-Rajoy pel pacte fiscal, Bosch va remarcar que el que Espanya s'estalvia negant a Catalunya la recaptació dels impostos propis, s'ho ha gastat fa pocs dies sobradament en maquinària de guerra. Aquesta manera de ser, segons Bosch, es troba inscrita en l'adn espanyol. Catalunya ha dit prou perquè ells s'ho han buscat. Estem pagant impostos de primer món a canvi de serveis de tercer món.

L'emoció dels moments que estem vivint, l'hem de saber contenir. Hem d'actuar amb aplom, serenor i intel·ligència, no fer cas de les provocacions i actuar plegats. I pensem que la feina de debò començarà a l'endemà. Pel que fa al President Mas, Bosch el va qualificar de valent i sincer. Tindrà el suport que es mereix, és a dir, tot.

Tenim la Gran Il·lusió a tocar. La història ens vol serens. El privilegi de viure aquest moment és immens. No és moment de partidismes. Ha de guanyar Catalunya, en unes eleccions anticipades, no pas cap partit.

A l'inici del torn de preguntes, el company Jose Luis d'HGxI, va plantejar si valia la pena que polítics sobiranistes ocupessin llocs al Congreso de los diputados i si no valdria més que s'ho fessin ells sols. Bosch va replicar que la presència de sobiranistes a Madrid era útil per fer, encara, pedagogia entre la població espanyola i, sobretot, per internacionalitzar la causa (posant com a exemple el documental d'Al-Jazira, publicat en aquest blog, o les intervencions de Joan Tardà a la Sexta).