dissabte, 20 d’agost de 2016

OPINIÓ: "L'activista", per Joan Xuriach

Albano Dante: “el PDC és proper al PP”. Les seves declaracions acostumen a ‘desafinar’, ens espera un ‘infern’. Els populars i la seva ‘justícia’ han encausat els màxims dirigents convergents per posar les urnes i han anul·lat moltes de les lleis aprovades democràticament pel Parlament. 

Comparar un partit que recull vots de l’extrema dreta i que va ser fundat per un ministre de Franco amb un partit (Convergència) creat per persones que van lluitar contra el franquisme només pot respondre o a la ignorància o a la mala fe. 

Dante es pregunta, en al·lusió a Homs i al Congrés, “si ha renascut la puta i la Ramoneta que creia mortes i enterrades”; doncs bé li contestaré: no han mort, varen ser adoptades per les restes d’Iniciativa i per la gent de Podemos i Colau quan Convergència va trencar amb Unió. 

Un altre cop ignorància o mala fe. La primera, la ignorància, es pot solucionar però la segona… Vull ser ben pensat i li recomanaria meditar sobre la resposta que en Rufián va donar a Colau i a Domènech quan aquests van fer el ridícul pressionant Homs per aconseguir la presidència del Congrés: “Per què arribar a acords amb el PDC per una República Catalana és dolent i per un càrrec a Espanya és bo?” 

Fachín assegura que “com a tants, l’activisme al carrer em va arribar el 15M”, o sigui, fa poc. Donat que, tot i viure a Barcelona des de fa més de vint anys, no se’l veu gaire informat sobre la realitat de Catalunya li recomanaria que fes colzes, parlés amb la gent i no actués d’oïdes seguint les consignes d’Iglesias des de Madrid o les de Franco (Rabell) i SCC des d’ací. 

Però, què es pot esperar de qui es defineix com a activista i alhora nega la lliure autodeterminació dels seus conciutadans?

Joan Xuriach
HGxI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada