divendres, 7 de juny de 2019

OPINIÓ: "Vendre’s per un plat de llenties", per Maria Gemma Cerezo Pumariega


El senyor Collboni no es cansa de dir que si la majoria dels vots per a l’alcaldia de Barcelona no eren independentistes, l’alcalde tampoc no ho ha de ser; és clar que posa en el seu bàndol els comuns que, si bé no són clarament independentistes, tampoc no hi estan en contra i dins dels seus votants hi ha de tot. 

El que el senyor Collboni no ha vist, o no ha volgut veure, és l’altra majoria inequívoca que ha sortit de les urnes: els vots contraris als partits del 155 han tret els 23 regidors d’ERC, JuntsxCat i Comuns, que en aquest tema sempre ha estat molt clar.

Ara, però, als partits unionistes els ha agafat mal de panxa veient que Ernest Maragall pot ser batlle del cap i casal de Catalunya i s’han afanyat a posar damunt la taula de l’alcaldessa en funcions un bombonet enverinat: després de titllar la seva gestió de nefasta durant tota la campanya, ara li ofereixen els seus regidors a canvi de res, només per evitar que el govern municipal quedi en mans d’ERC. Ciutadans es als antípodes, políticament parlant, de la línia dels Comuns, i l’experiència del pacte Comuns-PSC va acabar com el rosari de l’aurora. 


Què decidirà Ada Colau? Continuarà fidel als seus principis i als del seu partit o farà com aquell personatge bíblic que es va vendre la progenitura i es deixarà comprar per una alcaldia?

Maria Gemma Cerezo Pumariega     
HGxInd

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada