OPINIÓ: "Diàleg, diàleg... ", per Albert Martín Ballesta

Diàleg: només de dir-ho ja t’agafa una agradable i beatífica sensació. És clar que si toques de peus a terra pots recordar les transferències encara pendents de l’Estatut del 1979, la manca crònica de finançament i el “café para todos” (i a sobre ser tractats d’insolidaris), l’eix mediterrani que cap govern de la democràcia espanyola ha fet, els “apoyaré ” i “hemos pasado el cepillo”, la recollida de firmes contra l’Estatut del 2006 i la posterior denúncia i retallada al TC, els atacs i boicots a la immersió i a la llengua catalana, Rodalies, l’AVE...

Segur que tots podem afegir una bona quantitat d’exemples similars de la bona fe contractual demostrada pels governs espanyols de tots els colors cap als ciutadans de Catalunya.

Com diu el proverbi: “Si m’enganyen una vegada, és culpa seva; si em tornen a enganyar, és culpa meva”. I si m’enganyen més vegades, és que sóc estúpid.

Albert Martín Ballesta
HGxI 

Publicat a Cartes al Director de l'Ara