dilluns, 15 d’abril de 2013

L'estafa del límit de dèficit, per Jose Luis Herrera

Una de dues: o jo sóc un ruc en matemàtiques elementals o ens estan aixecant la camisa (com sempre) i ens prenen per ignorants.

Ve a compte del tema del límit de dèficit que imposa l’Estat espanyol a la Generalitat, i que tant el President Sr. Mas com el Conseller d’economia Sr. Mas-Colell, aplaudirien amb les orelles si s’arribés al 2%, tot argumentant que, com que gestionem la tercera part de la despesa, ens tocaria la tercera part del percentatge de dèficit, o sigui, la tercera part d'un 6%: el 2%. Diuen que això és el que sembla “lògic”.

I jo em pregunto: d’on ha sortit aquesta bajanada que s’hagi de repartir el percentatge proporcionalment? Això es barrejar conceptes que no tenen res a veure. Si parlem de lògica, seria natural que el percentatge fos el mateix que s’aplica sobre el total, o sigui, el 6% (hipotètic, actualment el 4%).

Perquè es vegi clar, aviam: si tu apliques sobre un total de 1000 un percentatge del 6%, això son 60, oi? I si d’aquest total en gestiones la tercera part (posem 400 per arrodonir) serien el 6% sobre 400 = 24, i el 6% sobre 600 = 36. Total: 36 + 24 = 60. Oi que sí?

Però si resulta que sobre la tercera part que gestiones (400) apliques la tercera part del percentatge (2%), serien en total 8. Amb la qual cosa resulta que el que gestiona la resta (600) tindria un total de 52 (60 – 8 = 52), el que significa en percentatge (52 sobre 600) un 8,7%.

O dit d’una altra manera, amb aquesta fórmula “lògica” resulta que la Generalitat tindrà un límit del 2% i el Govern espanyol un 8,7% (un 2,7% per sobre del que li demana la UE, a costa nostra)... Que n’és d’espavilat aquest Montoro, eh?

Però que sigui espavilat i ens vulgui aixecar la camisa no és el més greu, sinó que des del nostre Govern això es vegi com a acceptable, quan del que es tracta és d'una presa de pèl!!!

Per tant, si s'ha de negociar a Madrid el percentatge de dèficit de les autonomies, el que s’ha d'exigir és el mateix percentatge global per a tots. Altra cosa és fer l’imbècil. I si tenim en compte que, a Catalunya, amb un 3,1% (quasi la meitat del global) no s’hauria de fer cap retallada, és el mínim del que no s’hauria de cedir en la negociació.

Potser estic equivocat i les meves matemàtiques elementals no donen per a més, però si hi ha algun economista o expert que em pugui explicar per què ha de ser diferent, s’agrairia una explicació, perquè sinó, no ho entenc.

Jose Luis Herrera (HGxI)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada