Carles Puigdemont: ‘S’ha d’anar més enllà de la política parlamentària per arribar fins al final’

VilaWeb ens ofereix la transcripció íntegra del 'Debat des del confinament', en què el president Puigdemont ha respost les preguntes dels subscriptors de VilaWeb




El president Carles Puigdemont ha estat el protagonista del ‘Debat des del confinament’ d’aquesta setmana. Els subscriptors de VilaWeb han enviat més de cinc-centes preguntes per Twitter, per WhatsApp i per correu electrònic, que Vicent Partal ha intentat de resumir, tocant els punts principals. Totes les preguntes han estat enviades al president Puigdemont més tard perquè pugui sentir la veu de tots els subscriptors que havien volgut participar-hi. Al debat, en què hi ha hagut un problema tècnic de so en alguns moments pel qual demanem disculpes, hi ha participat també de Perpinyà estant l’escriptor Joan-Lluís Lluís. Aquesta és la transcripció del debat i, al final, el vídeo sencer.

—Bona vesprada, som als ‘Debats des del confinament’. Moltes gràcies, president Puigdemont, per haver acceptat aquest debat.
—Gràcies a vosaltres i per molts anys!

—Quan érem joves tots dos i coincidíem al Punt, havíem parlat molt de les possibilitats d’aquests mitjans nous. La veritat és que fa una mica de vertigen veure de què són capaços ara mateix.
—Si una cosa ens han ensenyat aquests anys és que no s’ha de tenir por de la potencialitat transformadora d’aquests canvis, que vam tenir la sort de viure i que VilaWeb va aprofitar gairebé des del primer moment

—President, hi ha moltes preguntes, però bé, Quico Bertrà fa la més curta i m’agradaria començar per aquesta: i ara, què fem, president?
—I ara què? Mai tan poques paraules conviden a una resposta tan llarga i intensa. Aquests mesos de confinament no hi ha res que s’hagi pausat, però sí que ens han permès ...        
Llegiu l'article sencer a la font original

Atemptat a la democràcia

• Greu error, gravíssim atemptat a la democràcia

• El govern espanyol renuncia al diàleg necessari i imprescindible per resoldre els problemes polítics

• Empresonar dirigents polítics per haver complert amb el compromís electoral trenca els principis bàsics de la democràcia

• El procés català ja no és un afer intern espanyol

• Com a president legítim de Catalunya, exigeixo l'alliberament dels consellers i conselleres i del vicepresident. Exigeixo el respecte a totes les opcions polítiques i exigeixo la fi de la repressió política.

• No només no podem defallir, sinó que ho hem de combatre. A la manera que els catalans fem les coses: sense violència, en pau, amb respecte per totes les opinions i totes les persones.

Constituir en català

El diari el PuntAvui publicava aquest article d'Òscar Palau el dia 19 de junt d'enguany. Us l'oferim aquí pel seu interès

• El govern tanca una primera incursió en el procés constituent que afrontarà després d’un eventual sí en l’1-O amb la presentació de les conclusions d’un cicle que ha analitzat sis iniciatives similars en els últims anys al món

• Romeva avisa que caldrà definir un mètode propi, i aposta per buscar un text dinàmic que compatibilitzi participació ciutadana i institucional

Aprendre dels encerts i errors d’altres països abans de decidir com ho faràs tu. Aquest és l’objectiu del cicle de debats sobre processos constituents al món que ha tancat el Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, en compliment d’una resolució parlamentària del debat de política general, i que ha permès plantejar en profunditat, de la mà de prestigiosos experts en la matèria, sis experiències recents a Europa i Amèrica Llatina basades en la democràcia participativa. 

“Hem de fer servir tots els models i cap, hem d’aprendre de tots però cap és susceptible d’un copiar i enganxar”, deia el conseller Raül Romeva en la presentació de les conclusions, que a final de juliol es publicaran a la revista Idees. I de moment allà restaran, a disposició dels grups parlamentaris i de la societat civil que hi vulguin treballar, en espera que, si el resultat del referèndum de l’1-O és afirmatiu (segons l’últim acord a què van arribar JxSí i la CUP), el govern i el Parlament les puguin utilitzar per dissenyar un model català propi de procés constituent “en funció de les circumstàncies, la capacitat, el coneixement o la implicació dels diversos actors”, resumia el conseller.

Definir la metodologia segons la qual es redacti la constitució catalana no és menor, fins al punt que Romeva ho posava a l’alçada del mateix contingut o de com se’n fa la ratificació final. Concretar-ho tot serà llarg, però el conseller ja extreia del cicle algunes conclusions genèriques. Per exemple, que si es vol modern el nou text haurà de ser “dinàmic” i prou flexible perquè futures generacions el puguin adaptar. I que cal trobar “espais de participació” perquè la ciutadania hi faci aportacions d’entrada, que alhora siguin compatibles amb la imprescindible “validació institucional”.

Tots els casos analitzats a les sessions que s’han fet des del març presenten trets per prendre nota per a bé i per a mal, segons exposava el professor de ciència política de la UPF, i relator del cicle, Jaume López, que començava amb una conclusió genèrica del primer debat: al món es tendeix cada cop més a experiències de democràcia directa, “i allà on es desenvolupa difícilment desapareix”. Cal ser curós perquè no necessàriament això implica una democràcia de més qualitat.

El cas d’Irlanda, el primer que es va disseccionar, té la particularitat de ser l’únic en què es va constituir una convenció mixta sobre la reforma constitucional, presidida per un independent, entre parlamentaris (33) i ciutadans (66) triats per sorteig segons quotes sociodemogràfiques. I, superant les desconfiances inicials i els mals auguris de molts, al final es va coincidir que la fórmula havia funcionat bé, fins al punt que a partir de les deliberacions es van fer dos referèndums sobre qüestions espinoses que difícilment s’haurien plantejat des d’un vessant estrictament polític, com ara sobre els matrimonis homosexuals.

A Islàndia també es va nomenar un fòrum nacional, però purament ciutadà, amb mil persones triades per sorteig que van marcar els principis fonamentals. Després es van convocar eleccions per triar 25 membres d’una comissió redactora que acabaria sent impugnada, i nomenada finalment pel Parlament. Tot plegat demostra, segons López, que si només participen ciutadans en la redacció “el text perd força”.

A Bolívia es va arribar a escollir, per sufragi universal, una assemblea específica per dur a terme la reforma constitucional, una fórmula que acabaria comportant greus disfuncions. Primer, per la difícil coexistència amb el Parlament, però també perquè va començar a treballar sense tenir tancada la metodologia, amb la qual cosa els debats es van barrejar amb els de continguts.

A l’Equador també es va fer un referèndum previ per preguntar si volien una reforma constitucional, però després del sí tampoc van precisar la metodologia per processar els milers d’aportacions ciutadanes rebudes. Es va triar també una assemblea constituent que en cinc mesos havia redactat tot just 57 articles, en enquistar-se el debat de l’extracció de recursos naturals, i que no va obtenir una pròrroga per seguir. En tres setmanes, el govern després en redactaria 387 més.

A Xile, els ciutadans van organitzar debats previs en trobades locals autoconvocades, unes 8.000 arreu del país i fins i tot a fora, en un procés que seguiria un comitè de 17 ciutadans designats pel govern de cert prestigi social. 

Les conclusions dels debats es van lliurar a la presidència perquè al seu torn les portés al Parlament, però ara mateix encara no està clar com seguirà el procés. L’últim cas analitzat és el d’Escòcia, on tot i que no hi va haver procés constituent en campanya es va insistir a remarcar el seu compromís democràtic. 
 

El Llibre Blanc del govern preveia una convenció constitucional que incloïa un procés participatiu, i proposava seguir models com el de les canadenques British Columbia i Ontario, on van designar per sorteig assemblees ciutadanes per superar les discussions partidistes sobre el sistema electoral.

De tot plegat, López treu les seves conclusions. D’entrada, que és bo que hi hagi una participació ciutadana inicial, i que diverses lògiques s’impliquin i es complementin, això sí, sense contradir-se en les fases successives, que hauran d’estar ben lligades. López creu que és una bona opció apuntar principis generals, i que “no cal esperar a unes eleccions constituents” per donar el tret de sortida al procés. També extreu l’ensenyament que no cal que tot un Parlament es dediqui a redactar la constitució, i que hi pot haver referèndums previs per acotar la deliberació, o sobre qüestions concretes que siguin espinoses.

Romeva encara feia una darrera reflexió, amb postdata implícita als comuns, a tots els que tenen dubtes de fins a quin punt es pot fer un procés constituent en un context incert i amb un Estat en contra. “Allà on s’ha fet una nova constitució és perquè la situació no era plàcida; si no hi hagués demanda de canvi no caldria ni plantejar-s’ho, i el cas català no serà una excepció”, cloïa.

Òscar Palau

Declaració institucional del president Puigdemont

Barcelona, 9 de juny de 2017


Quan ens han demanat què volíem els catalans, hem presentat propostes. Tota mena de propostes. Totes, sense excepció, han estat rebutjades o seriosament retallades.

Venim, doncs, d’una llarga i decebedora col·lecció de “No” per part del Govern espanyol i de les Corts generals a totes les propostes que els han estat adreçades per resoldre de manera acordada i dialogada el conflicte polític que existeix entre Catalunya i l’Estat espanyol.

L’únic que no ha estat mai votat al Congrés ha estat la proposta del govern espanyol per a Catalunya. Potser és que no n’hi ha cap, ni se l’espera.

Cal recordar tot això, sobretot perquè en prenguin nota tots aquells qui a partir d’ara hauran de dedicar-se a explicar per què hem arribat fins aquí.

Avui sabem amb més nitidesa que no és qüestió de marcs legals. Ho sap tothom, que el marc legal no impedia atendre la demanda catalana. Avui tothom sap quin és el problema real, perquè ho ha sentit de llavis del mateix president del Govern espanyol: “no quiero”.

Amb un “no quiero” és millor no anar a l’altar. I no és una negació individual: és la de tot un sistema polític (i segurament també social, mediàtic i econòmic) que, quaranta anys després del retorn del president Tarradellas de l’exili francès, ha estat incapaç de demostrar cap voluntat de participar de la solució a un problema real, profund.

El dia 28 de setembre de l’any passat, en sotmetre’m a la qüestió de confiança davant del Parlament de Catalunya, vaig dir el següent, tot apel·lant al sistema polític espanyol d’emprendre una negociació seriosa i lleial:

“La resolució de la demanda catalana es farà, per tant, d’aquesta manera: o referèndum, o referèndum. Perseguirem l’acord fins al darrer dia, treballarem amb la voluntat de fer unreferèndum acordable amb l’Estat en tot moment, però si arribem al final de la legislatura i no hi ha hagut cap resposta positiva en aquest sentit, estarem preparats i a punt per pujar el darrer graó abans de proclamar de manera efectiva la independència de Catalunya i, a tot estirar, convocarem un referèndum per a la segona quinzena de setembre de l’any que ve”.

Hem perseguit l’acord, de manera reiterada. Hem participat activament en el Pacte Nacional pel Referèndum. Hem adreçat propostes per acordar una negociació. Hem adoptat resolucions parlamentàries i un acord de govern emplaçant el Govern espanyol a dialogar i negociar. Hem fet arribar de manera directa al Govern espanyol la nostra ferma voluntat de seure a negociar la solució. Ho hem explicat arreu del món, a Londres, a Brussel·les, a París, a Boston, a Washington, a Nova York, a Madrid.

Però estem arribant al final de la legislatura i no hem tingut cap resposta positiva, de manera que en compliment d’aquell compromís democràtic i solemne, avui hem celebrat un Consell Executiu extraordinari per ratificar conjuntament amb el vicepresident i els consellers i conselleres la voluntat de convocar els ciutadans i ciutadanes del nostre país, en exercici del legítim dret a l’autodeterminació que té una nació mil·lenària com Catalunya, a un referèndum que se celebrarà el diumenge dia 1 d’octubre d’enguany, amb la pregunta “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?” Aquesta pregunta estarà formulada en els tres idiomes oficials que hi ha al Principat de Catalunya: el català, el castellà, i també l’aranès a la Vall d’Aran. I la resposta que hi donin els nostres conciutadans, en forma de “sí” o de “no”, serà un mandat que aquest Govern es compromet a aplicar.

Toca a les catalanes i als catalans de decidir el seu futur. És a les seves mans i a les de tots nosaltres de fer-ho possible, de demostrar que la democràcia ens uneix per damunt de les legítimes i saludables discrepàncies que caracteritzen tota societat madura i convivencial, que sap prendre les decisions per ella mateixa i que sap respectar totes les opcions de resposta a la pregunta formulada, totes exactament igual de legítimes i vàlides.

El govern es conjura a oferir totes les garanties i a vetllar per la rectitud del procés de convocatòria, organització i celebració del referèndum, i fa una crida a tots els ciutadans i ciutadanes a assumir col·lectivament, amb la màxima dignitat i exigència, l’exercici d’un dret inalienable sobre el qual descansa l’edifici de la democràcia: el dret de les persones a decidir lliurement el futur del seu país.

Visca Catalunya.

Carles Puigdemont i Casamajó
President de la Generalitat de Catalunya

Jordi Borràs i Antonio Baños a Horta : Vídeo

Presentació del llibre "La Cara B: Una altra mirada al procés" a la Biblioteca Horta-Can Mariner de Barcelona. Amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona.


"La cara B. Una altra mirada al procés no destapa conspiracions ni històries d’espionatge. Aquest és un llibre narrat en primera persona per Antonio Baños i amb les fotografies de Jordi Borràs, on trobareu, això sí, aquelles rareses que l’imaginari col·lectiu encara situa a la cara B d’un vinil. Tot allò que ha passat durant aquests anys i ningú no s’ha cuidat d’explicar i ho fan, això sí, amb cròniques farcides d’anècdotes, curiositats i algun fet fins avui dia silenciat. Tot plegat amb un recorregut visual a base de fotoperiodisme a peu de carrer, que comença amb la consulta independentista d’Arenys de Munt de l’any 2009 i acaba l’any 2016 amb la formació del nou Govern de Junts pel Sí.

És, segurament, el llibre que faltava per completar aquest
subgènere nou —el del procés— nascut entre reunions, manifestacions i mítings. Un llibre que neix avui però que, sense pretendre-ho, serà un trosset d’història pel demà."

Racó Català

7 respostes per a un futur millor

Un hivern decisiu: Vicent Partal a Horta

Per als qui no hàgiu pogut assistir a la xerrada que Vicent Partal va fer a Horta el passat dimarts, 20 de desembre, aquí us facilitem el vídeo elaborat pel nostre company d'HGxI, en Lluís Manyoses

Santiago Vidal i Beni Saball a Horta

Potser a alguns no us poder assistir a la xerrada de Beni Savall i Santiago Vidal als Lluïsos d'Horta el passat divendres 9 de desembre. Ara aquí, al nostre blog, teniu l'oportunitat d'escoltar-la i veure-la  gràcies a la tasca del nostre company de HGxI, Lluís Manyoses:

CONFERÈNCIA-COL·LOQUI AMB SANTIAGO VIDAL I BENI SABALL

Et preocupa la corrupció?

Doncs vine, escolta i participa
el proper divendres 9 de desembre, a les 7 de la tarda,
als Lluïsos d'Horta, on farem una conferència-col·loqui sobre la lluita i la resposta ciutadana contra la corrupció a la futura República Catalana.

TROBADES AMB ELS SOCIS

Amb l'objectiu de millorar la comunicació entre els socis i el Secretariat Nacional, s'estan organitzant trobades on establir una relació més directa i poder aclarir dubtes, fer preguntes, exposar idees o neguits, que ens portin a enfortir el lligam entre tots nosaltres.

Per tant, si ets soci de l'Assemblea Nacional Catalana, i vols dir la teva ...

Vine demà, 3 de Novembre, a la trobada amb el Secretariat Nacional del Barcelonès.

La trobada serà al Centre Municipal de Cultura de Sant Andreu "Can Galta Cremat" , carrer Arquímedes n.30, a les 7 de la tarda

[VÍDEO CURT] Què en pensen els veïns de... La Sanitat i serveis públics

Totes les entrevistes de la sèrie "Projectant la República catalana"

VÍDEOS. Els veïns opinen: La independència

Totes les entrevistes de la sèrie "Projectant la República catalana"

[VÍDEO CURT] Què en pensen els veïns de... Els polítics?

Durant el mes de juliol de 2015, l'Assemblea Territorial d'Horta-Guinardó de l'ANC vam gravar una sèrie d'entrevistes a veïns dels districtes d'Horta i el Carmel, entre ells l'escriptor Màrius Serra i també el polític de les CUP Antonio Baños.

Els temes són sobre societat, estat del benestar i qualitat democràtica, també sobre economia i sobirania. La gent parla i ho fa amb criteri, calma, confiança i llibertat, com correspon a una societat madura.

Totes les entrevistes de la sèrie "Projectant la República catalana"

[VÍDEO CURT] Antonio Baños i Màrius Serra: "La política NO pot ser una professió"

Màrius Serra: "Em dol que la concepció 'todos los políticos son unos ladrones' es fonamenti en dades"

Antonio Baños: "La política hauria de ser una activitat civil i de servei"

Totes les entrevistes de la sèrie "Projectant la República catalana"

[VÍDEO CURT] Antonio Baños: "Si guanyem, desobeirem de manera ferma, alegre i pacífica"

Totes les entrevistes de la sèrie "Projectant la República catalana"

[VÍDEO CURT] Màrius Serra: "La solució al dèficit fiscal és tallar amb la Hisenda espanyola"

Durant el mes de juliol de 2015, l'Assemblea Territorial d'Horta-Guinardó de l'ANC va gravar una sèrie d'entrevistes a veïns dels districtes d'Horta i el Carmel, entre ells l'escriptor Màrius Serra i també el polític de les CUP Antonio Baños.

Els temes són sobre societat, estat del benestar i qualitat democràtica, també sobre economia i sobirania. La gent parla i ho fa amb criteri, calma, confiança i llibertat, com correspon a una societat madura.

Totes les entrevistes de la sèrie "Projectant la República catalana"

[VÍDEO CURT] Màrius Serra: "Les diferències entre elits i el comú dels mortals és obscena"

Durant el mes de juliol de 2015, l'Assemblea Territorial d'Horta-Guinardó de l'ANC va gravar una sèrie d'entrevistes a veïns dels districtes d'Horta i el Carmel, entre ells l'escriptor Màrius Serra i també el polític de les CUP Antonio Baños.

Els temes són sobre societat, estat del benestar i qualitat democràtica, també sobre economia i sobirania. La gent parla i ho fa amb criteri, calma, confiança i llibertat, com correspon a una societat madura.

Inaugurem la sèrie amb Màrius Serra, que, en un minut, ens parla de la "plusvàlua", és a dir, l'enorme diferència que hi ha entre rics i pobres en la nostra societat actual. Posar-hi límits està a les nostres mans. 

Totes les entrevistes de la sèrie "Projectant la República catalana"