dijous, 2 d’agost de 2018

OPINIÓ; "Què ha canviat amb el govern Sánchez? ", per Maria Gemma Cerezo Pumariega

S’acaben els cent dies de gràcia i en el Govern de Madrid no ha canviat res. Tot són gestos, paraules...; però de fets, ni un. Continuem amb ostatges polítics a la presó, amb els nostres representants legítims a l’exili, amb l’amenaça del 155, amb reunions que segurament no serviran de res perquè continuen sense voler afrontar el problema de fons ni resoldre’l de l’única manera que es pot resoldre: votant.

Vull dir, amb això, que el que hem fet ha estat inútil? Que els partits independentistes s’haurien hagut d’abstenir en la moció de censura perquè la situació continuaria igual? Doncs no, ben al contrari; la situació ara és molt diferent a la de fa uns mesos, i no pas perquè el PSOE ens estimi més que el PP.

Ara el PP és una olla de grills, amb molt mala maror interna. Els manaires competeixen per veure qui va més a la dreta i qui és més anticatalà; de fet, de tant pensar només en la “sagrada unidat de la patria” i en com fer-nos la traveta, s’obliden de presentar un programa per governar el seu país, Espanya.

Per altra banda, la moció va agafar C’s amb el pas canviat i havent votat a favor de la continuïtat de Rajoy, tot el seu argumentari anticorrupció se’ls n’ha anat en orris i ara van donant cops de cec a veure si recuperen el nord. Mentre no troben una altra causa per fer servir de bandera, s’apunten al discurs anticatalanista, que ja forma part del seu ADN, i competeixen amb el PP per ser el partit més dur amb els separatistes.

El PSOE no n’ha sortit més ben parat. Pedro Sánchez està lligat de mans; necessita pactar perquè està en clara minoria en el Congrés, però un sector del seu mateix partit l’acusaran de vendre’s a l’independentisme si cedeix mínimament a les nostres reivindicacions. No li queda més remei que anar fent equilibris sense acabar d’acontentar ningú. És una situació difícil de mantenir gaire temps.

El govern de Madrid, hi hagi el partit que hi hagi al capdavant, està molt afeblit.

Jo diria que tota la situació que arrosseguem des de la tardor ha tingut el mateix efecte que una càrrega explosiva de baixa intensitat: en el moment de l’explosió gairebé no fa soroll, però provoca un cert moviment en els fonaments i l’edifici acaba caient perquè falla la base.

Esperem que caigui aviat aquest Estat monolític, totalitari i antidemocràtic.


Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxInd



1 comentari:

  1. Com tu dius, per a nosaltres, dissortadament, no ha canviat res.

    El que no tinc tant clar és que "l'estat monolític" que tu defineixes estigui en perill de caure o d'ensorrar-se. El problema, en realitat, no són pas els polítics i el "gobierno de España". El sistema se suporta en una majoria de ciutadans sense cap motivació existencial, més enllà d'anar tirant.

    Són aquesta massa d'espanyols que s'engresquen amb "la roja", les tertúlies de futbol, els documentals de "rics i famosos", els grups de whatsapp i es canvien de cotxe o de mòbil perquè el veí també ho ha fet...
    No tenen gens d’interès ni ganes de practicar el més mínim procés d'anàlisi, ni qüestionar-se la realitat en què viuen. Per això, Espanya no té solució.

    David Calabuig

    ResponElimina