OPINIÓ: "A veure si els arbres no ens deixaran veure el bosc ", per Teresa Calveras

Vaig seguint atentament el judici del procés amb estats d’ànim que van variant, pateixo, m’enrabio, m’escandalitzo. Tots estem pendents d’un fil processal que de vegades esdevé molt tècnic; comentem si diuen això o allò, si els vídeos es veuen o no, si els advocats defensors fan o no poden fer, si la imparcialitat mostrada és o no és la que s’espera d’un tribunal,...

Però res d’això importa. Aquest judici s’ha bastit sobre una mentida i s’alimenta de la injustícia i la repressió. No importa si els guàrdies civils van tenir por, ni si es van trobar més o menys urnes, ni si algú es va rebel·lar o no.

A la base del judici hi ha una negació de drets fonamentals col·lectius; hi ha una sèrie d’actuacions policíaques poc clares des del punt de vista legal encaminades a espiar un govern electe; hi ha una destitució i un empresonament del govern legítim del nostre país; hi ha una jornada de repressió als ciutadans de Catalunya, pacífics, que només volien votar, de la qual ningú es responsabilitza. I, tot això continua ara mateix, continuen les restriccions de drets fonamentals, prohibició de símbols i empresonaments puntuals de persones que s’han significat en algun moment , s’intenta de totes les maneres possibles atemorir la població seguint un estil que és habitual a estats que no són precisament democràtics. Tot això portat a terme per un poder opac que s’amaga darrere jutjats completament parcials.

Recordem-ho quan el fil del judici quotidià ens vulgui distreure del que és fonamental i portar-nos per camins legalistes que no fan res més que amagar la realitat. Pot ser que en algun moment els nostres governants s’equivoquessin però van seguir un camí legítim, intentant forçar una petita obertura en un mur opressor que no es va moure ni un mil·límetre. El dret a la llibertat existeix i els qui haurien d’ésser jutjats són els que la limiten només per mantenir els seus privilegis.

Teresa Calveras
HGxInd

Comunicat de l'Assemblea Nacional de Catalunya. 26/01/2020

Davant les darreres notícies respecte a la decisió de la Junta Electoral de voler aplicar una sentència no ferma d'inhabilitació del president Torra i retirar-li l'escó de diputat i la convocatòria per a aquest dilluns al migdia de la Mesa de la cambra, l’Assemblea vol manifestar que:

• Únicament és el Parlament de Catalunya qui té la potestat de decidir suspendre o no un president de la Generalitat. La Junta Electoral és simplement un òrgan administratiu electoral i, per tant, no pot decidir sobre el mandat dels diputats electes.

• El que va fer el MHP Torra amb la pancarta que va penjar al Palau de la Generalitat va ser complir amb el deure de denunciar la vulneració dels drets polítics, tal com ja va resoldre el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides i que l’Estat espanyol fa set mesos que incompleix. Aquesta mateixa setmana, durant l’Examen Periòdic Universal de Nacions Unides a Ginebra, molts estats han posat de manifest aquesta vulneració de drets fonamentals de l’Estat espanyol.

• L'Estat vol modificar de nou la voluntat política expressada en sufragi per la ciutadania de Catalunya.

• El 4 de gener, en el ple extraordinari que va tenir lloc al Parlament, Junts per Catalunya (JxCat), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) van aprovar una proposta de resolució que ratificava Quim Torra com a diputat al Parlament de Catalunya i com a president de la Generalitat.

• Per la dignitat del poble de Catalunya, el Parlament ha de fer respectar i defensar la sobirania que li hem dipositat, i donar suport al president Torra i el president Torrent davant aquesta nova ingerència de l'Estat.

• Per tot això, l’Assemblea exigeix que s'apliquin els acords als quals es va arribar en la resolució aprovada el 4 de gener, i insta la Mesa del Parlament que garanteixi els drets de Quim Torra, com a diputat i com a president, i garanteixi així, la sobirania del Parlament.

• I, conseqüentment, l’Assemblea dona tot el suport a la màxima institució legislativa de Catalunya en defensa de la sobirania del poble de Catalunya i respondrà amb mobilitzacions a qualsevol atac de l'Estat.

Davant l'actitud de l'Estat hem de constatar que només amb la independència podrem garantir la sobirania de les nostres institucions.

 

Aquí teniu l’enllaç al comunicat per a compartir-lo.

#ObjectiuIndependència

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Jornada de reflexió a Horta-Guinardó

 

Missatge de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui, primer d’octubre del 2019, sortim novament al carrer i ens concentrem arreu del país per reivindicar una data que ha marcat un punt i a part en el passat, present i futur d’aquest país. I sortim per reivindicar, no per celebrar, perquè el mandat que derivava del referèndum i de les lleis del 6 i 7 de setembre aprovades al Parlament encara no s’ha materialitzat.

En aquests dos anys hem vist com, en gran mesura, s’ha intentat buidar de legitimitat i de contingut aquella data i aquell mandat i l'ha convertit en una mobilització més i no pas en un referèndum d’autodeterminació avalat per la legitimat d’una majoria independentista al Parlament de Catalunya sorgida d’unes urnes.

Avui, us animem a sortir al carrer als molts actes que s’han organitzat per les assemblees de base. Contacta amb la teva per informar-te’n

I ara, que estem pocs dies abans de saber la sentència del judici, la qual Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart afrontaran per haver fet possible, com a presidents de l’Assemblea i d’Òmnium en aquell moment, la celebració del referèndum, ens escriuen una carta que us adjuntem.

LA LLAVOR DE LA LLIBERTAT

El primer d’octubre va fer evident com d’imparable és la voluntat de la ciutadania quan actua coordinadament en defensa d’un objectiu compartit. Volíem votar i vàrem votar. L’Estat espanyol, amb tota la seva capacitat de coacció i violència policial, no va poder impedir que més de 2.300.000 dones i homes votéssim en unes 6.000 urnes repartides en prop de 2.000 col·legis electorals oberts arreu del país.

Del referèndum s’han escrit molts elogis, però d’entre tots ells sobresurt la capacitat de la societat de desobeir pacíficament una prohibició injusta i injustificada. El Referèndum, com li vàrem recordar als magistrats del Tribunal Suprem, va ser l’acte de desobediència civil més gran que Europa ha viscut mai; “el moment gandhià de Catalunya”, descriu Ramin Jahanbegloo, director del Centre Mahatma Ghandi.

Davant la desobediència civil massiva, l’Estat va optar per la violència i va rebutjar el diàleg i l’acord. Una violència que des de la tardor del 2017 no ha fet més que créixer.

Violència van ser les porres de l’1-O i també la nostra presó provisional; són les acusacions de rebel·lió i sedició que han portat la majoria dels membres del Govern legítim i la presidenta del Parlament a la presó o l’exili, i per les quals ens demanen desenes d’anys de condemna; és l’existència de centenars de persones encausades com a càstig a l’1-O; són els intents desesperats de barrejar terrorisme i independentisme a les portes de la sentència del Tribunal Suprem, és la voluntat de construir noves causes judicials amb detencions espectaculars i filtracions interessades i falses per bastir un relat criminalitzador contra els detinguts i el moviment sobiranista en general.

Des de la presó, compartim la indignació per aquests fets, ho patim en primera persona i coneixem la creixent preocupació ciutadana pel joc brut que l’Estat ens imposa. Us animem, però, a no resignar-vos, a seguir exigint el que considerem que és just i, sobretot, a mantenir ben viva la flama de totes les nostres legítimes aspiracions nacionals i democràtiques. No ens resignem ni renunciem a cap d’elles: seguim determinats a creure en el futur lluminós i possible que ens volen negar.

Us encoratgem, com tantes vegades havíem fet abans de ser empresonats el 16 d’octubre del 2017, a tornar a sortir al carrer quan sigueu convocats per les nostres entitats i, sobretot, a no deixar-vos endur per la ràbia del moment. El present és dur i probablement les sentències i les pròximes decisions judicials i policials encara el faran més amarg. Però el futur només seguirà sent nostre si som capaços de seguir mantenint viva la llavor de la no-violència.

Aprenguem les lliçons de l’1 i el 3 d’octubre per respondre els reptes vinents. Demostrem que nosaltres combatem la injustícia i la violència de l’Estat només des de la no-violència. Només així esmicolarem el seu fals relat i podrem, de nou, derrotar la seva violència, desemmascarar les seves mentides.

No tenim cap problema a denunciar una i mil vegades la violència i a defensar que l’únic camí per on el sobiranisme ha de seguir transitant és el de la no-violència. Però no acceptem lliçons dels qui emparen la violència des de l’Estat, dels qui ens neguen a tots els independentistes el dret a la presumpció d’innocència i, encara menys, d’aquells que sense escrúpols ni moral manipulen imatges i víctimes del terrorisme de fa quasi trenta anys per fer-se un espai en la pugna electoral.

L’única violència que a Catalunya hem viscut des del 2017 és la que ha emparat i promogut l’Estat. Cridar llibertat, manifestar-se en contra de decisions polítiques i judicials, exigir l’autodeterminació, desobeir lleis injustes i prohibicions arbitràries, denunciar els muntatges policials, defensar les urnes o votar en un referèndum no és violència. Que no ens confonguin.

L’1-O vàrem aprendre com de poderosa és la pràctica de la no-violència.

Gràcies a ella vàrem doblegar la decisió de tot un estat de prohibir-nos votar i sobretot vàrem fer inútils tots els esforços dels poders de l’Estat i dels seus altaveus mediàtics per vincular la defensa del dret a l’autodeterminació i el procés sobiranista a la violència.

La no-violència és la clau de volta que sosté la nostra causa, que no és altra que la causa de la llibertat i la democràcia. No és passivitat, renúncia o inactivitat. No hi ha res que despulli més la violència de l’Estat que el fet que la nostra sigui una actitud tant contundent, massiva i imaginativa com pacífica. La no-violència és la llavor d’un procés que, si el seguim fent junts, sense renúncies ni por, donarà tard o d’hora el fruit desitjat de la llibertat. Gràcies per ser-hi i no defallir.

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
Presó de Lledoners, primer d’octubre del 2019

715 dies a la presó

OPINIÓ: "El vot dels catalans no serveix per res", per Teresa Calveras

Afegeix la llegenda

Van començar empresonant el nostre govern legítim per uns motius que l’ONU veu irrellevants, després van impedir les investidures del MHP Puigdemont, del Jordi Sánchez i del MH Jordi Turull, que havien guanyat les eleccions el 21 de desembre passat.

Han aconseguit que els diputats i senadors que van ser elegits el 28 d’abril a les Corts Espanyoles, formant part de les llistes catalanes, no puguin exercir el seu càrrec i ara intenten que els guanyadors de les eleccions Europees a Catalunya tampoc no puguin ser Eurodiputats.

Milions de vots llençats a la paperera, milions de drets conculcats mentre no es treuen les paraules llei i democràcia de la boca.

La seva llei és la de l’embut, per un cantó és molt ample, de manera que tot hi passa i per l’altra tan restrictiva i estreta que no hi passa res, de manera que tot allò que perjudica el sistema es converteix en il·legal.

La democràcia té un dels seus pilars fonamentals en les eleccions lliures i en el sistema de partits però resulta que el sistema de partits post-franquistes fa aigües per tot arreu i el mantenen apuntalat restringint els drets de noves iniciatives i amagant-les, amb l’ajuda de la premsa; permetent demagògies, mentides i pactes irresponsables encaminats a mantenir la poltrona d’alguns. I del respecte pels votants no cal que en parlem, ben a la vista està què pensen dels nostres drets com a ciutadans.

I tot això envoltat d’un creixement dels partits de l’extrema dreta, de la desaparició d’intel·lectuals crítics amb el règim i d’una majoria de població que viu de la mentida que divulguen les televisions que s’esforcen en mantenir l’educació política de la ciutadania sota zero.

Si limiten els nostres drets per fer un referèndum d’autodeterminació, si la llei es fa servir en contra nostra, si els representats polítics que triem són vetats i si ja no tenim representants legítims a les institucions espanyoles ni europees ..., només ens queda una opció, haurem d’actuar de manera unilateral.

Ja ho deia Sun Tzu, sempre s’ha de deixar una sortida a un adversari, i a nosaltres, aquesta és l’única que ens han deixat.


Teresa Calveras
HGxInd

Resum de la conferència sobre Models territorials

El dia 2 de maig de 2019 a la biblioteca de can Mariné en Isidre Llucià ens va presentar un model d'Organització territorial per a la República catalana.

Isidre Llucià  és Doctor en Dret administratiu per la UAB, Professor de Dret administratiu a la UG i Membre del col·lectiu Maspons.


El nostre company, Alfons Carreras ens ha fet un resum de la xerrada, resum que us presentem tot seguit.

MODELS TERRITORIALS

Análisi i valoracions

No explicaré res que no hàgiu sentit mai pel que fa a l’anàlisi de la situació actual en el món de l’Administració Local. Sí que és novedós el plantejament que vaig fer en la meva tesi i que he anat explicant en algunes xerrades i per raó de la qual m’han convidat a escriure un llibre sobre el tema, llibre que escriuré si és que algun dia tinc temps.

Aquesta teoria està plantejada com una solució als municipis petits, no per grans concentracions com Barcelona i entorns que concentren la majoria de la població en un 13% del territori, sinó pel més del 80% restant que està format per pobles petits amb poca població.

Jo sóc secretari de quatre ajuntaments perquè hi ha una manca important de secretaris. Porto el municipi de Sarrià de Ter amb uns 6.000 habitants, Les Planes d’Hostoles amb uns 1.700, Sant Martí de Llémena amb uns 600 i el municipi de Susqueda que amb prou feines arriba a 190 habitants. Com podeu entendre les característiques de tots ells són ben diferents i la realitat força complexa. Susqueda, un municipi que territorialment no té cap sentit, ni per població ni per geografia, en canvi és un municipi ric perquè té els ingressos associats al pantà. En contrast Sant Martí de Llémena té feina per poder subsistir i viure. Sobre aquesta casuística, ja que sóc secretari d’ajuntament des del 1984, he voltat molt pel país, per tant vaig fer la tesi doctoral l’any 2017 aprofitant per posar sobre el mapa la meva experiència de 35 anys treballant als ajuntaments petits. Vull dir també que el model tot i que sembla ser inèdit, no ho és del tot perquè quan vaig fer la tesi vaig adonar-me que hi havia una cosa que no s’ensenya a la universitat que és el Dret Públic Català.

Els que som del món jurídic parlem de dret públic quan parlem del dret de l’Administració i quan diem dret públic català no parlem del dret que s’està fent a Catalunya, que és dret públic espanyol fet en català. El 1714 se’ns imposà el model castellà, s’eliminaren totes les nostres institucions i jutges i lleis vingueren de Castella i aplicaren el dret castellà. Però Felip V va fer una cosa, no només respecta les Constitucions Catalanes sinó que les incorpora als seus territoris i avui dia podem dir que els usatges són vigents. Això és una sorpresa. Però bé, el que faig és anar a fora a buscar aquests models, el mateix que teníem aquí, i el trobo a Irlanda, a Finlàndia d’alguna manera i després hi ha un model que també incorporo que és el portuguès. Tot això ho ajunto i en faig la meva tesi.

D’entrada dir-vos que un municipi petit no té cap raó de ser, cap! És un model ineficaç i ineficient i amb molts problemes, però també he de dir que és absolutament i impossible eliminar-ne cap, ni el de Susqueda. Ja sabeu que a partir del 1979 es va intentar unificar municipis per tal que no tinguessin problemes i tots els intents van fracassar. Allò que explica en Lluís Llach, que tenim un nacionalisme de campanar, és una realitat com una casa. Ningú vol que desaparegui el seu municipi. Per tant això s’ha de respectar i si no es respecta pot passar el mateix que li va passar a l’informe Roca, que és un molt bon informe sobre el tema que aquí tractem. Un informe que deia que havia de comptar amb un gran consens per aplicar-lo, fet per grans experts en el tema, i que proposava l’eliminació de tots els municipis petits. Aquest bon informe resta aparcat en un calaix.

 

Anem ara a veure la distribució de municipis segons nombre d’habitants

Veureu que hi ha 478 que no arriben a 1.000 habitants. Un 50,52% dels municipis.

Tots aquests no tenen possibilitats ni condicions adequades per poder governar-se correctament. Tal com us explicava, jo mateix porto quatre municipis petits i ja es pot entendre que resulta ineficaç. Ens podem preguntar per què actualment no hi ha un col·lapse en aquests pobles, doncs perquè els Consells comarcals supleixen aquesta anomalia. Encara que no tots els Consells comarcals són iguals, pràcticament tots donen el mateix tipus de serveis: urbanístics, informàtics, d’arquitectura, recollida d’escombraries, etc. De quina manera està estructurada la llei local? La llei del model local actual distingeix entre municipis de més de 5.000 habitants I de menys de 5.000 habitants I especifica per als de menys de 5.000 uns serveis mínims que han de donar i que en les condicions actuals no poden fer-ho. Aquests municipis han de fer una concessió de serveis al Consell comarcal. Els Consells comarcals no tenen recursos propis sinó que reben recursos dels pressupostos de la Generalitat i de les diputacions.

Seguim analitzant la distribució poblacional.

Hi ha 259 municipis que tenen entre 5.000 i 10.000 habitants, un 27,35%. Si anem a municipis més poblats veiem que amb més de 50.000 habitants tan sols n’hi ha 23, un 2,4% del total de municipis de tot Catalunya. En resum: el 87% de municipis tenen menys de 10.000 habitants.

Anem a veure quina és la situació europea.

En els últims anys hi ha hagut un gran moviment d’agrupació de municipis als països europeus. En la taula podem veure quina és la relació de nombre de municipis per cada milió d’habitants en diferents països europeus. A baix de tot hi trobem França amb un gran nombre de municipis, però que està fent una cosa semblant a la que jo proposo. Catalunya està per sota de la ràtio mitjana, tenim 125 municipis per milió, mentre la mitjana europea és de 163. A dalt de tot hi tenim Grècia, que arran de la gran crisi econòmica va reduir dràsticament el nombre de municipis eliminant i agrupant els de menys de 10.000 habitants. Cal subratllar que la majoria de municipis de la part alta, és a dir amb un nombre d’ajuntaments per milió baix, solen aparèixer també en diferents relacions de països amb índexs de riquesa i benestar més alts. Finlàndia és un cas especial perquè té una estructura molt curiosa i molt pròpia. Els municipis tenen totes les competències en salut i només hi poden fer front per sobre dels 20.000 habitants. El que fan és agrupar-se per donar aquest servei, però per donar diferents serveis no necessàriament s’agrupen els mateixos. Per cada servei i municipi les agrupacions poden ser entre diferents segons les necessitats. És un sistema complex, però que els funciona.

La proposta

La meva proposta busca que els municipis petits no desapareguin i que tinguin capacitat d’oferir els mateixos serveis que pot oferir un municipi gran. És a dir que el principi constitucional que tots els ciutadans són iguals davant de la llei es compleixi. Els habitants dels pobles petits estan en clar desavantatge, per exemple, en temes de seguretat. La capacitat de resposta dels agents d’ordre per un requeriment fet per un ciutadà de Barcelona o per un habitant de Sant Martí de Llémena, per exemple, són ben diferents.

Amb el meu model vull corregir aquesta desigualtat i a la vegada preservar els avantatges que té un ciutadà del món rural quant a proximitat i tracte personal amb l’Administració.

Durant la tasca de recerca, en analitzar i fer comparatives entre els pressupostos municipals i les despeses de personal de molts municipis, vaig veure que la millor relació la tenen els municipis que estant al voltant de 9.000 i 9.500 habitants.

De quina manera els organitzaríem? Amb el que jo anomeno Àrees Bàsiques Administratives (ABA). Les ABA serien una unió de municipis, als quals ja no anomenaríem així, donat que municipi és una traducció del castellà, sinó utilitzant noms que s’havien fet servir antigament com ara veïnat, comunal, batllia, etc. Aquestes àrees bàsiques es configurarien en dos nivells, les entitats secundàries, municipis, barris i entitats municipals descentralitzades i les entitats primàries formades per nuclis més petits com barris, associacions de veïns, comunitats, etc.

Una de les coses que el model ha de respectar són les comarques, ja que moltes actualment ja estan funcionant com a àrees bàsiques, encara que no estiguin legalment organitzades com a tals. Estaríem parlant de comarques com, la Cerdanya, La Ribagorça, La Vall d’Aran, El Pallars Sobirà, el Priorat i d’altres. El model haurà de corregir algunes disfuncions com les que hi ha a la Vall del Llémena que conec bé. En aquesta vall hi ha un municipi a la part alta, Sant Aniol de Finestres, que pertany a la comarca de la Garrotxa i per tant, els malalts han de ser atesos a l’hospital d’Olot quan tenen molt més a prop el de Girona. 

En el quadre superior podem veure com quedaria estructurada l’organització d’una ABA.

Hem de tenir en compte que el nostre model deriva de “Los Ayuntamientos de corregidores” quan en el nostre es deien Consells de Cent i els municipis no es deien municipis sinó universitats o comunals. Per això recupero aquelles denominacions que són nostres com consell comunal, assemblees de consellers, batlle o paer.

Plantejo que s’escullin tots els càrrecs per sufragi universal de manera que no hi hagi càrrecs de designació directa com passa ara en els Consells Comarcals. Els actuals municipis han de passar a una institucionalitzat nova que garanteixi la representativitat per sufragi universal de la comunitat. Per explicar-ho millor, seria un sistema similar al que funciona a Portugal on els municipis són associacions de parròquies. Aquestes associacions escullen un president i els seus representants i a la vegada també per sufragi universal s’escullen el president del municipi i els seus consellers, de manera que tots els càrrecs són elegits. La representativitat del conjunt de parròquies al municipi és total. Molts juristes que es dediquen al món local, el col·lectiu Maspons i jo mateix, defensem que l’administració quedi reduïda a dos nivells: el nivell estatal i el nivell municipal.

Eliminar diputacions i consells comarcals és una necessitat per evitar que hi hagi, com ara, 7 nivells d’administració. Govern central amb les seves delegacions provincials, Govern de la Generalitat i les seves delegacions a les vegueries, les diputacions provincials i l’administració local. Les Diputacions són un poder que reparteix diners i impossible d’eliminar perquè està protegit per la mateixa Constitució que estableix la divisió estatal en províncies. De fet, en la Sentència contra l’Estatut es diu i s’accepta que es pugui parlar de vegueries sempre que es redueixin a quatre i que coincideixin amb les quatre províncies.

Per tant, a la República catalana hi ha d’haver el Govern de la República i els Governs dels Municipis (Àrea Bàsica Administrativa). El Govern de la República es pot dividir en representació al territori per vegueries i les comarques han de passar a ser ABA, encara que el fet important no serà el nom, sinó que, tal com he explicat, que es respectin dues condicions: que es donin tots els serveis als ciutadans visquin on visquin del territori i que tots els càrrecs siguin elegits per sufragi universal.

A sota podeu veure com seria l’estructura municipal. No ho comentaré perquè seria molt llarg d’explicar i és preferible deixar espai a les vostres preguntes. En tot cas teniu a sota els enllaços a la meva tesi i a un resum.

Torn de preguntes

• Primera pregunta: sobre les noves tecnologies aplicades als serveis del món local. Escolteu-la

• Segona pregunta: la convivència de municipis ramaders i agrícoles amb els turístics a les zones de muntanya. Escolteu-la

• Tercera pregunta: el poder dels municipis petits i la seva influencia en la política general. Escolteu-la

• Quarta pregunta: la representativitat dels votants en el seu municipi i relació amb el sistema electoral del país. Escolteu-la

Documents de consulta

• Tesi doctoral: https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/403810/illis1de1.pdf?swquence=1
  

• Resum: http://masponsianglasell.cat/wp-content/uploads/2017/06/PONENCIA.pdf
  

• Visiteu la pàgina del Col·lectiu Maspons i Anglasell, el qual té com a objectiu la recuperació i divulgació de l’esperit del dret català: http://masponsianglasell.cat/

OPINIÓ: "La classe política espanyola se supera contínuament", per Teresa Calveras

Quan ja pensàvem que no podrien arribar gaire més lluny en les seves contínues mostres repressores i antidemocràtiques l’arribada dels presos polítics al Congres i al Senat ens ha ofert un espectacle esperpèntic i lamentable.

Holliganisme, mala educació, insults, boicot a les declaracions de diputats electes, ... Tot un catàleg d'allò que no ha de ser un parlament democràtic i respectuós amb les persones.

Tots aquests senyors (dic senyors per anomenar-los d’alguna manera) que s’esveren tant davant els presos han de saber que si avui han anat al congrés és perquè els hem votat els ciutadans, alguns han estat votats en dues eleccions diferents i mai s’han respectat els vots dels electors la qual cosa és bastant greu si considerem que vivim en una democràcia.

I tots els que, sense insultar i sense formar part de l’espectacle, el toleren sense manifestar el seu rebuig de manera dràstica que sàpiguen que també en són còmplices. Que no vinguin després dient que quin greu que hagin de ser a la presó, que si tomba, que si gira, però que què hi podem fer. No cal que s’hi esforcin, ja els hi hem vist el llautó.

Després d’aquest espectacle ara mateix no sé què he de fer, estic dubtant entre cremar el DNI i exiliar-me a Andorra o quedar-me aquí i viure de manera clandestina enmig del Pirineu. Això per no manifestar altres opcions que penso que potser em podrien portar problemes amb la justícia i que prudentment em reservo.

Teresa Calveras
HGxInd

OPINIÓ: "Madrid, alguns hi havien de ser però no van venir", per Teresa Calveras

Les esquerres tradicionals, no recolzen l’independentisme per motius electoralistes, no ideològics.

La ideologia no guia les tries electorals dels votants. Hem vist que en eleccions successives, els votants d’un mateix districte Barceloní passaven de votar En Comú Podem a votar Ciutadans dues formacions que es troben a extrems oposats de les opcions polítiques del país. Hi ha qui vota tenint en compte millores socials que consideren necessàries però altres només es refien d’uns eslògans fets amb més o menys gracia o fins i tot es guien per l’aparent simpatia o l’aspecte físic dels candidats. Ben frívol tot plegat.

Vivim en un país amb molt poca cultura política i no s’ha fet res per solucionar aquest dèficit, no s’ha portat a terme cap debat generalitzat sobre els principals problemes que té Espanya, s’han amagat els conflictes sota un triomfalisme que no té cap base real i s’ha actuat de manera irresponsable atiant l’odi contra l’independentisme, amb mentides, manipulant la premsa i amagant la realitat de Catalunya a tot el territori espanyol.

En aquests moments els partits d’esquerres no s’atreveixen a defensar el dret a decidir per por, perquè pensen que fent-ho perdrien vots i és ben possible que passés això. Però no s’adonen que el que està passant ara és que la seva actitud els condemna a la més absoluta irrellevància; no hi són quan haurien de mostrar una postura clara i conseqüent davant el principal problema que té Espanya i deixen que l’alternativa a l’independentisme sigui l’extrema dreta.

A la manifestació de Madrid es van veure dues coses. Una que els únics que es mostraven contraris a l’autodeterminació cantaven el “Cara al sol”. No hi ha res més, ni alternatives raonades i serioses , ni discussió, ni debat. Confrontació estèril per una banda i absentisme vergonyant per una altra.

També va quedar clar que, encara que incipient, està apareixent una nova esquerra a Espanya, una nova esquerra que, quan creixi, haurà de portar a terme els canvis que no es van fer amb la transició.

OPINIÓ: "Primàries obertes", per Alfons Carreras

Malgrat l’intent de democratització de l’Estat espanyol iniciat amb la transició del 1978, molts catalans veiem que, com a espanyols, en lloc de progressar anem reculant; en drets, en llibertats, en igualtat d’oportunitats i el que és pitjor, reculem cap als temps foscos del feixisme més bèstia. Per tant és absolutament legítim que una part dels catalans vulguem fer un pas endavant. 

El primer d’octubre del 2017 vam fer aquest gran pas endavant exercint el dret d’autodeterminació. L’extensa repressió aplicada per l’Estat sembla que ens ha fet recular i així ha sigut en la política professional, però no en la ment de la ciutadania. Aquesta repressió ha tingut el seu efecte especialment en els partits independentistes que es veuen tenallats per la por i com a conseqüència tornen a actuar estrictament en clau autonòmica. 

Això ha motivat que s’impulsi, des de la societat civil organitzada, la iniciativa de les «Primàries Catalunya» per fer una llista electoral que concorri a les eleccions municipals amb un cens d’accés lliure i uns candidats que de forma individual es comprometen a seguir el mandat dels seus electors. 

Amb un cens de més de 20.000 votants a la ciutat de Barcelona és de preveure que el candidat a l’alcaldia tindrà molts més vots que no pas els pocs centenars amb quals s’escull el candidat a qualsevol dels partits independentistes en les seves primàries tancades. 

No és, evidentment, un intent de substituir els partits, absolutament imprescindibles per portar a terme un procés d’emancipació nacional, sinó una manera d’indicar als partits quin és el camí que vol emprendre la societat civil i pel qual tant a fet i tant ha lluitat. I crec que amb imaginació i valentia es pot recórrer un llarg camí per anar implementant republicanisme a poc a poc canviant els mecanismes democràtics. 

No hi ha lleis que impedeixin acostar als ciutadans els sistemes de formació de llistes, les preses de decisió i la discussió de programes. Perquè fins i tot els partits actuals estan farcits de tics poc democràtics que s’han anat adquirint lentament durant aquesta llarga nit autonomista. 

Molts ciutadans ens sentim cansats i decebuts però no renunciarem a treballar per fer una República Catalana, així ho vam afirmar més de dos milions el dia 1 d’Octubre del 2017.

Alfons CarrerasHGxInd

Pla estratègic de l'Assemblea Nacional Catalana. 2018-2019

Llegeix el document sencer

OPINIÓ: "Canvi de cromos, canvi d’àlbums...", per David Calabuig

L’enciclopèdia catalana defineix el mot revolució com “canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat”. Bé, i doncs... que no es tracta precisament d’això el desig d’assolir la república catalana? La república catalana no és només l’única possibilitat que tenim per salvaguardar la identitat històrica, de país i cultural (que també), sinó l’estructura imprescindible per canviar els models socials, laborals, culturals, energètics, productius, mediambientals, etc.

Un Estat és un sistema de poder acceptat per la majoria de ciutadans i que està completament blindat per impedir canvis de veritat, per mantenir i perpetuar l’estatus quo de les elits. Sí, estan permeses petites modificacions, gestos destinats a fer creure que pensen en la majoria, “evolucions del sistema”..., res seriós que el posi en perill. En aquest context, els partits polítics professionals, els que aconsegueixen escons en les eleccions, són còmplices necessaris al servei del poder. Si alguna vegada van tenir principis o motivacions socials, és evident que han quedat oblidades en el passat. 

No, una revolució mai podrà impulsar-se per part de les mateixes estructures que la revolució vol enderrocar. La revolució francesa no la van fer el Rei i la noblesa sinó el poble.

L’independentisme català ha trigat un any, un llarg any, a comprendre que els partits i els polítics que amb tanta il·lusió vàrem votar el 27S del 2015 i el 21D de l’any passat (aquí ja no podem parlar d’il·lusió), ni volen ni poden liderar la revolució. Puc arribar a entendre el comportament d’un estat feixista i cruel (són així, ho porten al seu ADN). Tanmateix, és intolerable i em genera una dolorosa decepció, emocionalment irrecuperable, impossible de perdonar, que els nostres representants ens estafin i pretenguin llençar per la borda el treball d’anys, la tenacitat del dia a dia, la valentia demostrada en el referèndum de l’1-O.

Davant d’un horitzó d’eleccions al Parlament com el que s’albira, necessitem “canviar de cromos i també d’àlbums”. El primer punt de ruptura amb España passa, forçosament, per trencar amb “els nostres partits” (els tres) i alliberar-nos definitivament de la rèmora i de l’engany de l’autonomisme.

Sí, un nou partit, amb nova gent i amb un únic objectiu: concentrar la immensa força de més de dos milions de vots per conduir-nos cap a la llibertat. 


David Calabuig
HGxInd

Primàries. Fem República des de baix

A la darrera assemblea de HGxInd, el 3 d'octubre de 2018,  vam debatre sobre les primàries per a les eleccions municipals. Aquí us expliquem breument què són i com funcionen.


Què són les "Primàries Catalunya"?

En primer lloc són una forma d’apoderament ciutadà que vol revolucionar la forma actual d’elecció de càrrecs.

En la situació actual és impossible canviar el sistema electoral espanyol al qual estan sotmeses totes les eleccions a Catalunya. Un sistema que allunya el ciutadà de la participació en els afers públics i que permet als càrrecs electes molt fàcilment allunyar-se de l'interès comú i servir als interessos de partit.

Estem veient com el mandat del 21D s’ha dissolt pels interessos partidistes malgrat que la ciutadania continua dempeus i demanant que es facin passos en clau republicana. La gent se sent desemparada i impotent perquè el desig de fer les coses millor no es tradueix en accions concretes, més aviat el contrari. Els partits independentistes tornen a velles tàctiques, no es fien els uns dels altres, trien candidats amb primàries tancades, amb un nombre de vots dels seus militants molt escarransit. Candidats que encapçalaran unes llistes fetes amb criteris opacs a la ciutadania.

Així doncs,

Les primàries obertes al registre de votants i al registre de candidats és una proposta trencadora i innovadora que té diversos objectius:

• Empoderar la ciutadania i fer un exercici de democràcia directa acostant electors i elegits
• Fer un petit pas cap a la República.
• Aconseguir una candidatura a les municipals per tenir alcaldies netament compromeses amb l’objectiu de la independència.

Com es fa el registre de votants?

Es pot fer a través de la pàgina web www.primariescatalunya.cat

O Presencialment a la seu de l'ANC, carrer Marina 315, o a la seu de qualsevol territorial de l'ANC. Com que no tenim seu fixa en el nostre Districte recollirem les dades a les parades que anirem anunciant i mitjançant equips de persones “fedatàries” a peu de carrer. Les parades d’aquest més són les següents:

• 11 Octubre de 17.30 a 20 Passeig Maragall. Sortida metro Maragall L5i L4
• 18 Octubre de 17:30 a 20 Carrer Dante amb Rambla del Carmel
• 25 Octubre de 17:30 a 20 Plaça Eivissa

Vegeu-ho al calendari (columna de l’esquerra d’aquest blog)

Qui es pot registrar?

Qualsevol ciutadà major d’edat que visqui al Principat. Els votants només podran votar al municipi on estiguin empadronats.

Com es fa el registre de candidats?

Les persones que es vulguin presentar com a candidats ho hauran de comunicar al secretariat d’Horta Guinardó al correu hortaguinardo@assemblea.cat, prèviament cal haver-se registrat com a votant.

Que es farà amb les primàries?

Es confeccionarà la llista electoral que es presentarà a les pròximes eleccions municipals. En el cas de Barcelona la llista és de 41 regidors.

Les persones de la llista i el seu ordre es determinarà en la mateixa votació de primàries. El primer de la llista serà el candidat a Alcalde del municipi.

Calendari aproximat:

• Recollida de candidatures fins al 30 d’Octubre
• Registre al cens de votants fins al dia de les votacions
• Campanya electoral: primeres setmanes de Desembre
• Votacions: 15 de Desembre aproximadament

Aquest calendari pot variar i retardar-se en funció de circumstàncies organitzatives

Com es confeccionarà el programa electoral?

A través de debats participatius, un cop confeccionada la llista.

Pròximament es publicarà el Reglament pel qual es regirà l’elecció al Municipi de Barcelona.


Primàries és una iniciativa que neix de diverses organitzacions i sensibilitats des de la societat civil amb molta il·lusió i amb mitjans materials i econòmics limitats. La seva força és la força de voluntat dels ciutadans.

• És un camí que ha de servir per canviar dinàmiques, els immobilismes dels poders concentrats en els partits. 
• És una iniciativa que no pretén substituir sinó transformar.
• Essent una innovació està plena d’incerteses i de coses millorables. 

Totes les observacions, dubtes i interrogants que ens plantegeu a través d’aquest bloc, seran benvingudes i contestades tan bé com puguem.

Més informació

Crida del Secretariat Nacional de l'Assemblea a participar a "Primàries Catalunya"

Benvolguts,

"La importància dels municipis en la construcció de la República catalana és cabdal. Per això, des de l'Assemblea, i conjuntament amb altres organitzacions, hem impulsat Primàries Catalunya, amb l'objectiu de promoure llistes unitàries republicanes per maximitzar el nombre d'alcaldies independentistes arreu del país. Creiem fermament que la República catalana comença aquí, motiu pel qual us animem a inscriure-us al registre de votants per poder participar en l'elecció dels candidats.

Les primàries són una eina d'apoderament ciutadà, en què la gent tria i n'és protagonista. Són un instrument de renovació, un procés transversal, obert a tothom i decidit entre tots, que ofereix opcions reals de guanyar, agrupant el vot independentista. Tot això té un objectiu clar: assegurar el mandat republicà.

Ara és l'hora de la gent, de la ciutadania activa, per reprendre el mandat del Primer d'Octubre. Des dels municipis avancem cap a la República. Comptem amb tu per fer-ho possible."

Registra-t al web https://primariescatalunya.cat! 

   

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

OPINIÓ: "No amb els meus diners" per Maria Gemma Cerezo Pumariega

El govern espanyol es gastarà més de mig milió d’euros per defensar el jutge Llarena davant la justícia belga. Des de quan un govern es gasta els diners de tots els contribuents per afavorir un jutge si, com no es cansen de repetir, la justícia és independent i els jutges actuen seguint el seu criteri sense seguir directrius marcades per interessos polítics? Si va actuar de "motu propi", el senyor Llarena és responsable dels seus actes i si es troba amb una denúncia a la mà, és ell qui s’ha de fer càrrec de la seva defensa.

Actuant d’aquesta manera, el govern espanyol no fa més que palesar el que tots sabíem: la judicatura va actuar i està actuant sota les ordres del poder polític; vaja, que de separació de poders, res de res. Ara que el seu subordinat es troba en un mal pas, el govern, encara que hagi canviat de color té els mateixos tics que l’anterior, no el vol deixar a l’estacada.

Ja em sembla bé que els que estiguin d’acord amb l’actuació del jutge es facin càrrec de la factura dels seus advocats; que s’ajuntin PP, PSOE i C’s, que van ser els artífex de tots els despropòsits judicials que hem vist últimament, que promoguin una caixa de solidaritat entre la ciutadania i, els que vulguin, que es rasquin la butxaca com fem nosaltres per ajudar nostres polítics. M’és igual com s’ho facin per recollir els diners, sempre i quan no toquin ni un cèntim dels meus impostos. En un estat democràtic, d’això se’n diu malversació de fons públics.

Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxInd

Dues ponències al Casal Font d'en Fargues

Això no pot continuar així, Editorial de Vilaweb

Després de la manifestació d'ahir (11.03.2018) en Vicent Partal esclata escrivint en un contundent editorial a Vilaweb.

Llegiu:

"No podem continuar en aquesta direcció d'acceptació de la legalitat espanyola i submissió als seus tribunals partidistes, una línia que, amb l'excepció de la CUP i dels exiliats de tots els partits, sembla que ara siga la norma de comportament...
...

Després de la proclamació de la independència i l'entrada en vigor del 155, molta gent hem assistit amb una estupefacció continguda però creixent a tot un seguit d'episodis que no entenem.

• Vàrem procurar entendre que es rendís l'administració i que la independència no es defensàs. 

• Varem procura entendre que el govern se n'anàs a l'exili sense intentar fer vàlid allò que tant d'esforç havia costat. 

• Vàrem procurar entendre que la mateixa gent que havia votat la República al parlament acatàs de seguida els tribunals espanyols i s'hi presentàs a declarar. 

• Vàrem procurar entendre –i disculpar i tot– les declaracions davant la justícia espanyola, algunes de les quals ens feien envermellir de vergonya. 

• Vàrem procurar entendre que, fins i tot en una situació com aquesta, es mantingués la baralla partidista i ser comprensius amb les inevitables tensions humanes sorgides d'un procés tan poc habitual com el de l'octubre. 

• Vàrem procurar entendre que allò que ens havien dit que votàvem el 21 de desembre fos arraconat de mica en mica. Ningú no va parlar aleshores d'anar més a poc a poc i esperar a ser més. 

• Vàrem procurar entendre que el president no tornàs de Brussel·les, malgrat haver-ho dit en campanya. 

• Vàrem procurar entendre que el parlament ni tan sols intentàs investir Carles Puigdemont, segurament l'error més gros de tots. 

• Vàrem procurar entendre un acord de govern entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP, en què ni tan sols s'esmenta la república proclamada...

..." 

Llegiu aquí l'editorial sencer 
 

Atemptat a la democràcia

• Greu error, gravíssim atemptat a la democràcia

• El govern espanyol renuncia al diàleg necessari i imprescindible per resoldre els problemes polítics

• Empresonar dirigents polítics per haver complert amb el compromís electoral trenca els principis bàsics de la democràcia

• El procés català ja no és un afer intern espanyol

• Com a president legítim de Catalunya, exigeixo l'alliberament dels consellers i conselleres i del vicepresident. Exigeixo el respecte a totes les opcions polítiques i exigeixo la fi de la repressió política.

• No només no podem defallir, sinó que ho hem de combatre. A la manera que els catalans fem les coses: sense violència, en pau, amb respecte per totes les opinions i totes les persones.

Recurs a la sentència que empresona els president d'Òmnium i de l'ANC

 
Veieu el comunicat que Omnium ha enviat als socis i simpatitzants. Feu-ne difusió:

"Aquest dissabte l'advocada de Jordi Cuixart va presentar el recurs a la sentència que empresona sense fiança el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el president de l'ANC, Jordi Sánchez.

La jutgessa de l'Audiència Nacional els acusa d'un delicte de sedició i el recurs aporta material audiovisual que demostra que, el passat 20 de setembre, Cuixart i Sánchez:

• Van fer crides a la mobilització pacífica en tot moment

• Van demanar respecte per als Mossos i integrants dels cossos de seguretat de l'estat

• Van demanar que s'aïllés qualsevol persona violenta

• Van mediar per aconseguir que la Guàrdia Civil sortís de la conselleria

• Des del migdia, van afirmar que la mobilització pacífica acabava a les 12 h de la nit.

Al recurs s'hi aporten proves que demostren que la mobilització davant de la conselleria d'economia del 20 de setembre va ser convocada per moltes entitats i que, per tant, la protesta s'engloba en un moviment social ampli.
L'objectiu de la mobilització era la protesta pacífica i no impedir les entrades i escorcolls. De fet, ni Cuixart ni Sánchez van impedir ni van instar a impedir els escorcolls.

Pel que fa als riscos pels quals la jutgessa justifica la presó, el recurs concreta:

• El risc de fuga no està justificat ja que els dos presidents tenen feina i domicili conegut. Aquest és el mateix argument que la jutgessa utilitza per desestimar el risc de fuga del major Trapero, així que, per un principi d'igualtat en la mateixa causa i condicions, s'hauria d'aplicar el mateix criteri.

• El risc de destrucció de proves no és una al·legació que consti en la demanda de presó del fiscal. Per tant, la jutgessa no pot al·legar aquest risc.

• El risc de reiteració de delicte: la jutgessa no concreta a què es refereix.

L'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez és la demostració més flagrant de la politització de la justícia. Són presos polítics i exigirem la seva llibertat cada minut fins que aconseguim tenir-los a casa.
Gràcies pel vostre suport i escalf."

Discurs del President Puigdemont el 21.10.2017

Forcadell es compromet a defensar la sobirania del parlament arran del cop d’estat

La presidenta del parlament, el vice-president, Lluís Guinó, i els secretaris Joan Josep Nuet, Anna Simó i Ramona Barrufet han fet una declaració conjunta.

Així ens l'explica Vilaweb:

"...

Forcadell ha recordat que l’actual parlament era el més legitimat de la història recent, perquè va ser escollit amb un 77,44 % de participació. ‘El president Rajoy no és conscient que atacant les institucions i els representants electes ataca els ciutadans d’aquest país, pensin com pensin i votessin el que votessin’...

..."

Llegir l'article

Veure i escoltar la declaració