Meritxell Batet, en un dels seus primers actes com a candidata del PSC a les eleccions espanyoles, va reivindicar el catalanisme del seu partit i ho va fer amb una desimboltura pròpia de qui, de ben segur, ens oferirà en el futur moltes tardes de glòria.
Dels creadors del drama del fill de la Carme Chacón, ara arriba el catalanisme sense catalanistes, un invent del socialisme que només pot enganyar, o no, el col·lectiu de lactants del país i aquests, a sobre, no voten. Això, entre altres qüestions, podria explicar la davallada que sembla no tenir fi del PSC.
Segons el DIEC el catalanisme defensa el reconeixement de la personalitat política de Catalunya; és a dir, el dret a governar-se organitzant i administrant l’estat en els seus afers exteriors i interiors. Crec que no cal insistir més en aquest assumpte i més quan, en el mateix acte, Batet va agrair efusivament que Pedro Sánchez (mira que és bo) incorpori accent català a la llista. Josep Borrell encarna l’accent greu, el que baixa d’esquerra a dreta, un jacobí que, després de 42 anys d'estar en política, ara torna a primera línia des del consell d’administració d’Abengoa, el Titànic espanyol. Accent català i accent renovador, 2x1.
Resto expectant el recompte de vots del proper 26-J.
Joan Xuriach
HGxI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada